25/5/09

Demà ple ordinari

Demà, dimarts dia 26 de maig de 2009, a les 21:00 hores hi ha ple ordinari amb l’ordre del dia següent:

Punt 1.- Aprovació, si s’escau de les actes de les sessions anteriors

Punt 2.- Donar compte dels Decrets d’Alcaldia. Instàncies.

Punt 3.- Aprovació, si s’escau, de la incoació de l’expedient per a la Declaració del Molí del Mig de la Riera de Gaià com a Bé Cultural d’Interès Local.

Punt 3. Aprovació, si s’escau, de l’inici de l’expedient per a la Declaració del Molí del Mig de La Riera de Gaià com a Centre d’Interpretació dels Molins Hidràulics del Baix Gaià.

Punt 4.- Proposta de moció presentada per diverses entitats del municipi En defensa de l’ús d’elements pirotècnics en les nostres festes populars i tradicionals.

Punt 5.- Proposta de moció presentada pel grup municipal de CIU, de suport als grups de cultura popular tradicional catalana que utilitzen material piròtecnic.

Punt 6.- Proposta de moció presentada pel grup municipal IR-EPM, per la creació d’un fons anticrisi local.

Punt 7.- Precs i preguntes.

Des de la Bisbal d’Empordà, Mazoni

Nou col.lectiu independentista al Baix Gaià

definitiu copia

22/5/09

Cal ser valents

Jordi Rius i Mercade

Jo no sóc economista però almenys, dins de les meves possibilitats, intentaré donar el meu punt de vista sobre l’actual crisis i les possibles solucions que se’ns ofereixen.

Aquests dies estic llegint el llibre de la Patricia Gabancho, “Crònica de la Independència”. L’autora practica la política ficció i ens narra la possible independència de Catalunya en el nostre temps i com es veu l’evolució del país cap al 2037. I, és clar, també explica com ens vam poder ensortir de l’actual crisis. Molt interessant com l’autora ens dona les claus d’una possible sortida, agafant alguns arguments de Serge Latouche, l’economista promotor del moviment del Decreixement.

Jo personalment considero que aquesta crisis marca la fi d’una etapa de capitalisme i consumisme frenètic. Això obligarà, es vulgui o no, a reestructurar el model econòmic i sobretot a canviar la mentalitat de la gent. I de moment veig que els governants només s’entesten a buscar mesures populistes i ràpides que no aconseguiran resultats òptims, podríem parlar de “pan para hoy y hambre para mañana”. Per exemple, el Pla de Fiançament Local dona feina per uns quants mesos a molta gent, però què passarà quan acabi? On tornarem a col.locar a tota aquesta gent? Quines mesures s’haurà de prendre?

Intentaré desglossar els punts que crec que són claus en aquest tema i algunes apostes que crec que s’haurien de fer. No negaré que la meva utopia – l’anarquisme social – em podria portar a donar arguments més radicals, però m’he contingut i proposo mesures totalment assumibles per tothom :

1.- Reconversió. Catalunya pateix dues crisis, la financera, que és la que es pateix mundialment i la constructora, a causa del model econòmic dels últims anys destinat sobretot a aquest sector. La crisis financera pot tenir possibilitat de solució a curt plaç però la crisis del sector de la construcció obliga a buscar una reconversió del sector. Cal recol.locar a desenes de milers de persones que treballaven en aquest sector. Si volem ser un país del primer món hem de deixar de ser mà d’obra barata i ser un país de tecnologia. Això implica invertir en desenvolupament, coneixement, tècnica. Catalunya pot invertir en investigació mèdica, té bons professionals que han de marxar a l’estranger per treballar. Es pot invertir en empreses informàtiques ja que també tenim bons programadors. Es pot invertir en investigació i instal.lació de energies renovables, sobretot la solar, i depuradores on també tenim bones empreses. Invertir en innovació alimentaria, on tenim bons productes i bona cuina. També som bons en el disseny, podem ser una potència internacional en aquest sector.

2.- Infraestructures. Catalunya necessita un bon aeroport que tingui enllaços directes a tot el món. Necessita un corredor del mediterrani amb línees ferroviàries que arribin ràpidament a Europa. Cal garantir ser un país fort en logística. Cal buscar l’exportació de productes amb D.O. i qualitat.

3.- Cultura. Invertir en industries culturals. Donar suport a les editorials, productores i creadors. Llibres, audiovisuals, moda, música, teatre. La cultura catalana ha de buscar l’exportació i sobreviure al genocidi que ens ha sotmès l’estat espanyol durant segles.

4.- Concert econòmic. Totes aquestes inversions no es poden fer si no hi ha una possibilitat de finançament. Actualment estem patint una espoliació per part de l’estat espanyol d’uns 20.000 milions d’euros anuals. Això reclama una solució a crits i ràpid. La Generalitat té les arques sota mínims i aquesta situació és inaguantable. Els catalans haurem de ser valents i plantar-nos o prendrem mal.

5.- Canvi de mentalitat. En primer lloc potenciar el consum intern. Potenciar el consum de productes locals, tenim un mercat potencial molt molt important. En segon lloc, acabar amb el consumisme salvatge i promoure el consum responsable. Consumir menys però de qualitat. No es pot aguantar l’economia de l’utilitzar i llançar. Una televisió o un cotxe ha de durar una dècada, com les televisions i els cotxes d’abans. Tot això potenciaria el comerç tradicional enfront les multinacionals que exploten recursos i treballadors, que produeixen productes barats i de baixa qualitat, i que uns pocs gaudeixen de beneficis escandalosos.

6.- Cooperativisme i lluita sindical. Potenciar el cooperativisme com a forma d’organització productiva i distribució de riquesa. A banda, lluitar per acabar amb l’esclavatge de la mà d’obra barata al tercer món i garantir els drets dels treballadors en aquests països i aconseguir que els productes tinguin el preu just.

7.- Control. No pot tornar a passar que s’especuli amb productes de primera necessitat. L’habitatge és un dret i s’ha jugat amb ell. Cal un control de preus i de mercat per tal que l’especulació no pugui convertir-se en un mètode fàcil i assequible d'aconseguir diners fàcils. Aquesta crisis té milions de víctimes, amb família, amb fills, que ho estan passant molt malament. Cal un major control de caixes i bancs, ja que han demostrat ser uns irresponsables. Cal un major control de la corrupció política, part culpable d’aquesta crisis Inmobiliaria són els ajuntaments que han jugat al joc de l’especulació amb requalificacions escandaloses.

Cal ser valents i impulsar polítiques trencadores que segurament no comportaran canvis a curt termini, però crec que les solucions per aquesta crisis seran llargues i necessiten el seu temps.

Jordi Rius i Mercade

15/5/09

Un nou eix de mercaderies per l'antiga línia Reus-Roda

El Punt

1030

L'esborrany del pacte acordat pel tripartit inclou com l'altra gran novetat, i de fet la prioritza perquè es dugui a terme en una primera fase, l'aprofitament de l'antiga línia Reus-Roda de Berà per a la circulació prioritària de mercaderies, en ample europeu (UIC), des del port de Tarragona. Per a això, caldria construir un by-pass especialitzat en mercaderies a l'àrea del Camp, consistent en una línia que partiria del port en direcció a Vila-seca pel polígon petroquímic. Des d'aquí, per als trànsits cap al sud, el pacte proposa que enllaci amb la línia actual, que s'hauria d'adequar per a l'ample ibèric, un fet que entraria en contradicció amb els plans del govern de desafectar-la i usar-la per al Tramcamp un cop els trànsits de passatgers es desviïn cap al corredor del Mediterrani en construcció. Per als trànsits cap al nord, la línia de mercaderies salvaria Reus per la nova variant ferroviària prevista fins a enllaçar amb l'antiga línia de Roda, que també caldria rehabilitar per a ample europeu. El nou gran eix català de mercaderies resseguiria aquest corredor –sobre la recuperació del qual tampoc es tanca la porta que pugui ser compartit amb els passatgers, com preveu el pla territorial parcial del Camp aprovat inicialment– fins a Sant Vicenç de Calders, on hauria d'enllaçar amb el corredor de l'actual línia C-4 de Rodalies, que travessa pel Vendrell i Vilafranca del Penedès fins a Castellbisbal, al Vallès Occidental. El text del pacte no prejutja encara els traçats exactes, per la qual cosa no defineix si, a tot l'itinerari descrit des de Reus, s'aprofitarien les vies actuals, o bé se n'hauria de fer una de nova al costat, només per a mercaderies.

Al Vallès, la línia de mercaderies s'ajuntaria amb la que vindrà del port de Barcelona, i juntes aniran a buscar la línia del TAV que va cap a Girona, que –a diferència de la que travessa el Camp– ja s'està construint preparada per al transport tant de viatgers com de mercaderies.

http://www.elpunt.cat/larieradegaia/article/-/-/36718.html

13/5/09

Pressupostos 2009

Ahir dimarts es va celebrar un ple extraordinari per fer el sorteig dels membres de la mesa electoral per a les properes eleccions europees i, per altra banda, per aprovar inicialment els pressupostos de l'exercici 2009. Com sempre es presenten uns pressupostos sense fer cap mena de gest de negociació cap als altres grups polítics presents a l’ajuntament. Aquesta manca de voluntat de diàleg ja és una malaltia crònica que no curarem i que demostra clarament la cultura del NO de l’equip de govern.

Tot i que hem d'estudiar exhaustivament els pressupostos per comprovar la despesa i l'endeutament, ja que no els hem vist fins aquesta setmana, sí ens ha sobtat que, davant la conjuntura econòmica que viu el  nostre país, s'hagi optat per presentar uns pressupostos incrementalistes. És a dir, han agafat els pressupostos del 2008 i els han aplicat un increment lineal.

No cal ser un analista financer per veure que les circumstàncies han
canviat i molt amb la crisis. No es qüestiona la continuïtat de les activitats, essencials o no, i perpetua la possible ineficiència en el funcionament de serveis a l’hora de garantir el seu finançament.

L'equip de govern fins ara, com a molts altres municipis petits, han
basat la seva autosuficiència en l'impost sobre construccions que deriva posteriorment en l'impost sobre béns immobles. I ara seria convenient, tal i com vàrem manifestar en el Ple, realitzar un pressupost base zero que  consisteixi a justificar, anualment, la totalitat d’aspectes que incideixen en el pressupost de l’ajuntament, els objectius, els nivells de recursos esperats, l’assignació d’aquests recursos, així com també la totalitat de consignacions pressupostàries (el perquè d’una despesa), tot això
amb independència de les dades provinents de pressupostos anteriors.

D'aquesta manera l'equip de govern s'hauria de repassar els serveis i les activitats de l’ajuntament, els seus costos, l’oportunitat de la prestació, i evitar les ineficàcies derivades de les rutines i inèrcies pròpies de models basats en informació històrica, com ara el mètode incrementalista ja comentat. Això explicaria que aquelles partides que s'han d'incrementar en situacions de crisi, com són mesures per crear ocupació, ajuts a les famílies, etc, continuïn essent minses o quasi bé inexistents.

Per la qual cosa ahir vam votar en contra de l'aprovació inicial d'uns
pressupostos mancats d'objectius, de prioritats, sobredimensionats,
que reflecteixen la manca de capacitat per obtenir transferències corrents (subvencions). Però tal i com vàrem anunciar en el ple d'ahir, treballarem en el document per tal de fer les corresponents al.legacions que seran fruït de l'estudi i anàlisi del pressupostos presentats, no dels prejudicis.

Ens agradaria que en el moment que estiguin a exposició pública els anèssiu a consultar i si ho creieu oportú en podeu fer al.legacions, ja que d'aquest document deriva tota l'actuació econòmica de l'any i aporta efectes sobre el futur de l'entitat local.

8/5/09

Quan el mal ve d’Almansa…

La tradicional manifestació amb motiu del 25 d'abril, la diada nacional del País Valencià en record de la desfeta esdevinguda a Almansa l'any 1707, se celebra enguany dissabte 9 de maig pels carrers de València.

La marxa, organitzada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), comença a les 18 hores a la plaça de Sant Agustí i recorrerà els centre del cap i casal. S'hi han sumat, com és habitual, partits polítics i sindicats diversos, tot l'espectre ideològic progressista amb l'excepció, no gens sorpresiva, del PSPV-PSOE.

http://www.acpv.cat/php/index.php

Aramateix – Mal d’Almansa