Tarragona pressionarà per rebre un ramal de l'alta velocitat des de la Riera o Constantí
El pla territorial inclourà, en espera del que decideixi Foment, una reserva per construir una variant que arribi fins a Vila-seca
21/06/09 02:00 - Tarragona - òscar palau
Tarragona vol integrar-se de ple en el mapa ferroviari de l'alta velocitat. L'Ajuntament –amb el suport del govern català, amb qui ha mantingut converses des de principi d'any per unificar posicions– pressionarà perquè el Ministeri de Foment dissenyi la construcció d'un ramal ferroviari d'ample europeu –per on pugui circular el tren d'alta velocitat– que parteixi de la línia actual a l'altura de la Riera de Gaià o bé de Constantí –passant llavors pel barri de Sant Salvador–, entri a la ciutat i connecti després a Vila-seca amb el corredor del Mediterrani, que s'està construint en ample ibèric, però que en el futur ja es preveu que pugui reduir-se a l'europeu. Tot plegat, això sí, són plans a llarg termini, perquè a curt termini la solució més factible, com ja va avançar El Punt, és fer un intercanviador a l'Arboç.
Els plans ferroviaris bullen ara mateix al Camp, i la capital ho vol aprofitar per ser-ne la «clau», explica a El Punt l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. L'anunci, a final de maig, de l'adjudicació definitiva de l'estudi informatiu que, d'aquí a dos anys, definirà la integració del ferrocarril a Tarragona, juntament amb la negociació del Pacte Nacional per a les Infraestructures, sobrevé a la ciutat en ple debat sobre la necessitat que els trens d'alta velocitat –almenys els regionals Avant– arribin al centre, en vista de l'experiència poc reeixida de l'estació del Camp. En aquest marc, es presentava fa tres setmanes el col·lectiu cívic Mou-te per Tarragona, que, com a primera prioritat, impulsa la plataforma TGN Bypass per reivindicar una nova línia d'ample europeu fins al centre de la ciutat. Una alternativa, en tot cas, que l'alcalde assegura que «ja fa quatre mesos» que s'estudia amb el govern perquè s'inclogui en l'orientatiu pla territorial parcial del Camp, si bé la decisió definitiva serà de Foment. «És el que hauria d'haver negociat qualsevol alcalde de Tarragona amb visió de futur perquè el problema és que ho estem forçant ara quan les decisions es van prendre fa una dècada», lamenta Ballesteros. En la mateixa línia, el tinent d'alcalde i diputat al Parlament, Sergi de los Rios, considera que «l'estació urbana de Tarragona ha d'estar connectada al corredor del Mediterrani», i recorda que «ERC fa un mes ja va presentar una proposta de resolució al Parlament perquè es potenciï l'enllaç de mitjana distància fins a Barcelona, perquè es pugui anar del centre a Sants en Altaria, i en 35 o 40 minuts».
Les propostes de «bypass»
«El que volem és un bypass, i que per Tarragona hi parin trens de llarg i mitjà recorregut», resumeix en tot cas l'alcalde. I per endegar-ho, Ajuntament i govern ja han traçat una proposta amb dues possibles alternatives . Es tractaria de construir una via d'ample europeu que partís del corredor del Mediterrani a l'altura de Vila-seca –des de Vandellòs fins aquí s'està construint en ample ibèric, però ja es deixa a punt per si en el futur es vol transformar a europeu, si bé fins i tot s'hi pot plantejar al costat una altra línia paral·lela d'alta velocitat totalment nova, la del TAV Tarragona-Castelló– i entrés fins al centre de la ciutat. Des d'aquí, tindria dues possibles sortides per anar a buscar la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona.
Una, que el ramal anés paral·lelament a la costa, sense tocar l'àrea de Boscos, fins a l'altura de Ferran, i allà derivés cap a la Riera de Gaià.
L'altra, més remota ara mateix, que la variant s'endinsés cap al barri de Sant Salvador i, passat Constantí, connectés amb l'enllaç que ja s'està construint des del corredor del Mediterrani fins a l'estació de la Secuita. «Per Sant Salvador només hi hauria alguna possibilitat, ja que el problema és que caldria una infraestructura absolutament nova», admet Ballesteros, que tanmateix vol que «totes les possibilitats estiguin obertes, i siguin els tècnics qui diguin com s'ha de fer».
Pel govern, fins a Reus
Mentre que l'alcalde ho deixa encara obert, el delegat de Política Territorial, Joaquim Margalef, confirma que el pla territorial parcial del Camp «es decantarà» per reservar terrenys per a una variant d'alta velocitat entre Vila-seca i la Riera, si bé admet que és una aposta «a vint anys de vista, i que ja es veurà com es farà de ràpid». De fet, el govern preveurà fins i tot que des de Vila-seca també pugui continuar l'enllaç en alta velocitat «fins al centre de Reus, per connectar després cap a Lleida i Madrid». Per si aquest darrer tram d'alta velocitat no arribés, però, Margalef no descarta que, a curt termini, es projecti, a més del que ja hi ha previst a l'estació de l'aeroport, «un altre intercanviador d'eixos a la sortida de Tarragona per anar cap a València per l'ample ibèric del corredor mediterrani». En tot cas, el delegat diu que l'estudi informatiu de l'Estat –amb qui s'està «en contacte» per redactar el PTP, que s'aprovarà definitivament al setembre– inclourà «aquesta opció i dues més». «El pla –explica Margalef– s'anticiparà i, a partir d'una visió global, traurà un procediment que ens sembla lògic, tot i que serà flexible per si s'hi han de fer canvis.»
Unanimitat, si bé amb matisos
Les demandes de Mou-te no difereixen gaire de la proposta de l'Ajuntament, tot i que, a més, reclamen que l'intercanviador d'eixos que s'ha de construir al corredor del Mediterrani, a tocar de l'estació de l'aeroport, es desplaci uns quilòmetres cap al sud perquè ja es prevegi un ramal d'ample europeu nou que des d'allí entri a Tarragona. El que no vol la plataforma, a més, és que la ciutat «quedi en un cul-de-sac ferroviari», per la qual cosa exigeix que després tingui sortida cap al nord, com ja està previst, i com, de fet, va proposar Ciutadans a finals de març a la comissió de Política Territorial del Parlament, en una resolució que llavors, en canvi, va tombar el tripartit. «És incomprensible que Tarragona sigui l'única capital que no estigui comunicada en mitjana o llarga distància, no pot perdre l'alta velocitat», reflexiona el president de la Cambra, Albert Abelló, un dels impulsors de Mou-te. En aquesta línia, el PP ha donat suport a la plataforma i ha exigit a Ballesteros que «aporti per escrit» els acords anunciats amb el govern català sobre la construcció del bypass.
L'intercanviador a l'Arboç, solució immediata
Ballesteros, en tot cas, admet que el bypass «seria una solució per a més temps», ja que la «més immediata» perquè l'alta velocitat arribi al centre de Tarragona –i de Reus– implica, «si les solucions són tècnicament possibles, aprofitar les infraestructures actuals» amb la construcció d'un intercanviador d'eixos a l'Arboç entre la línia del TAV i la convencional, com ja preveu el Pacte Nacional per a les Infraestructures. «Si funciona, ja ho faria de manera definitiva, i, si no, s'estudia l'alternativa, perquè si anem a buscar el que seria òptim, què farem durant vuit o deu anys?», reflexiona Ballesteros. «Es perdrien molts pocs minuts a fer el canvi, només reduint la velocitat n'hi hauria prou per canviar d'eixos», explica a més l'alcalde, que ho veu factible a curt termini, tot i que abans «caldrà demostrar a Renfe i Adif que el bypass és necessari, perquè la massa crítica que hi ha aquí no la té cap altra ciutat». Sergi de los Rios també és partidari d'aquesta solució, «potser no definitiva, però molt immediata». I és que, segons ell, «en la connexió pel Tarragonès cal mirar bé l'impacte ambiental, ja que podria afectar molt les Terres del Gaià». En canvi, a l'Arboç «no caldrien ni expropiacions perquè les vies passen a tocar, així que amb una inversió minúscula i un termini molt curt, potser de poc més d'un any, podria estar fet». En termes molt semblants parla el diputat d'ICV Daniel Pi: «A l'Arboç seria més fàcil, ja que a la Riera caldria fer nous quilòmetres de via, i, tot i que el recorregut total potser resultaria una mica més curt, és una opció molt més lenta i cara.» Joaquim Margalef, per la seva banda, també reconeix que «l'opció de l'Arboç és la més fàcil, i fins i tot ja la podria assumir ara Renfe», però en canvi creu que «no té sentit a llarg termini», ja que «un Avant que ve de Barcelona no és lògic que hagi de fer 40 quilòmetres per la línia del TAV i 50 més per la convencional».
