30/5/08

Esquerra celebra que la Generalitat tingui via lliure per fer la nova escola de la Riera


Lamenta la mala gestió i el retard en la cessió dels terrenys per part de l’equip de govern de l’Ajuntament

El Grup Municipal d’ERC-Acord Municipal (ERC-AM) a l’Ajuntament de la Riera de Gaià, format pels regidors Yolanda Roch i Pere Sans, celebra que el Govern de la Generalitat de Catalunya tingui la paella pel mànec per construir la nova escola després que dimarts passat, 27 de maig, el Consell Executiu aprovés l’acceptació dels terrenys cedits per l’Ajuntament rierenc. Amb tot, els republicans posen de manifest que s’ha hagut d’esperar més de cinc anys perquè l’equip de govern municipal de CiU hagi pogut cedir un espai al Departament. “Almenys ara el futur de la nova escola ja no està en mans d’un alcalde que amb aquest tema porta anys de retard, almenys ara és el Govern de la Generalitat qui té via lliure per fer les coses de forma eficient”, ha manifestat la portaveu republicana, Yolanda Roch

Esquerra celebra que el Govern de la Generalitat anunciï la construcció del CEIP, que comptarà amb una línia (dues aules per curs) a educació infantil i una línia a l’educació primària. També es construirà el menjador amb una capacitat per a un centre de dues línies. El nou centre, de 2.670 metres quadrats, substituirà el CEIP actual que s’ha quedat petit. “Després d’anys de reivindicació popular, la Riera de Gaià veurà com el Departament d’Educació i el Govern de la Generalitat en el seu global saben atendre les necessitats educatives del poble molt millor que el seu alcalde”.

Els regidors d’Esquerra diuen que haver d’esperar fins al maig de 2008 per l’acceptació de terrenys demostra el mal conveni que l’Ajuntament va aprovar i signar amb el promotor propietari dels terrenys el 18 de gener de 2007. Aquell conveni incloïa una clàusula que condicionava la cessió dels terrenys a la Generalitat a l’aprovació prèvia del POUM.

La portaveu republicana, Yolanda Roch, assegura que el gener de 2007 Esquerra va denunciar que la Generalitat no podria acceptar “de bones a primeres aquells terrenys”. El poble ha hagut d’esperar 16 mesos “que ens hauríem pogut estalviar, fins a l’acceptació dels terrenys per part del Departament, ja que CiU va redactar i aprovar un conveni que avantposava interessos urbanístics del propietari”.

Els regidors d’Esquerra durant l’anterior mandat van impulsar, des de l’oposició, l’interès de CiU per una nova escola. Davant la parsimònia de l’alcalde, els regidors republicans es van entrevistar amb el director dels Serveis Territorials d’Educació d’aquell temps, Josep Maria Pallàs. I aquest va reunir-se el 21 d’abril de 2006 a la Riera amb la directora de l’escola, els pares i les mares (AMPA) i l’alcalde. “En aquella reunió, fa dos anys, la Generalitat va deixar clar a l’Ajuntament la urgència de l’equipament i la voluntat de dotar-lo del corresponent pressupost, sempre que se li cedís uns terrenys òptims. En aquella reunió, l’alcade es va comprometre a tenir els terrenys en condicions de ser cedits al Departament d’Educació a final d’octubre o principi novembre de l’any 2006”, ha recordat Yolanda Roch.

El temps va passar i Yolanda Roch recorda que “mentre l’alcalde anava dient a la població que la Generalitat era la causa del retard, nosaltres hem explicat sempre que el retard es devia a la mala gestió de CiU, cosa que queda demostrada ara”. I conclou: “Si l’equip de govern municipal hagués fet bé les coses, el Departament hauria d’haver pogut acceptar la cessió dels terrenys el gener de 2007, i no el maig de 2008”.

23/5/08

ERC: TEMPS DE TRANSICIÓ, nou llibre de Jaume Renyer

  Jaume Renyer publica el llibre "ERC: temps de transició. Per una Esquerra forta, renovadora i plural", amb pròleg d' Uriel Bertran, on analitza la situació política del país, quan ERC, i també la política catalana, es troben en una cruïlla que pot significar l’inici d’una nova etapa que tingui com a eix central l’exercici del dret d’autodeterminació.

A raonar aquestes afirmacions està dedicat aquest treball, pensat per oferir propostes, tant pel que fa al relleu de la direcció del partit com a la renovació estratègica i d’actualització ideològica del republicanisme. Disponible a totes les llibreries la setmana vinent.

http://www.esquerraindependentista.cat/noticies/erc-temps-de-transicio-nou-llibre-de-jaume-renyer

21/5/08

No cal esperar el 2014

 

AVUI.cat

El 52% dels catalans votarien a favor de la independència

Entre un 52% i un 62% dels catalans votarien favorablement en un referèndum d'independència de Catalunya segons es reflecteix en l'estudi 'Llengua i identitat a Catalunya. 2008' elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), realitzat amb 1.108 enquestes a majors de 15 anys.

Entre un 52% i un 62% dels catalans votarien favorablement en un referèndum democràtic d'independència de Catalunya segons reflecteix l'estudi 'Llengua i identitat a Catalunya. 2008' elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), realitzat amb 1.108 enquestes a majors de 15 anys. L'estudi revela que un 36,5% votaria segur a favor de la independència, mentre que un 22,1% votaria en contra. Un 27,1 s'abstindria i un 11,7 no té el vot decidit. Aquesta dada superaria un dels dos criteris que la Unió Europea va establir amb motiu de la consulta a Montenegro, el de la participació, ja que hi votarien més del 50 per cent d'habitants. Pel que fa al segon criteri, que es el d'aconseguir un 55% de vots afirmatius, la ponderació del vot indecís dóna una forquilla entre el 52 i el 62% de vots favorables. Suposant que els indecisos s'abstinguessin, el vot favorable arribaria al 62 per cent, mentre que si tots els indecisos votessin en contra, la victòria del sí seria més ajustada, és a dir, d'un 52%.

 

12/5/08

L'ACA dissenya el retorn de l'aigua al riu Gaià respectant les concessions de regants i Repsol

Proposen un cabal constant abocant 200 litres per segon del pantà del Catllar

A. PALOMARES. Tarragona
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2849250

Tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) van revelar ahir al Consell Comarcal del Tarragonès els primers detalls del projecte de recuperació del cabal ecològic del riu Gaià en el tram final. Segons els càlculs fets pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, és possible retornar l'aigua a la llera de manera constant durant tot l'any sense causar perjudicis ni als regants ni a l'empresa petroquímica Repsol, que fa servir l'aigua del pantà del Catllar per a tasques de refrigeració.


+ El pantà del Catllar, ara molt afectat per la sequera, estronca el cabal del riu Gaià. / Foto: R. L.

L'estampa del Gaià sec des del pantà del Catllar fins a la desembocadura a Tamarit (Tarragona) podria ser una mica més a prop de desaparèixer. L'ACA va detallar ahir una proposta tècnica per alliberar de manera constant 200 litres per segon de l'aigua acumulada al pantà del Catllar. Tot i que la proposta és en fase embrionària, i encara s'ha de presentar i negociar amb Repsol i altres agents afectats, el president del Consell Comarcal, Eudald Roca, celebrava ahir «la bona predisposició» de l'ACA i que defensi com a «possible i sostenible» la recuperació del cabal ecològic.

Segons les dades que es van mostrar, la recuperació del cabal es faria sense afectar la quantitat d'aigua que fan servir la comunitat de regants de la Riera de Gaià i el Catllar i Repsol. Així, dels 9 hectòmetres que es calcula que aporta el riu, 4 no quedarien afectats un cop restades les aportacions de què ara es beneficien la química i els regants. «Hi ha una part d'aigua que es filtra i que no es fa servir, i la idea seria aprofitar-los», va explicar Roca. El projecte de l'ACA preveu, fins i tot, una crescuda controlada durant 48 hores un cop a l'any, que permetria arribar als 8 hectolitres alliberats del pantà, i complementar el cabal recuperat en alguns punts amb aigua tractada de les depuradores de la zona.

PROTECCIÓ DE LA LLERA
L'ACA també estaria disposada a buscar una fórmula de protecció de la llera del riu, que s'haurà de sotmetre a un procés de recuperació ambiental. El Consell Comarcal coordinarà un procés de participació amb agents afectats que involucrarà els alcaldes del Baix Gaià en un consell abans de l'estiu.

8/5/08

Malgastar

«Ens deixen jugar una estona, escenificar l'autonomia i al final ens refreguen pels morros la decisió que han adoptat, al marge de l'olla de grills que el govern i l'oposició d'aquí representen»
el repunt
JOSEP SANTESMASES.

A hores d'ara es gasta una especial cura a no malgastar aigua, o, si més no, a no fer res que pugui aparentar malversació del preciós líquid. De la mateixa manera que tothom –ciutadans, mitjans de comunicació i polítics de l'oposició– està a l'expectativa de qualsevol rajolí que no tingui justificació certificada, els responsables polítics al poder tenen un desfici accentuat perquè cap gota se situï fora d'un destí sense ombra de malbaratament. Saben prou bé que qualsevol «irregularitat» pot suposar una denúncia pública, si més no, als mitjans de comunicació. Mentre diàriament ens engorgen coll avall la preocupació pel nivell dels pantans i l'ansietat per l'arribada de les pluges, aquí el sistema imposa que tothom esbaconi a tothom, mentre la clau de volta definitiva arriba de Madrid, que és on hi ha el veritable poder. Ens deixen jugar una estona, escenificar l'autonomia i al final ens refreguen pels morros la decisió que han adoptat, al marge de l'olla de grills que el govern i l'oposició d'aquí representen.

Els enfrontaments territorials poden enverinar-se, a partir d'una nova concepció definitòria que diàriament ens dosifiquen sobre què és un riu. Un riu és un corrent d'aigua que abasteix els grans dipòsits que són els pantans que proporcionen i asseguren l'aigua a les grans conurbacions. Si desemboquen o no al mar i de quina mala manera és igual, el destí dels rius a cada telenotícies ens diuen que és aquest: abastir la població urbana, sobretot la del litoral. Veure baixar aigua pels rius per sota dels pantans pot arribar a ser considerat una malversació incomprensible. Defensar el paper natural dels rius pot arribar a ser considerat un acte tremendament insolidari. Si no s'apliquen altres solucions anem cap aquí. Quina raó es podrà defensar davant d'una ingent massa humana que l'estan esporuguint a diari amb el temor de passar set?

Potser per això l'alcalde de la Riera de Gaià el mes passat va manifestar que fer baixar aigua pel Gaià de la presa del Catllar en avall, recuperar el que en diuen cabal ecològic, serà «malgastar aigua». Dins l'ortodòxia que ara ens imposen deu tenir raó. Com es pot pretendre tornar a fer baixar aigua per un llit de riu sec al cap de quaranta anys, quan a menys de cent quilòmetres poden arribar a passar set?

Potser però hauríem de girar la màniga per veure què s'amaga darrere de tot plegat. Raonar si les ànsies desbocades de creixement són la solució per un futur més equilibrat, responsable i solidari. Veure si hi ha una altra forma de fer possible el benestar que no derivi del foment d'un desig de consum insaciable. Malgastar és certament la paraula clau: consumir aigua com si les fonts fossin eternes, consumir energia com si en una generació poguéssim rebentar-ho tot, consumir els recursos que amaga la terra com si mai més ningú després de nosaltres hi hagués de viure. Vivim a remolc de la prioritat dels beneficis econòmics que ho justifiquen tot i que, per exemple, els bancs i les caixes ens mostren amb dents lluentes i corbates impecables, mentre les necessitats socials mai queden cobertes. Tocaria saber prioritzar les coses realment essencials sense malmetre el medi on vivim. Saber aturar-nos a temps, no ja de la fal·làcia del creixement sostenible, sinó de la vida sostenible. En un país en què bona part de la població viu a la zona costanera, potser caldria prioritzar tecnologies que facin possible abastir-se progressivament d'aigua de la mar per deixar que els rius respirin i arribin a destí més avall dels pantans, fins i tot el Gaià. I sobretot procurar que els poders no siguin arrogants i que el poble no hagi d'esdevenir submís o anàrquic.

EL PUNT.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2846318

Josep Santesmases (Vila-rodona, 1951), ha publicat diversos llibres i nombrosos articles d’història local. Escriu regularment al diari El Punt i al setmanari de Valls El Pati. Una selecció d’articles de premsa va ser recollit al llibre Riu avall (2002). Actualment és president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, vicepresident de la fundació Institut Ramon Muntaner i vocal del Patronat del Reial Monestir de Santes Creus.

Sense objectius

L'any passat vam proposar a l'alcalde que es solucionés el problema de contaminació sonora que pateixen els veïns del Castellot a causa del pas de l'autopista AP-7. La mateixa Conselleria de Medi Ambient ho reconeixia en un informe.


L'alcalde ens va contestar que ningú del Castellot l'havia demanat això i, per tant, va desestimar la proposta. Hem de reconèixer que nosaltres no ens esperàvem una resposta així. Crèiem que un alcalde i el seu equip de govern havia de tenir iniciativa pròpia, però es veu que no és així.



L'alcalde hauria de prendre exemple del seu company de partit (CIU) Benet Jané, alcalde del Vendrell, que ha conseguit que Acesa posi pantalles acústiques als barris vendrellencs propers a l'AP-7.



Acesa ha informat al consistori vendrellenc que les pantalles es col·locaran a totes aquelles àrees habitades i afectades pel soroll de la carretera, i que possiblement seran el Nou Vendrell, el Botafoc i el Mas d'en Gual. A banda, el govern del municipi també signarà d'aquí a un parell de mesos un conveni amb la companyia, perquè aquesta s'encarregui d'arreglar tots aquells camins utilitzats per camions de gran tonatge que han treballat en l'ampliació del tercer carril.



Així doncs, quan hi ha ganes de fer coses i tens una mica d'iniciativa pots aconseguir molt objectius. La qüestió és quins són aquests objectius i quina és la motivació. Ja hem dit més d'un cop que encara no sabem quins són els CIU a la Riera.



http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2810172



Això sí, el nostre alcalde no té cap problema a sortir a la revista d'Acesa.