13/12/07

Tortuges a la Riera


Vuit persones amb malaltia mental recuperen el bosc de ribera del Gaià

Troben dues tortugues autòctones que es consideraven desaparegudes a la resclosa de la Riera

EL PUNT - N. SERRET. La Riera de Gaià
La recuperació del bosc de ribera de la zona de la resclosa de la Riera de Gaià ja és un fet, després que vuit persones amb alguna malaltia mental hi hagin treballat durant mig any. El projecte conjunt entre l'Associació Aurora, la Diputació de Tarragona i l'Obra Social «la Caixa» ha permès eliminar la canya que envaïa la zona, replantar espècies autòctones i sobretot permetre la integració laboral dels vuit homes que formen part de la brigada forestal. A més, durant els treballs, han identificat dues tortugues de rierol, un mascle i una femella, que fa plantejar als responsables dels treballs la seva reintroducció a la zona.
La recuperació d'11.900 metres quadrats, un 30% més del que van plantejar-se inicialment, ha permès als vuit usuaris de l'Associació Aurora que hi han treballat «desenvolupar l'autoestima i l'autodeterminació personal», segons va explicar el president de l'entitat, Francisco Manzanares. Els responsables de l'associació van destacar ahir durant la presentació dels treballs l'efecte terapèutic per als participants de treballar a l'aire lliure en una activitat que, a més, requereix coordinació d'equip.
La zona que han recuperat comença a la resclosa de la Riera de Gaià i arriba fins al camí que enllaça amb la carretera, resseguint el curs baix del riu. El cap de l'actuació, Antoni Ruiz de Castroviejo, va fer memòria ahir de l'estat de deixadesa del terreny, que s'havia vist devorat pel canyissar que, alhora, havia fet desaparèixer la vegetació autòctona. Per això, després d'«eliminar la vegetació invasora», explica Ruiz, van replantar fins a divuit espècies autòctones, com l'àlber o el tamariu, que adoben amb el triturat de residus de canya reutilitzat. Gairebé totes les tasques s'han fet a mà perquè la presència de màquines, que s'han utilitzat en moments puntuals, podia malmetre la llera del riu. La feina a la resclosa també ha permès a la brigada aprendre quines plantes o arbres tenien a les mans. Així ho explica Jordi Torrens, que va i torna cada dia des de Reus, i que està determinat a trobar algú que el porti a la Riera un cop arribi la primavera per poder veure el resultat de l'esforç quan la natura està més ufanosa.

L'espai, que pertany a la Xarxa Natura 2000, s'alimenta de l'aigua sobrant dels regants de la Riera de Gaià que s'acumula a la bassa de la resclosa: «És neta i fonda», segons indica el cap dels treballs, la qual cosa fa que tingui «un gran valor natural» i que es pugui parlar «d'un ecosistema de ribera».


RECUPERACIÓ DE LA TORTUGA AUTÒCTONA.
La desaparició del canyissar va permetre deixar al descobert part de la fauna, l'animal més destacable de la qual és la tortuga de rierol pel fet que es creia desapareguda a la zona. Antonio Martínez, que forma part de la brigada, relatava ahir que van trobar una tortuga femella, en edat de reproducció, a la qual van anomenar Aurora: «va sortir mentre netejàvem les canyes i, després d'identificar-la, la vam tornar al riu». A més de la femella, s'hi ha trobat un mascle més jove, però també en edat de reproducció. Les identificacions han dut els tècnics a plantejar-se un projecte de seguiment per promoure la supervivència dels exemplars, així com una possible reintroducció si la Generalitat els dóna el vistiplau. A banda de les tortugues, comentava ahir Antoni Ruiz, «s'han identificat ocells com ara el blauet i la fotja».

Aquesta setmana serà l'última del treball iniciat el mes de maig passat, però caldrà «continuar les tasques de manteniment –comenta un dels tres tècnics que hi han actuat– i regar i controlar a la primavera». De fet, segons el mateix tècnic, «són necessaris deu anys perquè el bosc de ribera estigui completament recuperat».


RECERCA DE PROJECTES D'INSERCIÓ.
Els vuit integrants de la brigada forestal han combinat la feina a la resclosa amb la feina de jardineria que realitzen a través del centre de treball de l'Associació Aurora. Però la voluntat de l'entitat, tal com explica Jaume Santos, que n'és el gerent, és «consolidar la brigada forestal», per la qual cosa Antoni Ruiz ja va avançar que «s'estan buscant altres línies de treball». «Projectes com aquest –diu el president d'Aurora– ajuden a fer sortir de l'ocultisme i de l'estigma social» les persones amb malaltia mental.

12/12/07

La Depuradora es troba en el seu límit de saturació


Segons un document signat per Na Montserrat Abella i Batllevell, com a Directora de Depuració d'EMATSA, empresa encarregada de la depuradora d'aigües de la nostra zona, ens diu que la planta depuradora és a punt de saturar-se.

La depuradora es va dissenyar per un cabal de 8.304 m3/dia en la temporada d'estiu i un cabal de 2.976 m3/dia a l'hivern. Però l'any 2006 el cabal mig ha estat de 3.554 m3/dia. Això vol dir que la mitja de càrrega contaminant d'entrada és superior a la de disseny.

Per tant conclou que "el sistema es troba en el seu límit de saturació".

Què passarà quan l'Ajuntament de la Riera executi el tot nou POUM previst ? Amb perdó però, on fotrem la merda ?

5/12/07

In - Inde - Independència!

Per primera vegada en la història de Catalunya els catalans vam sortir al carrer de manera massiva per reclamar la independència de la nostra nació. I això és només el començament.



També voldriem destacar el paper dels sindicats espanyols CCOO i UGT. Per tant cal que tinguem en compte que en un moment que el procés sobiranista avanci, aquests sindicats esdevindran barreres contraries al procés, esdevindran barreres de vertebració i forçament de l'espanyolitat i de l'estatalisme espanyol.

Per aquest motiu, hem de reforçar el paper del sindicalisme català. A Euskadi ja fa anys que han assolit aquesta fita. Actualment un dels sindicats que poden asumir el paper protagonista és la Intersindical-CSC.

http://www.intersindical-csc.org/





4/12/07

Un altre any sense escola nova

En els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l'any 2008 no hi ha cap previsió per un CEIP Montoliu a la Riera de Gaià.

Fa dos anys que l’equip de govern (CiU) té pendent d'obtenir uns terrenys per ubicar-hi la nova escola. Quatre dies abans de les eleccions van aprovar cedir els terrenys al Departament d’Educació, nosaltres ens van abstenir perquè la tramitació no la consideravem correcta i s’havia optat per dilatar el tràmit. I el temps ens ha donat la raó. Fa dos anys que la Generalitat espera aquests terrenys.

El dia 27 d’octubre de 2007, a instància del Dep. d’Educació ens van convocar per aprovar un acord complementari a la cessió, ja que els terrenys estan inclosos en una zona nova que desenvolupar un POUM. CIU no té cap intenció de comprar un terreny per fer l'escola i així estem.

En aquesta sessió vàrem preguntar a l’alcalde que si l’escola estava contemplada en els pressupostos del 2008 del Dep. d’Educació, i ens van contestar que sí i que s’adjudicaria l’obra al gener del 2008.

La documentació dels Pressupostos no indica cap partida per cap CEIP Montoliu de la Riera de Gaià. Si n’hi hagués alguna, hauria de constar en les partides de: Departament d’Educació, o Institut Català de Finances Equipaments, o GISA, organismes que computen les obres (dins d’un programa, “421 Educació General”), o fins i tot en l’annex d’altres inversions amb sistemes de finançament específics. No hi ha cap partida per a un CEIP a la Riera de Gaià. És més, les obres en centres educatius (nous o reformes) a la comarca, són:

RODA DE BARÀ CEIP SALVADOR ESPRIU OBRA
ICFE
593.850,84
RODA DE BAR

ALTAFULLA, IES
OBRA
ICFE
3.575.846,71
ALTAFULLA

VILA-SECA, CEIP
OBRA
ICFE
3.324.073,09
VILA-SECA

MORELL, IES
OBRA
GISA
1.496.000,00
MORELL, EL

TORREDEMBARRA, CEIP MOLÍ DEL VENT
OBRA
GISA
1.518.000,00
TORREDEMBARRA

LA POBLA DE MONTORNÈS CEIP NOU
OBRA
ICFE
2.664.511,85
POBLA DE MONTORNÈS, LA

SALOU, IES SALOU
OBRA
ICFE
829.280,24
SALOU

SALOU, CEIP SALOU II
OBRA
ICFE
3.706.896,55
SALOU

ALTAFULLA CEIP D'ALTAFULLA
OBRA
ICFE
250.345,93
ALTAFULLA

IES SANT PERE I SANT PAU. TARRAGONA
OBRA
GISA
176.000,00
TARRAGONA

TARRAGONA, IES FRANCESC VIDAL I BARRAQUER
OBRA
GISA
960.000,00
TARRAGONA

TARRAGONA, COMPLEX EDUCATIU
OBRA
GISA
99.000,00
TARRAGONA

Així doncs, el serial continua. Mentrestant els xiquets i les xiquetes de la riera fan les classes en un barracó.