24/12/09

El Cant de la Sibil.la

La Cant de la Sibil.la es un drama litúrgic que es canta la Nit de Nadal arreu dels Països Catalans des de l’Edat Mitjana. La Sibil.la és una antiga endevinadora que ens parla del Jorn del Judici. Aquest vídeo és de la Catedral de Mallorca.

Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.

Bones Festes!

 

Nota: veiem que la Televisió Balear no té cap problema per retransmetre en directe festes o actes festius del país.

22/12/09

Bon Nadal a la Riera!

Com ja comença a ser una tradició, ara que s’acosten les festes, us deixem unes magnífiques fotografies de la fantàstica il·luminació de Nadal dels carrers de la Riera. És fantàstic i no té res a envejar a la il.luminació de la resta de pobles de la comarca. Els nens i les nenes de nostre poble estan encantats i il·lusionats.

negreLlums de Nadal del carrer Alzinar

negre
Llums de Nadal del carrer Major

negre
Llums de Nadal del carrer Sant Joan

Fantàstic! Ja és Nadal a la Riera!

18/12/09

Xeic!, vídeo-clip amb gust rierenc!

Xeic, un grup de les Terres de l’Ebre, presenta el seu vídeo de la peça Lo Secret.

El vídeo-clip té gust rierenc ja que l’ha realitzat el Xavi Sumoy.

14/12/09

Hem sortit de l’armari!

thumb_474_356

Les consultes populars d’ahir van ser un èxit.

En primer lloc constatar la importància de l’organització de consultes en 166 municipis en menys de dos mesos amb milers de voluntaris i sense suport dels organismes públics.

Reafirmar que la participació d’un 30% en un referèndum no vinculant, organitzat per la societat civil i en condicions precàries (per exemple, a Berga la gent votava en un pàrquing) és un lliçó de democràcia participativa. Tampoc hem de oblidar que la gent del NO lògicament no ha participat, ja que no era vinculant, això és normal. A banda tampoc no ha participat una part del SI moderat. Ha participat el SI amb entusiasme i s’ha demostrat que aquest SI pot ser majoritari en cas d’un referèndum oficial. També cal constatar que els partits no s’han involucrat directament i no han fet una crida al vot de manera fervorosa. Per tant és tot un èxit.

Una de les conseqüències d’aquestes consultes és el fet de que l’independentisme català ha sortit de l’armari mundial. El mitjans de comunicació internacionals s’han fet ressò de les consultes i això és un pas de gegant en la internacionalització del fet nacional català.

Per tant, felicitats a tots/es. Visca Catalunya Lliure!

3/12/09

Guanyarem!

logo_avui

Una macroenquesta preveu la victòria del sí a la independència


Una macroenquesta de la UOC a 2.614 persones revela que el 50,3% votarien sí en un referèndum. El sondeig es va fer immediatament després del 13-S

AVUI - Salvador Cot Barcelona Ult. Act. 03/12/2009 08:39

 h511_enquesta_independencia

Per sobre de tot, democràcia. Els ciutadans de Catalunya consideren que el seu país pot decidir el propi futur polític sense limitacions, sempre que es respectin els procediments democràtics. No només això, sinó que, per primera vegada, hi ha constància demoscòpica que la victòria del sí és perfectament possible. Ho demostra un macrosondeig encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al qual ha tingut accés l’AVUI, que ofereix uns resultats demolidors: un espectacular 83% dels enquestats creuen que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític, mentre que els que s’hi declaren en contra no arriben al 15% del total. La xifra estrella, però, és el 50,3% dels ciutadans que responen que, en el cas d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, votarien afirmativament. Crida l’atenció, en aquest sentit, que només un 17,8% tenen decidit que, davant l’urna, prendrien la papereta del no. En aquest cas, els que es declaren abstencionistes són un 24,6% i només un 7,2% entren en l’apartat del No ho sap / No contesta.

‘Sí’ racional, ‘no’ emocional
De tota manera, l’enquesta, que ha tingut el suport del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, que depèn de la Generalitat, ofereix resultats imprevistos. Els principals motius dels partidaris del sí addueixen un cert percentatge de resultats emocionals –com, per exemple, un 29,6% que confessen que pateixen un fort cansament respecte a Espanya–, però combinats amb d’altres de tipus econòmic i de relació amb l’aprofundiment democràtic. Curiosament, en canvi, el grup que més apel·la als sentiments és el dels que votarien en contra de la independència. La immensa majoria introduiria la papereta del no, segons l’estudi, bàsicament per sentiment o convicció personal. Hi ha més sorpreses encara en l’apartat de la percepció de la independència com a possibilitat. Per origen dels enquestats, són els nascuts fora d’Europa els que creuen que aquest escenari és probable. De fet, són els únics que confien que la independència de Catalunya serà tangible algun dia. Un 50,2% consideren que això passarà en una data sense determinar i només un 42,1% consideren que aquest escenari no es donarà mai. A partir d’aquí, com més proximitat a Catalunya, menys es creu en la possibilitat que s’arribi a disposar d’un Estat propi. Els originaris de la resta d’Europa i d’Espanya afirmen que Catalunya no serà mai independent en uns percentatges que superen el 50%. Però són els catalans de naixement els que veuen menys clar que el seu país esdevingui mai un Estat. Només s’ho creuen un 28,1%, per un contundent 63% que asseguren que això no passarà ni ara ni mai. És a dir, haver nascut a Catalunya disminueix molt la convicció en les prediccions independentistes i, per contra, els ciutadans provinents d’altres llocs se sorprenen menys del fet que un procés d’aquest tipus sigui possible.

Cau un mite
L’estudi està fet sobre un mapa de sis vegueries. Per territoris són les comarques gironines les que aportarien més vots afirmatius (64,5%). A poca distància se situa la vegueria de les comarques centrals, amb un 64,2% de partidaris del sí. Les Terres de l’Ebre (63,4%) també hi votarien favorablement, així com les de Ponent (56,3%). Per sota del 50% només hi ha dues vegueries, la del Camp de Tarragona, amb un 47,2%, i la de Barcelona, que baixa fins al 46,3%. Cal dir, però, que el sí seria l’opció guanyadora a tot arreu i que és Tarragona (25,9%) i no pas Barcelona (19,8%) la que registra un percentatge més alt de partidaris del no a la independència de Catalunya. Cauen els mites.

FITXA TÈCNICA

Recollida de la informació: enquesta telefònica assistida per ordinador (C.A.T.I).
Dates del treball de camp: del 14 de setembre al 2 d'octubre de 2009.
Univers: població de 15 a 74 anys (ambdós inclosos).
Àmbit: Catalunya.
Mostra final: 2.614 entrevistes.
Error mostral: ±2% calculat per a un nivell de confiança del 95,5% i sota el supòsit de màxima indeterminació estadística (p=q=50) segons la fòrmula d'errors mostrals per universos infinits.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/una_macroenquesta_preveu_la_victoria_del_si_a_la_independencia_80165.php

http://www.avui.cat/cat/downloads2/enquesta_sobre_la_independencia.pdf

1/12/09

L’Agència Catalana de l’Aigua recupera la vegetació autòctona en un tram del riu Gaià

S’ha treballat en un tram de 300 metres i se n’ha enretirat la canya, que és una espècie invasora

Per executar els treballs, s’ha contractat el Centre Especial de Treball Aurora, que es dedica a la integració laboral de persones en risc d’exclusió

L’Agència Catalana de l’Aigua ha finalitzat recentment les tasques de retirada de vegetació al·lòctona en un tram del riu Gaià, dins el terme municipal de la Riera de Gaià, a la comarca del Tarragonès.

S’ha treballat en un tram d’aproximadament 300 metres. Les tasques s’han centrat a eliminar canya (espècie invasora) i substituir-la per espècies autòctones d’arbres com l’àlber, el freixe i l’om, i d’arbustos, com el tamariu, la ginesta, l’arç blanc, el roser silvestre, la murtra, el margalló, així com els baladres autòctons del Gaià i el jonc boval.

Aquesta actuació, que ha tingut un pressupost proper als 38.000 euros, s’inclou dins el Programa de conservació i manteniment de lleres que desenvolupa l’Agència Catalana de l’Aigua. Per executar-la, s’ha contractat el Centre Especial de Treball Aurora, entitat que es dedica a la integració laboral de persones en risc d’exclusió.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=bf1e6ab121545210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

17/11/09

Acte central de les consultes per la independència

reg1000591_img1_31-10-2009_08-20-09 Acte central de la Coordinadora Nacional, el 29N a Barcelona

El proper diumenge 29 de novembre a les 12:00h a l´auditori del Fòrum de Barcelona, s'hi farà l’Acte Nacional d’inici de la campanya de la Consulta sobre la Independència. En aquest acte hi intervindran representants de les Comissions Organitzadores de tot el país a més del filòsof Josep-Maria Terricabras. Aprofitant la trobada, i de les 10:00h i fins les 12:00h es convocarà el Consell Plenari de la Coordinadora de la Consulta sobre la Independència on farem tallers de formació en cadascun dels àmbits de treball prioritaris de la Consulta: campanya de participació, vot anticipat, jornada electoral, aspectes jurídics...

http://blocs.mesvilaweb.cat/referendum

13/11/09

Botiflers!

Metàfora de la història de d'independentisme català. També és bo riure’ns de naltros mateixos.

Pel·lícula: la Vida de Brian

11/11/09

IX Fòrum Terres del Gaià

780_008_2575048_cb350448f56968e1d75cf51a466fad26 28 de novembre de 2009. Les Piles, Baixa Segarra
Hora: A les 5 de la tarda
Lloc: Local Social. c/ Major nº27

PROGRAMA:
- Benvinguda a càrrec del Sr. Ramon Segura, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de les Piles. Tot seguit, presentació del programa del IX Fòrum.

-  Breu  exposició  de  la  proposta  de  reconeixement/protecció  de  les  Terres  del  Gaià. Situació  actual,  estat  de  la  presentació  de  mocions  i  necessitat  d’un  nou  impuls  de  la
proposta. Debat de com s’han d’estructurar i temporalitzar els propers Fòrums.
Debat obert

- Exposició de la situació del cabal ecològic del riu Gaià i les negociacions amb REPSOL.
Joan Díaz, Salvem el Gaià

-Presentació  del  resum  de  les  reflexions  derivades  d'un  treball  realitzat  per  els/les assistents/es en VIII Fòrum a Montferri.
Antonio Ruiz de Castroviejo Alonso

-  Presentació  de  la  publicació  de  les  ponències  de  les  1eres  Jornades  de  Divulgació  i estudi de les terres del Gaià. Publicat en "la Resclosa" nº13 del Centre d'Estudis del Gaià.
Presentació  del  programa  de  les  2es  Jornades  de  divulgació  i  estudi  de  les  Terres  del Gaià a Salomó.
Oriol Santos, Centre d’Estudis del Gaià

- Per acabar, escollirem una nova seu per desenvolupar el X Fòrum de les Terres del Gaià.
Una proposta que ja va sortir a Montferri va ser de fer-ho a Torredembarra.

Més informació: 654344197 i 655486116

2/11/09

Engeguem el debat sobre el futur de la Riera

Més enllà de la grip A, l’etern debat sobre l’exercici de l’anomenat “ofici més antic del món” o la píndola del dia després, alguns dels temes proposats com a punt de reflexió d’aquest article, i encara darrerament el culebrot que podríem anomenar “Nissaga de Millet”, la Riera ha centrat bona part dels esforços d’enguany a pensar i celebrar, el Bicentenari de Santa Creu, una celebració on s’hi combina fe, creença, identitat. Aquest article l’hem enviat a la revista municipal de la Riera i ha de sortir publicat properament.

“La Riera ha centrat bona part dels esforços d’enguany a pensar i celebrar, el Bicentenari de Santa Creu, una celebració on s’hi combina fe, creença, identitat. Segurament cada un dels rierencs i rierenques ha posat en la celebració una dosi diferent de cada un d’aquests elements, però en tot cas, tots hem celebrat el mateix : el triomf com a poble, davant d’un fet que afectava a tothom per igual. Es commemora uns fets on els protagonistes estan desesperats enfront la guerra i l’ocupació del poble per tropes que assassinen, saquegen i porten la malaltia a la vila.

Aquells avantpassats busquen una solució per acabar amb aquella desgràcia i salvar les seves famílies. Per això aquells fets són tant propers a nosaltres: ens imaginem aquelles persones patint pel seu futur com a poble, ens commou el final del Ball de la Santa Creu, amb el personatge de la Pepa anunciant, entre plors i somriures, que els seus fills malalts s’han salvat de la mort. Abans, a l’Ajuntament, s’havia cedit la paraula al poble i s’havia debatut i acordat una solució conjunta que donà força a la decisió.

El component d’identitat rierenca a la festa és clau. Ens afirma com a poble i ens impulsa a reflexionar com a comunitat. Algú pot pensar que el refrany rierenc “a la Riera cadascú a sa manera”, es contraposa a la idea de “la unió fa la força”, i pot ser així si no veiem com a bona la suma d’esforços i accions concretes que tothom fa des del seu àmbit i punt de vista. Aquesta suma, sempre que es faci amb voluntat positiva i de futur, ens enriqueix i ens dona vida com a poble i comunitat, creant una identitat pròpia, amb uns nexes comuns on tothom s’hi pot veure representat i aquí és on potser ens hem de preguntar si hem perdut l’oportunitat de donar a aquest 2009, un caràcter d’any d’inflexió, d’afirmació com a poble i de reflexió profunda, més enllà d’una simple imatge de postal, sobre la comunitat dels qui formem la Riera, una població cada cop més complexa, cada dia més rica i variada.

Des d’Esquerra, creiem que aquest 2009 hauria de servir –encara hi som a temps!!!- de punt de partida i gran entrada simbòlica al segle XXI, plantejant-nos de forma seriosa i real el nostre futur com a poble. Com és la Riera d’avui? Com vol ser la Riera d’aquest nou segle? Cap a on volem anar? Com serà la Riera dels nostres fills i nets? Quins són els nostres objectius com a poble? Educació, habitatge, agricultura, indústria, cultura, són paraules que les hauríem d’aplicar en termes locals i esbrinar que suggereixen.

Per això convidem a tothom a manifestar el seu parer, a obrir el debat, en aquesta revista – i en aquest bloc. Proposem que la revista municipal – i aquest bloc - sigui un portaveu dels rierencs i les rierenques per tal de reflexionar sobre projectes de futur concrets per al nostre poble.”

7/10/09

Correllengua al Baix Gaià ‘09

GetAttachment[1]

Dissabte 17 d'octubre de 2009
Torredembarra, Baix a Mar, Plaça Valls Ivern

17:30h. Jocs de cucanya per la canalla, trencaclosques gegant, actuació de pallasso: Mama Lyn Show...

19:00h. Arribada de la flama de la llengua per mar, a càrrec dels Vogadors de Baix a Mar...

Tot seguit actuació dels balls de Diables, Serrallonga i Bastons.

19:45h. Passi del documental: "Correllengua, una eina per fer país".

21:00h. Sopar popular: Pa amb tomàquet i botifarra, vi, postres de músic, rom cremat, preu: 5€

Hi haurà una rifa de 4 lots de Cervesa "Estraperlo" entre tots els assistents al sopar.

En acabar. Lectura del manifest, del periodista Víctor Alexandre.

Tot Seguit. Concert:

Hort del Nap (rumba - Baix Gaià)

Skatasun (ska punk - Gràcia)

Temporada Alta (reggae-ska - Vilanova i la Geltrú)

Hi haurà servei de barra i paradeta amb merxandatge i informació del Correllengua.

Agraïments i col·laboracions: Associació de veïns de Baix a Mar, Associació de Rem Vogadors de Baix a Mar, Associació Cultural Baix Gaià, Ajuntament de Torredembarra, Ball de Diables, Ball de Serrallonga, Cervesa Estraperlo, La Gaianada - Col·lectiu Independentista del Baix Gaià, Esgràfing | Estudi gràfic Figureloa, Totes les entitats i la gent anònima que desinteressadament ens donen un cop de mà.

El correllengua és promou des de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua.

30/9/09

S’aprova a la Riera la Moció de Suport a les Consultes Populars per la Independència

Ahir al Ple Ordinari de l’Ajuntament de la Riera, els grups d’ERC i IR van presentar conjuntament la moció de la plataforma Decidim.Cat a favor de les Consultes Populars per la Independència.

Resultat de la votació: CIU es va abstenir, ERC i IR van votar a favor.

L'alcalde (Jaume Casas de CIU) va manifestar-se en contra dels grups que formen plataformes, encara que va demostrar desconeixement sobre la plataforma Decidim.CAT. La regidora d’ERC Iolanda Roch va haver-li d’explicar que la integren regidors de diversos partits del nostre país.

CIU es va abstenir al·legant que ara no és el moment de fer consultes i si alguna plataforma organitza la consulta al poble el seu grup ja donarà la seva posició. Tot i així va manifestar que si el Parlament convoqués el referèndum d’independència ell votaria que sí.

Des del grup d’ERC també es va preguntar per els plànols de l’escola nova i es va proposar que es constituís una comissió de seguiment amb tots els grups municipals, atès la seva importància. L’acalde va refusar la proposta.

Es va demanar informació sobre un incident d’una monitora del Casal d’Estiu amb el seu cotxe. L’equip de govern va respondre que l’assumpte s’havia resolt en 24 hores.

ERC va demanar per la pista d’Skate i l’alcalde va dir que està previst que es faci abans de finalitzar a l’any però que ha avisat als joves que si no deixen de fer “gamberrades” no la faran. Fins i tot va manifestar que ha avisat als Mossos perquè patrullin i els vigilin.

10/9/09

Catalunya, Comtat Gran, Segueu arran!

Fem el vermut a Arenys

LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR FA UNA CRIDA, A GRANS I PETITS, A FER UN VERMUT A LA PLAÇA DE LA VILA D’ARENYS DE MUNT EL DIA 13 DE SETEMBRE, A LES 12H DEL MIGDIA, EN DEFENSA DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ.

La Plataforma pel Dret de Decidir manifesta el seu profund desacord amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de donar permís a Falange Espanyola, perquè es manifesti el proper dia 13 de setembre a Arenys de Munt.

La Conselleria d'Interior havia anul·lat el permís, concedit a aquesta organització, per manifestar-se aquest dia i l'havia traslladat a una data posterior , a instàncies de l'ajuntament d'Arenys i d'altres entitats de la població, que tenien por del desordre públic que aquesta manifestació podia provocar.

Avui, però, el Tribuna Superior de Justícia de Catalunya ha revocat aquesta anul·lació i ha concedit el permís de manifestació a Falange Espanyola, cosa bastant sorprenent tenint en compte que, per evitar aldarulls, s'han prohibit manifestacions d'altres grups polítics de signe completament diferent en altres punts de l'Estat. Sembla, doncs, que la justícia no s'aplica igual per a tot el territori de l'Estat ni per a tots el grups.

També, avui, la jutgessa del Tribunal Contenciós ha anul·lat l'acord del ple d'Arenys que dóna suport a la consulta a instàncies de l'advocat de l'Estat, d'ideologia falangista i malgrat les al·legacions presentades per l'entitat organitzadora.

La PDD denuncia que el TSJC ha anul·lat el dret de decidir del Govern de Catalunya en una Qüestió que és competència seva com és l'ordre públic.

La PDD insta al govern de la Generalitat perquè protegeixi la llibertat d'expressió i garanteixi el per exercir-la.

La PDD davant la prohibició que l’ajuntament doni suport a l’exercici d’un dret fonamental de les persones com és la llibertat d'expressió fa una crida perquè el proper diumenge, dia 13 de setembre a les 12h del migdia, tothom vagi a Arenys de Munt a fer un vermut col·lectiu per la llibertat d'expressió.

Barcelona, 9 de setembre de 2009

Àrea de comunicació:
Plataforma pel Dret de Decidir,
telèfon 934103155

Marxa de Torxes a la Torre

marxa_torxes[2]

9/9/09

Aquest és l’advocat de l’Estat

El Jorge Buxadé, candidat de Falange Española, admirador d’Esperanza Aguirre , Alternativa Española i d’Isabel la Catolica, és el representant de l’Estat en contra de la consulta popular d’Arenys.

 buxade 

http://www.directe.cat/imatges/buxade.jpg

També va participar en

"El nuevo Estatuto de Cataluña y el mundo de la Justicia" (BCN, 23 de febrero de 2006).
Ponentes Santiago Gotor, notario, Jorge Buxadé, abogado del Estado, y José Luis Requero, vocal del Consejo General del Poder Judicial, y Alejo Vidal-Quadras como moderador. Ho trobem penjat a internet.

7/9/09

Vullvotar.cat

Joel Joan, Alfons López Tena, Elisenda Paluzie i el batlle d'Arenys de Munt, entre els primers signants · VilaWeb us convida a expressar el suport a les consultes per la independència mitjançant aquesta campanya

image

Arran de la convocatòria a Arenys de Munt d'una consulta popular sobre la independència del nostre país i dels obstacles polítics i jurídics amb què ha topat, VilaWeb ha començat la campanya Vullvotar.cat, mitjançant la qual podeu proclamar que tenim el dret de votar en tot moment sobre el nostre futur. Per fer-ho, podeu omplir aquest formulari, perquè constin el vostre nom (o les vostre inicials) i la comarca d'on sou. En aquesta pàgina podeu veure la llista d'adhesions a Vullvotar.cat; les primeres han estat la del batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra; el regidor de la CUP de la mateix població, Josep M. Ximenis; l'actor Joel Joan; l'economista Elisenda Paluzie; el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena i l'historiador Jordi Bilbeny.

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3628029&p_edi=General

http://www.coc130909.org/index.php#

2/9/09

No ens cansarem de dir-ho: No volem ser perifèria!

Foment desaprofitarà bona part del corredor actual del TAV per a la línia de mercaderies

L'estudi informatiu hi reserva tres possibles traçats a Tarragona: per l'antiga Reus-Roda, pel nord o pel sud de Sant Salvador

EL PUNT - 29/08/09 02:00 - Tarragona - òscar palau

Ja es coneixen els primers detalls de l'estudi informatiu de la futura línia ferroviària de mercaderies entre el port de Tarragona i Castellbisbal, on enllaçarà amb l'alta velocitat cap a França. Els esbossos que des de fa uns mesos s'han fet arribar als ajuntaments afectats defineixen els corredors que el Ministeri de Foment valorarà per al pas de la nova infraestructura, que ja donen força pistes sobre un traçat definitiu que, en molts punts, no podrà aprofitar l'actual traçat de la línia del TAV. L'estudi dóna un seguit d'alternatives de traçats al Tarragonès i el Baix Penedès, entre els quals destaquen els tres possibles per superar Tarragona: el de l'antiga línia Reus-Roda –d'on parteixen totes les opcions–, el de l'enllaç entre el corredor mediterrani i el TAV i, fins i tot, un de nou entre Sant Salvador i l'AP-7.

El ministeri va adjudicar el 30 d'agost del 2007 la redacció de l'estudi a l'empresa Ingeniería Idom Internacional SA, per poc més d'1,5 milions d'euros. Després de gairebé dos anys –es compleixen aquest diumenge– els ajuntaments afectats van rebre el maig passat els primers esbossos dels possibles traçats, als quals ara ha tingut accés El Punt, perquè hi fessin suggeriments i aportacions, i a partir d'aquí Foment haurà de decidir el traçat definitiu, una decisió que, de fet, es podria avançar en el pla territorial parcial del Camp, que s'ha retardat una mica però que el govern català confia aprovar definitivament a la tardor.

Massa pendent

El que ja més o menys se sabia, en tot cas, però ara queda plenament en evidència, és que la nova línia no podrà aprofitar ni de bon tros l'actual del TAV, amb la qual cosa una bona part haurà de passar per un traçat diferent, al contrari del nord, on des de Barcelona fins a la frontera la línia de passatgers d'alta velocitat ja està adaptada per al pas de mercaderies. Entre Girona i Figueres, fins i tot es farà un tercer carril al costat del TAV, igual que entre Mollet i Sant Celoni. Des d'aquí, a més, el Pacte Nacional per a les Infraestructures (PNI) preveu que s'adeqüi a ample europeu l'actual línia convencional fins a la frontera. Fonts consultades admeten que, «per qüestions tècniques, com ara radis de gir mínims o sobretot pendents», el corredor del TAV entre Madrid, el Camp i Barcelona és apte per a trens de passatgers, però no de mercaderies, més pesants i de característiques diferents.

Diversos corredors

La nova línia, en qualsevol cas, sortirà del port de Tarragona –la finalitat bàsica és donar sortida a Europa a les mercaderies que hi arriben–, però l'estudi (vegeu el gràfic) parteix ja del nord de Vila-seca, des del punt on haurà d'enllaçar amb la línia de mercaderies d'alta velocitat del corredor mediterrani, que vindrà del sud i acabarà sent, segurament, la que s'està construint ara, en principi mixta per a passatgers i mercaderies i en ample ibèric, adaptable ja a l'europeu. El traçat serà paral·lel a la variant de Reus de la C-14 i anirà a buscar el corredor de l'antiga línia Reus-Roda, amb la qual cosa podria donar servei ja a un altre polígon important com el de Constantí, on ara ja hi ha una estació de mercaderies en què el PNI ja preveu millorar i ampliar les connexions actuals. A partir d'aquí, l'estudi ofereix tres possibles traçats, sempre de diversos quilòmetres d'amplada per curar-se en salut. Un, resseguint encara la via actual, per la Pobla de Mafumet i el Morell –nuclis que superaria pel sud o pel nord, o a través d'un túnel– i el nord del polígon petroquímic, fins a Perafort. La segona opció seria fer la connexió pel sud, entre Constantí i la petroquímica, usant el corredor de l'enllaç entre el corredor mediterrani i la línia del TAV, paral·lelament a la qual continuaria més o menys a partir de Perafort.

Es planteja encara, però, una darrera opció més propera a Tarragona, que passaria pel corredor entre el sud del barri de Sant Salvador, el polígon Riu Clar i l'AP-7. El traçat, en aquest cas, no arribaria a la línia del TAV fins a l'altura de la Riera de Gaià, i per tant superaria pel sud els nuclis urbans dels Pallaresos o el Catllar. Fins a Roda de Berà el traçat seria paral·lel al TAV, primer, i després, a la línia convencional que ve de Valls.

Notícia al PUNT

Plànol de les opcions

4/8/09

Subvencions de la Diputació per la Riera

Associació Bicentenari de la Santa Creu
9.700 EUR   - Actes del Bicentenari

Ball de Sant Miquel i Diables
3.000 EUR   - Trobada de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya

Associació de Dones
700 EUR   - Activitats culturals

Coral Infantil Cantarelus
1.800 EUR   - Concerts, excepte les despeses d'adquisició de material

AJUNTAMENT DE LA RIERA DE GAIÀ
3.500 €   - Activitats culturals

11.855 €   -  Reposició dels elements del molí nou dins de l'edifici del "Molí Fariner"

5.704
€   - Adquisició de mobiliari i il·luminació per a l'equipament del "Molí Fariner"

 

Almenys els organismes públics de fora del poble donen més importància a la cultura i l’associacionisme que el nostre ajuntament. I si fem cas dels números, l’ajuntament ha donat 3.500 euros en subvencions a les entitats culturals del poble – no parlem de les entitats esportives - , els mateixos euros que ha cobrat de la Diputació per fer activitats culturals. Pura coincidència?

Les quantioses subvencions del nostre ajuntament a les entitats del poble

Decret 184/09 Atorgament subvencions:

Associació de veïns de la Coma: 300 euros

Associació de veïns de l'Eixample: 300 euros

Colla gegantera: 400 euros

Associació de veïns de El Castellot: 300 euros

Coral infantil : 300 euros

Asso. juvenil campiquipugui: 300 euros

Ball de Diables: 300 euros

Associació de dones: 400 euros

Balls Populars (Ball de Santa Creu i Bastons): 300 euros

Timbalers de la Santa Creu: 300 euros

Societat de caçadors: 300 euros

Ciclistes: 0 euros

Futbol 7: 200 euros

Club futbol La Riera: 10.000 euros

El decret indica que caldrà justificar la despesa en dos mesos o  abans del 31 de març de 2010.

16/7/09

Bona Festa Major!

Santa_Margarida Rierencs i rierenques, sortiu al carrer i gaudiu de la festa, encara que enguany sigui tant pobre que només fareu servir el palco una vegada.

Dediquem aquest apunt sobretot a aquella gent que treballa des de les entitats per tal que el poble tingui vida cultural. Felicitats per la vostra paciència, la vostra consciència i la vostra estima per el poble. Malgrat les retallades sortireu al carrer posant peles de la butxaca. Us admirem sincerament. Felicitats.

Tingueu una molt bona festa major. Visca Santa Margarida, visca la Riera!

22/6/09

Ja hi tornem a ser altre cop, no ens volem convertir en perifèria!!

Tarragona pressionarà per rebre un ramal de l'alta velocitat des de la Riera o Constantí

El pla territorial inclourà, en espera del que decideixi Foment, una reserva per construir una variant que arribi fins a Vila-seca

21/06/09 02:00 - Tarragona - òscar palau

Tarragona vol integrar-se de ple en el mapa ferroviari de l'alta velocitat. L'Ajuntament –amb el suport del govern català, amb qui ha mantingut converses des de principi d'any per unificar posicions– pressionarà perquè el Ministeri de Foment dissenyi la construcció d'un ramal ferroviari d'ample europeu –per on pugui circular el tren d'alta velocitat– que parteixi de la línia actual a l'altura de la Riera de Gaià o bé de Constantí –passant llavors pel barri de Sant Salvador–, entri a la ciutat i connecti després a Vila-seca amb el corredor del Mediterrani, que s'està construint en ample ibèric, però que en el futur ja es preveu que pugui reduir-se a l'europeu. Tot plegat, això sí, són plans a llarg termini, perquè a curt termini la solució més factible, com ja va avançar El Punt, és fer un intercanviador a l'Arboç.

Els plans ferroviaris bullen ara mateix al Camp, i la capital ho vol aprofitar per ser-ne la «clau», explica a El Punt l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. L'anunci, a final de maig, de l'adjudicació definitiva de l'estudi informatiu que, d'aquí a dos anys, definirà la integració del ferrocarril a Tarragona, juntament amb la negociació del Pacte Nacional per a les Infraestructures, sobrevé a la ciutat en ple debat sobre la necessitat que els trens d'alta velocitat –almenys els regionals Avant– arribin al centre, en vista de l'experiència poc reeixida de l'estació del Camp. En aquest marc, es presentava fa tres setmanes el col·lectiu cívic Mou-te per Tarragona, que, com a primera prioritat, impulsa la plataforma TGN Bypass per reivindicar una nova línia d'ample europeu fins al centre de la ciutat. Una alternativa, en tot cas, que l'alcalde assegura que «ja fa quatre mesos» que s'estudia amb el govern perquè s'inclogui en l'orientatiu pla territorial parcial del Camp, si bé la decisió definitiva serà de Foment. «És el que hauria d'haver negociat qualsevol alcalde de Tarragona amb visió de futur perquè el problema és que ho estem forçant ara quan les decisions es van prendre fa una dècada», lamenta Ballesteros. En la mateixa línia, el tinent d'alcalde i diputat al Parlament, Sergi de los Rios, considera que «l'estació urbana de Tarragona ha d'estar connectada al corredor del Mediterrani», i recorda que «ERC fa un mes ja va presentar una proposta de resolució al Parlament perquè es potenciï l'enllaç de mitjana distància fins a Barcelona, perquè es pugui anar del centre a Sants en Altaria, i en 35 o 40 minuts».

Les propostes de «bypass»

«El que volem és un bypass, i que per Tarragona hi parin trens de llarg i mitjà recorregut», resumeix en tot cas l'alcalde. I per endegar-ho, Ajuntament i govern ja han traçat una proposta amb dues possibles alternatives . Es tractaria de construir una via d'ample europeu que partís del corredor del Mediterrani a l'altura de Vila-seca –des de Vandellòs fins aquí s'està construint en ample ibèric, però ja es deixa a punt per si en el futur es vol transformar a europeu, si bé fins i tot s'hi pot plantejar al costat una altra línia paral·lela d'alta velocitat totalment nova, la del TAV Tarragona-Castelló– i entrés fins al centre de la ciutat. Des d'aquí, tindria dues possibles sortides per anar a buscar la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona.

Una, que el ramal anés paral·lelament a la costa, sense tocar l'àrea de Boscos, fins a l'altura de Ferran, i allà derivés cap a la Riera de Gaià.

L'altra, més remota ara mateix, que la variant s'endinsés cap al barri de Sant Salvador i, passat Constantí, connectés amb l'enllaç que ja s'està construint des del corredor del Mediterrani fins a l'estació de la Secuita. «Per Sant Salvador només hi hauria alguna possibilitat, ja que el problema és que caldria una infraestructura absolutament nova», admet Ballesteros, que tanmateix vol que «totes les possibilitats estiguin obertes, i siguin els tècnics qui diguin com s'ha de fer».

Pel govern, fins a Reus

Mentre que l'alcalde ho deixa encara obert, el delegat de Política Territorial, Joaquim Margalef, confirma que el pla territorial parcial del Camp «es decantarà» per reservar terrenys per a una variant d'alta velocitat entre Vila-seca i la Riera, si bé admet que és una aposta «a vint anys de vista, i que ja es veurà com es farà de ràpid». De fet, el govern preveurà fins i tot que des de Vila-seca també pugui continuar l'enllaç en alta velocitat «fins al centre de Reus, per connectar després cap a Lleida i Madrid». Per si aquest darrer tram d'alta velocitat no arribés, però, Margalef no descarta que, a curt termini, es projecti, a més del que ja hi ha previst a l'estació de l'aeroport, «un altre intercanviador d'eixos a la sortida de Tarragona per anar cap a València per l'ample ibèric del corredor mediterrani». En tot cas, el delegat diu que l'estudi informatiu de l'Estat –amb qui s'està «en contacte» per redactar el PTP, que s'aprovarà definitivament al setembre– inclourà «aquesta opció i dues més». «El pla –explica Margalef– s'anticiparà i, a partir d'una visió global, traurà un procediment que ens sembla lògic, tot i que serà flexible per si s'hi han de fer canvis.»

Unanimitat, si bé amb matisos

Les demandes de Mou-te no difereixen gaire de la proposta de l'Ajuntament, tot i que, a més, reclamen que l'intercanviador d'eixos que s'ha de construir al corredor del Mediterrani, a tocar de l'estació de l'aeroport, es desplaci uns quilòmetres cap al sud perquè ja es prevegi un ramal d'ample europeu nou que des d'allí entri a Tarragona. El que no vol la plataforma, a més, és que la ciutat «quedi en un cul-de-sac ferroviari», per la qual cosa exigeix que després tingui sortida cap al nord, com ja està previst, i com, de fet, va proposar Ciutadans a finals de març a la comissió de Política Territorial del Parlament, en una resolució que llavors, en canvi, va tombar el tripartit. «És incomprensible que Tarragona sigui l'única capital que no estigui comunicada en mitjana o llarga distància, no pot perdre l'alta velocitat», reflexiona el president de la Cambra, Albert Abelló, un dels impulsors de Mou-te. En aquesta línia, el PP ha donat suport a la plataforma i ha exigit a Ballesteros que «aporti per escrit» els acords anunciats amb el govern català sobre la construcció del bypass.

L'intercanviador a l'Arboç, solució immediata

Ballesteros, en tot cas, admet que el bypass «seria una solució per a més temps», ja que la «més immediata» perquè l'alta velocitat arribi al centre de Tarragona –i de Reus– implica, «si les solucions són tècnicament possibles, aprofitar les infraestructures actuals» amb la construcció d'un intercanviador d'eixos a l'Arboç entre la línia del TAV i la convencional, com ja preveu el Pacte Nacional per a les Infraestructures. «Si funciona, ja ho faria de manera definitiva, i, si no, s'estudia l'alternativa, perquè si anem a buscar el que seria òptim, què farem durant vuit o deu anys?», reflexiona Ballesteros. «Es perdrien molts pocs minuts a fer el canvi, només reduint la velocitat n'hi hauria prou per canviar d'eixos», explica a més l'alcalde, que ho veu factible a curt termini, tot i que abans «caldrà demostrar a Renfe i Adif que el bypass és necessari, perquè la massa crítica que hi ha aquí no la té cap altra ciutat». Sergi de los Rios també és partidari d'aquesta solució, «potser no definitiva, però molt immediata». I és que, segons ell, «en la connexió pel Tarragonès cal mirar bé l'impacte ambiental, ja que podria afectar molt les Terres del Gaià». En canvi, a l'Arboç «no caldrien ni expropiacions perquè les vies passen a tocar, així que amb una inversió minúscula i un termini molt curt, potser de poc més d'un any, podria estar fet». En termes molt semblants parla el diputat d'ICV Daniel Pi: «A l'Arboç seria més fàcil, ja que a la Riera caldria fer nous quilòmetres de via, i, tot i que el recorregut total potser resultaria una mica més curt, és una opció molt més lenta i cara.» Joaquim Margalef, per la seva banda, també reconeix que «l'opció de l'Arboç és la més fàcil, i fins i tot ja la podria assumir ara Renfe», però en canvi creu que «no té sentit a llarg termini», ja que «un Avant que ve de Barcelona no és lògic que hagi de fer 40 quilòmetres per la línia del TAV i 50 més per la convencional».

12/6/09

Les nostres al.legacions als pressupostos 2009

Primer.- Que es tracta d’un projecte de pressupostos totalment unilateral de l’equip de govern i que no s’ha intentat consensuar amb cap grup de l’oposició . Demostrant un cop més que l’equip de govern encara té una assignatura pendent : incentivar la participació ciutadana.

Segon.- Que és un pressupost continuista, que no conté ni una mesura que pretengui afavorir l’activitat econòmica.

Atès l’actual situació econòmica pensem que hagués estat un bon moment per elaborar els pressupostos mitjançant la tècnica de pressupost zero, ja que d’aquesta manera s’haguessin justificat la totalitat d’aspectes que incideixen en el pressupost de l’ajuntament, els objectius, els nivells de recursos emprats, l’assignació d’aquestes recursos, així com també la totalitat de consignacions pressupostàries, tot això amb independència de les dades provinents de pressupostos anteriors. D’aquesta manera es qüestionarien els serveis i les activitats de l’ajuntament , els seus costos, l’oportunitat de la prestació, i evitarien les ineficàcies derivades de les rutines i inèrcies pròpies dels models basats en informació històrica, la conjuntura econòmica ha canviat molt i els pressupostos s’han d’adaptar.

Tercer.- Cal donar un caràcter decididament social a la despesa pública, augmentant i prioritzant les partides que permeten ajudar a les capes més desprotegides de la societat.

Per la qual cosa s’haurien d’incrementar les partides corresponents a la subvencions a les famílies, la partida de atencions benèfiques i assistència, els ajuts d’urgència i ajuts a l’escola per a l’adquisició de llibres escolars i material.

Quart.- Respecte a les subvencions del art. 48 a famílies i institucions sense finalitat de lucre, demanem que es desglossin les partides corresponents a cultura de les d’oci i actes festiu.

Cinquè.- Caldria valorar la conveniència d’alienar aquelles parcel.les o immobles que realment no puguin tenir un ús social o comunitari (p.ex. les parcel·les que siguin producte del 10% d’aprofitament mig), per tal de fomentar les inversions i així crear ocupació.

Sisè.- Que s’ajusti la taxa de clavegueram a la despesa real del servei.

Setè.- En quant a la plantilla orgànica 2009, caldria convocar concurs-oposició per tal de cobrir aquelles places que estan vacants i donar l’oportunitat a les persones que les estan ocupant a obtenir un lloc de treball fix, valorant els seus mèrits en el procés corresponent.

Així mateix, s’hauria de constituir una borsa d’interins per tal de cobrir possibles baixes, i garantir l’accés a un lloc de treball en aquesta administració pública sense discriminacions, en igualtat de condicions i de forma objectiva. (CE).

Vuitè.- Que s’hauria d’utilitzar les noves tecnologies per tal de donar la màxima difusió d’aquests pressupostos i fer-los més participatius, ja que tot contribuent té dret de saber que es fa amb els diners que paga en concepte d’impostos. (Com per exemple la pàgina Web municipal).

Novè.- Cal que es posin en funcionament els mecanismes necessaris per aconseguir més transferències corrents i que aquestes repercuteixin directament sobre les entitats sense ànim de lucre del nostre municipi.

Desè.- Que es desglossin les partides del pressupostos en els diferents programes que han de dur a terme les diferents regidories.

Imperium Fail

 desintegration-tour2

9/6/09

Eina – L’art de la Guerra

http://www.myspace.com/einappcc

Iniciativa Internacionalista denuncia una possible "tupinada" en les eleccions de diumenge

La fuga de vots abertzales a candidatures desconegudes i espanyolistes ha posat en alerta la candidatura d'Alfonso Sastre. El ball de números és en el recompte oficial fet pel ministeri de l'Interior.

El ministeri de l'Interior ha atorgat 113 vots a la candidatura POSI en una localitat basca i cap a Iniciativa Internacionalista (II-SP). Aquesta ha estat una de les dades que han aixecat l'alarma i fan pensar en una possible "tupinada" en les eleccions de diumenge per escollir els representants del Parlament Europeu a Brussel·les.

Així ho publica aquest dimarts el diari Gara. Afirma que han pogut constatar que hi ha almenys 1.800 vots que els interventors d'II-SP van comptar com a seus però en l'escrutini oficial fet pel ministeri d'Interior espanyol han anat a parar a altres candidatures. Aquest gruix de vots altera l'escrutini final situant la llista encapçalada per Alfonso Sastre en tercera posició en el conjunt d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i a Navarra. L'"error" sembla ser que s'ha produït a l'hora d'informatitzar els vots per part del ministeri d'Interior.

El diari basc destaca que la primera irregularitat és el número assignat a la candidatura d'II-SP, ja que mentre a la papareta i en les llistes de candidatures se li dóna el número 31, en els impresos de les actes d'escrutini aquest número correspon a Democracia Nacional i la llista d'Alfonso Sastre passa al número 30. Aquesta anomalia, segons Gara, provoca que molts vots abertzales hagin anat a parar a Democracia Nacional, que ha triplicat els seus vots a Euskadi.

Tot i així, el canvi d'ordre entre candidatures no aclareix la pèrdua de vots d'II-SP en diversos municipis bascos, on llistes desconegudes com Unión Nacionalista Asturiana, Moviment Social Republicà, POSI, UCE i SAIN han arribat a ser primera força.

Un altre cas s'ha constatat a Zumarraga, on els 219 vots compatbilitzats pels interventors d'II-SP han anat a parar a la llista del Moviment Social Republicà, candidatura que s'estrena a Guipúscoa amb un total de 267 vots.

També han arribat queixes d'altres punts de l'Estat. Galícia, Castelló i Màlaga asseguren que les dades de les actes i les del ministeri no concorden.

Les dades que ha difós el ministeri espanyol són provisionals. No es faran definitives fins que la junta electoral central estudiï i resolgui les impugnacions, a més de sumar els vots dels residents a l'estranger.

Iniciativa internacionalista tem que s'hagi produït una "tupinada" i ha assegurat que denunciaran totes les irregularitats que detectin.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/iniciativa_internacionalista_denuncia_una_possible_tupinada_en_les_eleccions_de_diumenge_62026.php

5/6/09

Apunts de l’últim Ple Municipal

Detallem alguns apunts a les preguntes i respostes de l’últim ple.

PREGUNTES D’ERC A L’EQUIP DE GOVERN (CIU)

Data de finalització de les obres de les rotondes de La Rambla?
Juny-juliol d'aquest any.

Què saben de la nova escola?
Que s'han presentat 45 empreses per la licitació i trigaran molt a estudiar les propostes.
(la licitació s’ha aprovat aquesta setmana per part de la Generalitat)

Quan es donarà resposta a les entitats respecte a les propostes i
pressupostos de la festa major?
Aquesta mateixa setmana.

S'ha reduït la partida destinada a la festa major?
Sí fins un 30 %.

S'han pagat les subvencions atorgades a les entitats?
Es van pagant a mesura de la disponibilitat.

Quan finalitzaran les obres del local de joventut? Qui farà ús del
local quan estigui arranjat?
No s'ha decidit qui en farà ús. Potser aquest mes ho sabrem.

Quins preparatius s'han fet envers la mostra de diables centenaris?
S'han fet dos o tres reunions i s'han consensuat coses.

S'ha demanat alguna subvenció al Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya?
No.
Com van anar a parlar amb el Director de Cultura pel tema de la Torre de la Vetlla, crèiem que hauríeu demanat alguna subvenció.
És que del departament de Cultura havia de venir un tècnic i encara l'estem esperant
Han trucat per saber que passa i per què no ve?
No. Ha de venir.

Quins objectius del Pla Local de Joventut s'han assolit fins ara?
La Regidora comença a enumerar actuacions que consten el Pla local, sempre dient, es farà, està previst, etc... reiterem la pregunta i li fem entendre que estem parlant del que s'ha fet no del que consta al Pla sinó de la seva execució, i diu l'esquiada de l'associació de Pares, li preguntem que quants joves hi havia l'esquiada, ens diu que quaranta, li preguntem que a quina edat es considera que són joves i ens diu que de 12 a 35 anys.
Hi havien 40 joves a l'esquiada?
Sense resposta.

Estan demanant els escrits per la revista municipal, com és que no se'ns ha proposat tema?
Que el dilluns ho faran, que tenim temps fins a vint dies abans de la data de la publicació.
Doncs poder ens haurien de dir la data de publicació?
No ho sabem ja ho notificarem.
Com hem de saber si estem dins el termini?
Sense resposta.

PREGUNTES D’IR

El tema de les parabòliques a la baixada del coix, com està?
No han fet res.

Han esbrinat què cremaven a la fàbrica del poble (Sedó)?
Els hi vam preguntar no han contestat.

Com és que en l'acta del ple del Consell Comarcal on S’atorgaven les subvencions als municipis no surt la Riera?
Perquè no s'ha demanat subvenció.
És a dir que no ens arribaran els 2000 euros que tocaven?
No ho vàrem demanar, se'ns ha passat.
(l’alcalde va acompanyar a membres de la Comissió del Bicentenari al Consell Comarcal per tal de presentar les activitats culturals del bicentenari, però no va fer la petició per escrit quan tocava)

Respecte a la carta de la festa dels que fan 40 anys no creiem correcte que s'hagi fet des de l'ajuntament i signant com a regidora i amb paper oficial.
Respon la regidora: Sí em vaig donar compte desprès que ho havien fet amb paper de ofici, m'equivocat.

Primera retallada a la llengua basca

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc suspèn cautelarment el decret que estableix el basc com a llengua vehicular en l'ensenyament

euskara-763633

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha suspès cautelarment el contingut dels articles dels decrets d’educació infantil i batxillerat que estableixen l’euskera com a principal llengua vehicular en l’ensenyament a Euskadi. Els dos decrets van ser aprovats a finals de la passada legislatura per l’anterior govern basc, quan el departament d’Educació estava en mans d’EA.

Les dues normes les va recórrer la Plataforma por la Libertad de Elección Lingüística. La notícia va ser rebuda amb evident satisfacció pel PP. El secretari general del PP basc, Iñaki Oyarzábal, va aplaudir la sentència del tribunal perquè, a parer seu, “conculcaven el dret dels pares a escollir la llengua vehicular de l’ensenyament dels seus fills”. En un comunicat va assenyalar que la sentència confirma la “il·legalitat” de les polítiques d’“imposició” de l’euskera.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/primera_retallada_a_la_llengua_basca_61576.php

Després de llegir la notícia ens preguntem si després d’acabar de conquerir el poble basc aniran a per nosaltres.

4/6/09

EL nou CEIP de la Riera podrà entrar en funcionament el curs 2010-2011

El Departament d'Educació ha adjudicat l'obra del CEIP Montoliu de la Riera de Gaià que tindrà una capacitat per a 300 alumnes i dues línies d'educació infantil i una de primària. L'adjudicació del projecte i de l'obra s'ha fet per un import de més de 3,5 milions d'euros i el termini d'execució previst és de 15 mesos. El nou CEIP deixarà la ubicació actual al carrer de l'Alzinar de la població i s'instal·larà en una zona de recent urbanització on podrà entrar en funcionament el curs 2010-2011. El CEIP Montoliu ha format part de la ZER Baix Gaià des de la seva creació el 1991-1992, però a l'inici del curs 2008-2009 va deixar la ZER per funcionar com a centre independent.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/44860-el-nou-ceip-podra-entrar-en-funcionament-el-curs-2010-2011.html

3/6/09

Arriba la versió 2.0 de 'La Nostra TV'

Aquesta setmana s'ha estrenat la versió 2.0 de "La Nostra TV", una aplicació creada per programadors del nostre país que permet visualitzar els diferents canals televisius en català dels Països Catalans que emeten de franc per Internet, així com també les emissores de ràdio. Aquesta nova versió pot gestionar fins a 200 canals televisius i 400 emissores de ràdio, i permet consultar la programació dels canals sense deixar de veure o escoltar un canal determinat.

De moment l'aplicatiu funciona sobre sistemes Windows (2000, XP i Vista), i consta actualment de 18 canals de televisió i 24 emissores de ràdio en català del país. El llistat de canals s'actualitza automàticament cada cop que s'obre el programa. Aquesta nova versió inclou també un breu apartat de premsa digital (amb els vincles als principals mitjans) i també un apartat de programari, on s'hi poden trobar pedaços de català per a diversos sistemes operatius, o baixar aplicacions i paquets d'ofimàtica en català com l'Open Office. La versió 2.0 de La Nostra TV es pot descarregar des de la plana web de l'aplicatiu, o bé executant l'antiga versió i actualitzant-la.

http://www.racocatala.cat/noticia/arriba-versio-2.0-de-nostra-tv

http://www.lanostratv.cat/

25/5/09

Demà ple ordinari

Demà, dimarts dia 26 de maig de 2009, a les 21:00 hores hi ha ple ordinari amb l’ordre del dia següent:

Punt 1.- Aprovació, si s’escau de les actes de les sessions anteriors

Punt 2.- Donar compte dels Decrets d’Alcaldia. Instàncies.

Punt 3.- Aprovació, si s’escau, de la incoació de l’expedient per a la Declaració del Molí del Mig de la Riera de Gaià com a Bé Cultural d’Interès Local.

Punt 3. Aprovació, si s’escau, de l’inici de l’expedient per a la Declaració del Molí del Mig de La Riera de Gaià com a Centre d’Interpretació dels Molins Hidràulics del Baix Gaià.

Punt 4.- Proposta de moció presentada per diverses entitats del municipi En defensa de l’ús d’elements pirotècnics en les nostres festes populars i tradicionals.

Punt 5.- Proposta de moció presentada pel grup municipal de CIU, de suport als grups de cultura popular tradicional catalana que utilitzen material piròtecnic.

Punt 6.- Proposta de moció presentada pel grup municipal IR-EPM, per la creació d’un fons anticrisi local.

Punt 7.- Precs i preguntes.

Des de la Bisbal d’Empordà, Mazoni

Nou col.lectiu independentista al Baix Gaià

definitiu copia

22/5/09

Cal ser valents

Jordi Rius i Mercade

Jo no sóc economista però almenys, dins de les meves possibilitats, intentaré donar el meu punt de vista sobre l’actual crisis i les possibles solucions que se’ns ofereixen.

Aquests dies estic llegint el llibre de la Patricia Gabancho, “Crònica de la Independència”. L’autora practica la política ficció i ens narra la possible independència de Catalunya en el nostre temps i com es veu l’evolució del país cap al 2037. I, és clar, també explica com ens vam poder ensortir de l’actual crisis. Molt interessant com l’autora ens dona les claus d’una possible sortida, agafant alguns arguments de Serge Latouche, l’economista promotor del moviment del Decreixement.

Jo personalment considero que aquesta crisis marca la fi d’una etapa de capitalisme i consumisme frenètic. Això obligarà, es vulgui o no, a reestructurar el model econòmic i sobretot a canviar la mentalitat de la gent. I de moment veig que els governants només s’entesten a buscar mesures populistes i ràpides que no aconseguiran resultats òptims, podríem parlar de “pan para hoy y hambre para mañana”. Per exemple, el Pla de Fiançament Local dona feina per uns quants mesos a molta gent, però què passarà quan acabi? On tornarem a col.locar a tota aquesta gent? Quines mesures s’haurà de prendre?

Intentaré desglossar els punts que crec que són claus en aquest tema i algunes apostes que crec que s’haurien de fer. No negaré que la meva utopia – l’anarquisme social – em podria portar a donar arguments més radicals, però m’he contingut i proposo mesures totalment assumibles per tothom :

1.- Reconversió. Catalunya pateix dues crisis, la financera, que és la que es pateix mundialment i la constructora, a causa del model econòmic dels últims anys destinat sobretot a aquest sector. La crisis financera pot tenir possibilitat de solució a curt plaç però la crisis del sector de la construcció obliga a buscar una reconversió del sector. Cal recol.locar a desenes de milers de persones que treballaven en aquest sector. Si volem ser un país del primer món hem de deixar de ser mà d’obra barata i ser un país de tecnologia. Això implica invertir en desenvolupament, coneixement, tècnica. Catalunya pot invertir en investigació mèdica, té bons professionals que han de marxar a l’estranger per treballar. Es pot invertir en empreses informàtiques ja que també tenim bons programadors. Es pot invertir en investigació i instal.lació de energies renovables, sobretot la solar, i depuradores on també tenim bones empreses. Invertir en innovació alimentaria, on tenim bons productes i bona cuina. També som bons en el disseny, podem ser una potència internacional en aquest sector.

2.- Infraestructures. Catalunya necessita un bon aeroport que tingui enllaços directes a tot el món. Necessita un corredor del mediterrani amb línees ferroviàries que arribin ràpidament a Europa. Cal garantir ser un país fort en logística. Cal buscar l’exportació de productes amb D.O. i qualitat.

3.- Cultura. Invertir en industries culturals. Donar suport a les editorials, productores i creadors. Llibres, audiovisuals, moda, música, teatre. La cultura catalana ha de buscar l’exportació i sobreviure al genocidi que ens ha sotmès l’estat espanyol durant segles.

4.- Concert econòmic. Totes aquestes inversions no es poden fer si no hi ha una possibilitat de finançament. Actualment estem patint una espoliació per part de l’estat espanyol d’uns 20.000 milions d’euros anuals. Això reclama una solució a crits i ràpid. La Generalitat té les arques sota mínims i aquesta situació és inaguantable. Els catalans haurem de ser valents i plantar-nos o prendrem mal.

5.- Canvi de mentalitat. En primer lloc potenciar el consum intern. Potenciar el consum de productes locals, tenim un mercat potencial molt molt important. En segon lloc, acabar amb el consumisme salvatge i promoure el consum responsable. Consumir menys però de qualitat. No es pot aguantar l’economia de l’utilitzar i llançar. Una televisió o un cotxe ha de durar una dècada, com les televisions i els cotxes d’abans. Tot això potenciaria el comerç tradicional enfront les multinacionals que exploten recursos i treballadors, que produeixen productes barats i de baixa qualitat, i que uns pocs gaudeixen de beneficis escandalosos.

6.- Cooperativisme i lluita sindical. Potenciar el cooperativisme com a forma d’organització productiva i distribució de riquesa. A banda, lluitar per acabar amb l’esclavatge de la mà d’obra barata al tercer món i garantir els drets dels treballadors en aquests països i aconseguir que els productes tinguin el preu just.

7.- Control. No pot tornar a passar que s’especuli amb productes de primera necessitat. L’habitatge és un dret i s’ha jugat amb ell. Cal un control de preus i de mercat per tal que l’especulació no pugui convertir-se en un mètode fàcil i assequible d'aconseguir diners fàcils. Aquesta crisis té milions de víctimes, amb família, amb fills, que ho estan passant molt malament. Cal un major control de caixes i bancs, ja que han demostrat ser uns irresponsables. Cal un major control de la corrupció política, part culpable d’aquesta crisis Inmobiliaria són els ajuntaments que han jugat al joc de l’especulació amb requalificacions escandaloses.

Cal ser valents i impulsar polítiques trencadores que segurament no comportaran canvis a curt termini, però crec que les solucions per aquesta crisis seran llargues i necessiten el seu temps.

Jordi Rius i Mercade