29/4/08

Avui Ple extraordinari

Avui estem convocats a la sessió extraordinària a les 20:00 hores,

L’ordre del dia és el següent:

punt 1.- Aprovació inicial, si s’escau, de la taxa per la prestació del servei de llar d’infants. curs 2008-2009

punt 2.- aprovació, si s’escau, del pla local de joventut 2008-2009.

punt 3.- aprovació inicial, si s’escau, del pressupost de l’exercici 2008, de la plantilla de personal, i relació de llocs de treball.

En quant al punt 1.- l’ increment que es proposa és el següent:

CONCEPTE

2007

2008

 

 

 

Quota inscripció

72.12 eur

75 eur

Horari bàsic

153,36 eur/mes

171,38 eur/mes

Abonament servei menjador

8 eur/dia

9 eur/dia

Abonament esmorzar o berenar

30 eur/mes

40 eur/mes

Dia esporàdic esmorzar o berenar

3 eur/dia

4 eur/dia

Abonament papilla fruites

40 eur/mes

50 eur/mes

 

 

Quota suplementaria abonats menjador amb papilla fruites

12 eur/mes

12 eur/mes

Abonament mensual 1 h. extra diària

30 eur/mes

45 eur/mes

Cost hora extra esporàdica

4,21 eur/h

5 eur/hora

 

 

 

Abonament mensual cost hora extra lactants menjador

----

40 eur/hora.

 

Tenint en compte que la variació en l’IPC ( de gener de 2007 fins a març de 2008) a Catalunya ha estat de 5,3 % i que la llar d’infants és de titularitat municipal, l’ increment de la taxa és desproporcionat. La llar d’infants s’ha d’entendre com un servei social no com una empresa per aconseguir beneficis, només cal que cobreixen despeses. A més és un centre subvencionat pel Departament d’Educació.

Punt 3.- Pressupost i relació de llocs de treball

Respecte als pressupostos estem com cada any: sense còpia i limitat el temps per consultar. A més a més, la secretària ens ha dit que si ens abstenim en la votació, per no tenir temps de consultar la documentació, després no ens admetran les al.legacions. Fins ara ho havien admés però a partir d’ara no.

Hem de dir que això és una mala interpretació, ja que ens podem abstenir i presentar al.legacions, l’únic que ens limitaria és a l’hora de presentar una demanda al contenciós administratiu, ja que si t’has abstingut no pots fer-ho.

Per  altra banda, podríem aprofitar per demanar que s'iniciï un procés de constitució d’una borsa de treball per l'Ajuntament, per tal de fer les substitucions de les baixes. Ja n'hi ha prou de triar a la gent a dit.

Intersindical-CSC: sindicalisme català

El nostre país pateix una anomalia que constitueix i constituirà un obstacle important en el camí cap a la sobirania: l'absència d'un sindicalisme nacional i de classe majoritari. Al contrari que en el cas de Galícia i el País Basc, els treballadors del nostre país han trobat tradicionalment el seu paraigua sindical a organitzacions d'àmbit estatal. L'equivalent de la CIG, d'ELA o de LAB al nostre país, la Intersindical CSC, és encara el cinquè sindicat a Catalunya, per darrere de la USOC, de la CGT, d'UGT i de CONC.

Els propis sobiranistes disten molt d'estar tots concentrats a les files de la Intersindical. I és per això que esdevé tan important teixir ponts de complicitat entre tots els sindicalistes que reivindiquen la sobirania del poble català. Aquest Primer de Maig, Dia del Treballador i la Treballadora, es compleix un any de la creació del primer espai transversal que agrupa el sindicalisme sobiranista: Sindicalistes per la Sobirania. Us convidem a visitar la seva web, seguir les seves activitats i, si sou sindicalistes, a unir-vos a la plataforma.

28/4/08

No hi estic d'acord, senyor!

Lletra : Ovidi Montllor
Música : C. Boldori, Y. Belmonte
Sí Senyor.mp3

Sí senyor!
Que sí senyor!
Sí senyor!
Te la raó, senyor!
Sí senyor!
Diguim, senyor!
Ben cert, senyor!
Tot un senyor!
Sí senyor!
Vostè és senyor!
Molt bé, senyor!
Quin senyor!
Mane'm, senyor!
Ja ho sap, senyor!
A disposar, senyor!
Sí senyor!
Re-sí senyor!
Recontra-sí senyor!
No es preocupe, senyor!
Vostè és un senyor!
No em fa mal el senyor!
Endavant, senyor!
Visca el senyor!
Vostè és l'amo, senyor!
A les ordres, senyor!
Sí senyor!
Està content, senyor?
Puc marxar, ja, senyor?
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!

Sí SENYOR

24/4/08

SE’NS MENJARÀ EL DRAC? o quan la cultura no hi guanya


Pau Plana i Parés

Sant Jordi és festa i és cultura, segurament ni tota la festa que voldríem, ni en molts casos tota la cultura que caldria, en general una cultura mediatitzada i focalitzada en premis literaris i best sellers, que dit tot sigui dit, ja està bé que hi siguin i que ajudin a augmentar l’índex de lectura i de coneixement. Fem cultura, molt sovint perquè toca. Segurament, doncs, podríem considerar que partim de dues idees no completes, o no desenvolupades en la seva plenitud.

Per tenir una festa amb més interès polític, de reivindicació, requeriria un procés important de conscienciació general de la societat, on tots plegats reivindiquéssim les nostres festes davant d’altres que se’ns imposen i en les que molts, encara celebren o celebrem menys. Pel que fa a la cultura, caldria també dur a terme un programa que s’allargués tot l’any, una política cultural clara que abracés tots els àmbits d’aquesta, una política que s’ha de dur a terme tant des de les grans institucions i entitats culturals de país com des dels ajuntaments i entitats locals.

Ja fa uns quants dies de les eleccions municipals on CIU va renovar la majoria absoluta a la Riera i continua la política imperant marcada més enllà dels fets per un elements clau, la no clarificació, explicació o presentació dels programes polítics que es duran a terme en els diferents àmbits.

En el cas que ens ocupa, la cultura i si volem podem completar-ho amb el lleure, una dels fets constatables, ha estat el tancament de la ludoteca, buit que ha estat resolt amb les ganes d’una entitat juvenil del poble que ha creat un esplai, per tal de generar activitats de lleure per una franja d’edat en que incentivar dinàmiques més enllà de la playstation, la wii o la xbox, és un fet clau pel seu desenvolupament.

No coneixem quines són les línies bàsiques de la política cultural que ens regnen. Són l’anar fent? Són el ja m’ho faran? És la voluntat de col·laborar realment amb les diferents entitats que treballen en aquest camp?... Totes elles són legítimes. Podem estar-hi més o menys d’acord però és cert que si s’expliciten i es desenvolupen (important això!!! no volem sols un titular!!) podríem començar a parlar.

Des de l’espai web d’esquerra www.larieradegaia.com s’han llançat diferents propostes vinculades a aquest àmbit de la cultura. També Iniciativa Rierenca ha fet propostes. On són els l’equip de govern? On són més enllà de les paraules ?

Es cert que s’ha mirat d’avançar en algunes coses a nivell de gestió però els resultats encara són molt lluny de ser els òptims per poder-nos sentir satisfets.

Segurament no calen grans canvis, sols pensar en la política (la idea) que ha de regir-los. Partint i tenint en compte alguns dels elements del nostre poble: les festes, les activitats de la biblioteca, les activitats de les diferents entitats culturals, la revista, les programacions conjuntes del Consell Comarcal, etc... Totes elles són vàlides dins el que crec que hauria de ser una nova política cultural, una política, però que hauria de canviar la base i fer que fos molt més participativa i per això es podrien proposar certes coses[1]:

- Creació d’un “consell de cultura” amb els diferents agents per produir una programació i una agenda cultural de forma conjunta.

- Agenda de contactes amb els diferents entitats i associacions per poder conèixer quines son les seves necessitats i quins vincles es poden establir administració-entitats, relacions que poden ser des d’encàrrecs de feina o convenis per realització d’activitats.

- Creació d’un hotel d’entitats

- Potenciar el coneixement de recursos (subvencions, ajuts, formes de col·laboració, etc...)

- Enfortir la revista.

- Crear un punt d’informació cultural

- Redefinir les línies de subvencions, separant cultura i esports

- Obrir una reflexió profunda sobre quin model de festes i vida cultural volem.

- Elaborar estudis de públics i interessos culturals del poble.

- Vetllar pel patrimoni.

- Dur a terme una tasca de difusió i pedagogia del patrimoni.

- Actualitzar la informació en els materials i espais on es fa aquesta, amb informació contrastada i veraç de les activitats, entitats, etc que hi ha al poble ( podeu consultar la pàgina web http://www.rieradegaia.altanet.org/ i veureu quines entitats hi surten...)

- Donar a conèixer els projectes supramunicipals en que es participi.

- Avaluar els programes de música per poder arribar a públics més amplis.

Es podrien dir i proposar moltes més coses. Se n’han de refermar algunes que ja funcionen i crear-ne de noves, però sobre tot el que crec que és bàsic seria, abans de fer actes, pensar i crear una política cultural, unes línies de concepció i d’actuació bàsiques que ens ajudin a tirar endavant en matèria cultural i de patrimoni.

Gaudim de Sant Jordi, tant de la festa com de la cultura, però no ens enganyem, tant una cosa com l’altra tenen un component polític/ideològic que esdevé clau si volem no volem que el drac se’ns mengi.

Pau Plana i Parés


[1] Algunes d’aquestes propostes ja foren publicades a http://larieradegaia.blogspot.com (15-2-2007)

21/4/08

Alguns llibres per St Jordi

Les llàgrimes de la senyoreta Marta

Pep Puig 

Col·lecció: Narrativa

Numero: 306

"Les llàgrimes de la senyoreta Marta és una novel·la d'amor com feia anys que no es llegia en català" La Vanguardia

El Pau de cal Sabater és un adolescent “molt guapo” que va passant tranquil·lament els dies entre la colla d'amics, l'equip de futbol del poble, l'institut i la Mireia, la noia amb la qual festeja. Però un bon dia l'entrenador li demana que vagi a casa seva per donar un encàrrec a la seva dona. Aquell dia, la vida del Pau fa un gir inesperat.
Les llàgrimes de la senyoreta Marta és una esplèndida novel·la d'iniciació, la crònica lluminosa de les peripècies d'un grup de nois en un poblet mediterrani i, sobretot, un relat carregat d'ironia sobre els aprenentatges d'un d'ells entre els braços de la senyoreta Marta, la mestra de l'escola. Explicada des de la distància dels anys, el narrador, més que recordar sembla que jugui a recordar, a inventar-se una memòria, com si no li importés tant ser fidel als fets com sobretot a les paraules. Amb una riquíssima galeria de personatges secundaris que pot fer pensar en certes pel·lícules italianes i un to entre líric i poca-solta, Pep Puig basteix una comèdia amarga i una mica marrana sobre el desig i les seves conseqüències desastroses.

Autor:
Pep Puig i Ponsa neix a Terrassa el 1969. Actualment viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al camp de Tarragona. La seva primera novel·la, L'home que torna, va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d'una molt bona acollida per part de la crítica i dels lectors.

 

clip_image002

Independència 2014 - El full de ruta d’Esquerra Independentista.

Horitzó Llibertat 2008-2014"
Autor/s: Uriel Bertran, Hèctor López Bofill, Pilar Dellunde, Joaquim Montclús, Toni Fullat, Núria Arnau,francesc Sànchez, Jordi Brilles, Jordi Rofes, Lluís Pérez i Pol Pagès.
Pròleg Jaume Renyer

Amb la descripció de les greus conseqüències que comporta pels Països Catalans l’actual situació de dependència d’Espanya comença Independència 2014. Un llibre que mostra obertament els projectes d’alliberament nacional d’una nova fornada de dirigents polítics, desacomplexadament independentistes i amb una gran formació acadèmica.
Independència 2014 exposa abastament les raons de la independència en el món global d’avui. Aviat naixeran nous estats a Europa: Escòcia, Flandes, Kosovo, Euskal Herria,... I els Països Catalans? Seran solament espectadors d’aquest procés?
Quan obtenir l’estat propi és més necessari i possible que mai, per primera vegada l’independentisme català desenvolupa amb el pla Horitzó Llibertat 2008-2014 totes les etapes que caldrà superar fins proclamar l’Estat Català dins la Unió Europea, i descriu abastament el model d’estat que es proposa construir: la República Catalana -federal, social, laica i democràtica-.
Finalment, s’exposa quin ha de ser el model de partit modern capaç d’executar el pla mestre. Amb uns lideratges ferms i solvents, capacitats per regenerar la política catalana que s’enfonsa per moments en el descrèdit i la manca d’ambició.
La propera estació: independència.

 

clip_image013

No tinguem por

Sílvia Soler

Pàgines: 80
Format: 13,5 x 21
Enquadernat: Rústica cosida con solapas

Sobre el llibre
No tinguem porés una reflexió lúcida sobre la situació de la llengua catalana al nostre país des d’un punt vista pragmàtic i molt original. Sílvia Soler compara el català amb un nen malalt i els catalans amb els pares que l’han de cuidar. Partint d’aquest símil tan visual, i amb uns arguments molt positius presenta una teoria per fer créixer aquesta criatura malaltissa en condicions adverses. Al capdavall, el que vol l’autora i segurament tots els catalans és «una llengua viva i sana, que serveixi per llegir Gabriel Ferrater i per anar a plaça, per escriure articles i per animar un equip de bàsquet, per enamorar- se i per fer discursos». Per això cal engrescar tothom a apuntar-s’hi perquè «aquesta criatura de salut delicada però de vitalitat demostrada és el nostre futur».
Sobre l’autora
Sílvia Solerva néixer a Figueres i viu a Badalona des de fa molt anys. És periodista i autora de les novel·les: El son dels volcans, L’arbre de Judes, Mira’m als ulls, 39+1, l’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa i 39+1+1, Enamorar-se és fàcil si saps com. Actualment col·labora a Catalunya Ràdio, Els matins de TV3, i al diari Avui.

 

clip_image015

Llocs de memòria dels catalans

Autor: Albert Balcells
Col·lecció: Perfils [Num 84 ]

Ed. Proa

Text de contraportada

Un lloc de memòria és un espai o un monument dotat de capacitat commemorativa, al voltant del qual giren rituals civils de contingut polític. Memòria col·lectiva i coneixement històric són diferents i han de guardar la seva respectiva independència, però no són mútuament oposats. Com diu Marc Bloch, la memòria ens divideix i la història ens aplega. Avui, la memòria ja no es pot alimentar de mites i llegendes com en l'antigor. La vinculació amb la història es fa ineludible, però la memòria és diferent, està més lligada a les emocions, a la identitat i al compromís col·lectiu. L'historiador Albert Balcells passa revista als llocs de memòria dels catalans i posa especial atenció al monument barceloní a Rafael Casanova, al Fossar de les Moreres i a la Diada de l'Onze de Setembre. També analitza extensament la memòria problemàtica dels morts de guerra: des del record de la guerra contra l'ocupació napoleònica fins al de les víctimes de la repressió franquista. El Canigó i la seva flama, Ripoll, Montserrat, Poblet, el Palau de la Generalitat, el Palau de la Música Catalana i l'estadi del Barça completen el panorama com a llocs de memòria, sense oblidar la senyera. Tanca l'obra una llarga i lúcida nota sobre l'actual política de memòria històrica al nostre país.

 

clip_image017

Entestat en la independència

Francesc Ribera «Titot»

Després de 21 anys de militància a l’Esquerra Independentista, Francesc Ribera «Titot» ens explica per què s’ha decidit a creure i participar en el projecte polític de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP). Però, qui són aquests de la CUP? Quin és el seu espai polític? Què volen? Com pot ser que hagin aconseguit tants regidors si no els coneix ningú? A Entestat en la independència trobareu totes les respostes d’un moviment polític sorprenent: «No hi pot haver espera que no consisteixi en el treball constant per aconseguir una societat doblement lliure, lliure del tot, nacionalment i socialment. I això és el que fem a la CUP, això i res més
Sobre l’autor
Sóc cantant dels grups Aramateix i Mesclat. Anteriorment havia cantat a Brams i Dijous Paella. He traduït, cantat i editat tota l’obra de Guillem de Berguedà. Entre aquests i altres projectes, he editat 23 discs des de 1992. Vaig escriure, juntament amb Jordi Creus, Història de Catalunya al revési he participat en muntatges teatrals del Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya. Sóc independentista i d’esquerres.

 

Francesc Pujols i Morgades. El filòsof heterodox


Joan Cuscó i Clarassó
Biblioteca Serra d'Or

Francesc Pujols és un del personatges més destacats de la cultura catalana del segle XX. Pensador heterodox, crític d’art, periodista, poeta... és l’altra cara del Noucentisme imperant. Si Eugeni d’Ors és el seny, Pujols és la rauxa que reivindica el pensament salvatge i la internacionalització de la cultura i de la filosofia catalanes.

catalans: profecia d'en Pujols
<< Si és molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perquè ja serem morts i enterrats, també és cert que els qui vinguin després de nosaltres veuran que els reis de la terra o els qui governin les nacions, s'agenollaran davant Catalunya i aleshores serà quan els qui hagin llegit aquest llibre, si encara en queda algun exemplar, comprendran la raó que tenia el seu autor, que, rient rient, deia les coses més serioses que es poden dir, perquè estem persuadits que temps a venir, si les coses no canvien i van pel camí que van, dels catalans se'n dirà «els compatriotes de la veritat» i tots els estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat, i quan donaran la mà a un germà nostre, ultra el respecte i l'admiració que li tindran, els semblarà que toquen la veritat amb les mans, i com que n'hi haurà molts que es posaran a plorar d'alegria, els catalans els hauran d'eixugar els ulls amb el mocador, i ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se'ns pot fer als catalans quan anem pel món, i, comptat i debatut, valdrà més ésser català que milionari i, com que les aparences enganyen, encara que sigui més ignorant que un ase, quan els estrangers veuran un català es pensaran que és un savi que porta la veritat a la mà, i això farà que quan Catalunya es vegi reina i senyora del món serà tanta la nostra fama i l'admiració que se'ns tindrà a tot arreu que hi haurà molts catalans que, per modèstia, no gosaran dir que ho són i es faran passar per estrangers.<<
Francesc Pujols Concepte general de la ciència catalana, cap.XVIII, p434s.

14/4/08

Presentació de candidatures d'ERC a la Torre


La Secció Local d'Esquerra de Torredembarra ha convidat als candidats a la Secretaria General i a la Presidència d'ERC per tal de que exposin les seves propostes per Esquerra .

Aquestes trobades es farien amb militants de la zona del Baix Gaià (Torredembarra, Altafulla, La Riera, El Catllar, La Nou de Gaià, Creixell, Roda de Barà ) El dies escollits per fer-ho serien els dilluns : CASAL DE TORREDEMBARRA ( SALA DE REUNIONS )

CANDIDATURES PER ORDRE DE PRESENTACIÓ PÚBLICA A TORREDEMBARRA

DIA 14 D'ABRIL A LES 8 DEL VESPRE AL CASAL MUNICIPAL (SALA DE REUNIONS) Presidència : JAUME RENYER Secretaria General : URIEL BERTRAN

DIA FALTA CONFIRMACIÓ Presidència : ERNEST BENACH Secretaria General : RAFEL NIUBÓ

DIA 28 D'ABRIL A LES 8 DEL VESPRE AL CASAL MUNICIPAL (SALA DE REUNIONS) Presidència : JOAN CARRETERO Secretaria General : RUT CARANDELL

DIA 5 DE MAIG A LES 8 DEL VESPRE AL CASAL MUNICIPAL (SALA DE REUNIONS) Presidència : JOAN PUIGCERCÓS Secretaria General : JOAN RIDAU

http://torresquerra.blogspot.com/

11/4/08

15 anys sense Guillem Agulló

El proper 12 d'abril es compleixen 15 anys de l'assassinat del jove antifeixista i militant de Maulets de Burjassot Guillem Agulló i Salvador, que ha marcat la història recent de la lluita contra el feixisme al País Valencià. Des d'antifeixistes.org hem decidit retre-li homenatge amb aquest dossier especial, rescatant tot l'arxiu de notícies sobre el judici i tot el que ha envoltat aquests anys el cas, i recordar que la seua memòria, igual que la seua lluita i la nostra constància, continuen ben vives. Malauradament, la bogeria nazi i feixista també continua, així com la impunitat dels agressors, com demostren els darrers episodis de violència arreu del país. L'autor material de la mort de Guillem, Pedro Cuevas Silvestre, continua militant activament als moviments neonazis, i està a l'espera de judici pel Cas Panzer, el més gran contra l'extrema dreta a l'Estat. El jutge del Cas Agulló no va considerar cap motiu polític a l'assassinat de Guillem, i Cuevas tan sols va acomplir 4 dels 16 anys als que fou condemnat. Diversos actes commemoraran l'aniversari i tornaran a cridar ben fort la frase que ha marcat tota una generació:

GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ!
LA LLUITA CONTINUA!

http://antifeixistes.org/ampli_noticia.php?id=244

 

10/4/08

L'alcalde de la Riera diu que donar cabal al Gaià és «malgastar aigua»


A.P.. La Riera de Gaià

L'alcalde de la Riera de Gaià, Jaume Casas (CiU), va assegurar ahir que aprofitar l'aigua del pantà del Catllar que ja no faci servir la indústria petroquímica per recuperar el cabal ecològic del Gaià serà «malgastar aigua». Casas va reaccionar així al compromís adoptat dimarts per l'Agència Catalana de l'Aigua, que el dia 8 de maig presentarà al Consell Comarcal del Tarragonès un avantprojecte per tal de recuperar el cabal a la part baixa del riu, ara sec.

L'alcalde de la Riera, un dels municipis al curs baix del Gaià, es va mostrar escèptic sobre les possibilitats d'aquesta proposta a causa de la «poca quantitat d'aigua» que flueix pel riu abans d'arribar a la presa del Catllar, de la qual s'abasteix principalment l'empresa petroquímica Repsol. «Si ara les empreses faran servir aigua depurada, la que sobri l'hem d'enviar allà on falti per beure, però no perquè baixi per fer bonic», va dir.

Casas, que anteriorment ja s'havia oposat a les propostes de recuperació del riu, va recordar que, després de trenta anys amb el curs interromput, «ja s'ha creat una fauna i flora diferents, que amb el retorn de l'aigua hauríem de fer fora».

SALVEM EL GAIÀ, SATISFETS
La plataforma Salvem el Gaià, per la seva banda, va rebre amb satisfacció l'anunci de l'ACA, i la propera setmana ho analitzarà en una assemblea. El portaveu de l'agrupació, Hèctor Hernàndez, va celebrar el fet que les empreses químiques començaran a fer servir aigua depurada a partir del 2011.

9/4/08

Com va la lliga?

SEGONA CATEGORIA TERRITORIAL  CAMPIONAT DE LLIGA  2007/2008 - Grup 3 Jornada 27

Equips /   Resultats

SANT JAUME DOMENYS,J.E. ''A'' - ICOMAR, C.F. ''A''    3 - 0  

SEGUR, U.E. ''A'' - VALLS AT., C.F. ''A''     3 - 3  

PERAFORT, F.C. ''A'' - VENDRELL C.E. ''A''    0 - 2  

LA RIERA, C.F. ''A'' - TORREDEMBARRA, U.D. ''A''  1 - 3  

ALTAFULLA, C.E. ''A'' - BELLVEI, AT. ''A''   4 - 1  

RODA DE BARA AT. ''B'' - LA NOU DE GAIA, U.E. ''A''   1 - 0  

EL CATLLAR, C.E. ''B'' - TANCAT, U.D. ''A''   2 - 1  

VALLS U.E. ''A'' - POBLA MAFUMET, C.F. ''B''   2 - 0  

CALAFELL, C.F. ''A'' - LA FLORESTA, C.D. ''A''   2 - 2  

 

<></>


SEGONA CATEGORIA TERRITORIAL  CAMPIONAT DE LLIGA  Grup: 3 | Jornada: 27

  Pos Equip J CASA FORA GF GC Punts  
G E P G E P
  1 VALLS U.E.  "A" 27 11 0 2 7 4 3 69 23 58  
  2 TORREDEMBARRA, U.D.  "A" 27 9 2 2 9 1 4 58 29 57  
  3 SEGUR, U.E.  "A" 27 6 6 2 8 2 3 61 38 50  
  4 RODA DE BARA AT.  "B" 27 8 2 4 7 1 5 53 41 48  
  5 EL CATLLAR, C.E.  "B" 27 7 4 2 6 3 5 51 42 46  
  6 ICOMAR, C.F.  "A" 27 8 2 4 5 4 4 50 55 45  
  7 LA RIERA, C.F.  "A" 27 7 5 2 5 3 5 50 49 44  
  8 ALTAFULLA, C.E.  "A" 27 9 0 5 3 4 6 51 39 40  
  9 CALAFELL, C.F.  "A" 27 6 2 5 6 1 7 47 49 39  
  10 LA FLORESTA, C.D.  "A" 27 7 2 4 3 5 6 45 36 37  
  11 VALLS AT., C.F.  "A" 27 5 2 7 5 2 6 49 58 34  
  12 TANCAT, U.D.  "A" 27 6 2 5 4 1 9 46 53 33  
  13 VENDRELL C.E.  "A" 27 6 3 5 2 4 7 45 61 31  
  14 SANT JAUME DOMENYS,J.E.  "A" 27 5 4 5 3 2 8 39 51 30  
  15 BELLVEI, AT.  "A" 27 4 5 4 3 3 8 33 50 29  
  16 PERAFORT, F.C.  "A" 27 3 2 9 4 1 8 30 49 24  
  17 LA NOU DE GAIA, U.E.  "A" 27 4 1 8 2 2 10 26 58 21  
  18 POBLA MAFUMET, C.F.  "B" 27 3 1 9 2 2 10 31 53 18  

 

6/4/08

Viatge literari per la Vall del Gaià


Recomanacions per Sant Jordi

Viatge literari per la Vall del Gaià. Josep Santesmases. Arola Editors.

Aquest llibre és una invitació a iniciar un viatge literari per la vall del Gaià que té com a objecte palpar el batec de la terra i de la gent, mitjançant múltiples veus. En aquest primer volum, el de les terres altes, els límits concrets són els de l’Alt Gaià. Un espai definit en terres segarrenques que tanca les portes sota el Gorg Negre de Querol, conscient que sud enllà la terra s’afanya a canviar d’hàbits. El propòsit ha estat donar entrada a veus perdudes, oblidades entre els papers groguencs, veus més fresques en el temps, veus fràgils i passatgeres de les publicacions periòdiques, veus contingudes en llibres editats i reeditats, veus fins i tot inèdites en escrits que mai han passat per impremta. Mirades geogràfiques, excursionistes, descriptives, emotives, sentimentals. Memòries obertes al passat viscut, lletres amb vocació estrictament literària, pinzellades històriques. Una amalgama de percepcions lligades entre si per les aportacions personals de Josep Santesmases amb l’objectiu de crear un text únic, amè, de lectura entenedora i plaent.

Josep Santesmases (Vila-rodona, 1951), ha publicat diversos llibres i nombrosos articles d’història local. Escriu regularment al diari El Punt i al setmanari de Valls El Pati. Una selecció d’articles de premsa va ser recollit al llibre Riu avall (2002). Actualment és president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, vicepresident de la fundació Institut Ramon Muntaner i vocal del Patronat del Reial Monestir de Santes Creus.

Aquest llibre es presenta el 20 d'abril a Santa Coloma de Queralt.

3/4/08

Puigcercós a la Riera

El pròxim divendres, 11 d'abril, hi haurà una xerrada a càrrec de Joan Puigcercós, secretari general d'Esquerra. L'acte començarà a les 8 del vespre al Casal Municipal de la Riera de Gaià.

A continuació hi haurà torn obert de paraules.

El Putxiputxi

1/4/08

Canviarem aquest país

Fora!
Els periodistes d’ordre, els tertulians aposentats, els opinadors de prestigi, els del seny contingut, els negociadors a la baixa, els empresaris emprenedors, els pares del sistema, els redactors de la constitució, els cosmopolites provincians, els consumidors d’autoodi, ...
Fora! Quedeu-vos a casa.

Som el nou país, som els marginats dels mitjans, som bastoners universals, castellers galàctics, d’herència pujolsiana, no rebaixem els somnis, ens agrada d’on som i com som i no en tenim cap de mena de vergonya, perquè volem ser d’un país normal.
I, en definitiva, perquè som el futur d’aquest país i qui us fotrà fora del vostre acomodament.

De moment el Liceu ja és nostre.