Aquesta nit a TV3 podreu veure el reportatge ‘Adéu Espanya?’. Aquest treball vol reflexionar sobre la independència de Catalunya i la compara amb altres nacions amb ànsies independentistes.
Entre altres coses curioses, reprodueix els fets històrics amb Clicks. Podeu veure els fets de Catalunya al següent vídeo:
A Reus s’ha celebrat HostelCat, 2a Fira Professional d’Hostaleria i Restauració. Entre els actes destacats s’ha organitzat la 1a Mostra de Gastronomia, amb cuina en directe.
Entre els tallers i els cuiners convidats hi ha participat l’Àlex Segú, cuiner del Mulsum de la Riera, creant un taller de cuina del Baix Gaià. Una molt bona notícia per la promoció del poble. Llàstima que el nostres governants locals encara no hi creguin ni promocionin aquest sector.
http://www.firareus.com/hostelcat
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/156362.html
Biografia de Josep Maria Alomà i Sanabras, fill de Josep Alòmà i Espina (la Riera de Gaià) i de Maria Sanabras i Alegret (el Catllar).
http://josepaloma.blogspot.com/
Qui és Josep Alomà? Qui és aquesta persona que va evitar amb la seva intervenció personal la mort de nombroses persones, moltes de les quals li eren alienes?
Aquesta és la pregunta que ha volgut respondre Ramon Gras. Josep Alomà, nascut al Catllar, fou tinent d'alcalde i Conseller de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona per la CNT-FAI durant la guerra civil espanyola. Durant el mateix període fou el director del Diari de Tarragona (portaveu de la CNT-FAI) i delegat a la província de Tarragona del Consell de l'Escola Nova Unificada, on impulsà una pedagogia emancipadora i moderna. Posteriorment fou comissari de companyia i cap de propaganda de l'Exèrcit del Sud a Baza (Granada), a l'Estat Major d'Andalusia. De la mà d'Alomà, viurem de prop la revolució esdevinguda a la rereguarda republicana com a resposta al cop d'estat contra la República. Aquesta revolució, que constitueix un fet inèdit a la història, complex i fascinant, motivà, entre d'altres, la redacció de l'Homenatge a Catalunya de George Orwell.
"L'anarquisme és un ideal de bondat, de bellesa, de servei als altres i sobretot d'independència personal" (Josep Maria Alomà i Sanabras).
La Revista Municipal de la Riera, pagada amb els diners de tots, viu moments polèmics degut a la censura que aplica la Regidoria de Cultura. La senyora Sílvia Vilaplana, (CIU), contradient el reglament de la revista on diu clarament que qui decideix publicar o no els articles a la revista és el Consell de Redacció, ha posat en marxa les tisores per retallar allò que no els interessa a l’equip de govern.
En aquest últim número de la revista podeu comprovar que a la plana d’opinió dels grups polítics municipals hi manca l’article d’IR. Dir-vos que l’article en qüestió ha estat censurat per la Regidora perquè parlava de l’associacionisme del nostre poble. Segons sembla, les associacions de la Riera són tema tabú per l’equip de govern (CIU).
L’article del nostre grup polític municipal d’Esquerra va estar a punt de no passar pel sedàs de la regidora i vam haver de retallar algunes frases on convidàvem als lectors de la revista a debatre sobre el futur del poble. Segons ella era un article massa polític. Aquesta senyora no sap encara que el nostre grup és fundat i dedicat per fer política municipal? Què vol que fem? Punt de creu?
Per què tenen por els de CIU al debat polític? Per què tenen por de la diversitat política? No sap aquesta senyora el que ha costat arribar a la llibertat d’expressió i a la llibertat política? Sap aquesta senyora que molta gent va morir o va patir presó durant la dictadura per aquestes causes? Tot plegat demostra que a la Riera encara no ha acabat la transició.
Més enllà de la grip A, l’etern debat sobre l’exercici de l’anomenat “ofici més antic del món” o la píndola del dia després, alguns dels temes proposats com a punt de reflexió d’aquest article, i encara darrerament el culebrot que podríem anomenar “Nissaga de Millet”, la Riera ha centrat bona part dels esforços d’enguany a pensar i celebrar, el Bicentenari de Santa Creu, una celebració on s’hi combina fe, creença, identitat. Aquest article l’hem enviat a la revista municipal de la Riera i ha de sortir publicat properament.
“La Riera ha centrat bona part dels esforços d’enguany a pensar i celebrar, el Bicentenari de Santa Creu, una celebració on s’hi combina fe, creença, identitat. Segurament cada un dels rierencs i rierenques ha posat en la celebració una dosi diferent de cada un d’aquests elements, però en tot cas, tots hem celebrat el mateix : el triomf com a poble, davant d’un fet que afectava a tothom per igual. Es commemora uns fets on els protagonistes estan desesperats enfront la guerra i l’ocupació del poble per tropes que assassinen, saquegen i porten la malaltia a la vila.
Aquells avantpassats busquen una solució per acabar amb aquella desgràcia i salvar les seves famílies. Per això aquells fets són tant propers a nosaltres: ens imaginem aquelles persones patint pel seu futur com a poble, ens commou el final del Ball de la Santa Creu, amb el personatge de la Pepa anunciant, entre plors i somriures, que els seus fills malalts s’han salvat de la mort. Abans, a l’Ajuntament, s’havia cedit la paraula al poble i s’havia debatut i acordat una solució conjunta que donà força a la decisió.
El component d’identitat rierenca a la festa és clau. Ens afirma com a poble i ens impulsa a reflexionar com a comunitat. Algú pot pensar que el refrany rierenc “a la Riera cadascú a sa manera”, es contraposa a la idea de “la unió fa la força”, i pot ser així si no veiem com a bona la suma d’esforços i accions concretes que tothom fa des del seu àmbit i punt de vista. Aquesta suma, sempre que es faci amb voluntat positiva i de futur, ens enriqueix i ens dona vida com a poble i comunitat, creant una identitat pròpia, amb uns nexes comuns on tothom s’hi pot veure representat i aquí és on potser ens hem de preguntar si hem perdut l’oportunitat de donar a aquest 2009, un caràcter d’any d’inflexió, d’afirmació com a poble i de reflexió profunda, més enllà d’una simple imatge de postal, sobre la comunitat dels qui formem la Riera, una població cada cop més complexa, cada dia més rica i variada.
Des d’Esquerra, creiem que aquest 2009 hauria de servir –encara hi som a temps!!!- de punt de partida i gran entrada simbòlica al segle XXI, plantejant-nos de forma seriosa i real el nostre futur com a poble. Com és la Riera d’avui? Com vol ser la Riera d’aquest nou segle? Cap a on volem anar? Com serà la Riera dels nostres fills i nets? Quins són els nostres objectius com a poble? Educació, habitatge, agricultura, indústria, cultura, són paraules que les hauríem d’aplicar en termes locals i esbrinar que suggereixen.
Per això convidem a tothom a manifestar el seu parer, a obrir el debat, en aquesta revista – i en aquest bloc. Proposem que la revista municipal – i aquest bloc - sigui un portaveu dels rierencs i les rierenques per tal de reflexionar sobre projectes de futur concrets per al nostre poble.”
L'esborrany del pacte acordat pel tripartit inclou com l'altra gran novetat, i de fet la prioritza perquè es dugui a terme en una primera fase, l'aprofitament de l'antiga línia Reus-Roda de Berà per a la circulació prioritària de mercaderies, en ample europeu (UIC), des del port de Tarragona. Per a això, caldria construir un by-pass especialitzat en mercaderies a l'àrea del Camp, consistent en una línia que partiria del port en direcció a Vila-seca pel polígon petroquímic. Des d'aquí, per als trànsits cap al sud, el pacte proposa que enllaci amb la línia actual, que s'hauria d'adequar per a l'ample ibèric, un fet que entraria en contradicció amb els plans del govern de desafectar-la i usar-la per al Tramcamp un cop els trànsits de passatgers es desviïn cap al corredor del Mediterrani en construcció. Per als trànsits cap al nord, la línia de mercaderies salvaria Reus per la nova variant ferroviària prevista fins a enllaçar amb l'antiga línia de Roda, que també caldria rehabilitar per a ample europeu. El nou gran eix català de mercaderies resseguiria aquest corredor –sobre la recuperació del qual tampoc es tanca la porta que pugui ser compartit amb els passatgers, com preveu el pla territorial parcial del Camp aprovat inicialment– fins a Sant Vicenç de Calders, on hauria d'enllaçar amb el corredor de l'actual línia C-4 de Rodalies, que travessa pel Vendrell i Vilafranca del Penedès fins a Castellbisbal, al Vallès Occidental. El text del pacte no prejutja encara els traçats exactes, per la qual cosa no defineix si, a tot l'itinerari descrit des de Reus, s'aprofitarien les vies actuals, o bé se n'hauria de fer una de nova al costat, només per a mercaderies.
Al Vallès, la línia de mercaderies s'ajuntaria amb la que vindrà del port de Barcelona, i juntes aniran a buscar la línia del TAV que va cap a Girona, que –a diferència de la que travessa el Camp– ja s'està construint preparada per al transport tant de viatgers com de mercaderies.
El diari El Punt estrena una edició digital pròpia, que trobareu a www.elpunt.cat. Aquesta edició té la principal característica que es pot personalitzar per poble. Així doncs podem trobar la web destinada a la Riera de Gaià:
http://www.elpunt.cat/larieradegaia.html
Una bona notícia.
La recepció Tv3 ha estat prohibida al País Valencià!!
Per la llibertat d’expressió, NO al tancament!
Segons s'ha confirmat, el Govern valencià del PP ataca de nou amb el tancament dels repetidors de TV3 d'Alginet i la Llosa de Ranes amb la complicitat silenciosa del Govern espanyol del PSOE. Cal tornar a reclamar a Europa els drets democràtics més elementals davant d'un deteriorament de la qualitat democràtica i de les llibertats al nostre país. Espanya ataca de nou a través dels seus ambaixadors a la nació catalana. Enviem correus reclamant l'actuació de la Comissió Europea i fem sentir la nostra veu a Europa, adrecem-nos amb aquesta carta a les institucions europees, en les persones de:
* Viviane Reding, Comissària de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació
* Ján Figel, Comissari d’Educació, Formació, Cultura i Joventut
* Hans-Gert Pöttering, President del Parlament Europeu
* P. Nikiforos Diamandouros, defensor del poble europeu
Per participar en la campanya fés clic al baner de sota:
A partir de demà s'obre un termini de 30 dies per poder presentar al.legacions al reglament de la revista municipal.
Els interessats poden examinar l’expedient , el projecte del reglament i formular les al·legacions i suggeriments que considerin pertinents. Per part d'Esquerra vam presentar les nostres al.legacions en l'últim ple.
EUROPA PRESS
BARCELONA, 15 d'octubre (EUROPA PRESS)
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha afirmat avui que les obres de millora de la T-202 entre Altafulla i Salomó (Tarragona) se sotmetran previsiblement a una nova informació pública, i que la licitació dels treballs tindrà lloc el 2010.
Nadal, que ha comparegut en comissió parlamentària per respondre a una bateria de preguntes de CiU, ha explicat que, després de fer l'estudi informatiu de la T-202 i sotmetre's a informació pública, un ajuntament --La Riera de Gaià-- va presentar al·legacions. Actualment s'estan avaluant els canvis sol·licitats.
D'altra banda, el conseller ha confirmat que s'estima que les obres de la carretera C-242 entre Torrebesses i Alforja (Tarragona) es licitin el 2010, i no el 2009 com s'havia previst inicialment. El projecte està en tràmit mediambiental.
*Nota d'Esquerra la Riera: Ara ja sabem perquè les coses s'han retardat. Alguns no van fer els deures quan tocava.
Avui a 2/4 de 10 de la nit hi ha Ple a l'Ajuntament de la Riera. Un dels punts calents del dia és el referit a la revista municipal.
L'equip de govern (CIU) ha presentat una proposta de reglament de la revista municipal. Llegint-lo veiem que al final baixen del burro i accepten la llibertat democràtica de que qualsevol entitat (en aquest cas política) pot participar en la revista. Negar això com fins ara feien era negar la llibertat d'expressió i la llibertat política (recordem que la llibertat política es va aconseguir després de la mort del dictador).
Tot i així, se'ns presenta una proposta al Ple d'un reglament sense abans reunir-nos tots els grups. Es van comprometre a sentar-nos a la taula a debatre'l tant bon punt es tingués resposta dels assessors de la Diputació de Tarragona. A més, han deixat de banda la proposta de reglament que des d'Esquerra havíem presentat ja fa uns quants mesos.
Si comparem els dos reglaments de revista municipal podem podem veure clarament les finalitats i objectius de cadascun. El reglament presentat per nosaltres està dirigit bàsicament a facilitar la llibertat d'expressió i la diversitat i el reglament dels convergents està dirigit a controlar i poder censurar els continguts de la revista.
CIU proposa sense cap mena de vergonya que la presidència amb vot de qualitat del Consell Redactor estigui en mans de la Regidoria de Cultura. D'això se'n diu polititzar la revista municipal. Creiem que el Consell Redactor ha de ser independent i format per voluntaris, sorgits d'una crida a tot el poble i entitats, i que s'autoreguli sense interferir cap grup municipal.
Es d’esperar que qualsevol poble que esta celebrant o apunt de celebrar (depenent de l’òptica des d’on es miri) la seva Festa Major, vulgui que aquesta surti reflexada als mitjans i se’n faci com més difusió millor, en definitva provocar allò de fer bullir l’olla o que s’en parli. Doncs bé, sembla que aquest no és el cas de la Riera….
Més enllà de la qualitat (en quan a format i estructura) i quantitat dels programes i cartells de la Festa editats per l’Ajuntament, dissabte el Diari de Tarragona presentava unes fulles amb el títol de Festa Major de la Riera 2008. En aquest dossier, que semblava més la presentació de la festa de Santa Creu que la de Santa Margarida, començava amb una entrevista a l’alcalde on es ventilava la Festa Major en una frase i no per fer-ne una valoració, sinó per dir que sobre la festa podien trobar el programa en aquelles pàgines del diari, passant acte seguit a parlar de Santa Creu. Prèvia a aquesta pregunta, la darrera de l’entrevista, ja s’havia fet un “publireportatge” de la gestió municipal, i com a encapçalament no hi anava un bona Festa Major sinó declaracions sobre les escoles.... És el moment de parlar d’això? És el moment de vendre la gestió municipal? O és el moment de parlar de la festa?
Sembla que l’equip de govern, més enllà d’alguns actes en concret, se’ls fa difícil parlar i gestionar la festa, com a mínim a nivell de concepte i de valorar que la festa és de tots i totes els que som o ens sentim de la Riera, més enllà de l’aprovació o no d’una gestió municipal que justament en aquest àmbit ralla més el suspens que l’aprovat.
El 52% dels catalans votarien a favor de la independència
Entre un 52% i un 62% dels catalans votarien favorablement en un referèndum d'independència de Catalunya segons es reflecteix en l'estudi 'Llengua i identitat a Catalunya. 2008' elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), realitzat amb 1.108 enquestes a majors de 15 anys.
Entre un 52% i un 62% dels catalans votarien favorablement en un referèndum democràtic d'independència de Catalunya segons reflecteix l'estudi 'Llengua i identitat a Catalunya. 2008' elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), realitzat amb 1.108 enquestes a majors de 15 anys. L'estudi revela que un 36,5% votaria segur a favor de la independència, mentre que un 22,1% votaria en contra. Un 27,1 s'abstindria i un 11,7 no té el vot decidit. Aquesta dada superaria un dels dos criteris que la Unió Europea va establir amb motiu de la consulta a Montenegro, el de la participació, ja que hi votarien més del 50 per cent d'habitants. Pel que fa al segon criteri, que es el d'aconseguir un 55% de vots afirmatius, la ponderació del vot indecís dóna una forquilla entre el 52 i el 62% de vots favorables. Suposant que els indecisos s'abstinguessin, el vot favorable arribaria al 62 per cent, mentre que si tots els indecisos votessin en contra, la victòria del sí seria més ajustada, és a dir, d'un 52%.
A.P.. La Riera de Gaià
L'alcalde de la Riera de Gaià, Jaume Casas (CiU), va assegurar ahir que aprofitar l'aigua del pantà del Catllar que ja no faci servir la indústria petroquímica per recuperar el cabal ecològic del Gaià serà «malgastar aigua». Casas va reaccionar així al compromís adoptat dimarts per l'Agència Catalana de l'Aigua, que el dia 8 de maig presentarà al Consell Comarcal del Tarragonès un avantprojecte per tal de recuperar el cabal a la part baixa del riu, ara sec.
L'alcalde de la Riera, un dels municipis al curs baix del Gaià, es va mostrar escèptic sobre les possibilitats d'aquesta proposta a causa de la «poca quantitat d'aigua» que flueix pel riu abans d'arribar a la presa del Catllar, de la qual s'abasteix principalment l'empresa petroquímica Repsol. «Si ara les empreses faran servir aigua depurada, la que sobri l'hem d'enviar allà on falti per beure, però no perquè baixi per fer bonic», va dir.
Casas, que anteriorment ja s'havia oposat a les propostes de recuperació del riu, va recordar que, després de trenta anys amb el curs interromput, «ja s'ha creat una fauna i flora diferents, que amb el retorn de l'aigua hauríem de fer fora».
SALVEM EL GAIÀ, SATISFETS
La plataforma Salvem el Gaià, per la seva banda, va rebre amb satisfacció l'anunci de l'ACA, i la propera setmana ho analitzarà en una assemblea. El portaveu de l'agrupació, Hèctor Hernàndez, va celebrar el fet que les empreses químiques començaran a fer servir aigua depurada a partir del 2011.
EL PUNT.La «sorpresa» del baròmetre del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) d'aquest mes de febrer, en paraules del seu director Gabriel Colomé, és que «per primera vegada» en una enquesta de l'ens –i Colomé va reconèixer que de les que havia tingut coneixement– la definició guanyadora del que hauria de ser Catalunya és, amb un 36,4%, «un estat dins d'una Espanya federal». El segueix amb un 34,8% els que pensen que és una «comunitat autònoma d'Espanya», l'opció que fins ara rebia més suport en les enquestes. Un 19,4% dels entrevistats volen «un estat independent», i un 3,8% es queden amb «una regió d'Espanya». Pel que fa al sentiment dels entrevistats, un 41,9% se senten tan catalans com espanyols; un 28,2%, més catalans que espanyols; un 18,5%, només catalans; un 4,4%, més espanyols que catalans, i un 3,7%, només espanyols.
| Pos | Equip | J | CASA | FORA | GF | GC | Punts | ||||||
| G | E | P | G | E | P | ||||||||
| 1 | TORREDEMBARRA, U.D. "A" | 17 | 6 | 2 | 0 | 7 | 1 | 1 | 41 | 14 | 42 | ||
| 2 | VALLS U.E. "A" | 17 | 7 | 0 | 1 | 5 | 2 | 2 | 46 | 13 | 38 | ||
| 3 | RODA DE BARA AT. "B" | 17 | 6 | 1 | 2 | 5 | 1 | 2 | 36 | 23 | 35 | ||
| 4 | LA RIERA, C.F. "A" | 16 | 6 | 4 | 0 | 4 | 1 | 1 | 31 | 20 | 35 | ||
| 5 | ICOMAR, C.F. "A" | 17 | 6 | 1 | 2 | 4 | 2 | 2 | 32 | 24 | 33 | ||
| 6 | SEGUR, U.E. "A" | 17 | 3 | 6 | 0 | 5 | 1 | 2 | 35 | 22 | 31 | ||
| 7 | LA FLORESTA, C.D. "A" | 17 | 5 | 1 | 2 | 2 | 3 | 4 | 31 | 24 | 25 | ||
| 8 | EL CATLLAR, C.E. "B" | 17 | 1 | 2 | 1 | 5 | 3 | 5 | 36 | 36 | 23 | ||
| 9 | SANT JAUME DOMENYS,J.E. "A" | 17 | 3 | 2 | 4 | 3 | 2 | 3 | 23 | 25 | 22 | ||
| 10 | TANCAT, U.D. "A" | 17 | 4 | 1 | 4 | 2 | 1 | 5 | 26 | 32 | 20 | ||
| 11 | VALLS AT., C.F. "A" | 17 | 2 | 2 | 5 | 4 | 0 | 4 | 30 | 36 | 20 | ||
| 12 | CALAFELL, C.F. "A" | 16 | 4 | 0 | 4 | 2 | 1 | 5 | 25 | 33 | 19 | ||
| 13 | ALTAFULLA, C.E. "A" | 17 | 4 | 0 | 4 | 1 | 3 | 5 | 19 | 26 | 18 | ||
| 14 | VENDRELL C.E. "A" | 17 | 4 | 2 | 3 | 0 | 4 | 4 | 34 | 43 | 18 | ||
| 15 | BELLVEI, AT. "A" | 17 | 3 | 4 | 2 | 1 | 2 | 5 | 19 | 30 | 18 | ||
| 16 | LA NOU DE GAIA, U.E. "A" | 17 | 1 | 1 | 6 | 2 | 1 | 6 | 14 | 40 | 11 | ||
| 17 | PERAFORT, F.C. "A" | 17 | 2 | 0 | 7 | 1 | 1 | 6 | 20 | 37 | 10 | ||
| 18 | POBLA MAFUMET, C.F. "B" | 17 | 1 | 1 | 7 | 1 | 1 | 6 | 16 | 36 | 8 | ||
