16/2/07

Forum per les Terres del Gaià


Apunteu aquesta cita important:

el proper dissabte 3 de març a les 17h. al Casal de Vila-rodona la

IIIa.TAULA FORUM DE PERSONES I ENTITATS PER LES TERRES DEL GAIÀ


Les Terres del Gaià configuren un extens espai natural que en l'actualitat ha esdevingut el principal connector biològic entre el litoral i l'interior del país, i alhora una estructura divisòria altament ordenant de les dues grans centralitats del Camp de Tarragona i de la Regió Metropolitana de Barcelona. Caldrà reclamar urgentment la culminació del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aquesta pot ser doncs l'eina més adequada per poder preservar definitivament les Terres del Gaià: una munió de pobles s'estan afanyant a aprovar POUM's "desarrollistes" amb noves urbanitzacions i polígons industrials, les centrals eòliques ja arriben per la Baixa Segarra, a la Serra del Tallat i Vilobí, ja són a la porta!!!

Cal garantir un futur sostenible territorialment i ambiental per les Terres del Gaià. Cal, per a les generacions que ens segueixen, conservar un paisatge viu.

Algunes idees per una política cultural

Quan Caro Baroja al seu llibre El Carnaval comença amb una frase tant taxativa com “el carnaval és mort”, no sé si es referia o ja preveia el que passaria al nostre carnaval. Enguany el rei Carnestoltes, un dels únics reis en el qual em permeto el luxe de creure i respectar, no se si ja ha mort o bé és que n’hi ha nascut. Algú òbviament pot dir que al carnaval infantil hi havia molta gent i que també hi havia gent a la rua, però a mi, la veritat em va semblar fluix, per dir-ho d’alguna manera o patètic per dir-ho d’una altra. Mirant la rua del dissabte des de la punta del carrer sant Joan, que fa una mica de baixada i permetia tenir una perspectiva del que hi havia, una corrua de gent darrere del vehicle municipal amb el tinent d’alcalde conduint i l’alcalde tirant confeti a tort i a dret, vaig creure que donava per fer un quadre que podia dur el títol: El govern repartint l’alegria. Que falla aquí?

Mirat des de lluny, i més enllà de les disputes que hi pugui haver actualment dins un govern que es disgrega, el que falla, crec, és la base, la política, una política basada, en gran part, en el no comptar massa amb la gent. Si la comparsa que normalment organitzava el rei carnestoltes no se’n podia fer càrrec, tant difícil era proposar-ho a alguna de les altres comparses que mantenen, heroicament, ni que sigui una mica, l’esperit carnavalesc?

Però això no és nou. Durant el 2006 ja hi va haver alguna altre punt d’inflexió i denuncia d’aquesta política, en aquets cas protagonitzat pel Ball de Diables, que va fer públic el seu malestar per la forma com s’organitzava la Festa Major. Aquesta situació va conduir a una certa tensió i al compromís de convocatòria d’una reunió per resoldre aquest problema. A dia d’avui, si no m’equivoco, no s’ha fet.

Crec, per tant, que en aquest moment que s’apropa una nova jornada electoral, val la pena de fer memòria i recapitular alguns temes per proposar de canviar certes dinàmiques i fer que la vida i la política cultural del nostre poble vagi per altres camins.

És cert que durant l’any hi ha una mínima programació cultural, però també crec que segurament no s’optimitzen ni tots els recursos ni totes les possibilitats que ens dona el fet de ser encara, avui en dia, un poble petit o com a mínim abarcable per certes formes de gestió.

Alguns dels elements i fets del nostre calendari cultural serien: les festes, les activitats de la biblioteca, les activitats de les diferents entitats culturals, la revista, les programacions conjuntes del Consell Comarcal, etc... Totes elles són vàlides dins el que crec que hauria de ser una nova política cultural, una política, però que hauria de canviar la base i fer que fos molt més participativa i per això es podrien proposar certes coses:

- Creació d’un “consell de cultura” amb els diferents agents per produir una programació i una agenda cultural de forma conjunta evitant d’aquesta manera solapaments absurds i coneixent de primera ma l’activitat que es produeix, apart de que el fet de fer una difusió conjunta (sense deixar de banda la que es pugui fer de cada acte individualitzat), podria ajudar a reduir despeses i arribar a molta més gent o típus de públics dels que pot abarcar una sola entitat.

- Apart del “consell de cultura”, s’hauria d’establir una agenda de contactes amb els diferents entitats i associacions per poder conèixer quines son les seves necessitats i quins vincles es poden establir administració-entitats, relacions que poden ser des d’encàrrecs de feina o convenis per realització d’activitats.

- Creació d’un hotel d’entitats en condicions i que realment s’entengués com un veritable centre cultural

- Potenciar el coneixement de recursos (subvencions, ajuts, formes de col·laboració, etc...) cap a les diferents entitats per tal de poder optimitzar els recursos i les accions que aquestes realitzen.

- Enfortir la revista, obrint el consell de redacció a visions plurals i diferenciades, i que sense perdre la vessant d’informació de les diferents entitats del poble, aporti articles variats aprofundint en algunes de les seccions que ja te la revista o de noves que se’n podrien quedar, però sempre amb una visió ample.

- Crear un punt d’informació cultural en un punt visible i de fàcil accés del poble, un punt on no sols s’hi puguin trobar les activitats d’algunes entitats del poble, com passa actualment, si no que sigui un punt més ampli, amb informacions del poble però també de la comarca, i d’arreu.

- Obrir una reflexió profunda sobre quin model de festes i vida cultural volem. Apart de la Festa Major, sobre la que també podríem xerrar, veure quin altre calendari festiu volem establir i quins processos s’utilitzen en aquestes. Per exemple, per preparar la Festa de Santa Creu 2009 es van convocar unes primeres reunions i es va obrir processos de participació que s’hauria de veure quin resultat s’ha obtingut i demanar informació i fer públic si s’ha avançat en el procés.

- Elaborar estudis de públics i interessos culturals del poble.

- Vetllar pel patrimoni i intervenir de forma decidida en ell creant d’aquesta manera un potencial d’atracció pel poble donant-li els usos que siguin necessaris o que es creguin possibles: reconversió i noves utilitats als espais, incorporació a rutes i senyalització de les mateixes, ....

- Dur a terme una tasca de difusió del patrimoni i una tasca pedagògica de coneixement del mateix, tant del material ( edificis, racons, etc) com de l’immaterial ( festes, celebracions, etc...)

- Dins la difusió assumir el compromís d’actualitzar la informació en els materials i espais on es fa aquesta, amb informació contrastada i veraç de les activitats, entitats, etc que hi ha al poble ( podeu consultar la pàgina web http://www.rieradegaia.altanet.org/ i veureu quines entitats hi surten...)

- Donar a conèixer els projectes supramunicipals que en els que es participa a nivell de cultura, i patrimoni.

- Avaluar els programes de música de durant l’any ( concerts i balls ) per poder arribar a públics més amplis.

Es podrien dir moltes més coses, apart de les que de forma un pel desordenada i segurament poc explicades he intentat apuntar més amunt. Se n’han de refermar algunes que ja funcionen i crear-ne de noves, però sobre tot el que crec que és bàsic seria, abans de fer actes, pensar i crear una política cultural, unes línies de concepció i d’actuació bàsiques que ens ajudin a tirar endavant en matèria cultural i de patrimoni i no anar endarrere o que algun dia algú pugui dir que apart del Carnaval la cultura i el patrimoni ha mort a casa nostra.

Pau Plana i Parés
15-02-2007

14/2/07

POUM : la incompetència de CIU

L’EQUIP DE GOVERN ES POSA ELL MATEIX LES TRAVES. ESQUERRA VA PRESENTAR AL·LEGACIONS DINS DELS TERMINIS, SENSE DILACIONS.

Era el maig del 2005 quan vam introduir aquest terme en les nostres converses quotidianes, tot d’una vam descobrir que hi havia una cosa anomenada POUM, és a dir, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Un projecte nascut de la voluntat política de l’Alcalde (CIU) per tal de regular l’ordenament territorial del nostre territori. Un pla urbanístic que vol marcar les línies de creixement del nostre poble i el seu desenvolupament.

En aquest document es reflecteix fins on vol l’equip de govern que es desenvolupi el nostre territori, és a dir, quantes cases més es construiran i en quines zones es faran. Però el que ens preocupa de debò és que no hem pogut esbrinar com i amb quins recursos es desenvoluparan aquestes noves zones urbanes, i el més important, pot el nostre poble suportar el creixement a 5.000 habitants que es preveu?

Per aquests motius i d’altres que ja varem explicar-vos en l’Enfoc del mes de juny, vam presentar al·legacions a la totalitat d’aquest POUM, en el termini d’exposició pública, el juny de 2005.

Al POUM es varen presentar 136 al·legacions per part de la gent del nostre poble. Això demostra l’interès i la preocupació que causa aquest POUM. A més, tots els organismes amb competència al territori (Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment), varen opinar sobre el pla, i tots els organismes oficials, a excepció del Departament de Salut, van informar desfavorablement i van fer esmenes. Això demostra que s’ha proposat un mal POUM.

De les esmenes presentades pels organismes en destacarem dues. En primer lloc el Departament de Medi Ambient de la Generalitat demana la protecció especialment de 3 zones: la zona de la muntanya de Sant Antoni, els boscos que limiten amb Tarragona i el Catllar i, en tercer lloc, les rieres i els seus marges que travessen el nostre terme. A banda, demana a l’Ajuntament de la Riera un informe tècnic sobre el perill d’inundabilitat de les zones que es volen urbanitzar. Des del Departament de Cultura es demana la protecció de les zones on hi ha constància de restes arqueològiques i la confecció d’un catàleg de protecció de patrimoni arquitectònic i, fins i tot, en proposa un que pot servir de model.

Les al·legacions presentades pels particulars, exceptuant, les que manifestaven defectes formals del POUM, podien tenir-se en compte o no, depenent de la visió política de l’Alcalde, però les esmenes proposades pels organismes, necessàriament, s’han de tenir en compte, per la qual cosa s’ha de refer el text inicial.

Però no és fins el dia 26 de juny de 2006 que ens convoquen a l’aprovació provisional del POUM, és a dir del document modificat. Així doncs, l’equip de govern ha trigat un any per fer el següent tràmit. Per la nostra part vam presentar les nostres al·legacions en el termini establert, un mes. Qui està dilatant doncs el POUM?, les nostres al·legacions i els informes dels organismes, o bé la incompetència de l’equip de Govern, que potser s’ha calçat unes sabates massa grosses?

Així doncs, el passat mes de juny l’equip de govern, amb un ple extraordinari, presenta les modificacions que havien fet al nou pla urbanístic en resposta a les al·legacions fetes per particulars i organismes oficials. Vam quedar sorpresos al veure que, en lloc de retallar algunes zones, les havien ampliat, com ara la zona de darrera l’església, i, fins i tot, se’n proposen de noves. Tampoc es feia cas de les al·legacions dels organismes oficials, no es protegia cap zona proposada per Medi Ambient i no hi ha cap catàleg de patrimoni proposada per Cultura.

Respecte a les zones inundables l’equip de govern proposa la construcció d’un mur de 2 metres d’alçada per tal d’evitar l’entrada d’aigua en cas d’inundació de la riera de Salomó (zona que hauria d’estar protegida segons Medi Ambient). Això provocaria un impacte visual considerable i desviaria l’aigua provocant alteracions al curs d’aquesta riera. Però per sobre de tot, no s’ajusta a la legalitat vigent. L’Alcalde està decidit a incomplir la llei que prohibeix construir en zones inundables.

La nostra sorpresa va ser major quan l’equip de govern vol fer una aprovació provisional, és dir, es vol aprovar l’enviament d’aquest Pla directament ja a Urbanisme. Per part nostra responem que no pot ser, ja que es proposen 5 canvis substancials amb aquestes modificacions i, per tant, s’hauria de tornar a enviar als organismes oficials per que diguin la seva respecte a aquests canvis substancials. La nostra proposta no és acceptada. Aquell Ple es va tornar esperpèntic degut a votacions de propostes ridícules. Finalment s’aprova per part del grup de CIU realitzar un segon període d’exposició pública però en cap cas es vol enviar les modificacions del POUM als organismes oficials. De què tenen por?


La dilatació
Nosaltres no ens amaguem de que aquest POUM no ens agrada. No ens agrada el model que proposa perquè no ens hi veiem reflectits. Perquè no té res a veure amb la nostra visió del que ha de ser el nostre poble, i ho manifestem públicament. Però el que no tolerarem és que ens culpin de la mancança de uns objectius clars de l’Alcalde.

Com s’entén que el Sr. Alcalde, es presenti una al·legació al seu propi POUM? Una al·legació que manifesta que no vol la requalificació del terreny de darrera de casa seva. Un terreny que sempre ha estat agrícola. Curiosament, en el document inicial del POUM, havia mantingut la qualificació d’agrícola però en el segon document es requalifica amb la clau CRNE (Casa Renglerada No Edificable – per cert, classificació surrealista).

Cap organisme va demanar aquesta transformació, per tant, ve donada per la pròpia voluntat de l’Alcalde. No és una veritable incoherència que es presenti una al·legació a sí mateix? No demostra això que no tenen gens clars els objectius? Si no sap ni que vol pel darrera de casa seva, com podem estar segurs que sap el què vol pel nostre poble?

Si més no, nosaltres hem determinat clarament que no ens agrada i el perquè, i ho hem dit quan tocava. No ho hem fet per dilatar el tràmit, per això ja hi estan ells. Ho hem fet perquè estàvem en el nostre dret i perquè era el nostre deure.

I ara en quin tràmit estem?
El passat dijous 18 de gener és va fer un ple extraordinari per resoldre les últimes al·legacions presentades. Com era d’esperar, no han fet cas a cap de les nostres peticions. Finalment, es va votar la aprovació provisional del POUM per poder-lo enviar a la Comissió d’Urbanísme de Tarragona. Els dos regidors d’ERC, la Yolanda Roch i el Josep Maria Papiol, van votar en contra. Tots els regidors de CIU va votar a favor d’aquest POUM excepte l’Hèctor Hernàndez, regidor de Cultura i Medi Ambient, que va votar en contra.
Ara caldrà esperar a conèixer la opinió d’Urbanísme de Tarragona. Us fem saber que també es poden presentar al·legacions a Urbanisme mentres el document estigui en fase d’aprovació per part de la Comissió.

1/2/07

El Síndic de Greuges ens dona la Raó

L'alcalde es salta la llei municipal i de règim local.

Tot comença l’octubre del 2003 quan el regidor d’ERC, Pau Ferré, sol·licita a l’Ajuntament de la Riera la memòria del Pla Parcial Urbanístic “Els Pins d’Ardenya”, és a dir, el projecte d’urbanització que es vol fer a Ardenya. Aquest projecte estava en aquell moment en exposició pública per tal de poder fer al·legacions.

L’Alcalde de la Riera, Jaume Cases (CIU), denega la sol·licitud argumentant que els regidors no tenen dret a obtenir fotocòpies dels documents. Per part nostre es repon que, tal com diu la llei, els regidors tenen dret a l’informació per tal de poder fer la feina que comporta el seu càrrec. L’Alcalde fa cas omís de les demandes del grup d’ERC, interpretant la llei d’una manera arbitraria. Fins aquell moment no s’havia negat mai la informació als regidors d’ERC.

La situació es torna a repetir el març del 2004 quan el Pau Ferré demana una còpia dels Pressupostos de l’any 2004. Estem parlant del document més important que aprova l’Ajuntament durant l’any, ja que s’aproven totes les actuacions i inversions que es faran al poble. Els nostres regidors volien fer un estudi acurat dels pressupostos per tal de presentar les seves propostes i formar-se una opinió de cara a la seva votació.

L’Alcalde torna negar el dret a obtenir còpia dels regidors i argumenta que poden consultar la documentació anant fins a les oficines de l’Ajuntament i consultar-la allí mateix. Tornem a fer el mateix procés de l’any 2003: presentem un recurs a la decisió de l’Alcalde però se’ns torna a denegar la documentació.

Per tal de reclamar el seu dret a la informació com a regidor, el Pau Farré es dirigeix al Síndic de Greuges de Catalunya exposant el seu cas l’agost del 2004. El Síndic decideix investigar el cas i demana tota la informació als nostres regidors i a l’Ajuntament de la Riera. Finalment el Síndic dona la raó al nostre regidor Pau Ferré i fa saber la seva resolució a l’Alcalde Jaume Casas.

El 29 de juny de 2005 el Sr. Jaume Casas respon al Síndic que té raó i que troba adient donar una còpia de la documentació al senyor Pau Ferré. El Síndic ens ho fa saber el juliol i tanca el cas. Però la sorpresa salta quan l’Alcalde, contradient la resolució del Síndic i la seva pròpia resposta, continua negant-se a cedir la documentació que sol·liciten els regidors d’ERC. És a dir, havia mentit al Síndic.

Els regidors d’ERC demanen una reunió amb ell. Durant la reunió el senyor Jaume Casas els fa saber que continuarà amb la seva política de negar la documentació. Fins i tot insinua que anem als jutjats. Actualment ens trobem amb aquesta situació: la negació de còpia de documentació per part de l’Alcalde de la Riera.

LA LLEI ENS DONA LA RAÓ :

Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Article 164 Dret d'informació
164.1 Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.
164.5 Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d’accedir a la informació requerida.

la rotonda de Virgili

Vam conèixer el mes de novembre del 2004 un projecte de condicionament de la carretera Altafulla – Salomó, la T-202. Aquest condicionament preveia la construcció d'una gran rotonda d'uns 8 metres d'alçada i més de 30 metres de diàmetre entremig de Virgili, la Creu i el Mas de l'Espina. Aquesta rotonda provocava un fort impacte paisatgístic, ambiental i afectava directament a Virgili.

Ens vam reunir amb tots els veïns afectats de Virgili i tots els propietaris dels terrenys colindants. Vam acordar presentar unes al.legacions conjuntes a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat. Finalment el gener del 2005 vam presentar en total una vintena d'al·legacions. Reclamàvem algunes modificacions a aquest projecte de condicionament de la carretera i, entre d'altres, demanàvem una alternativa a la rotonda. Al·legàvem l'impacte visual i ambiental que provocava la rotonda i reclamàvem la protecció de Virgili, degut a que el nucli és catalogat com a patrimoni cultural pel Departament de Cultura de la Generalitat.

Al mateix temps, el nostre regidor Josep Maria Papiol es va reunir amb el Director de Carreteres de la Generalitat, fent-li arribar la nostra queixa i la dels propietaris afectats. El Director es va comprometre a buscar una alternativa al projecte.

Així doncs, el passat mes de abril vam conèixer la modificació del projecte per part de Carreteres. La rotonda desapareix i es proposa una alternativa consistent en una rotonda més petita i desplaçada cap al creuament de la Nou, sense que aquesta tingui tanta alçada, ja que es preveu un tallat per a salvar la via. Tot i que la alternativa és més costosa d'executar, no representa un impacte tant fort com la gran rotonda prevista inicialment.

Finalment, esperem d'aquesta manera que el projecte resultant compagini la seguretat viària amb la protecció del territori.