28/2/08

La Riera de Gaià al Fons Salvany

Josep Salvany i Blanch gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia, l'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies.

El Fons Fotogràfic Salvany el teniu penjat a internet:

http://www.bnc.es/digital/salvany/index.html

Podeu trobar imatges de la Riera, Ardenya, Virgili i el Castellot d'abans de la Guerra Civil. Encara que creiem que hi ha fotos vinculades al Castell de Montoliu que no ens quadren.

Podeu veure el Carrer Major de la Riera, l'ermita d'Ardenya, la Creu de Terme, etc.

Veure Fotos

getimageCAA26S49

getimage[6]

getimage[9]

26/2/08

Cal fer una aposta pel turisme de qualitat i pel nostre patrimoni

Jordi Rius i Mercade

Fins ara el model turístic de la nostra comarca es basava en “sol i platja”. Un model promocionat sobretot per les poblacions costeres, com ara Altafulla o la Torre. Però, la aparició de noves ofertes d’aquest tipus de turisme des de països en fase de desenvolupament, com ara Tunísia, fa que el mercat sigui més competitiu i que es busquin noves alternatives per complimentar l’oferta. No es pot competir en preu, per tant, s’ha de competir per qualitat. A banda, molts d’aquests països ofereixen també el seu patrimoni arquitectònic o cultural com a complement essencial pel viatge, per exemple les rutes Maies de Mèxic.

Diguem-ho clar, fins ara s’ha apostat per un turisme de sabata i espardenya, un turisme barat i de massificació, i en alguns casos, un turisme de borratxera. A banda de ser un turisme que ha comportat aberracions urbanístiques en el litoral, repercutint sobre el paisatge i el medi ambient. Això ha de canviar. Els turistes de sol i platja canviaran de destí un cop l’oferta en països més barats estigui plenament desenvolupada.

S’ha de canviar de xip i adequar-se per un turisme de qualitat. Hem de deixar enrera les idees retrògrades d’aquell turisme que tracta els visitants com a xais. Tenim prous elements per poder oferir una oferta que aporti nous valors, com ara paisatge, patrimoni i cultura. I el Baix Gaià encara conserva o pot recuperar tots aquests valors.

El recent estudi de la URV sobre turisme al Baix Gaià presentat pel Consell Comarcal apunta cap a aquesta direcció: promocionar els castells medievals, el patrimoni romà, les vies verdes, la desembocadura del Gaià, els productes locals i la cultura tradicional, són elements que poden aportar un diferencial respecte a altres ofertes turístiques.

La Riera sempre s’ha mantingut fora d’aquest circuït turístic però crec que ara és hora d’entrar-hi. Entrar-hi, com dèiem per un turisme de qualitat. Un turisme verd, rural i cultural. El poble actualment depèn molt del sector de la construcció, un sector que es troba en fase de crisis i, per tant, s’ha de diversificar les activitats econòmiques. S’ha de potenciar el comerç local i sobretot impulsar el turístic.

imageActualment a la Riera no hi ha gaires equipaments pel turisme, només alguna casa rural com ara la Xaconera. Per part d’Esquerra de la Riera ja fa anys que proposem la potenciació del turisme rural al nostre poble. Ja ho proposàvem en el programa electoral del 2003 amb la proposta d’ecomuseu al Molí, la protecció del casc antic, la recuperació de patrimoni arquitectònic, la creació d’una carta arqueològica, la recuperació del riu, la potenciació de les nostres festes populars, organització de jornades gastronòmiques amb productes locals, la creació de rutes verdes, etc. Totes aquestes propostes van pel mateix camí que el que proposa l’estudi de la Universitat Rovira i Virgili. Fins i tot, alguns de nosaltres varem participar en projectes com el Gaià Folk que ara l’estudi estratègic aposta com a element a promocionar (el festival Gaià Folk s’ha deixat de fer a causa del poc suport per part d’algunes administracions locals).

Ara la Generalitat de Catalunya aposta per aquest estudi estratègic de la URV amb 900.000 euros. Es vol gestionar, entre altres coses, la instal·lació de punts d’informació - el Molí en pot ser un, potenciat amb un ecomuseu rural - , valorització dels espais naturals – la Riera té la vall de Gaià i tot l’entorn rural i natural per promocionar - , rehabilitació del patrimoni – la Riera pot aprofitar per recuperar el Castell de Santa Margarida i la Torre de la Vetlla.

Per tant, reclamo a l’equip de govern de l’Ajuntament de la Riera que aposti i s’involucri en aquest pla de dinamització turística. Que ho faci d’una manera convençuda – que no utilitzi els diners per fer monuments als pagesos sinó que inverteixi en el nostre patrimoni abandonat, que generi infraestructures turístiques, que potenciï els moviments associatius i culturals del poble i que promocioni els productes locals.

Jordi Rius i Mercade

25/2/08

Propostes per vertebrar l'oferta turística Baix Gaià

L'estudi elaborat per la URV, i presentat dimecres a Roda de Berà, conté una sèrie de propostes de productes turístics amb què assolir els objectius específics del pla de foment.

VIA VERDA.
És una de les reivindicacions clàssiques de la subcomarca, tot i que el coordinador de l'estudi, Jaume Salvat, adverteix que no es limita a la transformació de la línia del tren entre Reus i Roda. Suposaria la creació d'un vial no motoritzat que connecti tots els municipis, i que funcioni com a itinerari distintiu i espai de connexió simbòlica.
TEMATITZACIÓ DELS ITINERARIS.
Cal donar a les visites un argument que es basi en l'anècdota i no en l'erudició, i que es transmeti a través d'acompanyament al visitant o audioguies.
PROGRAMES DE TURISME ACTIU.
Mentre que la costa ja té un públic massiu, l'interior (especialment la vall del Gaià) es manté com un espai singular i d'una certa exclusivitat. L'estudi estratègic aposta per desenvolupar-hi un turisme actiu i de descoberta, que configuri una oferta que es pugui personalitzar.
TURISME DE PESCA.
Tot i els obstacles legals, es planteja un estudi sobre la viabilitat d'aquest tipus de turisme, que explotaria els recursos hídrics del Baix Gaià.
ITINERARIS LOCALS.
L'oferta a l'interior no genera, segons l'estudi de la URV, la necessitat d'allotjaments. De fet, es proposa una oferta de visites d'un dia, per la qual cosa es recomana que es dissenyin itineraris locals de petit recorregut. Tot i això, és possible l'aplicació del model de turisme d'encant, amb petits hotels d'interès patrimonial.
PROGRAMES D'ACTIVITATS CULTURALS.
Cal coordinar les diferents activitats culturals que es generen als nuclis, i la costa ha de dotar-se d'equipaments preparats per rebre un públic nombrós. En aquest sentit, l'estudi estratègic aposta per promocionar el festival Gaiàfolk.
PROMOCIÓ DE PRODUCTES LOCALS.
Cal potenciar els recursos gastronòmics i artesans de la subcomarca.
UTILITZACIÓ DELS CASTELLS COM A PUNT DE CONTEMPLACIÓ DEL PAISATGE.
Cal instal·lar senyals d'interpretació en aquests miradors.

Els castells, l'estrella aglutinadora

És una de les referències històriques que vertebren el Baix Gaià, i és present en gairebé tots els nuclis. Els castells i altres restes d'època medieval són un dels elements «característics i identitaris» de la subcomarca, tal com explica el coordinador de l'estudi estratègic del Baix Gaià. Precisament, en l'inventari elaborat dels recursos turístics de la regió, aquest grup és un dels més destacats.

Els atractius turístics de temàtica medieval es concentren sobretot entorn de la vall del riu Gaià, tot i que també se'n poden trobar en dos nuclis més allunyats del curs fluvial, Roda de Berà i Creixell. Els castells, a més, guarden una estreta relació amb els nuclis antics que diversos municipis encara conserven.

Tot i això, Salvat crida l'atenció sobre el fet que, malgrat el seu potencial, sovint presenten diversos problemes a l'hora de fer-los servir com un recurs turístic permanent. Així, molts dels castells estan aïllats dels centres urbans o presenten problemes de propietat. En d'altres on s'estan duent a terme projectes de rehabilitació i reaprofitament, l'estudi alerta de la necessitat de tenir en compte com facilitar l'acostament dels turistes.

Salvat aposta perquè els castells siguin un dels pols d'atracció principals, tot i que alerta de la necessitat de fer-hi una campanya de promoció que comuniqui la veritable transcendència d'aquest element.

Els castells del Baix Gaià són un dels elements sobre els quals ja han treballat els municipis de la subcomarca, units en matèria turística per un conveni signat el 2007. Així, s'ha dissenyat una ruta pels castells de la regió, que ha anat acompanyada de la seva senyalització. A més, el Consell Comarcal del Tarragonès va editar un DVD sobre la importància d'aquest patrimoni.

El valor afegit del paisatge


+ L'espai d'interès natural a la desembocadura del Gaià. Foto: A.S.

Al costat de l'oferta natural de sol i platja, el paisatge del Baix Gaià ofereix també altres oportunitats de caire turístic. A l'inventari de recursos elaborat, es detecten tres àrees d'interès pel seu valor paisatgístic i d'observació: la zona muntanyosa de la part nord de la subcomarca, la vall del riu Gaià i la costa.

Pel que fa a l'entorn fluvial, els experts de l'URV assenyalen tant els seus valors naturals com la importància de la tradició agrària desenvolupada al seu voltant, i que encara ara és majoritària a l'interior del Baix Gaià. Pel que fa al litoral, es crida l'atenció sobre la necessitat d'explotar el valor afegit que suposen els espais d'interès natural de la zona: la desembocadura del riu Gaià entre Tamarit i Altafulla, els Muntanyans a Torredembarra, i el Gorg a Creixell.

Precisament, l'interès paisatgístic del Baix Gaià està estretament relacionat amb el turisme familiar, que se sent atret per rutes de descoberta d'espais naturals, tot i que, en el cas de l'interior, Jaume Salvat alerta sobre la necessitat d'una moderació en el volum de visites turístiques.

En aquest sentit, l'estudi es marca també com a objectiu la difusió del fenomen turístic com a beneficiós per al territori.

L'empremta romana


+ L'arc de Berà actua de porta d'entrada al Baix Gaià. / Foto: JUANPE

A tocar de l'oferta de Tarragona, la costa del Baix Gaià conserva diverses mostres del llegat de l'ocupació romana. L'estudi estratègic assenyala aquest grup de recursos com un dels més potencials del territori, tot i que s'hi fa imprescindible una millora de la senyalització i les estructures que l'acompanyen.

L'oferta en aquest sentit se centra en dos punts estratègics, que se situen en cadascun dels extrems del litoral de la subcomarca. Així, a la banda nord de la regió hi ha l'arc de Berà, que actua com a porta d'entrada de l'oferta del Baix Gaià. «Potser seria interessant potenciar encara més aquest recurs amb un centre d'interpretació, per exemple», va apostar Jaume Salvat.

A la banda sud de la subcomarca, l'interès se centra en el conjunt arqueològic de la vil·la dels Munts, a Altafulla, on els experts de la URV alerten de la urgència d'una millora de la senyalització i els serveis que s'hi ofereixen. Un altre element d'interès d'aquesta època a la zona de la costa seria la vil·la del Moro, de Torredembarra.

L'estudi ha permès localitzar també altres restes romanes disperses pel territori; tot i això, es lamenta que una part d'aquestes siguin inaccessibles.

El Baix Gaià disposarà de 900.000 euros per impulsar una oferta turística conjunta

Diferents administracions sumaran esforços per situar al mapa la seva singularitat cultural i promoure l'interior

EL PUNT
AZAHARA PALOMARES. Tarragona


S'ha passat de la suma de projectes individuals d'onze municipis del Tarragonès nord a una oferta coordinada. La subcomarca del Baix Gaià tindrà un pla de foment turístic que permetrà avançar cap a la promoció de l'espai com un conjunt amb personalitat pròpia en què se sumarà l'èxit de visitants de la costa amb la singularitat de l'interior. El projecte, que es va impulsar des del Consell Comarcal del Tarragonès amb el suport de la Diputació i que ara desenvoluparà la Generalitat, tindrà un pressupost de 900.000 euros, dels quals el govern català en podrà aportar fins a un 60%. El pla, que s'ha perfilat a partir d'un estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), proposa diversos productes turístics per tal de situar la regió dins del mapa turístic català.


+ El Consell Comarcal va ser l'escenari ahir de la presentació del pla de foment del Baix Gaià. / Foto: EL PUNT

El Consell Comarcal del Tarragonès va presentar ahir els principals trets de la proposta del pla de foment, que es desenvoluparà en el marc del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010. En el cas del Baix Gaià, el projecte s'ha dissenyat per un període de tres anys, fins al 2011, i serà cofinançat, allà on no arribi l'aportació de la Generalitat, per l'ens comarcal i els diferents ajuntaments que hi participen. Amb el disseny del pla, es dota d'un marc financer i executor l'estudi sobre estratègies de desenvolupament turístic elaborat, amb el suport de la Diputació, pel grup de recerca sobre estudis turístics de la URV, i presentat dimecres passat.

LA CULTURA COM A EIX
La proposta, que va ser apadrinada pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, aposta per la cultura com a element diferenciador del Baix Gaià, una opció amb la qual es pretén fer possible que adquireixi una posició efectiva dins de la marca turística Costa Daurada. A banda d'això, el pla de foment també aposta per integrar l'oferta de l'interior a la ja concorreguda costa, i aprofitar, d'aquesta manera, els recursos amb què tots dos àmbits es poden complementar.

En aquest sentit, el coordinador de l'estudi, Jaume Salvat, defensa com a pols d'atracció l'herència històrica dels castells –«que defineixen la identitat de la regió»–, el llegat romà i els valors paisatgístics, més vinculats a un model de turisme familiar. Dos camps que contribuiran, a banda de definir l'oferta de la subcomarca, a superar els límits d'estacionalitat i excés de segones residències del turisme costaner al Baix Gaià.

COMPLEMENTARIETAT
En total, les accions del pla de foment afectaran una àrea de 135 km² i habitada per unes 35.000 persones, de les quals un 75% viuen a prop de les zones de platja. El conseller Huguet va apostar, però, per centrar el gros dels esforços en «dos o tres punts que actuïn com a discurs aglutinador», i va destacar el potencial de visitants que suposa la proximitat del parc temàtic Port Aventura en cas que s'exploti el vessant històric de la regió.

La suma d'esforços dels ajuntaments, el Consell Comarcal, la Diputació i la Generalitat anirà, però, més enllà de les accions que inclogui el pla de foment, que encara ha de concretar el pressupost detallat de les accions. Així, Salvat va recordar la voluntat que els beneficis del projecte es complementin amb l'ajuda d'altres iniciatives, com ara el pla de dinamització del turisme per a la valorització del conjunt arqueològic de la Tàrraco romana, el pla específic de senyalització i adequació de miradors, i el pla d'acció del Patronat de Turisme de la Diputació.

Accions de gestió
- Creació d'un ens de coordinació entre els municipis, a partir dels recursos ja existents.
- Elaboració d'un pla de finançament.
- Instal·lació de punts d'informació al visitant a cada nucli.
- Potenciació de la informació als punts de més atracció.
- Creació d'un SIG turístic.
- Coordinació dels serveis de l'oferta de sol i platja.
- Valorització dels espais naturals.


Accions de promoció
- Disseny d'una imatge gràfica pròpia del Baix Gaià.
- Creació d'una web turística que permeti connectar amb els recursos locals.
- Promoció de mercats singulars.
- Elaboració de marxandatge.


Accions de millora de l'entorn i l'estructura turística
- Pla de senyalització.
- Rehabilitació del patrimoni.
- Condicionament d'aparcaments.


* Municipis inclosos en el pla de foment turístic - Altafulla
- Creixell
- El Catllar
- La Nou de Gaià
- La Pobla de Montornès
- La Riera de Gaià
- Renau
- Roda de Berà
- Salomó
- Torredembarra
- Vespella de Gaià
- Tamarit i Ferran (Tarragona)
- L'Argilaga (la Secuita)

22/2/08

Jo també reconec Kosovë

El diumenge 17 de febrer el Parlament de Kosovë ha aprovat per majoria absoluta la Declaració d'Independència i creació d'un nou Estat. D'aquesta manera Europa es desperta amb un nou interlocutor i una nova veu al món. Les nacions han de ser una voluntat de futur i és per això que Kosovë ha decidit fer un pas cap al futur i prendre la responsabilitat de decidir per ella mateixa les decisions que l'afectaran.

Els catalans hem de rebre aquest nou Estat com un exemple de valentia i d'il.lusió. Algun dia nosaltres farem un pas com el que avui ha fet Kosovë i aleshores rebrem el reconeixement per part de molts pobles del món.

20/2/08

Quinze municipis del Camp de Tarragona i de Terres de l'Ebre tindran taules per recollir signatures en favor del dret a decidir


Quinze municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre comptaran amb taules on poder signar a favor del dret a decidir

ACN / Carolina Cubota
Tarragona
Ult. Act. 19.02.2008 - 15:15 hs
DIARI AVUI

Quinze municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre comptaran amb taules on poder signar a favor del dret a decidir. Es tracta d'una campanya impulsada per la Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés, que oferiran arreu del país i fronteres enllà la possibilitat de signar, el dia 9 de març, a favor de la celebració de referèndums sobre qüestions d'interès de la població, com ara una consulta sobre l'autodeterminació. La recollida de signatures va iniciar-se el passat abril però el dia que s'espera un major volum d'adhesions és el dia de votacions per a les eleccions estatals. Les taules de recollida de signatures s'ubicaran en llocs cèntrics de cada població i a llocs de pas dels ciutadans que vagin a votar però sense estar a prop dels col·legis per evitar 'interferir'.

Les taules de recollida de signatures estan ja previstes a municipis com Tarragona, Reus, Torredembarra, Altafulla, Creixell, les Borges del Camp, la Riba, Benissanet, la Bisbal del Penedès, la Riera de Gaià i altres. S'espera, però que s'assoleixi una xifra de 25 taules entre Terres de l'Ebre i Tarragona ja que encara hi ha temps per formular les peticions.

La voluntat dels organitzadors de la campanya és recollir un volum molt elevat de signatures per portar-les, posteriorment, al Parlament de Catalunya. Tot i que la seva acció no pot ser considerada una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), es vol deixar constància d'una 'pressió popular' per a què es decideixi transferir a Catalunya la possibilitat de convocar referèndums.

Els organitzadors de la campanya preveuen que la iniciativa tingui un èxit històric a les comarques de Tarragona i han fet una crida a la participació de totes les entitats i municipis que desitgin tenir també un lloc de recollida de signatures el dia de les eleccions. Aquesta petició es pot formular a través de la seva pàgina web.

http://www.decideixodecidir.cat/

17/2/08

Anem avançant, pas a pas

EL PUNT.
Un estat dins d'una Espanya federal guanya per primera vegada a les enquestes a Catalunya.

La «sorpresa» del baròmetre del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) d'aquest mes de febrer, en paraules del seu director Gabriel Colomé, és que «per primera vegada» en una enquesta de l'ens –i Colomé va reconèixer que de les que havia tingut coneixement– la definició guanyadora del que hauria de ser Catalunya és, amb un 36,4%, «un estat dins d'una Espanya federal». El segueix amb un 34,8% els que pensen que és una «comunitat autònoma d'Espanya», l'opció que fins ara rebia més suport en les enquestes. Un 19,4% dels entrevistats volen «un estat independent», i un 3,8% es queden amb «una regió d'Espanya». Pel que fa al sentiment dels entrevistats, un 41,9% se senten tan catalans com espanyols; un 28,2%, més catalans que espanyols; un 18,5%, només catalans; un 4,4%, més espanyols que catalans, i un 3,7%, només espanyols.




13/2/08

El Pla de Transports, fins al 2012


El Jordi Sagués ens porta notícies sobre el Pla de Transports, la cosa va per llarg, almenys fins el 2012:

<<
Em sembla que hi ha males notícies pel que fa a la reobertura de la línia Reus - Roda - Sant Vicenç que es deia en aquesta entrada...

Segons el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (2008-2012), que ha sortit a informació pública i que el govern de la Generalitat té previst aprovar cap a l'estiu, la reobertura / rehabilitació per a viatgers de la línia de ferrocarril que passa per La Riera s'haurà d'esperar més enllà del 2012:

"L'escenari de referència al 2012 [...] no es considera finalitzada la rehabilitació de la línia Reus Roda de Barà per al trànsit de viatgers" (pàg. 101)

i

"El PITC [Pla d'Infraestructures del Transport a Catalunya] planteja una reforma de les vies de connexió regional, que preveu les actuacions següents:

1. Supressió de passos a nivell [...]
2.Millora de senyalització [...]
3.Rehabilitació de la línia Lleida-Pobla[...]
4.Noves instal·lacions a Perafort[...]
5.Rehabilitació de la línia Reus-Roda de Barà

A l'escenari de referència considerat (2012), s'assumeix que les primeres quatre estaran realitzades (Pàg. 118-119)O sigui, que fins passat el 2012 passatgers per la via del tren em sembla que no n'hi veurem, si és que n'hi tornem a veure... Una llàstima! Com a pla de mobilitat està molt millor el que proposa la PTP pel 2014 i que sí que té en compte passatgers per a aquesta via!

4/2/08

Enllaços en construcció permament

Diuen que estem vivint l’era de la comunicació, tot i que per mi és l’era de la cobertura, si no, observeu el neguit que tots patim (o la majoria) quan el mòbil no té la capacitat de rebre o emetre trucades i missatges. Bé, en qualsevol cas, les noves tecnologies, un àmbit que en l’anterior legislatura tenia una regidoría a l’ajuntment, són presents a la nostra vida i en el dia a dia.


La Riera, com no, és present en aquest món d’enllaços, hiperenllaços i pàgines virtuals que poblen el món virtual d’internet. N’hi ha algunes que contenen força informació actualitzada que permet tenir una visió d’alguns aspectes de la vida rierenca ( sobre tot algunes entitats culturals i partits polítics ), però les que podriem qualificar d’institucionals presenten greus mancances i en general m’atreveria a dir que desinformen més que altra cosa ( un altre dia podríem parlar dels canals de comunicació de l’ajuntament).


Són webs buides de contingut ( http://www.tarragones.org/larieradegaia/ o http://www.rieradegaia.oasi.org ) i algunes amb una informació antiquada i que no aporta un coneixement real del poble ( http://www.rieradegaia.altanet.org/ ) . Aneu per exemple a l’apartat de Municipi, i mireu el llistat d’entitats etc.. Pot ser que hi hagi alguna coincidència amb la realitat però bé, és més aviat escassa. I si encara algú pensava que podria trobar informació a http://www.larieradegaia.cat/ que s’ho tregui del cap. No existeix cap web amb aquest domini!


Aquesta mancança en la informació fa temps que ja s’havia comunicat a alguns responsables de l’ajuntament ( tot i que actualment no hi siguin ) i encara tenim la pàgina tal com estava segurament en el moment en que es va fer. Tant costa canviar-ho? Algú ens ho podria explicar?


Molts, quan hem preparat un viatge, una sortida, etc.. hem mirat a internet i hem provat de buscar informació. Així “venem” el nostre poble? De fet si algú busca la Riera al google, es farà un fart de veure cases que es venen, però la venda de la que parlo és una venda ( sí sí, em reitero en la paraula, ja ho sé...!) per fer que la gent vegi la Riera com un poble atractiu, actiu i amb possibilitats més enllà d’estar proper a Tarragona, que sigui un poble tranquil o que estigui aprop d’un nus de carreteres, etc...


Crec que és bàsic que la informació que és dona sigui certa i el més acurada possible i no que quan obris una pàgina et trobis el mític “en construcció”.


Sort, doncs, que més enllà d’aquestes pàgines van sorgint espais que ni que siguin més sectorials, ens aporten informacions d’interés i que permeten que el nostre poble tingui una presència, en alguns camps important, dins el món d’internet, un món que amb diferents velocitats, com queda demostrat, està en permanent construcció.


Pau Plana i Parés

1/2/08

Homenatge a Jaume I en motiu dels 800 anys del seu naixement

E nos qui entrauem en Tarragona per el cami de sus de Vila secca, vim arbres molts en Salou, e estem tot aquel dia, e quan uench a la nuyt que fo sus ora dalba, Fferran Periç de Pina jahia nos denant, e dixem li: Don Fferran Periç, dormits? E dix ell: Senyor, no. E dixem li: Una cosa hauem pensada que creem que trobarem conseyl per al Pug: ir quant passauem per Vila secca vim arbres a Salou, e creem que hi haia conduyt que leuen a Maylorques: e leuats uos tost, e jo dar uos he ·II· porters que vagen ab uos, e empares ho tot, e digats als senyors dels lenys que uinguen a mi: e enans queusentats, guardats quey ha ne que no, e escriuits ho tot, e trets ne los timons e les ueles. E aixi con ho hauiem dit se feu, e aduxeren nos los senyors dels lenys, e tot quant hi hauia per escrit: e trobam que podiem dar racio de farina a don ·Bñ· ·G· Dentença qui era romas al Pug per a ·III· meses, e de vi per a ·VI· meses, e quey hauia carn salada e ciuada per a ·II· meses: e faem carta als mercaders quels ho dariem. E anam a Leyda, e manleuam dels prohomens ·LX· milia sous, e pagam los mercaders, e lals que romania enuiam los ho per laygua a compliment de la racio de la farina, e del vi. E daqui anam nosen a Osca.

Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler