22/6/09

Ja hi tornem a ser altre cop, no ens volem convertir en perifèria!!

Tarragona pressionarà per rebre un ramal de l'alta velocitat des de la Riera o Constantí

El pla territorial inclourà, en espera del que decideixi Foment, una reserva per construir una variant que arribi fins a Vila-seca

21/06/09 02:00 - Tarragona - òscar palau

Tarragona vol integrar-se de ple en el mapa ferroviari de l'alta velocitat. L'Ajuntament –amb el suport del govern català, amb qui ha mantingut converses des de principi d'any per unificar posicions– pressionarà perquè el Ministeri de Foment dissenyi la construcció d'un ramal ferroviari d'ample europeu –per on pugui circular el tren d'alta velocitat– que parteixi de la línia actual a l'altura de la Riera de Gaià o bé de Constantí –passant llavors pel barri de Sant Salvador–, entri a la ciutat i connecti després a Vila-seca amb el corredor del Mediterrani, que s'està construint en ample ibèric, però que en el futur ja es preveu que pugui reduir-se a l'europeu. Tot plegat, això sí, són plans a llarg termini, perquè a curt termini la solució més factible, com ja va avançar El Punt, és fer un intercanviador a l'Arboç.

Els plans ferroviaris bullen ara mateix al Camp, i la capital ho vol aprofitar per ser-ne la «clau», explica a El Punt l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. L'anunci, a final de maig, de l'adjudicació definitiva de l'estudi informatiu que, d'aquí a dos anys, definirà la integració del ferrocarril a Tarragona, juntament amb la negociació del Pacte Nacional per a les Infraestructures, sobrevé a la ciutat en ple debat sobre la necessitat que els trens d'alta velocitat –almenys els regionals Avant– arribin al centre, en vista de l'experiència poc reeixida de l'estació del Camp. En aquest marc, es presentava fa tres setmanes el col·lectiu cívic Mou-te per Tarragona, que, com a primera prioritat, impulsa la plataforma TGN Bypass per reivindicar una nova línia d'ample europeu fins al centre de la ciutat. Una alternativa, en tot cas, que l'alcalde assegura que «ja fa quatre mesos» que s'estudia amb el govern perquè s'inclogui en l'orientatiu pla territorial parcial del Camp, si bé la decisió definitiva serà de Foment. «És el que hauria d'haver negociat qualsevol alcalde de Tarragona amb visió de futur perquè el problema és que ho estem forçant ara quan les decisions es van prendre fa una dècada», lamenta Ballesteros. En la mateixa línia, el tinent d'alcalde i diputat al Parlament, Sergi de los Rios, considera que «l'estació urbana de Tarragona ha d'estar connectada al corredor del Mediterrani», i recorda que «ERC fa un mes ja va presentar una proposta de resolució al Parlament perquè es potenciï l'enllaç de mitjana distància fins a Barcelona, perquè es pugui anar del centre a Sants en Altaria, i en 35 o 40 minuts».

Les propostes de «bypass»

«El que volem és un bypass, i que per Tarragona hi parin trens de llarg i mitjà recorregut», resumeix en tot cas l'alcalde. I per endegar-ho, Ajuntament i govern ja han traçat una proposta amb dues possibles alternatives . Es tractaria de construir una via d'ample europeu que partís del corredor del Mediterrani a l'altura de Vila-seca –des de Vandellòs fins aquí s'està construint en ample ibèric, però ja es deixa a punt per si en el futur es vol transformar a europeu, si bé fins i tot s'hi pot plantejar al costat una altra línia paral·lela d'alta velocitat totalment nova, la del TAV Tarragona-Castelló– i entrés fins al centre de la ciutat. Des d'aquí, tindria dues possibles sortides per anar a buscar la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona.

Una, que el ramal anés paral·lelament a la costa, sense tocar l'àrea de Boscos, fins a l'altura de Ferran, i allà derivés cap a la Riera de Gaià.

L'altra, més remota ara mateix, que la variant s'endinsés cap al barri de Sant Salvador i, passat Constantí, connectés amb l'enllaç que ja s'està construint des del corredor del Mediterrani fins a l'estació de la Secuita. «Per Sant Salvador només hi hauria alguna possibilitat, ja que el problema és que caldria una infraestructura absolutament nova», admet Ballesteros, que tanmateix vol que «totes les possibilitats estiguin obertes, i siguin els tècnics qui diguin com s'ha de fer».

Pel govern, fins a Reus

Mentre que l'alcalde ho deixa encara obert, el delegat de Política Territorial, Joaquim Margalef, confirma que el pla territorial parcial del Camp «es decantarà» per reservar terrenys per a una variant d'alta velocitat entre Vila-seca i la Riera, si bé admet que és una aposta «a vint anys de vista, i que ja es veurà com es farà de ràpid». De fet, el govern preveurà fins i tot que des de Vila-seca també pugui continuar l'enllaç en alta velocitat «fins al centre de Reus, per connectar després cap a Lleida i Madrid». Per si aquest darrer tram d'alta velocitat no arribés, però, Margalef no descarta que, a curt termini, es projecti, a més del que ja hi ha previst a l'estació de l'aeroport, «un altre intercanviador d'eixos a la sortida de Tarragona per anar cap a València per l'ample ibèric del corredor mediterrani». En tot cas, el delegat diu que l'estudi informatiu de l'Estat –amb qui s'està «en contacte» per redactar el PTP, que s'aprovarà definitivament al setembre– inclourà «aquesta opció i dues més». «El pla –explica Margalef– s'anticiparà i, a partir d'una visió global, traurà un procediment que ens sembla lògic, tot i que serà flexible per si s'hi han de fer canvis.»

Unanimitat, si bé amb matisos

Les demandes de Mou-te no difereixen gaire de la proposta de l'Ajuntament, tot i que, a més, reclamen que l'intercanviador d'eixos que s'ha de construir al corredor del Mediterrani, a tocar de l'estació de l'aeroport, es desplaci uns quilòmetres cap al sud perquè ja es prevegi un ramal d'ample europeu nou que des d'allí entri a Tarragona. El que no vol la plataforma, a més, és que la ciutat «quedi en un cul-de-sac ferroviari», per la qual cosa exigeix que després tingui sortida cap al nord, com ja està previst, i com, de fet, va proposar Ciutadans a finals de març a la comissió de Política Territorial del Parlament, en una resolució que llavors, en canvi, va tombar el tripartit. «És incomprensible que Tarragona sigui l'única capital que no estigui comunicada en mitjana o llarga distància, no pot perdre l'alta velocitat», reflexiona el president de la Cambra, Albert Abelló, un dels impulsors de Mou-te. En aquesta línia, el PP ha donat suport a la plataforma i ha exigit a Ballesteros que «aporti per escrit» els acords anunciats amb el govern català sobre la construcció del bypass.

L'intercanviador a l'Arboç, solució immediata

Ballesteros, en tot cas, admet que el bypass «seria una solució per a més temps», ja que la «més immediata» perquè l'alta velocitat arribi al centre de Tarragona –i de Reus– implica, «si les solucions són tècnicament possibles, aprofitar les infraestructures actuals» amb la construcció d'un intercanviador d'eixos a l'Arboç entre la línia del TAV i la convencional, com ja preveu el Pacte Nacional per a les Infraestructures. «Si funciona, ja ho faria de manera definitiva, i, si no, s'estudia l'alternativa, perquè si anem a buscar el que seria òptim, què farem durant vuit o deu anys?», reflexiona Ballesteros. «Es perdrien molts pocs minuts a fer el canvi, només reduint la velocitat n'hi hauria prou per canviar d'eixos», explica a més l'alcalde, que ho veu factible a curt termini, tot i que abans «caldrà demostrar a Renfe i Adif que el bypass és necessari, perquè la massa crítica que hi ha aquí no la té cap altra ciutat». Sergi de los Rios també és partidari d'aquesta solució, «potser no definitiva, però molt immediata». I és que, segons ell, «en la connexió pel Tarragonès cal mirar bé l'impacte ambiental, ja que podria afectar molt les Terres del Gaià». En canvi, a l'Arboç «no caldrien ni expropiacions perquè les vies passen a tocar, així que amb una inversió minúscula i un termini molt curt, potser de poc més d'un any, podria estar fet». En termes molt semblants parla el diputat d'ICV Daniel Pi: «A l'Arboç seria més fàcil, ja que a la Riera caldria fer nous quilòmetres de via, i, tot i que el recorregut total potser resultaria una mica més curt, és una opció molt més lenta i cara.» Joaquim Margalef, per la seva banda, també reconeix que «l'opció de l'Arboç és la més fàcil, i fins i tot ja la podria assumir ara Renfe», però en canvi creu que «no té sentit a llarg termini», ja que «un Avant que ve de Barcelona no és lògic que hagi de fer 40 quilòmetres per la línia del TAV i 50 més per la convencional».

12/6/09

Les nostres al.legacions als pressupostos 2009

Primer.- Que es tracta d’un projecte de pressupostos totalment unilateral de l’equip de govern i que no s’ha intentat consensuar amb cap grup de l’oposició . Demostrant un cop més que l’equip de govern encara té una assignatura pendent : incentivar la participació ciutadana.

Segon.- Que és un pressupost continuista, que no conté ni una mesura que pretengui afavorir l’activitat econòmica.

Atès l’actual situació econòmica pensem que hagués estat un bon moment per elaborar els pressupostos mitjançant la tècnica de pressupost zero, ja que d’aquesta manera s’haguessin justificat la totalitat d’aspectes que incideixen en el pressupost de l’ajuntament, els objectius, els nivells de recursos emprats, l’assignació d’aquestes recursos, així com també la totalitat de consignacions pressupostàries, tot això amb independència de les dades provinents de pressupostos anteriors. D’aquesta manera es qüestionarien els serveis i les activitats de l’ajuntament , els seus costos, l’oportunitat de la prestació, i evitarien les ineficàcies derivades de les rutines i inèrcies pròpies dels models basats en informació històrica, la conjuntura econòmica ha canviat molt i els pressupostos s’han d’adaptar.

Tercer.- Cal donar un caràcter decididament social a la despesa pública, augmentant i prioritzant les partides que permeten ajudar a les capes més desprotegides de la societat.

Per la qual cosa s’haurien d’incrementar les partides corresponents a la subvencions a les famílies, la partida de atencions benèfiques i assistència, els ajuts d’urgència i ajuts a l’escola per a l’adquisició de llibres escolars i material.

Quart.- Respecte a les subvencions del art. 48 a famílies i institucions sense finalitat de lucre, demanem que es desglossin les partides corresponents a cultura de les d’oci i actes festiu.

Cinquè.- Caldria valorar la conveniència d’alienar aquelles parcel.les o immobles que realment no puguin tenir un ús social o comunitari (p.ex. les parcel·les que siguin producte del 10% d’aprofitament mig), per tal de fomentar les inversions i així crear ocupació.

Sisè.- Que s’ajusti la taxa de clavegueram a la despesa real del servei.

Setè.- En quant a la plantilla orgànica 2009, caldria convocar concurs-oposició per tal de cobrir aquelles places que estan vacants i donar l’oportunitat a les persones que les estan ocupant a obtenir un lloc de treball fix, valorant els seus mèrits en el procés corresponent.

Així mateix, s’hauria de constituir una borsa d’interins per tal de cobrir possibles baixes, i garantir l’accés a un lloc de treball en aquesta administració pública sense discriminacions, en igualtat de condicions i de forma objectiva. (CE).

Vuitè.- Que s’hauria d’utilitzar les noves tecnologies per tal de donar la màxima difusió d’aquests pressupostos i fer-los més participatius, ja que tot contribuent té dret de saber que es fa amb els diners que paga en concepte d’impostos. (Com per exemple la pàgina Web municipal).

Novè.- Cal que es posin en funcionament els mecanismes necessaris per aconseguir més transferències corrents i que aquestes repercuteixin directament sobre les entitats sense ànim de lucre del nostre municipi.

Desè.- Que es desglossin les partides del pressupostos en els diferents programes que han de dur a terme les diferents regidories.

Imperium Fail

 desintegration-tour2

9/6/09

Eina – L’art de la Guerra

http://www.myspace.com/einappcc

Iniciativa Internacionalista denuncia una possible "tupinada" en les eleccions de diumenge

La fuga de vots abertzales a candidatures desconegudes i espanyolistes ha posat en alerta la candidatura d'Alfonso Sastre. El ball de números és en el recompte oficial fet pel ministeri de l'Interior.

El ministeri de l'Interior ha atorgat 113 vots a la candidatura POSI en una localitat basca i cap a Iniciativa Internacionalista (II-SP). Aquesta ha estat una de les dades que han aixecat l'alarma i fan pensar en una possible "tupinada" en les eleccions de diumenge per escollir els representants del Parlament Europeu a Brussel·les.

Així ho publica aquest dimarts el diari Gara. Afirma que han pogut constatar que hi ha almenys 1.800 vots que els interventors d'II-SP van comptar com a seus però en l'escrutini oficial fet pel ministeri d'Interior espanyol han anat a parar a altres candidatures. Aquest gruix de vots altera l'escrutini final situant la llista encapçalada per Alfonso Sastre en tercera posició en el conjunt d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i a Navarra. L'"error" sembla ser que s'ha produït a l'hora d'informatitzar els vots per part del ministeri d'Interior.

El diari basc destaca que la primera irregularitat és el número assignat a la candidatura d'II-SP, ja que mentre a la papareta i en les llistes de candidatures se li dóna el número 31, en els impresos de les actes d'escrutini aquest número correspon a Democracia Nacional i la llista d'Alfonso Sastre passa al número 30. Aquesta anomalia, segons Gara, provoca que molts vots abertzales hagin anat a parar a Democracia Nacional, que ha triplicat els seus vots a Euskadi.

Tot i així, el canvi d'ordre entre candidatures no aclareix la pèrdua de vots d'II-SP en diversos municipis bascos, on llistes desconegudes com Unión Nacionalista Asturiana, Moviment Social Republicà, POSI, UCE i SAIN han arribat a ser primera força.

Un altre cas s'ha constatat a Zumarraga, on els 219 vots compatbilitzats pels interventors d'II-SP han anat a parar a la llista del Moviment Social Republicà, candidatura que s'estrena a Guipúscoa amb un total de 267 vots.

També han arribat queixes d'altres punts de l'Estat. Galícia, Castelló i Màlaga asseguren que les dades de les actes i les del ministeri no concorden.

Les dades que ha difós el ministeri espanyol són provisionals. No es faran definitives fins que la junta electoral central estudiï i resolgui les impugnacions, a més de sumar els vots dels residents a l'estranger.

Iniciativa internacionalista tem que s'hagi produït una "tupinada" i ha assegurat que denunciaran totes les irregularitats que detectin.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/iniciativa_internacionalista_denuncia_una_possible_tupinada_en_les_eleccions_de_diumenge_62026.php

5/6/09

Apunts de l’últim Ple Municipal

Detallem alguns apunts a les preguntes i respostes de l’últim ple.

PREGUNTES D’ERC A L’EQUIP DE GOVERN (CIU)

Data de finalització de les obres de les rotondes de La Rambla?
Juny-juliol d'aquest any.

Què saben de la nova escola?
Que s'han presentat 45 empreses per la licitació i trigaran molt a estudiar les propostes.
(la licitació s’ha aprovat aquesta setmana per part de la Generalitat)

Quan es donarà resposta a les entitats respecte a les propostes i
pressupostos de la festa major?
Aquesta mateixa setmana.

S'ha reduït la partida destinada a la festa major?
Sí fins un 30 %.

S'han pagat les subvencions atorgades a les entitats?
Es van pagant a mesura de la disponibilitat.

Quan finalitzaran les obres del local de joventut? Qui farà ús del
local quan estigui arranjat?
No s'ha decidit qui en farà ús. Potser aquest mes ho sabrem.

Quins preparatius s'han fet envers la mostra de diables centenaris?
S'han fet dos o tres reunions i s'han consensuat coses.

S'ha demanat alguna subvenció al Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya?
No.
Com van anar a parlar amb el Director de Cultura pel tema de la Torre de la Vetlla, crèiem que hauríeu demanat alguna subvenció.
És que del departament de Cultura havia de venir un tècnic i encara l'estem esperant
Han trucat per saber que passa i per què no ve?
No. Ha de venir.

Quins objectius del Pla Local de Joventut s'han assolit fins ara?
La Regidora comença a enumerar actuacions que consten el Pla local, sempre dient, es farà, està previst, etc... reiterem la pregunta i li fem entendre que estem parlant del que s'ha fet no del que consta al Pla sinó de la seva execució, i diu l'esquiada de l'associació de Pares, li preguntem que quants joves hi havia l'esquiada, ens diu que quaranta, li preguntem que a quina edat es considera que són joves i ens diu que de 12 a 35 anys.
Hi havien 40 joves a l'esquiada?
Sense resposta.

Estan demanant els escrits per la revista municipal, com és que no se'ns ha proposat tema?
Que el dilluns ho faran, que tenim temps fins a vint dies abans de la data de la publicació.
Doncs poder ens haurien de dir la data de publicació?
No ho sabem ja ho notificarem.
Com hem de saber si estem dins el termini?
Sense resposta.

PREGUNTES D’IR

El tema de les parabòliques a la baixada del coix, com està?
No han fet res.

Han esbrinat què cremaven a la fàbrica del poble (Sedó)?
Els hi vam preguntar no han contestat.

Com és que en l'acta del ple del Consell Comarcal on S’atorgaven les subvencions als municipis no surt la Riera?
Perquè no s'ha demanat subvenció.
És a dir que no ens arribaran els 2000 euros que tocaven?
No ho vàrem demanar, se'ns ha passat.
(l’alcalde va acompanyar a membres de la Comissió del Bicentenari al Consell Comarcal per tal de presentar les activitats culturals del bicentenari, però no va fer la petició per escrit quan tocava)

Respecte a la carta de la festa dels que fan 40 anys no creiem correcte que s'hagi fet des de l'ajuntament i signant com a regidora i amb paper oficial.
Respon la regidora: Sí em vaig donar compte desprès que ho havien fet amb paper de ofici, m'equivocat.

Primera retallada a la llengua basca

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc suspèn cautelarment el decret que estableix el basc com a llengua vehicular en l'ensenyament

euskara-763633

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha suspès cautelarment el contingut dels articles dels decrets d’educació infantil i batxillerat que estableixen l’euskera com a principal llengua vehicular en l’ensenyament a Euskadi. Els dos decrets van ser aprovats a finals de la passada legislatura per l’anterior govern basc, quan el departament d’Educació estava en mans d’EA.

Les dues normes les va recórrer la Plataforma por la Libertad de Elección Lingüística. La notícia va ser rebuda amb evident satisfacció pel PP. El secretari general del PP basc, Iñaki Oyarzábal, va aplaudir la sentència del tribunal perquè, a parer seu, “conculcaven el dret dels pares a escollir la llengua vehicular de l’ensenyament dels seus fills”. En un comunicat va assenyalar que la sentència confirma la “il·legalitat” de les polítiques d’“imposició” de l’euskera.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/primera_retallada_a_la_llengua_basca_61576.php

Després de llegir la notícia ens preguntem si després d’acabar de conquerir el poble basc aniran a per nosaltres.

4/6/09

EL nou CEIP de la Riera podrà entrar en funcionament el curs 2010-2011

El Departament d'Educació ha adjudicat l'obra del CEIP Montoliu de la Riera de Gaià que tindrà una capacitat per a 300 alumnes i dues línies d'educació infantil i una de primària. L'adjudicació del projecte i de l'obra s'ha fet per un import de més de 3,5 milions d'euros i el termini d'execució previst és de 15 mesos. El nou CEIP deixarà la ubicació actual al carrer de l'Alzinar de la població i s'instal·larà en una zona de recent urbanització on podrà entrar en funcionament el curs 2010-2011. El CEIP Montoliu ha format part de la ZER Baix Gaià des de la seva creació el 1991-1992, però a l'inici del curs 2008-2009 va deixar la ZER per funcionar com a centre independent.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/44860-el-nou-ceip-podra-entrar-en-funcionament-el-curs-2010-2011.html

3/6/09

Arriba la versió 2.0 de 'La Nostra TV'

Aquesta setmana s'ha estrenat la versió 2.0 de "La Nostra TV", una aplicació creada per programadors del nostre país que permet visualitzar els diferents canals televisius en català dels Països Catalans que emeten de franc per Internet, així com també les emissores de ràdio. Aquesta nova versió pot gestionar fins a 200 canals televisius i 400 emissores de ràdio, i permet consultar la programació dels canals sense deixar de veure o escoltar un canal determinat.

De moment l'aplicatiu funciona sobre sistemes Windows (2000, XP i Vista), i consta actualment de 18 canals de televisió i 24 emissores de ràdio en català del país. El llistat de canals s'actualitza automàticament cada cop que s'obre el programa. Aquesta nova versió inclou també un breu apartat de premsa digital (amb els vincles als principals mitjans) i també un apartat de programari, on s'hi poden trobar pedaços de català per a diversos sistemes operatius, o baixar aplicacions i paquets d'ofimàtica en català com l'Open Office. La versió 2.0 de La Nostra TV es pot descarregar des de la plana web de l'aplicatiu, o bé executant l'antiga versió i actualitzant-la.

http://www.racocatala.cat/noticia/arriba-versio-2.0-de-nostra-tv

http://www.lanostratv.cat/