El nostre país pateix una anomalia que constitueix i constituirà un obstacle important en el camí cap a la sobirania: l'absència d'un sindicalisme nacional i de classe majoritari. Al contrari que en el cas de Galícia i el País Basc, els treballadors del nostre país han trobat tradicionalment el seu paraigua sindical a organitzacions d'àmbit estatal. L'equivalent de la CIG, d'ELA o de LAB al nostre país, la Intersindical CSC, és encara el cinquè sindicat a Catalunya, per darrere de la USOC, de la CGT, d'UGT i de CONC.
Els propis sobiranistes disten molt d'estar tots concentrats a les files de la Intersindical. I és per això que esdevé tan important teixir ponts de complicitat entre tots els sindicalistes que reivindiquen la sobirania del poble català. Aquest Primer de Maig, Dia del Treballador i la Treballadora, es compleix un any de la creació del primer espai transversal que agrupa el sindicalisme sobiranista: Sindicalistes per la Sobirania. Us convidem a visitar la seva web, seguir les seves activitats i, si sou sindicalistes, a unir-vos a la plataforma.
1 comentari:
tot dependra de l'evolució de la activitat de la intersindical en el futur , i la gent precaria que es qui ha de recorrer al sindicalisme quan ho te futut sembla que nomes troba suport en la cgt , si esl treballadors actualment no es fien del sindicats convencionals per alguna cosa sera
Publica un comentari a l'entrada