31/3/10

Sanjosex, animal salvatge

Sanjosex, àlies de Carles Sanjosé, actualment és una de les veus més prestigioses del nostre país. Ha presentat el seu nou treball ‘Al marge d'un camí' (Bankrobber, 2010). Realment esplèndid.

http://www.sanjosex.com/

30/3/10

La classe obrera catalana

teler3 Quan els mitjans de comunicació parlen del cinturó de l'àrea metropolitana de Barcelona ho defineixen moltes vegades com a barris obrers o barris de treballadors.

Sembla mentida que es vulgui obviar que a tots els pobles i les comarques de la nostra Catalunya hi ha treballadors i treballadores, pagesos i pageses, paletes, grangers i artesans,.. que s’han esforçat com tothom per tirar endavant amb les seves vides.

Sembla talment com si es volgués donar una imatge contraposada de la Catalunya obrera de la immigració dels anys 60 enfront una suposada Catalunya burgesa. No és més que intentar alimentar el fals mite del catalanisme burgés. Això atempta contra la Catalunya real.

A la Riera hem tingut i tenim al llarg del segle XX la Fàbrica. Enmig del cor del poble, una fàbrica tèxtil hi ha estat present, traient fum, durant dècades, i encara és viva. Tot rierenc o rierenca té vincles amb aquesta fàbrica, hi han treballat des de l'adolescència o tenen familiars que hi han posat moltes hores de la seva vida.

En homenatge a tots els rierencs obrers, pagesos i paletes, us oferim un dels poemes més coneguts de Martí i Pol, inclòs a la seva obra La Fàbrica, titulat l’Elionor.

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara
i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.

22/3/10

Tribut a Sangtraït

Sangtraït, format l'any 1982, fou uns dels grans grups que normalitzaren el rock dur a casa nostra. Li volem retre homenatge.
http://www.myspace.com/sangtrait


8/3/10

Alomà. Una Utopia, una Esperança

9788492839094

Biografia de Josep Maria Alomà i Sanabras, fill de Josep Alòmà i Espina (la Riera de Gaià) i de Maria Sanabras i Alegret (el Catllar).

http://josepaloma.blogspot.com/

Qui és Josep Alomà? Qui és aquesta persona que va evitar amb la seva intervenció personal la mort de nombroses persones, moltes de les quals li eren alienes?

Aquesta és la pregunta que ha volgut respondre Ramon Gras. Josep Alomà, nascut al Catllar, fou tinent d'alcalde i Conseller de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona per la CNT-FAI durant la guerra civil espanyola. Durant el mateix període fou el director del Diari de Tarragona (portaveu de la CNT-FAI) i delegat a la província de Tarragona del Consell de l'Escola Nova Unificada, on impulsà una pedagogia emancipadora i moderna. Posteriorment fou comissari de companyia i cap de propaganda de l'Exèrcit del Sud a Baza (Granada), a l'Estat Major d'Andalusia. De la mà d'Alomà, viurem de prop la revolució esdevinguda a la rereguarda republicana com a resposta al cop d'estat contra la República. Aquesta revolució, que constitueix un fet inèdit a la història, complex i fascinant, motivà, entre d'altres, la redacció de l'Homenatge a Catalunya de George Orwell.

"L'anarquisme és un ideal de bondat, de bellesa, de servei als altres i sobretot d'independència personal" (Josep Maria Alomà i Sanabras).

Al·legacions al Reglament d’usos de bens municipals

L’equip de govern ha presentat el Reglament de cessió i utilització de béns municipals, és a dir, el reglament per utilitzar la sala del Casal, l’enfustat o l’equip de so públic (pagat amb els diners de tots/es). El podeu veure publicat al DOP:

1565 Control + clic per seguir l'enllaç

Com sempre, s’ha redactat el reglament sense consultar a la resta de grups municipals presents a l’Ajuntament, i sobretot, sense la participació dels principals implicats, les associacions rierenques. Fins i tot, ara que estem en període d’al·legacions, ni s’han dignat a comunicar-ho per tal de facilitar la participació de les entitats.

Per part nostra hem presentat les següents al.legacions:

http://issuu.com/erclariera/docs/al.legacions_erc_utilitzaci__bens_municipals

2/3/10

S'inicien les obres de l'Escola Montoliu de la Riera de Gaià

Ahir, dia 1, es va signar l’acta de replanteig que inicia les obres de construcció de la nova Escola Montoliu, de la Riera de Gaià.

El centre disposarà de dues línies d’infantil i una línia de primària, i donarà cabuda a 180 alumnes. El nou centre substituirà l’antiga escola, on es va haver d’habilitar un mòdul prefabricat per tal de donar resposta a les necessitats derivades de l’increment de menors en edat escolar.

L’autor del projecte és Jorge Batesteza Penna i les obres van adjudicar-se a Carrers i Obres, S.L. & Excavacions Vilà Vila, S.A. per un import de 4.131.258 euros.

El termini d’execució previst és de 10 mesos, per la qual cosa les obres podrien estar acabades a finals del 2010.

A l’acte de signatura de l’acta van assistir el director del Serveis Territorials d’Educació a Tarragona, Vicent Villena, i l’alcalde de la Riera de Gaià, Jaume Casas

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=24381