13/12/07

Tortuges a la Riera


Vuit persones amb malaltia mental recuperen el bosc de ribera del Gaià

Troben dues tortugues autòctones que es consideraven desaparegudes a la resclosa de la Riera

EL PUNT - N. SERRET. La Riera de Gaià
La recuperació del bosc de ribera de la zona de la resclosa de la Riera de Gaià ja és un fet, després que vuit persones amb alguna malaltia mental hi hagin treballat durant mig any. El projecte conjunt entre l'Associació Aurora, la Diputació de Tarragona i l'Obra Social «la Caixa» ha permès eliminar la canya que envaïa la zona, replantar espècies autòctones i sobretot permetre la integració laboral dels vuit homes que formen part de la brigada forestal. A més, durant els treballs, han identificat dues tortugues de rierol, un mascle i una femella, que fa plantejar als responsables dels treballs la seva reintroducció a la zona.
La recuperació d'11.900 metres quadrats, un 30% més del que van plantejar-se inicialment, ha permès als vuit usuaris de l'Associació Aurora que hi han treballat «desenvolupar l'autoestima i l'autodeterminació personal», segons va explicar el president de l'entitat, Francisco Manzanares. Els responsables de l'associació van destacar ahir durant la presentació dels treballs l'efecte terapèutic per als participants de treballar a l'aire lliure en una activitat que, a més, requereix coordinació d'equip.
La zona que han recuperat comença a la resclosa de la Riera de Gaià i arriba fins al camí que enllaça amb la carretera, resseguint el curs baix del riu. El cap de l'actuació, Antoni Ruiz de Castroviejo, va fer memòria ahir de l'estat de deixadesa del terreny, que s'havia vist devorat pel canyissar que, alhora, havia fet desaparèixer la vegetació autòctona. Per això, després d'«eliminar la vegetació invasora», explica Ruiz, van replantar fins a divuit espècies autòctones, com l'àlber o el tamariu, que adoben amb el triturat de residus de canya reutilitzat. Gairebé totes les tasques s'han fet a mà perquè la presència de màquines, que s'han utilitzat en moments puntuals, podia malmetre la llera del riu. La feina a la resclosa també ha permès a la brigada aprendre quines plantes o arbres tenien a les mans. Així ho explica Jordi Torrens, que va i torna cada dia des de Reus, i que està determinat a trobar algú que el porti a la Riera un cop arribi la primavera per poder veure el resultat de l'esforç quan la natura està més ufanosa.

L'espai, que pertany a la Xarxa Natura 2000, s'alimenta de l'aigua sobrant dels regants de la Riera de Gaià que s'acumula a la bassa de la resclosa: «És neta i fonda», segons indica el cap dels treballs, la qual cosa fa que tingui «un gran valor natural» i que es pugui parlar «d'un ecosistema de ribera».


RECUPERACIÓ DE LA TORTUGA AUTÒCTONA.
La desaparició del canyissar va permetre deixar al descobert part de la fauna, l'animal més destacable de la qual és la tortuga de rierol pel fet que es creia desapareguda a la zona. Antonio Martínez, que forma part de la brigada, relatava ahir que van trobar una tortuga femella, en edat de reproducció, a la qual van anomenar Aurora: «va sortir mentre netejàvem les canyes i, després d'identificar-la, la vam tornar al riu». A més de la femella, s'hi ha trobat un mascle més jove, però també en edat de reproducció. Les identificacions han dut els tècnics a plantejar-se un projecte de seguiment per promoure la supervivència dels exemplars, així com una possible reintroducció si la Generalitat els dóna el vistiplau. A banda de les tortugues, comentava ahir Antoni Ruiz, «s'han identificat ocells com ara el blauet i la fotja».

Aquesta setmana serà l'última del treball iniciat el mes de maig passat, però caldrà «continuar les tasques de manteniment –comenta un dels tres tècnics que hi han actuat– i regar i controlar a la primavera». De fet, segons el mateix tècnic, «són necessaris deu anys perquè el bosc de ribera estigui completament recuperat».


RECERCA DE PROJECTES D'INSERCIÓ.
Els vuit integrants de la brigada forestal han combinat la feina a la resclosa amb la feina de jardineria que realitzen a través del centre de treball de l'Associació Aurora. Però la voluntat de l'entitat, tal com explica Jaume Santos, que n'és el gerent, és «consolidar la brigada forestal», per la qual cosa Antoni Ruiz ja va avançar que «s'estan buscant altres línies de treball». «Projectes com aquest –diu el president d'Aurora– ajuden a fer sortir de l'ocultisme i de l'estigma social» les persones amb malaltia mental.

12/12/07

La Depuradora es troba en el seu límit de saturació


Segons un document signat per Na Montserrat Abella i Batllevell, com a Directora de Depuració d'EMATSA, empresa encarregada de la depuradora d'aigües de la nostra zona, ens diu que la planta depuradora és a punt de saturar-se.

La depuradora es va dissenyar per un cabal de 8.304 m3/dia en la temporada d'estiu i un cabal de 2.976 m3/dia a l'hivern. Però l'any 2006 el cabal mig ha estat de 3.554 m3/dia. Això vol dir que la mitja de càrrega contaminant d'entrada és superior a la de disseny.

Per tant conclou que "el sistema es troba en el seu límit de saturació".

Què passarà quan l'Ajuntament de la Riera executi el tot nou POUM previst ? Amb perdó però, on fotrem la merda ?

5/12/07

In - Inde - Independència!

Per primera vegada en la història de Catalunya els catalans vam sortir al carrer de manera massiva per reclamar la independència de la nostra nació. I això és només el començament.



També voldriem destacar el paper dels sindicats espanyols CCOO i UGT. Per tant cal que tinguem en compte que en un moment que el procés sobiranista avanci, aquests sindicats esdevindran barreres contraries al procés, esdevindran barreres de vertebració i forçament de l'espanyolitat i de l'estatalisme espanyol.

Per aquest motiu, hem de reforçar el paper del sindicalisme català. A Euskadi ja fa anys que han assolit aquesta fita. Actualment un dels sindicats que poden asumir el paper protagonista és la Intersindical-CSC.

http://www.intersindical-csc.org/





4/12/07

Un altre any sense escola nova

En els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l'any 2008 no hi ha cap previsió per un CEIP Montoliu a la Riera de Gaià.

Fa dos anys que l’equip de govern (CiU) té pendent d'obtenir uns terrenys per ubicar-hi la nova escola. Quatre dies abans de les eleccions van aprovar cedir els terrenys al Departament d’Educació, nosaltres ens van abstenir perquè la tramitació no la consideravem correcta i s’havia optat per dilatar el tràmit. I el temps ens ha donat la raó. Fa dos anys que la Generalitat espera aquests terrenys.

El dia 27 d’octubre de 2007, a instància del Dep. d’Educació ens van convocar per aprovar un acord complementari a la cessió, ja que els terrenys estan inclosos en una zona nova que desenvolupar un POUM. CIU no té cap intenció de comprar un terreny per fer l'escola i així estem.

En aquesta sessió vàrem preguntar a l’alcalde que si l’escola estava contemplada en els pressupostos del 2008 del Dep. d’Educació, i ens van contestar que sí i que s’adjudicaria l’obra al gener del 2008.

La documentació dels Pressupostos no indica cap partida per cap CEIP Montoliu de la Riera de Gaià. Si n’hi hagués alguna, hauria de constar en les partides de: Departament d’Educació, o Institut Català de Finances Equipaments, o GISA, organismes que computen les obres (dins d’un programa, “421 Educació General”), o fins i tot en l’annex d’altres inversions amb sistemes de finançament específics. No hi ha cap partida per a un CEIP a la Riera de Gaià. És més, les obres en centres educatius (nous o reformes) a la comarca, són:

RODA DE BARÀ CEIP SALVADOR ESPRIU OBRA
ICFE
593.850,84
RODA DE BAR

ALTAFULLA, IES
OBRA
ICFE
3.575.846,71
ALTAFULLA

VILA-SECA, CEIP
OBRA
ICFE
3.324.073,09
VILA-SECA

MORELL, IES
OBRA
GISA
1.496.000,00
MORELL, EL

TORREDEMBARRA, CEIP MOLÍ DEL VENT
OBRA
GISA
1.518.000,00
TORREDEMBARRA

LA POBLA DE MONTORNÈS CEIP NOU
OBRA
ICFE
2.664.511,85
POBLA DE MONTORNÈS, LA

SALOU, IES SALOU
OBRA
ICFE
829.280,24
SALOU

SALOU, CEIP SALOU II
OBRA
ICFE
3.706.896,55
SALOU

ALTAFULLA CEIP D'ALTAFULLA
OBRA
ICFE
250.345,93
ALTAFULLA

IES SANT PERE I SANT PAU. TARRAGONA
OBRA
GISA
176.000,00
TARRAGONA

TARRAGONA, IES FRANCESC VIDAL I BARRAQUER
OBRA
GISA
960.000,00
TARRAGONA

TARRAGONA, COMPLEX EDUCATIU
OBRA
GISA
99.000,00
TARRAGONA

Així doncs, el serial continua. Mentrestant els xiquets i les xiquetes de la riera fan les classes en un barracó.

20/11/07

Els requisits de la CUT

Us apuntem un resum de la resolució de la CUT (Comissió d'Urbanísme de Tarragona) respecte al nou Pla Urbanístic (POUM) de la Riera proposat per l'equip de govern (CIU).

Aquest POUM no és executable i no es publicarà al Diari Oficial fins que no s'incorporin les prescripcions que assenyala la propia CUT:

1.- Pel que fa a la documentació presentada. Es demana l'Agenda i l'Avaluació Econòmica del POUM i establir la programació espacial i temporal.

2.- Diu que cal incorporar les ordenacions que emet l'informe el Departament de Medi Ambient i Habitatge. És a dir, cal marcar i delimitar les zones a protegir : la zona de la muntanya de Sant Antoni, els boscos que limiten amb Tarragona i el Catllar i, en tercer lloc, les rieres i els seus marges que travessen el nostre terme que coincideix amb les zones inundables definides per l'INUNCAT.

3.- Cal obtenir un informe favorable de l'Agència Catalana de l'Aigua. Cal que aprovi l'Estudi d'Inundabilitat per tal els nous àmbits de creixement no siguin inundables.

4.- Tal com diu el Departament de Cultura, cal incorporar al Catàleg els jaciments arqueològics de: els Pedregalets (vil.la romana), Pivé de Martí (poblat ibèric) i Torre de l'Alzina (torre medieval).

5.- Cal obtenir un informe per part de la secretaria de Mobilitat.

6.- Cal reservar un 20% sòl per realitzar habitatges de protecció en tots els sectors.

7.- Cal preveure un sistema general d'espais lliures (20%) per les zones d'ús residencial.

8.- Reduïr els paràmetres de densitat i edificació bruta a la zona de la fàbrica Sedó per coherencia amb les zones veïnes.(és a dir, han fet cas de les queixes dels veïns que veien com volien fer cases just al darrera de casa seva). La CUT proposa una edificabilitat bruta d'1,1 m2st/m2sòl i una densitat de 90 hab/ha.(L'ajuntament proposa 1,40 m2st/m2sòl d'edificabilitat bruta).

9.- Delimitar la edificabilitat bruta del 0,65m2st/m2sol i una densitat de 55 hab/ha a les zones de les antigues granges i la zona de darreres l' església. (l'ajuntament proposa 0,85m2st/m2sòl i 60 hab/ha). Respecte a la zona de les Antigues Granges, cal que recolli les condicions de l'estudi d'innundabilitat i les condicions mínimes de protecció d'aquest àmbit.

10.- Pel que fa a la zona proposada com a industrial SUD4 R, atesa la proximitat al riu Gaià i l'afectació de les línees d'edificació de les grans infraestructures, caldria classificar-lo de sòl no urbanitzable.

11.- Respecte a la zona del carrer de la Sèquia diu que el perfil d'aquest carrer ha adquirit un caràcter singular que cal preservar, ja es de sí singular al formar un mirador cap a les Hortes del Gaià. Caldrà qualificar els terrenys de la banda oest del nucli de la Riera de zona d'aparcaments, no edificable per tal de mantenir i preservar les visuals cap a les Hortes de la Riera de Gaià i així no crear expectatives de creixement cap aquest indret.

12.- Es recomana un catàleg de les mesies i cases rurals existents en el terme.

Podem treure la conclusió que la Comissió d'Urbanísme a fet cas a una part important d'al.legacions presentades per els veïns i les veïnes de la Riera.

19/10/07

Respostes lògiques

Un Carod brillant que ens va demostrar que ja hem superat la por i l'autoodi que ens va demostrar el senyor Duran i Lleida.



16/10/07

Subvencions d'enguany

Us apuntem les subvencions que ha concedit l'equip de govern de l'Ajuntament de la Riera:

  • Coral cantarelus: 250 euros
  • Ass.veins eixample: 600 euros
  • Club ciclista: 1500 euros
  • Club futbol: 7000 euros
  • Futbol 7: 900 euros
  • Ass. veins El Castellot: 600 euros
  • Caçadors: 350 euros
  • Ball de Diables: 1200 euros
  • Ass. de dones: 1000 euros
  • Gegants: 1200 euros
  • Balls populars: 600 euros
  • Ass. de pares: 1000 euros

Quina millonada!! S'ha de tenir molt pocs escrúpuls per donar uns miserables 250 o 600 euros anuals a una entitat del poble.

10/10/07

La Constitució del 1928


CONSTITUCIÓ PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA CATALANA


Aprovada per l'Assemblea Constituent del Separatisme Català reunida a l'Havana durant els dies 30 de setembre, 1 i 2 d'octubre de 1928

Article 1. El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta, com a forma de govern, la República tècnico-democràtico-representativa.



8/10/07

Les subvencions de l'Ajuntament


L’altre dia en una reunió d’una entitat cultural de la Riera (era una però en podrien ser moltes...), hi van haver diferents persones que es van sorprendre de la distribució de les subvencions de cultura de l’ajuntament. És normal i alhora és trist. Normal la sorpresa en la gent que no ho coneixia, i trist que, després d’anys de rebre les mateixes quantitats o molt similars, (i, si n’hi ha més, s’aconsegueixen sovint suant sang...), ja no sigui sorpresa ni ens estranyi. En definitiva, que en certa manera ens hi hem acostumat (que no vol dir que hi estiguem d’acord).

En les entitats de les que formo part, sempre he defensat que es tendeixi a l’autogestió i a no dependre de l’ajuntament ni d’altres administracions. Sé que això de vegades és difícil però no impossible. Es qüestió de mirar de ser creatiu i de no caure en l’acomodament.

No conec clarament quin és el procediment per la concessió de subvencions. Sé que ens envien les bases i els terminis, i que potser de vegades des de les entitats ens adormim a l’hora de fer les justificacions etc, però no sé quin és el procediment, qui ho decideix : l’alcalde, la regidora, una comissió, ...?. Per exemple, si volem ser rigorosos amb el fet de si no es justifica no es paga, perquè no sembla que s’ho sigui tant a l’hora de concedir en base al projecte presentat?

Crec que seria bàsic, i més ara que La Riera creix i apareixen noves entitats, posar en solfa els criteris i la forma de concessió de les subvencions. S’ha d’higienitzar el procés i fer-ho més clar.

Des de les entitats ens haurem d’acabar plantejant si val la pena fer projectes ambiciosos per els quals demanar ajudes. No reivindico que se’ns pagui tot, de fet no ho vull, però si que es valorin els projectes amb seriositat i rigor i pensant el que contemplen i aporten a la Riera i a la seva programació cultural.

Caldria mirar si hi ha actes que enlloc d’anar per subvenció podrien anar directament per pressupost municipal, activitats que es fan cada any o de forma periòdica, i reservar els diners de les subvencions per a projectes específics o d’un interès general clar.

Això ho plantegem pel que fa a la Riera però us puc dir de primera ma que no passa sols aquí. Cal un replantejament general de les subvencions: què es subvenciona? Qui ho concedeix? Amb quin mecanisme? Tot és subvencionable?....

No sé... sols es una reflexió i entenc que el problema potser és més complicat del que sembla però valdria la pena treballar perquè com a mínim a casa nostra els ajuts i subvencions fossin això, ajuts amb cara i ulls i no una clau més per el clientelisme i la compra de la gent, que per comprar ja hi ha les botigues!!!!

Pau Plana i Parés

2/10/07

El nostre patrimoni

Moltes vegades no donem valor al que tenim. Veient aquest vídeo del Salvi Ramon t'adones del patrimoni que tenim els rierencs i la necessitat de defensar-lo.


21/9/07

Pla Territorial

S'ha fet públic l'avantprojecte del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Entre les propostes que ens afecten localment veiem la rehabilitació de l' antiga via del tren que passa per la Riera i la contrucció d'una nova carretera que des de Torredembarra fins a la Secuita, segons sembla passaria per darrera Virgili. Aquesta nova carretera vol ser una mena d'anella al voltant de tarragona i vol descongestionar la carretera nacional.


Per part nostra estudiarem en profunditat el projecte i farem pública la nostra posició i les possibles al.legacions al projecte. Podeu trobar tota la documentació, amb planols inclosos, a la següent adreça (és a la web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques) :


Us recomanem que feu una ullada al plànol El Tarragonès i l'àmbit central del Camp de Tarragona



23/8/07

Acte de l'Assamblea de Joves a la Riera


El passat 5 d'agost l'Assamblea de Joves del Baix Gaià es va presentar en un acte a la Riera. Es va organitzar un dinar i un concert de folk a càrrec del grup L'Hort del Nap, format per músics de la nostra comarca.

L'acte va provocar polèmica, ja que a l'equip de govern de l'Ajuntament de la Riera (CIU) no els venia gaire de gust donar el permís per aquest acte. Va posar totes les traves possibles per tal d'impedir-ho.

Fins i tot es va posar una fiança de 1.200 euros!! per tal de cedir la sala del Casal. Però la sorpresa fou que l'Assamblea de joves va poder posar el diners a última hora - malgrat ser joves estudiants la majoria.

Això marca un precendent molt perillós. Des del grup d'ERC de la Riera demanarem la confecció d'un reglament d'ús del Casal que no doni peu a regles totalment subjectives i interessades a l'hora de donar permissos per utilitzar el Casal.

L'acte va anar com una seda (els joves no són delinqüents). Us enllaçem un vídeo del concert que va oferir l'Hort del Nap:



13/8/07

Un acte de Sobirania

"He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics! "

Lluís M. Xirinacs i Damians Barcelona, 6 d’agost de 2007

9/8/07

De Vacances per Catalunya Nord

Hola.

Fa uns dies varem estar de vacances per Catalunya Nord, una terra de contrastos pel que fa al tema del Català i de lo Català.

Per tot arreu es publiciten articles com a típics catalans: als restaurants, les postals, les botigues de records, etc, però la realitat és que el català en aquesta zona diríem que no està en massa bona salut (pel que nosaltres varem poder veure...).

Si que és cert que a tot arreu on vas a visitar tenen la informació en la nostra llengua i però no sempre t’hi entenen i has de fer servir el castellà o el llenguatge universal dels signes!

Tot i això queden alguns focus on s’hi pot trobar la presència catalana: La Bressola o Radio Arrels en són un exemple.. també dues senyores grans que va ser la única conversa que vam sentir “de natural” en català durant la setmana.

Un dels fets més curiosos va ser que arribant al Priorat de Serrabona (més de 20 minuts en cotxe per una pista forestal asfaltada) a Radio Arrels, que ha estat la ràdio oficial de les vacances, van posar el Tu de que vas dels Pets. Increïble! Crec que aquesta cançó no es punxa a casa nostra des del dia que va sortir el disc. De fet Ens vam quedar sorpresos que a radio arrels, punxen molta música en català i si bé, potser no són les dels últims discs dels grups que vam sentir, si que la majoria tenien un to rallant lo reivindicatiu. Algunes emissores de casa nostra n’haurien de prendre exemple, no?

Podeu veure algunes fotos del viatge a http://pauplanapares.blogspot.com

Salut!

7/8/07

Aquesta és la solució?


Lekeitio va ser governada per Euskal Herritarrok (EH). Però a les últimes eleccions municipals va ser il.legalitzada la llista d'ANV que es presentava al poble. Això va permetre que PNV guanyés les eleccions (1674 vots). Però amb uns resultats de 1.560 vots nuls i un 31,25% d'abstenció. Això demostra clarament que la llista d'ANV tenia moltes possibilitats de guanyar.


La il.legalització de les llistes d'ANV ha provocat forts enfrontaments i tensions polítiques a molts pobles d' Euskadi. Crec que aquesta no és la manera de solucionar un conflicte que ja dura massa i que s'hauria de buscar un camí valent. O potser no es vol buscar cap de solució?

Jordi Rius

6/8/07

Des de la costa d'EH


Passem uns dies de vacances a Euskal Herria. Estarem uns dies a Lekeitio, poble de costa entre Donostia i Bilbo. Avui hem sortir a fer un tomb pels pobles del voltant. Paisatges preciosos, això sí, però amb pluja.

Hem visitat el poblet d'Ea i he fet una foto a una pancarta prou interesant que demostra el clima que viu actualment EH. Us transcric el que deia:

"LA VOZ DEL PUEBLO

¿Quien nos quiere quitar hasta la palabra?

¿Existe alguna solución justa cerrando la voz al pueblo?

¿Que clase de paz se puede conseguir asi?

¡Necesitamos elecciones democraticas!

¿Quien teme que hable el pueblo?

¡¡¡PUCHERAZOS NO!!!"

Podeu ampliar la foto i llegir el text sencer.



Jordi Rius

1/8/07

Tornem-hi : Visca la República!! (Segona part)

Ara li toca al Diari Deia anar als jutjats :


Continuem amb la revista de la Riera


Es curiós veure com se'ns prohibeix publicar articles a la revista municipal de la Riera - recordem que és una revista pagada per tots/es - i com, en el últim número distribuït abans de les festes de santa Margarida, el senyor alcalde escriu l'editorial. Desitja bona festa major a la gent que el va votar - pensàvem que era l'alcalde tots/es - i a més, tracta a una part de l'oposició de mentiders. S'ha de tenir nassos per voler excloure de la revista els articles de totes les formacions polítiques rierenques excepte la seva és clar. De què té por? De que hi hagi debat al poble?



A més hem de dir que la nova Llei de Règim Local de Catalunya diu: “El Ple de l’ajuntament ha de garantir la participació dels regidors i dels grups municipals en els òrgans d’informació i difusió municipal, com ara la televisió local, les emissores de ràdio municipals i les publicacions i els butlletins editats per l’ajuntament. En aquest sentit, els respectius plens han d’aprovar un reglament que reguli les condicions d’accés i d’ús d’aquests mitjans pels regidors i els grups municipals constituïts al si de la corporació”.


Així doncs demanarem el compliment d'aquest article de la llei.

17/7/07

Bona Festa Major de la Riera i Virgili


Continuarem lluitant per una festa major més popular, participativa i gratuïta. Us desitjem una bona festa major 2007.

Visca la nostra patrona,
regni de nou la claror,
convivència amb alegria
i bona Festa Major !!

VISCA SANTA MARGARIDA !!




Trobareu el programa d'actes anant a :

16/7/07

Espanya : un mal negoci



Aquest gràfic il.lustra molt bé la inversió en infraestructures que s'ha fet a Madrid i a Barcelona els últims anys. Una demostració de que Espanya és un mal negoci per els catalans.





Trobareu més informació a:
http://www.cau.cat/blog/barcelona_i_madrid_en_el_mapa

12/7/07

MemoriaEsquerra.cat

Us proposem una web: MemoriaEsquerra.cat, és un projecte de recuperació de la memòria històrica d’Esquerra Republicana de Catalunya impulsat per la Fundació Josep Irla.

Aquest lloc web neix amb l’objectiu d’esdevenir l’enciclopèdia d’Esquerra, on es puguin trobar referenciades totes les personalitats, publicacions, entitats, fets... relacionats amb els més de 75 anys d’història d’Esquerra.

Aneu a:





6/7/07

Censura a la revista de la Riera


Ens negen el dret de publicar articles a la revista municipal de la Riera.

El passat dimarts 3 de juliol, dins del ple de l'organització de l'Ajuntament de la Riera, el grup municipal d'ERC va demanar el dret de publicar articles dins la revista municipal "La Riera dia a dia", una revista pagada per tots/es amb diner públic.

L'alcalde ens va negar aquest dret al.legant que no és una revista política. El curiós del cas és que en aquesta revista es publica un resum de tota la informació de política municipal que es genera durant els plens. A més, quasi totes les revistes municipals tenen una secció dedicada a les formacions polítiques locals.

Per part nostra interpretem això com un atac a la llibertat d'expressió i la introducció de la censura a la revista (no seria la primera vegada) d'una manera oficial.

Aquell dia es van repartir les carteres, però de moment el càrrec de censor municipal encara no s'ha distribuit.

Crònica del repartiment de carteres

En el ple d'aquest dimarts 3 de juliol es van repartir les carteres de la següent manera:

Antonio Argilaguet: Urbanisme, Governació i Hisenda. Tinent Alcalde i tresorer.
Dolors Sanromà: Ensenyament, Juventut i sanitat.
Juan Infantes: Esports, medi ambient, brigada d’obres i vies públiques
Sílvia Vilaplana: cultura, festes, benestar social.

L’abast de la delegació és la direcció, coordinació i gestió de les regidories però sense resolució. Segons el RD. 2568/1986 a l’article 43.4 es fa les delegacions d’atribucions als regidors, que no tindran capacitat per a resoldre. Això vol dir que qui decideix finalment i qui firma és l'alcalde.

L'alcalde cobrarà per dedicació parcial 13.839,84 euros, en 14 pagues. Els altres regidors de l'equip de govern cobraran 300 euros mensuals. El regidors de l'oposició no cobraran res.

Per part dels dos grups a l'oposició (ERC i IR) es va demanar un local per reunions i atenció al ciutadà. Per part de l'equip de govern (CIU) es va dir que es concediria un local que s'havia de compartir entre els tres grups municipals.

També per part d' ERC és va demanar la constitució d'una Comissió d'Urbanisme, degut a l'aprovació del POUM i per fer un seguiment del desenvolupament d'aquest. Ens van negar la constitució d'aquesta comissió.

En definitiva, veiem que les paraules del senyor alcalde, un cop més, se les emporta el vent. Allò tan maco de la mà estesa era pura literatura.

2/7/07

Ple d'organització de l'Ajuntament

Avui, dilluns 2 de juliol, hi ha ple extraordinari d’organització a les 21:30 hores.

ORDRE DEL DIA:
1. Aprovació de l’acta constitutiva de la Corporació
2. Donar compte de la constitució dels Grups Municipals i de la seva formació
3. Proposta d’aprovació del règim de sessions del Ple de la corporació
4. Proposta de creació de la Comissió Especial de Comptes
5. Resolució de l’Alcaldia de nomenament de les regidories
6. Resolució de l’Alcaldia de nomenament dels tinents d’alcalde de l’Ajuntament
7. Proposta de nomenament de representants de la corporació en altres organismes, en els quals ha d’estar representat l’Ajuntament.
8. Proposta de nomenament de tresorer
9. Proposta sobre el règim de dedicació de càrrecs electes.


Per la nostra part, hem demanat la constitució en grup municipal i tenir un despatx. A més, en el punt 4 proposarem la creació també de la Comissió d’Urbanisme.

26/6/07

Jaume Casas, alcalde


Aquest dissabte 16 de juny a 2/4 de 12 del migdia es va portar a terme a la nova Sala de Plens de l'Ajuntament de la Riera de Gaià la sessió plenària de constitució del consistori. Com era previst, la votació de l'alcalde la va guanyar el Sr. Jaume Casas (5 vots de CIU). Els dos regidors d'IR van votar com a alcalde Hèctor Hernàndez i els nostres dos regidors d'ERC van votar a la Yolanda.

El Jaume Casas va manifestar el seu desig de donar la mà a les altres forces polítiques per tal de col·laborar en la millora del poble.

Des d'Esquerra fem constar que sempre hem treballat per millorar les polítiques engegades per l'Ajuntament en benefici de tota la Riera. Però aquesta voluntat manifestada per l'alcalde aquest dissabte no l'havíem sentit fins ara. Esperem que hagi parlat amb sinceritat i que el constant NO de CIU a les propostes de l'oposició es converteixi en un "parlem-ne".

Com a ànecdota podem explicar que a la nova Sala de Plens s'ha posat una tarima de fusta per tal que l'alcalde i la secretària estiguin a més alçada que els altres regidors. Creiem que això pot donar una visió una mica tendenciosa del poder municipal.

14/6/07

Constitució de la corporació municipal


Aquest dissabte 16 de juny, a 2/4 d'12 del matí, a la sala de sessions de la Casa de la Vila (la casa de tots els rierencs i rierenques), es portarà a terme la constitució de la corporació i l'elecció de l'alcalde de l'Ajuntament de La Riera de Gaià.

Us convidem a assistir-hi.

1/6/07

Aprovat el POUM


El passat dijous 24 de maig la Comissió d'Urbanísme de Tarragona (CUT) va aprovar el nou POUM de la Riera (3 dies abans de les eleccions municipals). Ara falta que l'Ajuntament faci unes esmenes que ha dictat la pròpia CUT i redacti un text refòs.


Tota aquella gent que ha presentat al.legacions rebrà en un termini de 10 dies el text de l'aprovació de la CUT amb les seves respectives esmenes. Caldra veure quines esmenes s'han dictat.


Aquest POUM preveu la contrucció de 748 habitatges. Una xifra que al nostre parer és massa elevada. Per part nostra proposàvem un pla urbanístic més lògic i amb consens.

Per tant, desmentim alguns mentiders que diuen que ERC està en contra de que el poble creixi. Naltros volem que creixi però amb sentit comú.

29/5/07

La llista del PP a la Riera

Hem estudiat la llista del PP de la Riera de Gaià (van treure 8 vots) :

Hem trobat entre els primers noms de la llista algunes persones que viuen a Torreforta.


La sorpresa ve quan anem més avall de la llista. Quan hem buscat pel Google:

Per exemple:
El nº 6. Xavier Calpe Amela : Com a primer resultat de la búsqueda apareix un president de Nuevas Generaciones de Burriana, Castelló.
http://diaridelaplana.com/DiaridelaPlana/tabid/36/EntryID/448/Default.aspx

El nº 9 Juan Carlos Vidal Rambla ens surt el president de la associació estudiantil Alternativa de la Universitat Jaume I i és membre de Nuevas Generaciones de Castelló de la Plana.
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=196263&pIdSeccion=4&pNumEjemplar=3148
http://www.alternativa.uji.es/candidatos.htm

Per cert, veiem que el Juan Carlos Vidal Rambla sap organitzar bones festes.
http://www.atreveteapensar.com/index.php?option=com_content&task=view&id=82&Itemid=44


És a dir, a la Riera es presenten candidats de Castelló.

28/5/07

Resultats electorals a la Riera de Gaià

Us apuntem els resultats de les eleccions municipals a la Riera de Gaia.

Des d'Esquerra valorem molt positivament la fidelitat del nostre votant, encara que hem de reconèixer la decepció de no haber aconseguit el tercer regidor. També entra amb empenta una tercera força política al nostre poble, notícia sempre positiva per la democràcia. Cal destacar la progresiva baixada de porcetatge de vots de CIU, encara que també conserven un molt important nombre de votants molt fidels.
Apuntem la participació, que ha estat del 75,2%, un porcentatge molt alt, una dada molt positiva.


eleccions 1999
partit n.vots %vots regidors
CIU 414 72.2 5
ERC 142 24,8 2

eleccions 2003
partit n.vots %vots regidors
CIU 445 62,8 7
ERC 190 26,8 2
GIR 47 6,6 0
PP 15 2,1 0

eleccions 2007
partit n.vots %vots regidors
CIU 463 55,7 5
ERC 187 22,5 2
IR 158 19,0 2
PP 8 0,96 0

Font : Departament de notícies de TV3.

http://www.telenoticies.cat/especials/municipals2007/mun/0943126.htm

24/5/07

Imatges de campanya

Demà és l'últim dia de campanya. Han estat uns dies que hem anat de bòlit: penjant cartells, presentant la nostra candidatura, repartint programes...

Hem fet molta feina i n'estem molt contents. Hem treballat dur per donar a conèixer el nostre projecte i creiem que hem aconseguit arribar a molts rierencs i rierenques.

Hem penjat algunes imatges de campanya.

21/5/07

Vídeo de presentació del nostre projecte



Podeu trobar el vídeo clicant aquí .

El nostre programa

Aquest divendres 18 vam presentar el nostre programa electoral. Es tracta d'un programa fet en grup i escoltant previament els veïns de la Riera, Ardenya i el Castellot.

És un programa que presenta el nostre projecte. Un projecte a dues legislatures, 8 anys, que vol canviar prioritats i sensibilitats, però sobretot maneres de fer a l'Ajuntament de la Riera.

Podeu baixar-vos el nostre programa clicant aquí .



15/5/07

Acte pels veïns del Castellot i presentació del programa

Aquest dijous 17 de maig hem convocat els veïns del Castellot a una sessió informativa per tractar els diversos temes que els afecten, com ara les zones verdes, la neteja de finques o la contaminació sonora.

A més, el divendres 18 de maig farem la presentació del nostre Programa al Casal. Presentarem els principals punts que creiem que són priotaris pel nostre poble. Aquest acte comptarà amb la presència del Sergi de los Rios, diputat i alcaldable per Tarragona. El Sergi ens ha ajudat en la gestió de diversos temes, com ara la rotonda de Virgili. També ens informarà sobre els tràmits per la depuradora de la Nou de Gaià.

10/5/07

Acte a Ardenya

Avui, dijous 10 de maig a les 8 del vespre, fem un acte a Ardenya. Informarem sobre la urbanització Els Pins d'Ardenya. Declararem les nostres intencions enfront aquesta urbanització i les possibles solucions.

Aprofitarem per presentar la nostra candidatura a les eleccions municipals.

Presentació de la Candidatura a la Riera

El passat dissabte 5 de maig vam fer la presentació de la nostra candidatura al Casal de la Riera. L'acte va tenir èxit d'assistència i vam omplir la sala polivalent.

El Sr. Josep Bargalló va ser l'encarregat de presentar la llista. Va fer menció especial a la coherència política que sempre ha marcat el nostre grup. També va agraïr en nom de tots la feina realitzada per el Pau Ferré i el Josep Maria Papiol.

A continuació van intervenir el Pere Sanz, el Josep Maria Papiol i la Yolanda Roch, amb una exposició clara de la feina realitzada al nostre ajuntament per part del nostre grup. Van definir els 3 pilars bàsics de la nostra lluita: informació, bona gestió i polítiques socials.

Finalment, es va donar la paraula al públic assitent, que incidí en els temes de la nova escola, patrimoni arquitectònic i transport públic.











7/5/07

Al.legacions als pressupostos 2007

El grup d'Esquerra ha presentat les al.legacions als pressupostos municipals 2007. Principalment s'al.lega:

1.- Les partides relacionades amb l’escola únicament s’aplica una partida corresponent a les despeses de manteniment i una altra corresponent a una subvenció de 1.500 euros, quantia del tot insuficient.

2.- Respecte a la partida de joventut és del tot insuficient, tenint en compte el Pla de Juventut.

3.-Respecte a les subvencions del art. 48 a famílies i institucions sense finalitat de lucre, es demana que es desglossin les partides corresponents a cultura de les d’oci i actes festius, així com es redacti una ordenança per tal de distribuir correctament aquestes partides a les entitats.

4.- Respecte a la partida corresponent al mur de la zona verda del Castellot i l’adequació del Parc Infantil Urb. El Castellot, es demana que es porti a terme de forma inmediata.

5.- Que s’ajusti la taxa de clavegueram a la despesa real del servei.

6.- Que es computin a efectes pressupostaris els contenidors soterrats com a immovilitzat i s’apliqui la corresponent amortització.

Aquestes al.legacions han estat desestimades. L'equip de govern segueix amb la seva tradicional política del NO.

28/4/07

Acte de presentació dels nostres candidats

El proper dissabte 5 de maig presentarem els nostres candidats a les eleccions municipals. L'acte es celebrà a la sala Polivalent del Casal, a les 8 del vespre i comptarà amb la presència de l'ex-Conseller en Cap i director de l'Institut Ramon Llull Josep Bargalló.

Un cop presentada la llista, es vol donar la paraula al assistents per tal que formulin propostes o inquietuts de cara a la confecció del programa electoral i a marcar uns objectius en la propera legislatura.

25/4/07

Som un bon equip

Ja s'han publicat les llistes electorals al BOP. Us anunciem la nostra llista a les eleccions municipals 2007.

1.- Yolanda Roch i Ferreres
2.- Pere Sanz i Veciana
3.- Jordi Rius i Mercade
4.- Núria Recasens i Leon
5.- Jordi Giró i Mercade
6.- Albert Garrit i Forns
7.- Dani Vidal i Domenech
8.- Lídia Suñe i Marques
9.- Josep Maria Papiol i Molne
10.- Pau Plana i Pares
11.- Santi Sumoy i Navarro
12.- Joan Carles Gual i Garreta
13.- Ignasi Papell i Garcia
14.- Maria del Pilar Garcia i Pedrosa

Som un bon equip.

18/4/07

Sensibilitat acústica al Castellot

Els dos regidors d'ERC, Yolanda Roch i Josep Maria Papiol, han presentat una instància al Departament de Medi Ambient on es sol.licita informació i assessorament sobre la contaminació acústica que pateix la urbanització del Castellot. Així també es demana qui és l'entitat o organisme que hauria de asumir el cost sobre les mesures a adoptar.

El nucli del Castellot és una zona afectada per la vies Autopista A-7 i la carretera T-202, així com l'explotació de la pedrera de Ferran. El Departament de Medi Ambient va eleborar el mapa de capacitat acústica de la Riera el maig de 2001. Aquest document desprén que el Castellot és una zona de sensibilitat acústica alta, per la qual cosa requereix una protecció alta contra el soroll.

Cal buscar mesures per tal de millorar la qualitat de vida dels veïns del Castellot i donar compliment al que estableix la Llei de Protecció contra la Contaminació Acústica.

3/4/07

Parc natural del Gaià

Hem rebut recentment l'anomenada Declaració de Vila-Rodona per les Terres del Gaià, una declaració redactada dins el marc del IV Fòrum de les Terres del Gaià celebrat el 3 de març de 2007 a Vila-Rodona.

Dins la declaració es reclama la creació d'un Parc Natural del Gaià, que englobi la conca del riu i els espais naturals que s'interelacionen. Demanen incloure'l dins el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona així com el Pla de Connexions Biològiques.

28/3/07

Desenvolupament i progrés


Reconec que les meves idees contrasten molt amb les que manifesten molts alcaldes quan els hi pregunten per projectes de desenvolupament o progrés de les viles on governen.

Imagineu-nos que un periodista de torn pregunta "Quins projectes té senyor alcalde?". I l'alcalde de torn parla de progrés o desenvolupament del seu poble de torn i es refereix sense cap de mena de dubte al creixement urbanístic. Parla de tal projecte urbanístic que farà més amunt de la vila o d'aquell camp de golf que inclou un centenar de xalets. "El que compta és crèixer per fer-nos grans" , diu orgullós i somrient. Aquest és el concepte que més es destil.la avui dia, a moltes viles i també al meu poble.

Doncs la meva idea de progrés i desenvolupament tira més cap a a una altra banda. He buscat al diccionari la paraula desenvolupar i em trobo amb això: "Fer passar (alguna cosa) per una sèrie d'estats successius cadascun dels quals és preparatori de l'immediat següent, fer-la canviar gradualment d'un estat a un altre de més perfecte, de més complex." Passar d'un estat a un altre de més perfecte. Molt bona definició. Què diu el diccionari de la paraula progrés? Diu: "Procés de transformació de la humanitat en general cap a una situació que hom suposa sempre millor i que pot ésser o no definida d'antuvi." És a dir, anar a millor.

Per mi, un poble que s'ha desenvolupat i s'ha fet gran és un poble amb millors serveis, un poble on es prioritza l'ensenyament, on s'han enfortit les relacions socials i es dóna suport a les associacions. Penso en un poble que dona un gran valor al patrimoni tant cultural com arquitectònic. També considero una progressió un poble que prioritza una bona mobilitat, la qualitat de vida, la conservació de l'entorn natural o que dona suport a la vivenda social per a joves.

Digueu-me somiatruites, però aquesta és la meva visió de progrés i desenvolupament i crec que no difereix gaire de les definicions del diccionari de la llengua catalana.

Jordi Rius i Mercade

21/3/07

La nostra adreça: www.larieradegaia.com

Recentment hem adquirit el domini www.larieradegaia.com i l'hem enllaçat a aquest bloc. Per tant, podeu accedir a aquesta pàgina mitjançant la nova adreça.

Així doncs ja ho sabeu: totes les notícies de política municipal de la Riera ho trobareu a:





salut!!

5/3/07

Resolució del Conseller Nadal pels Pins d'Ardenya

El conseller Nadal ha considerat estimar part dels recursos interposats per el senyor Albert Dosaiguas Jové, el promotor de la urbanització els Pins d'Ardenya, i el senyor Jaume Casas i Sordé, alcalde la Riera de Gaià.

Així doncs el promotor ja no li caldrà, per exemple, ampliar el pont del Xacó ni contruir-ne un altre per la part de llevant. Tampoc no caldrà preveure un pas a diferent nivell per a vianants a la rotonda proposada a l’entrada de la urbanització. Ni caldrà establir una franja de zona verda de 10 m d’amplada a tot el llarg de la carretera T-203, per tal de protegir els residents i allunyar el trànsit de l’àmbit residencial. Tampoc caldrà fixar l’edificabilitat bruta en 0,15 m2st/m2 sòl i una densitat màxima de 6 hab/ha.

Totes aquestes condicions esmentades les van establir des de la comisió d'urbanísme de Tarragona. Però tant l'alcalde com el promotor van presentar un recurs d'alçada a Barcelona.

No entenem com un alcalde pot defensar els interessos d'un promotor enfront els interessos generals. Felicitats alcalde!

Us anirem informant.

2/3/07

Mani a la Torre

http://francescmercade.blogspot.com/
http://lluissunye.blogspot.com/































Convocatòria d'Amnistia Tarragona





SIGNATURES PEL DRET A DECIDIR


Es tracta de recollir el màxim número de signatures, sota la fórmula legal d’una petició popular, per demanar als Parlaments dels Països Catalans que tramitin una iniciativa de llei orgànica per la qual es reclami al Parlament espanyol que els hi traspassi la competència per a convocar referèndums.

Com a poble hem de poder decidir sobre totes les matèries que ens afecten i preocupen i sobre les que vulguem expressar la nostra voluntat democràtica i lliure. Hem de tenir el dret a poder decidir per on passarà l’AVE, si volem o no la MAT, si volem un aeroport internacional, l’import de les pensions, el pla d’estudis dels nostres fills,...... En definitiva, si volem construir un futur pròsper necessitem poder decidir per nosaltres mateixos en tot.

La presentació pública de la campanya, ja ha recollit d’una manera simbòlica signatures d’algunes persones de la nostra societat civil: Aureli Argemí, Teatre de Guerrila (Carles Xuriguera, Quim Masferrer, Rafael Faixedas), Feliu Ventura, Gorka Knorr, Josep Dalmau, Josep Maria Terricabres, La Carrau, Lluís Maria Xirinacs, Miquel Sellarès, Muriel Casals i Bracons, Núria Feliu, Obrint Pas, Rita Marzoa, Salvador Cardús, Toni Strubell, Arcadi Oliveres, August Gil Matamala, Carme Sansa, Elèctrica Darma, Elisenda Paluzie i Hernández, Rogeli dels Manolos, Enric Fontanals, Eric Bertran i l´Exercit del Fènix, Eva Serra, Fèlix Martí, Guillem Chacon, Hèctor López Bofill, Isabel Pallarès, Jaume Rodri, Joel Joan, Jordi Bosser, Jordi Vila-Abadal, Josep Cruanyes, Josep de Calasans, Julià de Jòdar, Lluís Cabrera, Lluís Fenellosa, Maria Mercè Roca, Màrius Serra, Mercè Martínez, Miquel Strubell, Monteserrat Carulla, Oriol Junqueres, Redouan Zahir, Ricard Lobo, Sebastià Alzamora, Titot, Tomeu Martí, Víctor Alexandre, Xavier Serrat,....

Així doncs, s’ha presentat públicament la campanya massiva de recollida de signatures pel dret de decidir, que des d’avui fins Sant Jordi treballarem per acabar d’estructurar per que a tot els pobles dels Països Catalans hi hagi grups locals de voluntaris que treballin per recollir les signatures. Preveiem que en una data tant assenyalada com Sant Jordi, podrem trobar una parada de la Plataforma pel Dret de Decidir a cada poble i deixar-hi la nostra signatura.

Aquest esforç de fer arribar la campanya arreu dels Països Catalans serà amb l’esforç de totes les entitats adherides a la Plataforma i de tots i totes els ciutadans i ciutadanes que hi voldran participar. Preveiem que la campanya duri un any.

Convoquem, doncs, a la ciutadania a col•laborar-hi, amb renovada il•lusió, desacomplexadament, amb voluntat de ser protagonista del seu futur, del nostre futur com a poble, i a fer de la Plataforma pel Dret de Decidir un espai transversal no partidista, punt de trobada de la societat civil.
Seguiu atents a la pàgina web de la Plataforma: www.tenimeldretdedecidir.org per tal de saber com i quan podeu fer-nos arribar la vostre signatura.

Comptem amb vosaltres! Aquells que vulgueu ser voluntaris de la recollida de signatures envieu un correu electrònic a info@tenimeldretdedecidir.org Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la .


16/2/07

Forum per les Terres del Gaià


Apunteu aquesta cita important:

el proper dissabte 3 de març a les 17h. al Casal de Vila-rodona la

IIIa.TAULA FORUM DE PERSONES I ENTITATS PER LES TERRES DEL GAIÀ


Les Terres del Gaià configuren un extens espai natural que en l'actualitat ha esdevingut el principal connector biològic entre el litoral i l'interior del país, i alhora una estructura divisòria altament ordenant de les dues grans centralitats del Camp de Tarragona i de la Regió Metropolitana de Barcelona. Caldrà reclamar urgentment la culminació del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aquesta pot ser doncs l'eina més adequada per poder preservar definitivament les Terres del Gaià: una munió de pobles s'estan afanyant a aprovar POUM's "desarrollistes" amb noves urbanitzacions i polígons industrials, les centrals eòliques ja arriben per la Baixa Segarra, a la Serra del Tallat i Vilobí, ja són a la porta!!!

Cal garantir un futur sostenible territorialment i ambiental per les Terres del Gaià. Cal, per a les generacions que ens segueixen, conservar un paisatge viu.

Algunes idees per una política cultural

Quan Caro Baroja al seu llibre El Carnaval comença amb una frase tant taxativa com “el carnaval és mort”, no sé si es referia o ja preveia el que passaria al nostre carnaval. Enguany el rei Carnestoltes, un dels únics reis en el qual em permeto el luxe de creure i respectar, no se si ja ha mort o bé és que n’hi ha nascut. Algú òbviament pot dir que al carnaval infantil hi havia molta gent i que també hi havia gent a la rua, però a mi, la veritat em va semblar fluix, per dir-ho d’alguna manera o patètic per dir-ho d’una altra. Mirant la rua del dissabte des de la punta del carrer sant Joan, que fa una mica de baixada i permetia tenir una perspectiva del que hi havia, una corrua de gent darrere del vehicle municipal amb el tinent d’alcalde conduint i l’alcalde tirant confeti a tort i a dret, vaig creure que donava per fer un quadre que podia dur el títol: El govern repartint l’alegria. Que falla aquí?

Mirat des de lluny, i més enllà de les disputes que hi pugui haver actualment dins un govern que es disgrega, el que falla, crec, és la base, la política, una política basada, en gran part, en el no comptar massa amb la gent. Si la comparsa que normalment organitzava el rei carnestoltes no se’n podia fer càrrec, tant difícil era proposar-ho a alguna de les altres comparses que mantenen, heroicament, ni que sigui una mica, l’esperit carnavalesc?

Però això no és nou. Durant el 2006 ja hi va haver alguna altre punt d’inflexió i denuncia d’aquesta política, en aquets cas protagonitzat pel Ball de Diables, que va fer públic el seu malestar per la forma com s’organitzava la Festa Major. Aquesta situació va conduir a una certa tensió i al compromís de convocatòria d’una reunió per resoldre aquest problema. A dia d’avui, si no m’equivoco, no s’ha fet.

Crec, per tant, que en aquest moment que s’apropa una nova jornada electoral, val la pena de fer memòria i recapitular alguns temes per proposar de canviar certes dinàmiques i fer que la vida i la política cultural del nostre poble vagi per altres camins.

És cert que durant l’any hi ha una mínima programació cultural, però també crec que segurament no s’optimitzen ni tots els recursos ni totes les possibilitats que ens dona el fet de ser encara, avui en dia, un poble petit o com a mínim abarcable per certes formes de gestió.

Alguns dels elements i fets del nostre calendari cultural serien: les festes, les activitats de la biblioteca, les activitats de les diferents entitats culturals, la revista, les programacions conjuntes del Consell Comarcal, etc... Totes elles són vàlides dins el que crec que hauria de ser una nova política cultural, una política, però que hauria de canviar la base i fer que fos molt més participativa i per això es podrien proposar certes coses:

- Creació d’un “consell de cultura” amb els diferents agents per produir una programació i una agenda cultural de forma conjunta evitant d’aquesta manera solapaments absurds i coneixent de primera ma l’activitat que es produeix, apart de que el fet de fer una difusió conjunta (sense deixar de banda la que es pugui fer de cada acte individualitzat), podria ajudar a reduir despeses i arribar a molta més gent o típus de públics dels que pot abarcar una sola entitat.

- Apart del “consell de cultura”, s’hauria d’establir una agenda de contactes amb els diferents entitats i associacions per poder conèixer quines son les seves necessitats i quins vincles es poden establir administració-entitats, relacions que poden ser des d’encàrrecs de feina o convenis per realització d’activitats.

- Creació d’un hotel d’entitats en condicions i que realment s’entengués com un veritable centre cultural

- Potenciar el coneixement de recursos (subvencions, ajuts, formes de col·laboració, etc...) cap a les diferents entitats per tal de poder optimitzar els recursos i les accions que aquestes realitzen.

- Enfortir la revista, obrint el consell de redacció a visions plurals i diferenciades, i que sense perdre la vessant d’informació de les diferents entitats del poble, aporti articles variats aprofundint en algunes de les seccions que ja te la revista o de noves que se’n podrien quedar, però sempre amb una visió ample.

- Crear un punt d’informació cultural en un punt visible i de fàcil accés del poble, un punt on no sols s’hi puguin trobar les activitats d’algunes entitats del poble, com passa actualment, si no que sigui un punt més ampli, amb informacions del poble però també de la comarca, i d’arreu.

- Obrir una reflexió profunda sobre quin model de festes i vida cultural volem. Apart de la Festa Major, sobre la que també podríem xerrar, veure quin altre calendari festiu volem establir i quins processos s’utilitzen en aquestes. Per exemple, per preparar la Festa de Santa Creu 2009 es van convocar unes primeres reunions i es va obrir processos de participació que s’hauria de veure quin resultat s’ha obtingut i demanar informació i fer públic si s’ha avançat en el procés.

- Elaborar estudis de públics i interessos culturals del poble.

- Vetllar pel patrimoni i intervenir de forma decidida en ell creant d’aquesta manera un potencial d’atracció pel poble donant-li els usos que siguin necessaris o que es creguin possibles: reconversió i noves utilitats als espais, incorporació a rutes i senyalització de les mateixes, ....

- Dur a terme una tasca de difusió del patrimoni i una tasca pedagògica de coneixement del mateix, tant del material ( edificis, racons, etc) com de l’immaterial ( festes, celebracions, etc...)

- Dins la difusió assumir el compromís d’actualitzar la informació en els materials i espais on es fa aquesta, amb informació contrastada i veraç de les activitats, entitats, etc que hi ha al poble ( podeu consultar la pàgina web http://www.rieradegaia.altanet.org/ i veureu quines entitats hi surten...)

- Donar a conèixer els projectes supramunicipals que en els que es participa a nivell de cultura, i patrimoni.

- Avaluar els programes de música de durant l’any ( concerts i balls ) per poder arribar a públics més amplis.

Es podrien dir moltes més coses, apart de les que de forma un pel desordenada i segurament poc explicades he intentat apuntar més amunt. Se n’han de refermar algunes que ja funcionen i crear-ne de noves, però sobre tot el que crec que és bàsic seria, abans de fer actes, pensar i crear una política cultural, unes línies de concepció i d’actuació bàsiques que ens ajudin a tirar endavant en matèria cultural i de patrimoni i no anar endarrere o que algun dia algú pugui dir que apart del Carnaval la cultura i el patrimoni ha mort a casa nostra.

Pau Plana i Parés
15-02-2007

14/2/07

POUM : la incompetència de CIU

L’EQUIP DE GOVERN ES POSA ELL MATEIX LES TRAVES. ESQUERRA VA PRESENTAR AL·LEGACIONS DINS DELS TERMINIS, SENSE DILACIONS.

Era el maig del 2005 quan vam introduir aquest terme en les nostres converses quotidianes, tot d’una vam descobrir que hi havia una cosa anomenada POUM, és a dir, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Un projecte nascut de la voluntat política de l’Alcalde (CIU) per tal de regular l’ordenament territorial del nostre territori. Un pla urbanístic que vol marcar les línies de creixement del nostre poble i el seu desenvolupament.

En aquest document es reflecteix fins on vol l’equip de govern que es desenvolupi el nostre territori, és a dir, quantes cases més es construiran i en quines zones es faran. Però el que ens preocupa de debò és que no hem pogut esbrinar com i amb quins recursos es desenvoluparan aquestes noves zones urbanes, i el més important, pot el nostre poble suportar el creixement a 5.000 habitants que es preveu?

Per aquests motius i d’altres que ja varem explicar-vos en l’Enfoc del mes de juny, vam presentar al·legacions a la totalitat d’aquest POUM, en el termini d’exposició pública, el juny de 2005.

Al POUM es varen presentar 136 al·legacions per part de la gent del nostre poble. Això demostra l’interès i la preocupació que causa aquest POUM. A més, tots els organismes amb competència al territori (Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment), varen opinar sobre el pla, i tots els organismes oficials, a excepció del Departament de Salut, van informar desfavorablement i van fer esmenes. Això demostra que s’ha proposat un mal POUM.

De les esmenes presentades pels organismes en destacarem dues. En primer lloc el Departament de Medi Ambient de la Generalitat demana la protecció especialment de 3 zones: la zona de la muntanya de Sant Antoni, els boscos que limiten amb Tarragona i el Catllar i, en tercer lloc, les rieres i els seus marges que travessen el nostre terme. A banda, demana a l’Ajuntament de la Riera un informe tècnic sobre el perill d’inundabilitat de les zones que es volen urbanitzar. Des del Departament de Cultura es demana la protecció de les zones on hi ha constància de restes arqueològiques i la confecció d’un catàleg de protecció de patrimoni arquitectònic i, fins i tot, en proposa un que pot servir de model.

Les al·legacions presentades pels particulars, exceptuant, les que manifestaven defectes formals del POUM, podien tenir-se en compte o no, depenent de la visió política de l’Alcalde, però les esmenes proposades pels organismes, necessàriament, s’han de tenir en compte, per la qual cosa s’ha de refer el text inicial.

Però no és fins el dia 26 de juny de 2006 que ens convoquen a l’aprovació provisional del POUM, és a dir del document modificat. Així doncs, l’equip de govern ha trigat un any per fer el següent tràmit. Per la nostra part vam presentar les nostres al·legacions en el termini establert, un mes. Qui està dilatant doncs el POUM?, les nostres al·legacions i els informes dels organismes, o bé la incompetència de l’equip de Govern, que potser s’ha calçat unes sabates massa grosses?

Així doncs, el passat mes de juny l’equip de govern, amb un ple extraordinari, presenta les modificacions que havien fet al nou pla urbanístic en resposta a les al·legacions fetes per particulars i organismes oficials. Vam quedar sorpresos al veure que, en lloc de retallar algunes zones, les havien ampliat, com ara la zona de darrera l’església, i, fins i tot, se’n proposen de noves. Tampoc es feia cas de les al·legacions dels organismes oficials, no es protegia cap zona proposada per Medi Ambient i no hi ha cap catàleg de patrimoni proposada per Cultura.

Respecte a les zones inundables l’equip de govern proposa la construcció d’un mur de 2 metres d’alçada per tal d’evitar l’entrada d’aigua en cas d’inundació de la riera de Salomó (zona que hauria d’estar protegida segons Medi Ambient). Això provocaria un impacte visual considerable i desviaria l’aigua provocant alteracions al curs d’aquesta riera. Però per sobre de tot, no s’ajusta a la legalitat vigent. L’Alcalde està decidit a incomplir la llei que prohibeix construir en zones inundables.

La nostra sorpresa va ser major quan l’equip de govern vol fer una aprovació provisional, és dir, es vol aprovar l’enviament d’aquest Pla directament ja a Urbanisme. Per part nostra responem que no pot ser, ja que es proposen 5 canvis substancials amb aquestes modificacions i, per tant, s’hauria de tornar a enviar als organismes oficials per que diguin la seva respecte a aquests canvis substancials. La nostra proposta no és acceptada. Aquell Ple es va tornar esperpèntic degut a votacions de propostes ridícules. Finalment s’aprova per part del grup de CIU realitzar un segon període d’exposició pública però en cap cas es vol enviar les modificacions del POUM als organismes oficials. De què tenen por?


La dilatació
Nosaltres no ens amaguem de que aquest POUM no ens agrada. No ens agrada el model que proposa perquè no ens hi veiem reflectits. Perquè no té res a veure amb la nostra visió del que ha de ser el nostre poble, i ho manifestem públicament. Però el que no tolerarem és que ens culpin de la mancança de uns objectius clars de l’Alcalde.

Com s’entén que el Sr. Alcalde, es presenti una al·legació al seu propi POUM? Una al·legació que manifesta que no vol la requalificació del terreny de darrera de casa seva. Un terreny que sempre ha estat agrícola. Curiosament, en el document inicial del POUM, havia mantingut la qualificació d’agrícola però en el segon document es requalifica amb la clau CRNE (Casa Renglerada No Edificable – per cert, classificació surrealista).

Cap organisme va demanar aquesta transformació, per tant, ve donada per la pròpia voluntat de l’Alcalde. No és una veritable incoherència que es presenti una al·legació a sí mateix? No demostra això que no tenen gens clars els objectius? Si no sap ni que vol pel darrera de casa seva, com podem estar segurs que sap el què vol pel nostre poble?

Si més no, nosaltres hem determinat clarament que no ens agrada i el perquè, i ho hem dit quan tocava. No ho hem fet per dilatar el tràmit, per això ja hi estan ells. Ho hem fet perquè estàvem en el nostre dret i perquè era el nostre deure.

I ara en quin tràmit estem?
El passat dijous 18 de gener és va fer un ple extraordinari per resoldre les últimes al·legacions presentades. Com era d’esperar, no han fet cas a cap de les nostres peticions. Finalment, es va votar la aprovació provisional del POUM per poder-lo enviar a la Comissió d’Urbanísme de Tarragona. Els dos regidors d’ERC, la Yolanda Roch i el Josep Maria Papiol, van votar en contra. Tots els regidors de CIU va votar a favor d’aquest POUM excepte l’Hèctor Hernàndez, regidor de Cultura i Medi Ambient, que va votar en contra.
Ara caldrà esperar a conèixer la opinió d’Urbanísme de Tarragona. Us fem saber que també es poden presentar al·legacions a Urbanisme mentres el document estigui en fase d’aprovació per part de la Comissió.

1/2/07

El Síndic de Greuges ens dona la Raó

L'alcalde es salta la llei municipal i de règim local.

Tot comença l’octubre del 2003 quan el regidor d’ERC, Pau Ferré, sol·licita a l’Ajuntament de la Riera la memòria del Pla Parcial Urbanístic “Els Pins d’Ardenya”, és a dir, el projecte d’urbanització que es vol fer a Ardenya. Aquest projecte estava en aquell moment en exposició pública per tal de poder fer al·legacions.

L’Alcalde de la Riera, Jaume Cases (CIU), denega la sol·licitud argumentant que els regidors no tenen dret a obtenir fotocòpies dels documents. Per part nostre es repon que, tal com diu la llei, els regidors tenen dret a l’informació per tal de poder fer la feina que comporta el seu càrrec. L’Alcalde fa cas omís de les demandes del grup d’ERC, interpretant la llei d’una manera arbitraria. Fins aquell moment no s’havia negat mai la informació als regidors d’ERC.

La situació es torna a repetir el març del 2004 quan el Pau Ferré demana una còpia dels Pressupostos de l’any 2004. Estem parlant del document més important que aprova l’Ajuntament durant l’any, ja que s’aproven totes les actuacions i inversions que es faran al poble. Els nostres regidors volien fer un estudi acurat dels pressupostos per tal de presentar les seves propostes i formar-se una opinió de cara a la seva votació.

L’Alcalde torna negar el dret a obtenir còpia dels regidors i argumenta que poden consultar la documentació anant fins a les oficines de l’Ajuntament i consultar-la allí mateix. Tornem a fer el mateix procés de l’any 2003: presentem un recurs a la decisió de l’Alcalde però se’ns torna a denegar la documentació.

Per tal de reclamar el seu dret a la informació com a regidor, el Pau Farré es dirigeix al Síndic de Greuges de Catalunya exposant el seu cas l’agost del 2004. El Síndic decideix investigar el cas i demana tota la informació als nostres regidors i a l’Ajuntament de la Riera. Finalment el Síndic dona la raó al nostre regidor Pau Ferré i fa saber la seva resolució a l’Alcalde Jaume Casas.

El 29 de juny de 2005 el Sr. Jaume Casas respon al Síndic que té raó i que troba adient donar una còpia de la documentació al senyor Pau Ferré. El Síndic ens ho fa saber el juliol i tanca el cas. Però la sorpresa salta quan l’Alcalde, contradient la resolució del Síndic i la seva pròpia resposta, continua negant-se a cedir la documentació que sol·liciten els regidors d’ERC. És a dir, havia mentit al Síndic.

Els regidors d’ERC demanen una reunió amb ell. Durant la reunió el senyor Jaume Casas els fa saber que continuarà amb la seva política de negar la documentació. Fins i tot insinua que anem als jutjats. Actualment ens trobem amb aquesta situació: la negació de còpia de documentació per part de l’Alcalde de la Riera.

LA LLEI ENS DONA LA RAÓ :

Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Article 164 Dret d'informació
164.1 Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.
164.5 Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d’accedir a la informació requerida.

la rotonda de Virgili

Vam conèixer el mes de novembre del 2004 un projecte de condicionament de la carretera Altafulla – Salomó, la T-202. Aquest condicionament preveia la construcció d'una gran rotonda d'uns 8 metres d'alçada i més de 30 metres de diàmetre entremig de Virgili, la Creu i el Mas de l'Espina. Aquesta rotonda provocava un fort impacte paisatgístic, ambiental i afectava directament a Virgili.

Ens vam reunir amb tots els veïns afectats de Virgili i tots els propietaris dels terrenys colindants. Vam acordar presentar unes al.legacions conjuntes a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat. Finalment el gener del 2005 vam presentar en total una vintena d'al·legacions. Reclamàvem algunes modificacions a aquest projecte de condicionament de la carretera i, entre d'altres, demanàvem una alternativa a la rotonda. Al·legàvem l'impacte visual i ambiental que provocava la rotonda i reclamàvem la protecció de Virgili, degut a que el nucli és catalogat com a patrimoni cultural pel Departament de Cultura de la Generalitat.

Al mateix temps, el nostre regidor Josep Maria Papiol es va reunir amb el Director de Carreteres de la Generalitat, fent-li arribar la nostra queixa i la dels propietaris afectats. El Director es va comprometre a buscar una alternativa al projecte.

Així doncs, el passat mes de abril vam conèixer la modificació del projecte per part de Carreteres. La rotonda desapareix i es proposa una alternativa consistent en una rotonda més petita i desplaçada cap al creuament de la Nou, sense que aquesta tingui tanta alçada, ja que es preveu un tallat per a salvar la via. Tot i que la alternativa és més costosa d'executar, no representa un impacte tant fort com la gran rotonda prevista inicialment.

Finalment, esperem d'aquesta manera que el projecte resultant compagini la seguretat viària amb la protecció del territori.