102 persones a l’atur a la Riera de Gaià

Segons les dades d’aquest agost, a la Riera tenim 102 persones a l’atur. És una dada molt greu, vol dir que tenim moltes famílies rierenques que pateixen la crisi.

A la Riera també s’ha patit l’enfonsament del sector de la construcció. No cal dir que el sector agrícola ja fa anys que és minoritari al poble. Tot i així, qui pateix el major nombre d’aturats sembla ser que se l’emporta el sector de serveis.

Ara caldria que l’equip de govern de l’Ajuntament (CIU) es posés les piles i impulsés mesures per ajudar a les famílies rierenques a sortir del forat. Apostar per la formació i organitzar cursos i programes formatius per aturats. Apostar per sectors que no s’han desenvolupat a la Riera i que fa anys que portem reivindicant, com ara el Turisme. La Riera posseeix un potencial turístic per explotar, un turisme rural però que pot aprofitar el de platja, oferir també paisatge i cultura.

Cal posar-nos a la feina i buscar complicitats amb institucions, empreses i rierencs o rierenques que vulguin tirar endavant projectes nous i adequats. Cal sortir del forat i a la Riera tenim oportunitats.

Exposició fotogràfica històrica sobre les terres del Gaià

Malgrat tot, propostes turístiques

Una de les propostes turístiques, dins l’àmbit cultural del nostre territori, és el Centre d’Interpretació dels Castells del Gaià presentat al Catllar. Us proposem un vídeo:

També hem conegut la ruta en BTT dels Pedals del Cister, promoguda i proposada per persones de la Riera.
http://www.pedalesdelmundo.com/?q=ca

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/208159.html

Malgrat el poc interès del nostre ajuntament per l’aposta turística – i econòmica -, les iniciatives, tant privades com d’altres institucions, comencen a funcionar.

La cuina rierenca representa al Baix Gaià a la Fira de Reus

A Reus s’ha celebrat HostelCat, 2a Fira Professional d’Hostaleria i Restauració. Entre els actes destacats s’ha organitzat la 1a Mostra de Gastronomia, amb cuina en directe.

Entre els tallers i els cuiners convidats hi ha participat l’Àlex Segú, cuiner del Mulsum de la Riera, creant un taller de cuina del Baix Gaià. Una molt bona notícia per la promoció del poble. Llàstima que el nostres governants locals encara no hi creguin ni promocionin aquest sector.

http://www.firareus.com/hostelcat

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/156362.html

http://www.restaurantmulsum.com/

Encara som fora del projecte

Si compreu l’últim número de la revista Descobrir Catalunya, veureu un reportatge cap les últimes pàgines de la publicació dedicat als Castells de Baix Gaià. Inclou els castells i on es pot anar a dormir i a menjar (a cada municipi).El reportatge és fruit d’un projecte de turisme que s’està desenvolupant al Baix Gaià. 

Els castells i municipis recomanats són el de Tamarit, Altafulla, Ferran i els recentment recuperats la Nou de Gaià i el Catllar. Trobeu a faltar algun? No cal estranyar-nos, el castell de Montoliu de la Riera (el Castellot) segueix estant derruït i sense cap projecte de recuperació. Al contrari del que ha passat als nostres pobles veïns del Catllar i la Nou, on els consistoris han buscat finançament extern per tirar endavant projectes de recuperació dels seus castells i ara estant sent un fort reclam turístic i cultural.

Recomanacions

  

Us recomanem dues exposicions i un llibre disc.

Al Monestir de Santes Creus, fins al 19 d’abril, podeu visitar l’exposició Jaume I. Geografia, fets i memòria.

L'exposició Jaume I. Geografia, fets i memòria coorganitzada pel Museu d’Història de Catalunya i el Consell Insular de Mallorca amb motiu dels vuit-cents aniversari del naixement del rei Jaume I s'ha pogut veure primer a Palma (Centre de Cultura Sa Nostra) i des del 18 de gener a Catalunya (Reial Monestir de Santes Creus).

L’exposició presenta un discurs estructural fonamentat com un viatge a través dels territoris trepitjats per Jaume I des del seu naixement fins a la seva mort, fent especial èmfasi a les Illes Balears i al Principat.

La ruta de visita es presenta en àmbits diferents. L'exposició pretèn introduir-nos en la vida del personatge i del seu temps a través de diversos recursos audiovisuals, però l'eix central de l’exposició se centra en els fets biogràfics, polítics i bèl•lics del rei.

web de l’expo: http://www.reijaumeprimer.cat/

Relacionat amb la commemoració del 800é aniversari del naixement del rei Jaume I s’ha publicat un llibre-disc per part de la Capella de Ministrers de Carles Magraner, Música en temps de Jaume I. Inclou las tres novetats discogràfiques: Ad honorem Virginis, Amors e Cansó i Al-hadiqat Al-dai´a. Textos d´Antoni Furio, Josemi Lorenzo, Maricarmen Gómez i Manuela Cortés.

http://www.capelladeministrers.com/

I finalment us recomanem l’exposició Il.luminacions. Catalunya visionària. al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, fins al 17 de maig. Una exposició sobre els il·luminats i els arrauxats, el llegat dels quals ha obert les portes de la modernitat a Catalunya al llarg de vuit segles.

 http://www.cccb.org/ca/exposicio-iluminaciones_cataluna_visionaria-25703

Jornades de les Terres del Gaià

Pau Plana i Parès

El passats dies 14 i 15 de novembre es van celebrar a Santes Creus les 1es. Jornades d’Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià, en les quals es tractaven, a partir de l’eix vertebrador del riu, temes d’importància per tots els pobles de la conca, temes mediambientals, patrimonials i culturals, etc...

Des del punt de vista del patrimoni (monumental, patrimonial, etc...), crec que va ser especialment interessant la ponència de Jordi Blay Boqué, professor titular d’escola universitària de la Universitat Rovira Virgili, Unitat de Geografia, on feu un repàs de diferents aspectes en relació al patrimoni, un patrimoni vist de forma àmplia i no sols centrat en les grans construccions monumentals, que també, sinó que fent especial esment de petites construccions, paisatges, etc., que potser costa més que tinguin una valoració com la tenen els grans conjunts monumentals.

En la seva intervenció, Jordi Blay, establia 3 punts bàsics per aquest repensar el territori i el patrimoni que s’hi inclou:

- Conservació - Prendre mesures per evitar la desaparició

- Comunicació – Explicar que el que conservem val i es bo

- Ús per al desenvolupament local: Difondre una certa imatge, adequació d’espais, turisme i gent interessada, explicar la nostra història

És evident que no es pot conservar tot, però si que hem de vetllar pels elements que ens poden ajudar a articular una explicació d’allò que hem estat i som com a poble i com a territori, i és per això que destacaria el fet i la necessitat, tal com es va remarcar en la ponència, que les accions que s’emprenguin es facin de forma planificada i amb un objectiu estratègic i de conjunt, tant a nivell local com, i en això s’hi donava molta importància, a nivell de relació amb d’altres municipis per tal de generar una articulació i valorització col·lectiva del territori, podent, alhora, establir diferents figures de protecció que es van anar plantejant durant la jornada ( Parc Natural, Parc Cultural, etc...)

Cal doncs promoure el fet local però tenint molt en compte les relacions amb la resta del territori tant a l’hora de planificar com de gestionar el futur.

Els elements plantejats: conservació, comunicació del que es fa, ús per al desenvolupament local, relació entre municipis i territoris..., són coses que semblen evidents, però que molt sovint, en les polítiques municipals que es desenvolupen sembla que es deixin de banda. Al meu entendre, en el súmmum de la desídia, l’oblit o el passotisme, hi ha la planificació i l’estratègia global que permetria l’elaboració d’un catàleg de patrimoni (construccions, monuments, paisatges, ....) del nostre entorn i activar accions per vetllar per un llegat que ens explica el nostre passat i que depenent de l’acció que fem sobre ell, podrem transmetre al futur.. o no. Cal doncs posar-nos en marxa!!

PD:

Fa temps que vaig llegir, en el llibre Santes Creus i les Terres del Gaià (Josep Santesmasses i Joan Cunillera. Arola Editors, 2006, p.103) el següent text que em ve al cap a l’escriure aquestes línies i que crec que s’enten sense comentaris.

<< La Riera de Gaià. El Castell de Montoliu

Sovint, quan arriba la mort, n’ha fugit un doll de vida. Mireu-me a mi, pellingot del que vaig ser. Ara, ni recordo de què servien els murs que mig s’aguanten, ni quines eren les estances. De tot da molt de temps: n’he tingut tant per oblidar. Sóc poc més que la mort vivent, res és ja del meu temps. Els anys i els segles m’han envellit en aquest turó a prop del mar i a frec de l’antic Gaià.

Per la carena s’enfilen les cases, com si no hi hagués altre lloc on fer-les, com si tothom n’hagués de tenir més d’una. Fa temps que a l’horitzó ballen les grues engolint territori. Si fos pels homes depredadors no quedaria ni un polsim de terra on créixer l’herba, no hi hauria hortes com les que prop meu els pagesos reguen. Deu meu!, pareu la destrossa. >>

Hem d'anar fora vila

El 1991 es crearen les Jornades Europees del Patrimoni amb la voluntat d’apropar el patrimoni monumental a la ciutadania i fer descobrir, viure i gaudir del patrimoni cultural incidint tant a nivell local com a nivell europeu.

Cal destacar que l’Ajuntament de la Riera, en col·laboració amb el Consell Comarcal hi participa organitzant una activitat, el proper dia 28 de setembre, en motiu d’aquestes jornades....el que no deixa de ser curiós és que la visita sigui al Castell i l’Església del Catllar, no realitzant cap activitat paral·lela a la Riera.

Sembla que, sobre tot el Castell del Catllar, acabarà convertint-se en un referent pels castells del Baix Gaià i per tal val la pena que es conegui, però, i el nostre propi patrimoni... no valdria la pena de pensar-hi i actuar-hi una mica?

Tenim un castell que cau a trossos, una església que li falta ben poc, restaurem un molí per fer una llar de jubilats, ... Segurament, tindríem excusa per tot: que si està en mans privades, que si no hi ha diners, que si tenim una subvenció per això o per allò en concret.... però el que és imperdonable és l’oblit d’aquests i de molts altres elements culturals i patrimonials de la Riera durant tant de temps.

Potser, el que torna a faltar en tema cultural i de patrimoni en aquest cas és una mica de planificació i veure que les pedres, més enllà de ser pedres, són un valor i poden, amb el pas del temps, esdevenir símbols i icones del poble que les cuida. Si seguim així, a la Riera tant sols ens quedem amb el seu record i les fotografies antigues... bé, llavors potser farem un museu!

Anem perdent el tren

Ja hem comentat ampliament el pla de foment turísitc del Baix Gaià que impulsa el Consell Comarcal i la URV. A més, recordem que la Generalitat invertirà 900.000 euros en aquest pla de turisme.

També hem comentat el poc interés que ha generat aquest pla a l'equip de govern de la Riera (CIU).

Ara, els pobles que han apostat per aquest projecte ja començen a treure els seus fruïts. Per exemple al Catllar. La nostra vila veïna ha restaurat el castell i ha presentat un projecte per instal.lar-hi el Centre d'Interpretació dels Castells del Baix Gaià.

El Centre serà un museu i un espai per acollir diversos actes culturals i lloc central de la ruta del Baix Gaià. Aquestes obres es financiaran gràcies a diverses subvencions.

Mentrestant a la Riera ens passa el tren de llarg a causa de la desídia.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2851575

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2851578

Les obres al Castell del Catllar (EL PUNT) :

Viatge literari per la Vall del Gaià

Recomanacions per Sant Jordi

Viatge literari per la Vall del Gaià. Josep Santesmases. Arola Editors.

Aquest llibre és una invitació a iniciar un viatge literari per la vall del Gaià que té com a objecte palpar el batec de la terra i de la gent, mitjançant múltiples veus. En aquest primer volum, el de les terres altes, els límits concrets són els de l’Alt Gaià. Un espai definit en terres segarrenques que tanca les portes sota el Gorg Negre de Querol, conscient que sud enllà la terra s’afanya a canviar d’hàbits. El propòsit ha estat donar entrada a veus perdudes, oblidades entre els papers groguencs, veus més fresques en el temps, veus fràgils i passatgeres de les publicacions periòdiques, veus contingudes en llibres editats i reeditats, veus fins i tot inèdites en escrits que mai han passat per impremta. Mirades geogràfiques, excursionistes, descriptives, emotives, sentimentals. Memòries obertes al passat viscut, lletres amb vocació estrictament literària, pinzellades històriques. Una amalgama de percepcions lligades entre si per les aportacions personals de Josep Santesmases amb l’objectiu de crear un text únic, amè, de lectura entenedora i plaent.

Josep Santesmases (Vila-rodona, 1951), ha publicat diversos llibres i nombrosos articles d’història local. Escriu regularment al diari El Punt i al setmanari de Valls El Pati. Una selecció d’articles de premsa va ser recollit al llibre Riu avall (2002). Actualment és president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, vicepresident de la fundació Institut Ramon Muntaner i vocal del Patronat del Reial Monestir de Santes Creus.

Aquest llibre es presenta el 20 d'abril a Santa Coloma de Queralt.

Cal fer una aposta pel turisme de qualitat i pel nostre patrimoni

Jordi Rius i Mercade

Fins ara el model turístic de la nostra comarca es basava en “sol i platja”. Un model promocionat sobretot per les poblacions costeres, com ara Altafulla o la Torre. Però, la aparició de noves ofertes d’aquest tipus de turisme des de països en fase de desenvolupament, com ara Tunísia, fa que el mercat sigui més competitiu i que es busquin noves alternatives per complimentar l’oferta. No es pot competir en preu, per tant, s’ha de competir per qualitat. A banda, molts d’aquests països ofereixen també el seu patrimoni arquitectònic o cultural com a complement essencial pel viatge, per exemple les rutes Maies de Mèxic.

Diguem-ho clar, fins ara s’ha apostat per un turisme de sabata i espardenya, un turisme barat i de massificació, i en alguns casos, un turisme de borratxera. A banda de ser un turisme que ha comportat aberracions urbanístiques en el litoral, repercutint sobre el paisatge i el medi ambient. Això ha de canviar. Els turistes de sol i platja canviaran de destí un cop l’oferta en països més barats estigui plenament desenvolupada.

S’ha de canviar de xip i adequar-se per un turisme de qualitat. Hem de deixar enrera les idees retrògrades d’aquell turisme que tracta els visitants com a xais. Tenim prous elements per poder oferir una oferta que aporti nous valors, com ara paisatge, patrimoni i cultura. I el Baix Gaià encara conserva o pot recuperar tots aquests valors.

El recent estudi de la URV sobre turisme al Baix Gaià presentat pel Consell Comarcal apunta cap a aquesta direcció: promocionar els castells medievals, el patrimoni romà, les vies verdes, la desembocadura del Gaià, els productes locals i la cultura tradicional, són elements que poden aportar un diferencial respecte a altres ofertes turístiques.

La Riera sempre s’ha mantingut fora d’aquest circuït turístic però crec que ara és hora d’entrar-hi. Entrar-hi, com dèiem per un turisme de qualitat. Un turisme verd, rural i cultural. El poble actualment depèn molt del sector de la construcció, un sector que es troba en fase de crisis i, per tant, s’ha de diversificar les activitats econòmiques. S’ha de potenciar el comerç local i sobretot impulsar el turístic.

Actualment a la Riera no hi ha gaires equipaments pel turisme, només alguna casa rural com ara la Xaconera. Per part d’Esquerra de la Riera ja fa anys que proposem la potenciació del turisme rural al nostre poble. Ja ho proposàvem en el programa electoral del 2003 amb la proposta d’ecomuseu al Molí, la protecció del casc antic, la recuperació de patrimoni arquitectònic, la creació d’una carta arqueològica, la recuperació del riu, la potenciació de les nostres festes populars, organització de jornades gastronòmiques amb productes locals, la creació de rutes verdes, etc. Totes aquestes propostes van pel mateix camí que el que proposa l’estudi de la Universitat Rovira i Virgili. Fins i tot, alguns de nosaltres varem participar en projectes com el Gaià Folk que ara l’estudi estratègic aposta com a element a promocionar (el festival Gaià Folk s’ha deixat de fer a causa del poc suport per part d’algunes administracions locals).

Ara la Generalitat de Catalunya aposta per aquest estudi estratègic de la URV amb 900.000 euros. Es vol gestionar, entre altres coses, la instal·lació de punts d’informació - el Molí en pot ser un, potenciat amb un ecomuseu rural - , valorització dels espais naturals – la Riera té la vall de Gaià i tot l’entorn rural i natural per promocionar - , rehabilitació del patrimoni – la Riera pot aprofitar per recuperar el Castell de Santa Margarida i la Torre de la Vetlla.

Per tant, reclamo a l’equip de govern de l’Ajuntament de la Riera que aposti i s’involucri en aquest pla de dinamització turística. Que ho faci d’una manera convençuda – que no utilitzi els diners per fer monuments als pagesos sinó que inverteixi en el nostre patrimoni abandonat, que generi infraestructures turístiques, que potenciï els moviments associatius i culturals del poble i que promocioni els productes locals.

Jordi Rius i Mercade

Propostes per vertebrar l'oferta turística Baix Gaià

L'estudi elaborat per la URV, i presentat dimecres a Roda de Berà, conté una sèrie de propostes de productes turístics amb què assolir els objectius específics del pla de foment.

VIA VERDA.
És una de les reivindicacions clàssiques de la subcomarca, tot i que el coordinador de l'estudi, Jaume Salvat, adverteix que no es limita a la transformació de la línia del tren entre Reus i Roda. Suposaria la creació d'un vial no motoritzat que connecti tots els municipis, i que funcioni com a itinerari distintiu i espai de connexió simbòlica.
TEMATITZACIÓ DELS ITINERARIS.
Cal donar a les visites un argument que es basi en l'anècdota i no en l'erudició, i que es transmeti a través d'acompanyament al visitant o audioguies.
PROGRAMES DE TURISME ACTIU.
Mentre que la costa ja té un públic massiu, l'interior (especialment la vall del Gaià) es manté com un espai singular i d'una certa exclusivitat. L'estudi estratègic aposta per desenvolupar-hi un turisme actiu i de descoberta, que configuri una oferta que es pugui personalitzar.
TURISME DE PESCA.
Tot i els obstacles legals, es planteja un estudi sobre la viabilitat d'aquest tipus de turisme, que explotaria els recursos hídrics del Baix Gaià.
ITINERARIS LOCALS.
L'oferta a l'interior no genera, segons l'estudi de la URV, la necessitat d'allotjaments. De fet, es proposa una oferta de visites d'un dia, per la qual cosa es recomana que es dissenyin itineraris locals de petit recorregut. Tot i això, és possible l'aplicació del model de turisme d'encant, amb petits hotels d'interès patrimonial.
PROGRAMES D'ACTIVITATS CULTURALS.
Cal coordinar les diferents activitats culturals que es generen als nuclis, i la costa ha de dotar-se d'equipaments preparats per rebre un públic nombrós. En aquest sentit, l'estudi estratègic aposta per promocionar el festival Gaiàfolk.
PROMOCIÓ DE PRODUCTES LOCALS.
Cal potenciar els recursos gastronòmics i artesans de la subcomarca.
UTILITZACIÓ DELS CASTELLS COM A PUNT DE CONTEMPLACIÓ DEL PAISATGE.
Cal instal·lar senyals d'interpretació en aquests miradors.

Els castells, l'estrella aglutinadora

És una de les referències històriques que vertebren el Baix Gaià, i és present en gairebé tots els nuclis. Els castells i altres restes d'època medieval són un dels elements «característics i identitaris» de la subcomarca, tal com explica el coordinador de l'estudi estratègic del Baix Gaià. Precisament, en l'inventari elaborat dels recursos turístics de la regió, aquest grup és un dels més destacats.

Els atractius turístics de temàtica medieval es concentren sobretot entorn de la vall del riu Gaià, tot i que també se'n poden trobar en dos nuclis més allunyats del curs fluvial, Roda de Berà i Creixell. Els castells, a més, guarden una estreta relació amb els nuclis antics que diversos municipis encara conserven.

Tot i això, Salvat crida l'atenció sobre el fet que, malgrat el seu potencial, sovint presenten diversos problemes a l'hora de fer-los servir com un recurs turístic permanent. Així, molts dels castells estan aïllats dels centres urbans o presenten problemes de propietat. En d'altres on s'estan duent a terme projectes de rehabilitació i reaprofitament, l'estudi alerta de la necessitat de tenir en compte com facilitar l'acostament dels turistes.

Salvat aposta perquè els castells siguin un dels pols d'atracció principals, tot i que alerta de la necessitat de fer-hi una campanya de promoció que comuniqui la veritable transcendència d'aquest element.

Els castells del Baix Gaià són un dels elements sobre els quals ja han treballat els municipis de la subcomarca, units en matèria turística per un conveni signat el 2007. Així, s'ha dissenyat una ruta pels castells de la regió, que ha anat acompanyada de la seva senyalització. A més, el Consell Comarcal del Tarragonès va editar un DVD sobre la importància d'aquest patrimoni.

El valor afegit del paisatge

+ L'espai d'interès natural a la desembocadura del Gaià. Foto: A.S.

Al costat de l'oferta natural de sol i platja, el paisatge del Baix Gaià ofereix també altres oportunitats de caire turístic. A l'inventari de recursos elaborat, es detecten tres àrees d'interès pel seu valor paisatgístic i d'observació: la zona muntanyosa de la part nord de la subcomarca, la vall del riu Gaià i la costa.

Pel que fa a l'entorn fluvial, els experts de l'URV assenyalen tant els seus valors naturals com la importància de la tradició agrària desenvolupada al seu voltant, i que encara ara és majoritària a l'interior del Baix Gaià. Pel que fa al litoral, es crida l'atenció sobre la necessitat d'explotar el valor afegit que suposen els espais d'interès natural de la zona: la desembocadura del riu Gaià entre Tamarit i Altafulla, els Muntanyans a Torredembarra, i el Gorg a Creixell.

Precisament, l'interès paisatgístic del Baix Gaià està estretament relacionat amb el turisme familiar, que se sent atret per rutes de descoberta d'espais naturals, tot i que, en el cas de l'interior, Jaume Salvat alerta sobre la necessitat d'una moderació en el volum de visites turístiques.

En aquest sentit, l'estudi es marca també com a objectiu la difusió del fenomen turístic com a beneficiós per al territori.

L'empremta romana

+ L'arc de Berà actua de porta d'entrada al Baix Gaià. / Foto: JUANPE

A tocar de l'oferta de Tarragona, la costa del Baix Gaià conserva diverses mostres del llegat de l'ocupació romana. L'estudi estratègic assenyala aquest grup de recursos com un dels més potencials del territori, tot i que s'hi fa imprescindible una millora de la senyalització i les estructures que l'acompanyen.

L'oferta en aquest sentit se centra en dos punts estratègics, que se situen en cadascun dels extrems del litoral de la subcomarca. Així, a la banda nord de la regió hi ha l'arc de Berà, que actua com a porta d'entrada de l'oferta del Baix Gaià. «Potser seria interessant potenciar encara més aquest recurs amb un centre d'interpretació, per exemple», va apostar Jaume Salvat.

A la banda sud de la subcomarca, l'interès se centra en el conjunt arqueològic de la vil·la dels Munts, a Altafulla, on els experts de la URV alerten de la urgència d'una millora de la senyalització i els serveis que s'hi ofereixen. Un altre element d'interès d'aquesta època a la zona de la costa seria la vil·la del Moro, de Torredembarra.

L'estudi ha permès localitzar també altres restes romanes disperses pel territori; tot i això, es lamenta que una part d'aquestes siguin inaccessibles.

El Baix Gaià disposarà de 900.000 euros per impulsar una oferta turística conjunta

Diferents administracions sumaran esforços per situar al mapa la seva singularitat cultural i promoure l'interior

EL PUNT
AZAHARA PALOMARES. Tarragona

S'ha passat de la suma de projectes individuals d'onze municipis del Tarragonès nord a una oferta coordinada. La subcomarca del Baix Gaià tindrà un pla de foment turístic que permetrà avançar cap a la promoció de l'espai com un conjunt amb personalitat pròpia en què se sumarà l'èxit de visitants de la costa amb la singularitat de l'interior. El projecte, que es va impulsar des del Consell Comarcal del Tarragonès amb el suport de la Diputació i que ara desenvoluparà la Generalitat, tindrà un pressupost de 900.000 euros, dels quals el govern català en podrà aportar fins a un 60%. El pla, que s'ha perfilat a partir d'un estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), proposa diversos productes turístics per tal de situar la regió dins del mapa turístic català.

+ El Consell Comarcal va ser l'escenari ahir de la presentació del pla de foment del Baix Gaià. / Foto: EL PUNT

El Consell Comarcal del Tarragonès va presentar ahir els principals trets de la proposta del pla de foment, que es desenvoluparà en el marc del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010. En el cas del Baix Gaià, el projecte s'ha dissenyat per un període de tres anys, fins al 2011, i serà cofinançat, allà on no arribi l'aportació de la Generalitat, per l'ens comarcal i els diferents ajuntaments que hi participen. Amb el disseny del pla, es dota d'un marc financer i executor l'estudi sobre estratègies de desenvolupament turístic elaborat, amb el suport de la Diputació, pel grup de recerca sobre estudis turístics de la URV, i presentat dimecres passat.

LA CULTURA COM A EIX
La proposta, que va ser apadrinada pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, aposta per la cultura com a element diferenciador del Baix Gaià, una opció amb la qual es pretén fer possible que adquireixi una posició efectiva dins de la marca turística Costa Daurada. A banda d'això, el pla de foment també aposta per integrar l'oferta de l'interior a la ja concorreguda costa, i aprofitar, d'aquesta manera, els recursos amb què tots dos àmbits es poden complementar.

En aquest sentit, el coordinador de l'estudi, Jaume Salvat, defensa com a pols d'atracció l'herència històrica dels castells –«que defineixen la identitat de la regió»–, el llegat romà i els valors paisatgístics, més vinculats a un model de turisme familiar. Dos camps que contribuiran, a banda de definir l'oferta de la subcomarca, a superar els límits d'estacionalitat i excés de segones residències del turisme costaner al Baix Gaià.

COMPLEMENTARIETAT
En total, les accions del pla de foment afectaran una àrea de 135 km² i habitada per unes 35.000 persones, de les quals un 75% viuen a prop de les zones de platja. El conseller Huguet va apostar, però, per centrar el gros dels esforços en «dos o tres punts que actuïn com a discurs aglutinador», i va destacar el potencial de visitants que suposa la proximitat del parc temàtic Port Aventura en cas que s'exploti el vessant històric de la regió.

La suma d'esforços dels ajuntaments, el Consell Comarcal, la Diputació i la Generalitat anirà, però, més enllà de les accions que inclogui el pla de foment, que encara ha de concretar el pressupost detallat de les accions. Així, Salvat va recordar la voluntat que els beneficis del projecte es complementin amb l'ajuda d'altres iniciatives, com ara el pla de dinamització del turisme per a la valorització del conjunt arqueològic de la Tàrraco romana, el pla específic de senyalització i adequació de miradors, i el pla d'acció del Patronat de Turisme de la Diputació.

Accions de gestió
- Creació d'un ens de coordinació entre els municipis, a partir dels recursos ja existents.
- Elaboració d'un pla de finançament.
- Instal·lació de punts d'informació al visitant a cada nucli.
- Potenciació de la informació als punts de més atracció.
- Creació d'un SIG turístic.
- Coordinació dels serveis de l'oferta de sol i platja.
- Valorització dels espais naturals.

Accions de promoció
- Disseny d'una imatge gràfica pròpia del Baix Gaià.
- Creació d'una web turística que permeti connectar amb els recursos locals.
- Promoció de mercats singulars.
- Elaboració de marxandatge.

Accions de millora de l'entorn i l'estructura turística
- Pla de senyalització.
- Rehabilitació del patrimoni.
- Condicionament d'aparcaments.

* Municipis inclosos en el pla de foment turístic - Altafulla
- Creixell
- El Catllar
- La Nou de Gaià
- La Pobla de Montornès
- La Riera de Gaià
- Renau
- Roda de Berà
- Salomó
- Torredembarra
- Vespella de Gaià
- Tamarit i Ferran (Tarragona)
- L'Argilaga (la Secuita)