Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Medi Ambient. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Medi Ambient. Mostrar tots els missatges

1/12/09

L’Agència Catalana de l’Aigua recupera la vegetació autòctona en un tram del riu Gaià

S’ha treballat en un tram de 300 metres i se n’ha enretirat la canya, que és una espècie invasora

Per executar els treballs, s’ha contractat el Centre Especial de Treball Aurora, que es dedica a la integració laboral de persones en risc d’exclusió

L’Agència Catalana de l’Aigua ha finalitzat recentment les tasques de retirada de vegetació al·lòctona en un tram del riu Gaià, dins el terme municipal de la Riera de Gaià, a la comarca del Tarragonès.

S’ha treballat en un tram d’aproximadament 300 metres. Les tasques s’han centrat a eliminar canya (espècie invasora) i substituir-la per espècies autòctones d’arbres com l’àlber, el freixe i l’om, i d’arbustos, com el tamariu, la ginesta, l’arç blanc, el roser silvestre, la murtra, el margalló, així com els baladres autòctons del Gaià i el jonc boval.

Aquesta actuació, que ha tingut un pressupost proper als 38.000 euros, s’inclou dins el Programa de conservació i manteniment de lleres que desenvolupa l’Agència Catalana de l’Aigua. Per executar-la, s’ha contractat el Centre Especial de Treball Aurora, entitat que es dedica a la integració laboral de persones en risc d’exclusió.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=bf1e6ab121545210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

11/11/09

IX Fòrum Terres del Gaià

780_008_2575048_cb350448f56968e1d75cf51a466fad26 28 de novembre de 2009. Les Piles, Baixa Segarra
Hora: A les 5 de la tarda
Lloc: Local Social. c/ Major nº27

PROGRAMA:
- Benvinguda a càrrec del Sr. Ramon Segura, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de les Piles. Tot seguit, presentació del programa del IX Fòrum.

-  Breu  exposició  de  la  proposta  de  reconeixement/protecció  de  les  Terres  del  Gaià. Situació  actual,  estat  de  la  presentació  de  mocions  i  necessitat  d’un  nou  impuls  de  la
proposta. Debat de com s’han d’estructurar i temporalitzar els propers Fòrums.
Debat obert

- Exposició de la situació del cabal ecològic del riu Gaià i les negociacions amb REPSOL.
Joan Díaz, Salvem el Gaià

-Presentació  del  resum  de  les  reflexions  derivades  d'un  treball  realitzat  per  els/les assistents/es en VIII Fòrum a Montferri.
Antonio Ruiz de Castroviejo Alonso

-  Presentació  de  la  publicació  de  les  ponències  de  les  1eres  Jornades  de  Divulgació  i estudi de les terres del Gaià. Publicat en "la Resclosa" nº13 del Centre d'Estudis del Gaià.
Presentació  del  programa  de  les  2es  Jornades  de  divulgació  i  estudi  de  les  Terres  del Gaià a Salomó.
Oriol Santos, Centre d’Estudis del Gaià

- Per acabar, escollirem una nova seu per desenvolupar el X Fòrum de les Terres del Gaià.
Una proposta que ja va sortir a Montferri va ser de fer-ho a Torredembarra.

Més informació: 654344197 i 655486116

3/2/09

L’Ajuntament de Tarragona aprova una moció d’ERC sobre el Riu Gaià

La moció aprovada preveu la creació d’una figura legal de protecció de la Conca del Riu Gaià.

«Diversos ajuntaments de les comarques del tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà han aprovat mocions reclamant una figura legal de protecció per a la conca del riu Gaià, atesos els seus valors ecològics, històrics, i paisatgístics. En efecte, el riu Gaià és un connector biològic important del Camp de Tarragona i el seu litoral cap a l’interior, a través de la Baixa Segarra i el Solsonès.

El riu Gaià té la seva desembocadura al terme municipal de Tarragona, en un espai que ja ha estat objecte de protecció a través del Pla d’espai d’interès natural, però és evident que aquesta figura de protecció és a un espai molt concret, i que cal veure tot el conjunt. Tarragona no pot restar aliena a aquesta proposta, independentment que la seva participació en l’àmbit de les Terres del Gaià sigui menor.

I, en tot cas, aquest espai plenament tarragoní, tot i la seva protecció, es veu disminuït a causa de la manca d’aigua, malgrat que repetidament hagi estat acordat pel Parlament de Catalunya.

L’Ajuntament de Tarragona, en el seu planejament urbanístic, ha avançat en aquesta direcció, a través de la previsió de l’Anella Verda, que constitueix un marc de protecció i de gestió sostenible d’aquests espais.

En conseqüència, el Consell Plenari acorda:

1. El suport a la definició d’una figura legal de protecció per la Conca del riu Gaià i els espais naturals que s’hi interrelacionen, atesos els seus valors ecològics, històrics i paisatgístics, sota la denominació de Terres del Gaià.

2. Palesar una vegada més, la necessitat del retorn de l’aigua al riu avall de l’embassament del Catllar, tal i com ho va acordar ja fa temps el Parlament de Catalunya, i com ho han recordat reiteradament el Síndic de Greuges i ara també l’Agència Catalana de l’Aigua.

3. Vetllar perquè aquesta figura de protecció de les Terres del Gaià sigui possible en el marc del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, així com en el corresponent Pla de Connexions Biològiques, ambdós en curs a càrrec de la Generalitat de Catalunya.

4. Comunicar el present acord al Departament de Política

Territorial i Obres públiques i al Departament de Medi Ambient i Habitatge, de la Generalitat de Catalunya.»

Sergi de los Rios Martínez
Portaveu del Grup Municipal d’ERC
Aquesta moció fóu defensada pel conseller Sergi de los Rios

17/11/08

Jornades de les Terres del Gaià

Gaia Jornada I

Pau Plana i Parès

El passats dies 14 i 15 de novembre es van celebrar a Santes Creus les 1es. Jornades d’Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià, en les quals es tractaven, a partir de l’eix vertebrador del riu, temes d’importància per tots els pobles de la conca, temes mediambientals, patrimonials i culturals, etc...

Des del punt de vista del patrimoni (monumental, patrimonial, etc...), crec que va ser especialment interessant la ponència de Jordi Blay Boqué, professor titular d’escola universitària de la Universitat Rovira Virgili, Unitat de Geografia, on feu un repàs de diferents aspectes en relació al patrimoni, un patrimoni vist de forma àmplia i no sols centrat en les grans construccions monumentals, que també, sinó que fent especial esment de petites construccions, paisatges, etc., que potser costa més que tinguin una valoració com la tenen els grans conjunts monumentals.

En la seva intervenció, Jordi Blay, establia 3 punts bàsics per aquest repensar el territori i el patrimoni que s’hi inclou:

- Conservació - Prendre mesures per evitar la desaparició

- Comunicació – Explicar que el que conservem val i es bo

- Ús per al desenvolupament local: Difondre una certa imatge, adequació d’espais, turisme i gent interessada, explicar la nostra història

És evident que no es pot conservar tot, però si que hem de vetllar pels elements que ens poden ajudar a articular una explicació d’allò que hem estat i som com a poble i com a territori, i és per això que destacaria el fet i la necessitat, tal com es va remarcar en la ponència, que les accions que s’emprenguin es facin de forma planificada i amb un objectiu estratègic i de conjunt, tant a nivell local com, i en això s’hi donava molta importància, a nivell de relació amb d’altres municipis per tal de generar una articulació i valorització col·lectiva del territori, podent, alhora, establir diferents figures de protecció que es van anar plantejant durant la jornada ( Parc Natural, Parc Cultural, etc...)

Cal doncs promoure el fet local però tenint molt en compte les relacions amb la resta del territori tant a l’hora de planificar com de gestionar el futur.

Els elements plantejats: conservació, comunicació del que es fa, ús per al desenvolupament local, relació entre municipis i territoris..., són coses que semblen evidents, però que molt sovint, en les polítiques municipals que es desenvolupen sembla que es deixin de banda. Al meu entendre, en el súmmum de la desídia, l’oblit o el passotisme, hi ha la planificació i l’estratègia global que permetria l’elaboració d’un catàleg de patrimoni (construccions, monuments, paisatges, ....) del nostre entorn i activar accions per vetllar per un llegat que ens explica el nostre passat i que depenent de l’acció que fem sobre ell, podrem transmetre al futur.. o no. Cal doncs posar-nos en marxa!!

PD:

Fa temps que vaig llegir, en el llibre Santes Creus i les Terres del Gaià (Josep Santesmasses i Joan Cunillera. Arola Editors, 2006, p.103) el següent text que em ve al cap a l’escriure aquestes línies i que crec que s’enten sense comentaris.

<< La Riera de Gaià. El Castell de Montoliu

Sovint, quan arriba la mort, n’ha fugit un doll de vida. Mireu-me a mi, pellingot del que vaig ser. Ara, ni recordo de què servien els murs que mig s’aguanten, ni quines eren les estances. De tot da molt de temps: n’he tingut tant per oblidar. Sóc poc més que la mort vivent, res és ja del meu temps. Els anys i els segles m’han envellit en aquest turó a prop del mar i a frec de l’antic Gaià.

Per la carena s’enfilen les cases, com si no hi hagués altre lloc on fer-les, com si tothom n’hagués de tenir més d’una. Fa temps que a l’horitzó ballen les grues engolint territori. Si fos pels homes depredadors no quedaria ni un polsim de terra on créixer l’herba, no hi hauria hortes com les que prop meu els pagesos reguen. Deu meu!, pareu la destrossa. >>

12/5/08

L'ACA dissenya el retorn de l'aigua al riu Gaià respectant les concessions de regants i Repsol

Proposen un cabal constant abocant 200 litres per segon del pantà del Catllar

A. PALOMARES. Tarragona
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2849250

Tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) van revelar ahir al Consell Comarcal del Tarragonès els primers detalls del projecte de recuperació del cabal ecològic del riu Gaià en el tram final. Segons els càlculs fets pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, és possible retornar l'aigua a la llera de manera constant durant tot l'any sense causar perjudicis ni als regants ni a l'empresa petroquímica Repsol, que fa servir l'aigua del pantà del Catllar per a tasques de refrigeració.


+ El pantà del Catllar, ara molt afectat per la sequera, estronca el cabal del riu Gaià. / Foto: R. L.

L'estampa del Gaià sec des del pantà del Catllar fins a la desembocadura a Tamarit (Tarragona) podria ser una mica més a prop de desaparèixer. L'ACA va detallar ahir una proposta tècnica per alliberar de manera constant 200 litres per segon de l'aigua acumulada al pantà del Catllar. Tot i que la proposta és en fase embrionària, i encara s'ha de presentar i negociar amb Repsol i altres agents afectats, el president del Consell Comarcal, Eudald Roca, celebrava ahir «la bona predisposició» de l'ACA i que defensi com a «possible i sostenible» la recuperació del cabal ecològic.

Segons les dades que es van mostrar, la recuperació del cabal es faria sense afectar la quantitat d'aigua que fan servir la comunitat de regants de la Riera de Gaià i el Catllar i Repsol. Així, dels 9 hectòmetres que es calcula que aporta el riu, 4 no quedarien afectats un cop restades les aportacions de què ara es beneficien la química i els regants. «Hi ha una part d'aigua que es filtra i que no es fa servir, i la idea seria aprofitar-los», va explicar Roca. El projecte de l'ACA preveu, fins i tot, una crescuda controlada durant 48 hores un cop a l'any, que permetria arribar als 8 hectolitres alliberats del pantà, i complementar el cabal recuperat en alguns punts amb aigua tractada de les depuradores de la zona.

PROTECCIÓ DE LA LLERA
L'ACA també estaria disposada a buscar una fórmula de protecció de la llera del riu, que s'haurà de sotmetre a un procés de recuperació ambiental. El Consell Comarcal coordinarà un procés de participació amb agents afectats que involucrarà els alcaldes del Baix Gaià en un consell abans de l'estiu.

8/5/08

Malgastar

«Ens deixen jugar una estona, escenificar l'autonomia i al final ens refreguen pels morros la decisió que han adoptat, al marge de l'olla de grills que el govern i l'oposició d'aquí representen»
el repunt
JOSEP SANTESMASES.

A hores d'ara es gasta una especial cura a no malgastar aigua, o, si més no, a no fer res que pugui aparentar malversació del preciós líquid. De la mateixa manera que tothom –ciutadans, mitjans de comunicació i polítics de l'oposició– està a l'expectativa de qualsevol rajolí que no tingui justificació certificada, els responsables polítics al poder tenen un desfici accentuat perquè cap gota se situï fora d'un destí sense ombra de malbaratament. Saben prou bé que qualsevol «irregularitat» pot suposar una denúncia pública, si més no, als mitjans de comunicació. Mentre diàriament ens engorgen coll avall la preocupació pel nivell dels pantans i l'ansietat per l'arribada de les pluges, aquí el sistema imposa que tothom esbaconi a tothom, mentre la clau de volta definitiva arriba de Madrid, que és on hi ha el veritable poder. Ens deixen jugar una estona, escenificar l'autonomia i al final ens refreguen pels morros la decisió que han adoptat, al marge de l'olla de grills que el govern i l'oposició d'aquí representen.

Els enfrontaments territorials poden enverinar-se, a partir d'una nova concepció definitòria que diàriament ens dosifiquen sobre què és un riu. Un riu és un corrent d'aigua que abasteix els grans dipòsits que són els pantans que proporcionen i asseguren l'aigua a les grans conurbacions. Si desemboquen o no al mar i de quina mala manera és igual, el destí dels rius a cada telenotícies ens diuen que és aquest: abastir la població urbana, sobretot la del litoral. Veure baixar aigua pels rius per sota dels pantans pot arribar a ser considerat una malversació incomprensible. Defensar el paper natural dels rius pot arribar a ser considerat un acte tremendament insolidari. Si no s'apliquen altres solucions anem cap aquí. Quina raó es podrà defensar davant d'una ingent massa humana que l'estan esporuguint a diari amb el temor de passar set?

Potser per això l'alcalde de la Riera de Gaià el mes passat va manifestar que fer baixar aigua pel Gaià de la presa del Catllar en avall, recuperar el que en diuen cabal ecològic, serà «malgastar aigua». Dins l'ortodòxia que ara ens imposen deu tenir raó. Com es pot pretendre tornar a fer baixar aigua per un llit de riu sec al cap de quaranta anys, quan a menys de cent quilòmetres poden arribar a passar set?

Potser però hauríem de girar la màniga per veure què s'amaga darrere de tot plegat. Raonar si les ànsies desbocades de creixement són la solució per un futur més equilibrat, responsable i solidari. Veure si hi ha una altra forma de fer possible el benestar que no derivi del foment d'un desig de consum insaciable. Malgastar és certament la paraula clau: consumir aigua com si les fonts fossin eternes, consumir energia com si en una generació poguéssim rebentar-ho tot, consumir els recursos que amaga la terra com si mai més ningú després de nosaltres hi hagués de viure. Vivim a remolc de la prioritat dels beneficis econòmics que ho justifiquen tot i que, per exemple, els bancs i les caixes ens mostren amb dents lluentes i corbates impecables, mentre les necessitats socials mai queden cobertes. Tocaria saber prioritzar les coses realment essencials sense malmetre el medi on vivim. Saber aturar-nos a temps, no ja de la fal·làcia del creixement sostenible, sinó de la vida sostenible. En un país en què bona part de la població viu a la zona costanera, potser caldria prioritzar tecnologies que facin possible abastir-se progressivament d'aigua de la mar per deixar que els rius respirin i arribin a destí més avall dels pantans, fins i tot el Gaià. I sobretot procurar que els poders no siguin arrogants i que el poble no hagi d'esdevenir submís o anàrquic.

EL PUNT.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2846318

Josep Santesmases (Vila-rodona, 1951), ha publicat diversos llibres i nombrosos articles d’història local. Escriu regularment al diari El Punt i al setmanari de Valls El Pati. Una selecció d’articles de premsa va ser recollit al llibre Riu avall (2002). Actualment és president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, vicepresident de la fundació Institut Ramon Muntaner i vocal del Patronat del Reial Monestir de Santes Creus.