Mostra Municipis per la Independència en un mapa més gran
La web de directe.cat ofereix amb dades actualitzades els municipis que s’incorporen a l’Associació de Municipis per la Independència.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris campanyes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris campanyes. Mostrar tots els missatges
4/11/11
24/5/11
Resultats de les eleccions municipals 2011 a la Riera de Gaià
Us apuntem les dades electorals de les Eleccions Municipals a la Riera de Gaià.
Resultats 2011:
| Partit | Regidors | Vots | % |
| CiU | 6 | 490 | 59,98% |
| JUNTS | 3 | 254 | 31,09% |
| PSC PM | 0 | 42 | 5,14% |
| P.P. | 0 | 12 | 1,47% |
Número de vots dels últims anys:
| 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | |
| CIU | 414 | 445 | 463 | 490 |
| ERC | 142 | 190 | 187 | - |
| JUNTS-IR | - | - | 158 | 254 |
| PSC | - | - | - | 42 |
| GIR | - | 47 | - |
|
| PP | - | 15 | 8 | 12 |
Participació en els últims anys :
| 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | |
| % | 81,21 | 78,8 | 75,2 | 70,44 |
Percentatge de vot els últims anys (taula i gràfic)
| % | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 |
| CIU | 72,2 | 62,8 | 55,7 | 59,98 |
| ERC | 24,8 | 26,8 | 22,5 |
|
| JUNTS-IR |
|
| 19 | 31,09 |
14/5/11
Carta als rierencs i a les rierenques
Benvolguts /des,
Us anunciem que el grup d’Esquerra de la Riera de Gaià ha decidit no concórrer a les eleccions municipals del proper dia 22 de maig. Les llistes han estat publicades i Esquerra no surt entre les 4 candidatures que es disputaran les 9 places de regidors a l’Ajuntament del nostre poble.
En primer lloc volem donar les gràcies a l’actiu més valuós que Esquerra ha tingut durant tots aquests anys: les persones que han treballat per un projecte amb il·lusió, els que han donat la cara i els que han treballat des de la segona línea, els que ens heu votat, els que ens heu animat i, fins i tot els que des de la crítica, de vegades salvatge, ens han donat força.
Malgrat les traves, els impediments, la falta de diàleg, l’ocultació d’informació, etc per part de l’ajuntament, nosaltres estem contents de la feina feta: hem aconseguit fer sentir la nostra veu i fer pressió per canviar projectes. Com a grans temes hem treballat el nou Pla Urbanístic, presentant al·legacions i donant el nostre punt de vista, encara que no ens consultessin mai. Hem pressionat tot el que hem pogut per aconseguir la magnífica escola nova, visitant al delegat d’ensenyament o donant suport a iniciatives de l’AMPA. Hem fet un seguiment de l’equip de govern, que és la feina que havíem de fer com a oposició, que és la feina a què ens han condemnat tots aquests anys degut a la falta de diàleg i de consens.
Sobretot hem treballat per la pluralitat política, intentant generar debat polític, cosa que ha estat la feina més dura i fins i tot, a vegades, la més desagradable. Encara ara es limita o s’impedeix al màxim el debat de les idees, el de la política municipal – la política en majúscules, la política del dia a dia, del carrer – ja que incomoda o no interessa mostrar la diversitat d’opinions. Encara ara hi ha problemes de llibertat d’expressió a la revista municipal, es nega un local als grups polítics que no governen o es nega el permís a fer actes polítics en determinats locals municipals. Però tot i així hem obert una escletxa, hem picat pedra i hem obert forat. Va ser molt dur començar i sentir determinades afirmacions molt grosses per part de l’alcalde en alguna publicació o determinades campanyes al carrer o a Internet. Però vam aguantar amb força i hem aconseguit la normalització de la diversitat política al carrer. No fa gaires anys encara hi havia certa por a parlar de política en públic i els que ho fèiem érem titllats fins i tot d’enemics del poble, increïble però cert. Això per sort ja ha passat a la història i esperem que no tornin situacions similars.
També volem manifestar que encara creiem que cal un canvi al nostre ajuntament i sempre donarem suport a la gent disposada a seguir apostant per noves idees, per trencar vells esquemes i funcionaments ja caducs. Per higiene democràtica, per regeneració política, cal un canvi al capdavant de l’ajuntament. Portem 28 anys amb el mateix projecte i potser ja és hora de renovar, d’obrir finestres i que entri aire fresc, amb noves maneres de governar, amb un ajuntament més obert a tothom, amb més ganes de fer coses, més modern, actual i més comunicatiu, amb un projecte de futur, tant local com nacional, i amb idees clares davant la crisi que ens afecta.
Potser Esquerra no hi és com a candidatura, però des de nous projectes o des de totes i cada una de les persones que durant aquests anys ens han donat suport, seguirà mantenint i atiant la flama que ens ha de portar cap a un nou i millor Poble.
12/5/11
La campanya rierenca a Internet
La campanya de les eleccions municipals de la Riera es deixa veure una mica per internet. Podem trobar dos blocs: el primer, de la candidatura Junts per la Riera, amb pocs dies de vida, és el més actualitzat i hi trobarem els actes acompanyats de fotos i el seu programa electoral. En conseqüència ja s’ha anunciat el tancament del bloc d'Iniciativa Rierenca. També cal destacar que trobarem Junts per la Riera al facebook.
Al bloc de CIU a la Riera només hi trobarem un apunt creat el novembre de l’any passat i res més. Ja sabem que la comunicació i la transparència no és la principal virtut de l’actual equip de govern en funcions.
Dels altres partits que es presenten no en tenim notícia.
Les adreces de tot plegat:
Bloc - http://www.juntsperlariera.com/
Facebook - http://www.facebook.com/profile.php?id=100002306698515
Bloc - http://ciulariera.blogspot.com/
Per part nostra seguirem mantenint el nostre bloc per tal de seguir la política local, comarcal i nacional i donar a conèixer la nostra opinió sobre el que es cou al nostre poble.
14/12/09
Hem sortit de l’armari!
Les consultes populars d’ahir van ser un èxit.
En primer lloc constatar la importància de l’organització de consultes en 166 municipis en menys de dos mesos amb milers de voluntaris i sense suport dels organismes públics.
Reafirmar que la participació d’un 30% en un referèndum no vinculant, organitzat per la societat civil i en condicions precàries (per exemple, a Berga la gent votava en un pàrquing) és un lliçó de democràcia participativa. Tampoc hem de oblidar que la gent del NO lògicament no ha participat, ja que no era vinculant, això és normal. A banda tampoc no ha participat una part del SI moderat. Ha participat el SI amb entusiasme i s’ha demostrat que aquest SI pot ser majoritari en cas d’un referèndum oficial. També cal constatar que els partits no s’han involucrat directament i no han fet una crida al vot de manera fervorosa. Per tant és tot un èxit.
Una de les conseqüències d’aquestes consultes és el fet de que l’independentisme català ha sortit de l’armari mundial. El mitjans de comunicació internacionals s’han fet ressò de les consultes i això és un pas de gegant en la internacionalització del fet nacional català.
Per tant, felicitats a tots/es. Visca Catalunya Lliure!
17/11/09
Acte central de les consultes per la independència
Acte central de la Coordinadora Nacional, el 29N a Barcelona
El proper diumenge 29 de novembre a les 12:00h a l´auditori del Fòrum de Barcelona, s'hi farà l’Acte Nacional d’inici de la campanya de la Consulta sobre la Independència. En aquest acte hi intervindran representants de les Comissions Organitzadores de tot el país a més del filòsof Josep-Maria Terricabras. Aprofitant la trobada, i de les 10:00h i fins les 12:00h es convocarà el Consell Plenari de la Coordinadora de la Consulta sobre la Independència on farem tallers de formació en cadascun dels àmbits de treball prioritaris de la Consulta: campanya de participació, vot anticipat, jornada electoral, aspectes jurídics...
10/9/09
Fem el vermut a Arenys
LA PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR FA UNA CRIDA, A GRANS I PETITS, A FER UN VERMUT A LA PLAÇA DE LA VILA D’ARENYS DE MUNT EL DIA 13 DE SETEMBRE, A LES 12H DEL MIGDIA, EN DEFENSA DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ.
La Plataforma pel Dret de Decidir manifesta el seu profund desacord amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de donar permís a Falange Espanyola, perquè es manifesti el proper dia 13 de setembre a Arenys de Munt.
La Conselleria d'Interior havia anul·lat el permís, concedit a aquesta organització, per manifestar-se aquest dia i l'havia traslladat a una data posterior , a instàncies de l'ajuntament d'Arenys i d'altres entitats de la població, que tenien por del desordre públic que aquesta manifestació podia provocar.
Avui, però, el Tribuna Superior de Justícia de Catalunya ha revocat aquesta anul·lació i ha concedit el permís de manifestació a Falange Espanyola, cosa bastant sorprenent tenint en compte que, per evitar aldarulls, s'han prohibit manifestacions d'altres grups polítics de signe completament diferent en altres punts de l'Estat. Sembla, doncs, que la justícia no s'aplica igual per a tot el territori de l'Estat ni per a tots el grups.
També, avui, la jutgessa del Tribunal Contenciós ha anul·lat l'acord del ple d'Arenys que dóna suport a la consulta a instàncies de l'advocat de l'Estat, d'ideologia falangista i malgrat les al·legacions presentades per l'entitat organitzadora.
La PDD denuncia que el TSJC ha anul·lat el dret de decidir del Govern de Catalunya en una Qüestió que és competència seva com és l'ordre públic.
La PDD insta al govern de la Generalitat perquè protegeixi la llibertat d'expressió i garanteixi el per exercir-la.
La PDD davant la prohibició que l’ajuntament doni suport a l’exercici d’un dret fonamental de les persones com és la llibertat d'expressió fa una crida perquè el proper diumenge, dia 13 de setembre a les 12h del migdia, tothom vagi a Arenys de Munt a fer un vermut col·lectiu per la llibertat d'expressió.
Barcelona, 9 de setembre de 2009
Àrea de comunicació:
Plataforma pel Dret de Decidir,
telèfon 934103155
![marxa_torxes[2]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdZzgfhzy1qQUX2jBuHoQgWwJiojdWT3Qj2KnT_S_0_n5LObMbpmKZEhq1l5LNSG0S1iRpBXK_oGA5AUapmrUzwCurSHrE2BHjgZQmydzxaaXKO0WK7cxLhba4x25O4ro4mElk9vfFWU4/s1600-h/marxa_torxes%5B2%5D%5B9%5D.jpg "marxa_torxes[2]")
7/9/09
Vullvotar.cat
Joel Joan, Alfons López Tena, Elisenda Paluzie i el batlle d'Arenys de Munt, entre els primers signants · VilaWeb us convida a expressar el suport a les consultes per la independència mitjançant aquesta campanya
Arran de la convocatòria a Arenys de Munt d'una consulta popular sobre la independència del nostre país i dels obstacles polítics i jurídics amb què ha topat, VilaWeb ha començat la campanya Vullvotar.cat, mitjançant la qual podeu proclamar que tenim el dret de votar en tot moment sobre el nostre futur. Per fer-ho, podeu omplir aquest formulari, perquè constin el vostre nom (o les vostre inicials) i la comarca d'on sou. En aquesta pàgina podeu veure la llista d'adhesions a Vullvotar.cat; les primeres han estat la del batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra; el regidor de la CUP de la mateix població, Josep M. Ximenis; l'actor Joel Joan; l'economista Elisenda Paluzie; el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena i l'historiador Jordi Bilbeny.
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3628029&p_edi=General
30/3/09
Iniciativa Legislativa Popular Referèndum d'Autodeterminació
S'inicia un nou projecte d'Iniciativa Legislativa Popular (ILP), per tal que el Parlament aprovi una llei de convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació.
En aquesta ocasió, volem que la ILP tingui el suport més ampli possible per això et demanem que formis part de la comissió promotora adherint-hi.
Resolucions del Parlament de Catalunya a favor del dret d'Autodeterminació.
- Resolució 98/III de 18 de desembre de 1989 publicada al Bolletí Oficial del Parlament de Catalunya (Pàg. 3)
RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya :
1. Declara, solemnement, que Catalunya forma part d’una realitat nacional diferenciada en el conjunt de l'Estat, fet que el poble català ha sostingut en tot moment, tant des de les seves forces polítiques, de les institucions culturals i civils del país,corn des de la consciència de la majoria dels seus ciutadans i ciutadanes.
2. Manifesta que l’acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democracia, no significa la renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preambul de l'Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979.
- Resolució 679/V de 1 d’octubre de 1998 publicada al Bolletí Oficial del Parlament de Catalunya (Pàg. 10)
RESOLUCIÓ
I. Organització i administració de la Generalitat i govern
local
I.I. Autogovern
1. El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració del cinquantè aniversari de la Declaració universal dels drets humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat.
13/3/09
Crònica de la Manifestació a Brussel.les
Yolanda Roch - Crònica de la Manifestació a Brussel.les
En quant a les dades que ballen, s'havia confirmat la presència de 5.000 persones des de Catalunya, entre els vols i els autocars que es varen organitzar. Hi havia molta gent que havia anat amb cotxe particular que no estaven comptabilitzats. Es van sumar a la manifestació els Independentistes Flamencs, els Venecians, del País Valencià i del País Vasc.
Jo diria que com a mínim 9.000 persones van participar a la manifestació i que problament sí erem 10.000.
Durant tota la manifestació es van cantar cançons catalanes de caire reinvindicatiu, va ser un clam a la llibertat dels pobles i a la defensa de la nostra identitat. També els castellers, van pujar diversos pilars durant el recorregut.
Ens vam sentir molt bén acollits pels ciutadans de Brussel.les i estaven assabentats de la nostres peticions. Sortien al balcó i ens aplaudien.
Després de la manifestació em van comentar que hi havia un grup d'espanyols que van increpar a participants de la manifestació però no va haver aldarulls, perquè es van sentir sols i van desistir del seu intent de crear conflicte.
Jo pensava que no hi hauria tanta gent, per tant estic molt satisfeta del resultat de la convocatòria, perque ha servit per dir a Europa que hi SOM, ens hem fet presents.
Al vespre a l'hora de sopar en els aparadors de molts locals lluïa l'Estelada o bé la Senyera.
Com veieu per la quantitat de gent que es va desplaçar per un objetiu comú, t'adonés que cadascú de nosaltres compta. Que no podem pensar que ja ho faran els altres!
Salut!
Yolanda Roch
9/1/09
Manifest de suport al David de La Fornal
A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l'empresonament immediat.
La detenció i l'execució d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.
Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.
Persecució política contra més de deu anys de lluita
Han passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.
Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:
- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.
- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.
- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.
Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.
Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal.
Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones sota signants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.
Enviar adhesions a:
suportdavid@gmail.com
http://davidvilafranca.blogspot.com
17/12/08
La Intersindical-CSC celebra el fre a la directiva de les 65 hores i espera que s’enterri definitivament en tres mesos
El vot dels i les europarlamentàries, doncs, ha suposat la introducció d’una mica de sensatesa vers el que va acordar el passat mes de juny el Consell de Ministres de la UE, amb l’abstenció del ministre espanyol i el vot a favor del ministre francès com a gestos còmplices del que podria haver suposat una de les majors retallades de drets laborals dels darrers anys a Europa. Cal esperar que els tres propers mesos, en els quals cal que Parlament i Consell de Ministres pactin una proposta conjunta, serveixin per demostrar que cap acord és possible i s’enterri definitivament aquesta directiva.
La Intersindical-CSC es va posicionar des del primer moment en contra d’aquesta mesura i, a més de les mobilitzacions, ha editat material divers per tal de sensibilitzar i pressionar per la retirada de la directiva, un conjunt d’accions que, unides a totes aquelles que en la mateixa línia han tingut lloc arreu d’Europa, han aconseguit els seus objectius. Cal no oblidar, però, que l’objectiu de la Intersindical-CSC és lluitar en favor d’una jornada laboral de 35 hores que permeti reduir l’atur i garantir un treball de qualitat.
3/12/08
La recepció Tv3 ha estat prohibida al País Valencià
La recepció Tv3 ha estat prohibida al País Valencià!!
Per la llibertat d’expressió, NO al tancament!
Segons s'ha confirmat, el Govern valencià del PP ataca de nou amb el tancament dels repetidors de TV3 d'Alginet i la Llosa de Ranes amb la complicitat silenciosa del Govern espanyol del PSOE. Cal tornar a reclamar a Europa els drets democràtics més elementals davant d'un deteriorament de la qualitat democràtica i de les llibertats al nostre país. Espanya ataca de nou a través dels seus ambaixadors a la nació catalana. Enviem correus reclamant l'actuació de la Comissió Europea i fem sentir la nostra veu a Europa, adrecem-nos amb aquesta carta a les institucions europees, en les persones de:
* Viviane Reding, Comissària de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació
* Ján Figel, Comissari d’Educació, Formació, Cultura i Joventut
* Hans-Gert Pöttering, President del Parlament Europeu
* P. Nikiforos Diamandouros, defensor del poble europeu
Per participar en la campanya fés clic al baner de sota:
1/12/08
Decidim.cat farà una consulta popular d'autodeterminació a nivell local
L'entitat ja compta amb 1.090 càrrecs electes adherits
Decidim.cat ha reunit aquest diumenge, per primera vegada, els càrrecs electes de l'àmbit municipal que donen suport al moviment, un any després de la seva creació. De la trentena d'alcaldes i altres càrrecs de l'àmbit municipal que el desembre del 2007 van impulsar-ne el manifest, han passat ara a 1.090 adherits. Un moviment 'absolutament transversal', segons l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbregues, ja que aglutina representants de CDC, UDC, ERC, ICV i també PSC i que compta amb una 'força imparable', que reclama el dret a decidir dels catalans i que es compromet a dur-ho a terme mitjançant una consulta popular d'àmbit local coordinada arreu del territori.
En total, Decidim.cat suma ja 1.090 adherits, representants de 477 municipis distribuïts arreu de les 41 comarques catalanes, i també de Conflent, Mallorca i Alacantí. Entre aquestes 1.090 persones hi ha 164 alcaldes, de gairebé tots els partits polítics amb representació parlamentària, i d'altres partits extraparlamentaris. A nivell barceloní, s'hi han adherit Ricard Gomà (ICV), Jordi Portabella (ERC) i Xavier Trias (CiU).
El moviment Decidim.cat sorgeix el desembre del 2007 amb la creació d'un manifest impulsat per una trentena de càrrecs electes municipals amb la intenció d'articular un moviment que respongui a la demanda ciutadania, expressada en la manifestació de l'1 desembre de l'any passat a favor de l'autodeterminació, de poder exercir el dret democràtic de decidir 'lliurement', segons Fàbregues, el futur del poble de Catalunya. 'La societat civil així ho reivindica', assegura l'alcalde de Sant Pere de Torelló, i el món municipal no vol estar 'exclòs' d'aquest procés.
Amb aquest objectiu, els impulsors de Decidim.cat es plantegen, en primer lloc, 'implementar, fer pedagogia i lluitar pel dret a decidir i l'autodeterminació' des de l'àmbit local. I en segon lloc, 'l'exercitació d'aquest dret'. Una exercitació que passa, segons expliquen en el seu manifest, per l'aprovació i desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i el desplegament de la Llei de consultes populars. Tot i així, el document reconeix que serà 'gairebé impossible' que el Consell de Ministres aprovi 'mai' una consulta popular d'autodeterminació a Catalunya.
És per aquest motiu que Decidim.cat vol aprofitar 'l'escletxa' que atorga la Llei en l'àmbit local, que permet fer consultes populars a cada municipi ambla prèvia aprovació del Ple de l'Ajuntament. 'Si no ens el donen el fem', assegura Fàbregues. Així, el moviment es compromet a, 'més enllà de les formacions polítiques' de cada un, 'formalitzar en una mateixa data' una consulta popular d'àmbit local en un futur.
Ara per ara Decidim.cat no planteja una data exacta o un horitzó, l'objectiu primer és aglutinar a quanta més gent millor, per tal d'assolir una 'majoria suficient' que permeti tirar endavant la consulta. Malgrat tot, el moviment sí planteja la possibilitat de tirar endavant una acció coordinada i conjunta dels diferents càrrecs electes locals en cas d'una eventual sentència adversa per part del Tribunal Constitucional en contra de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
L'alcalde de Sant Pere de Torelló (ERC), juntament amb l'alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé (ERC) i l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla (CiU), han destacat la importància d'aquest moviment, que es constitueix com a tal aquest diumenge, amb la primera reunió dels càrrecs electes municipals adherits, que per primera vegada a la història de Catalunya aconsegueix recollir la 'voluntat municipalista de centenars de regidors i alcaldesses per aglutinar-se per un objectiu comú', el dret a l'autodeterminació. Un moviment 'absolutament imparable', segons Fàbregues.
29/4/08
Intersindical-CSC: sindicalisme català
El nostre país pateix una anomalia que constitueix i constituirà un obstacle important en el camí cap a la sobirania: l'absència d'un sindicalisme nacional i de classe majoritari. Al contrari que en el cas de Galícia i el País Basc, els treballadors del nostre país han trobat tradicionalment el seu paraigua sindical a organitzacions d'àmbit estatal. L'equivalent de la CIG, d'ELA o de LAB al nostre país, la Intersindical CSC, és encara el cinquè sindicat a Catalunya, per darrere de la USOC, de la CGT, d'UGT i de CONC.
Els propis sobiranistes disten molt d'estar tots concentrats a les files de la Intersindical. I és per això que esdevé tan important teixir ponts de complicitat entre tots els sindicalistes que reivindiquen la sobirania del poble català. Aquest Primer de Maig, Dia del Treballador i la Treballadora, es compleix un any de la creació del primer espai transversal que agrupa el sindicalisme sobiranista: Sindicalistes per la Sobirania. Us convidem a visitar la seva web, seguir les seves activitats i, si sou sindicalistes, a unir-vos a la plataforma.
11/3/08
QUAN ELS NOSTRES NO VAN A VOTAR
Fem una anàlisi dels resultats a Catalunya. Veiem els vots dels principals partits.
|
| 2008 | 2004 | Diferència |
| PSC | 1.672.777 | 1.586.748 | 86.029 |
| CiU | 774.313 | 835.471 | -61.158 |
| PP | 604.964 | 626.107 | -21.143 |
| ERC | 289.927 | 638.902 | -348.975 |
| IC-V | 181.753 | 234.790 | -53.037 |
Primer cal tenir en compte que la participació a les eleccions va baixar del 75,9% (2004) al 71,1% (2008), és a dir, va baixar un 4,8%. Els vots als 5 principals partits sumen en total 398.284 menys.
Tots els partits menys el PSC van perdre vots. ERC ha perdut 348.975 vots i el PSC n’ha guanyat 86.029. És probable que una part molt important de vots perduts d'IC-V hagin anat a parar al PSC però creiem que fou poca la migració de vots d'ERC al PSC (i en tot cas insuficient per explicar tota la davallada d’ERC). Pensem que una part molt important de votants d'ERC s'han quedat a casa.
Ara cal debatre a fons l'actual estratègia d'ERC i sobretot els objectius de futur. Creiem que ERC ha de tornar a il·lusionar els independentistes d'aquest país, que cada cop són més. Hem d'aprofitar l'actual situació d’ebullició sobiranista per tal que ERC en sigui el principal referent.
L’independentisme és l’opció més lògica pel futur del nostre poble.
9-M: La indecent festa de la democràcia.
Pau Plana i Parés
Si la democràcia és basa en la participació ( un cop cada moolt temps.. 1 dia de cada 1460, per cada una de les convocatòries si no hi ha cap avançament) ahir es va vexar un d’aquests drets amb la supressió i confiscació del material de moltes taules del dret de decidir, sobre tot a Tarragona i Barcelona.
A la Riera el dia va començar amb normalitat però rebent notícies del tancament d’algunes taules de pobles del voltant fins que també ens va tocar el rebre. La junta electoral havia prohibit que es recollissin signatures per ser un dia de contesa electoral ( a Girona no va passar... potser estaria bé que s’aclarissin!!).
Amb el destacament de 6 Guàrdies Civils, ens van fer clausurar la taula i ens van confiscar, segons les instruccions que ells tenien, la caixa amb el material “propagandístic polític” que contenia. Vam poder recollir els diners dels mocadors que s’havien venut i les butlletes signades però tot lo altre s’ho van quedar (és cert que ens volien tornar dos bolígrafs que no portaven el logo de la plataforma però els vam acabar deixant... ja no venia d’aquí!!).
Després de prendre les dades d’alguns dels presents a la taula, i tancar l’acta van marxar i ara restem a l’espera de que ens tornin el material i si es du a terme alguna acció legal per part de la plataforma.
Ahir, en la “festa de la democràcia”, es va voler silenciar un acte que no pretenia interferir en les eleccions, si no que sols volia recollir signatures per poder demanar que Catalunya pugui convocar referèndums, és a dir per potenciar la participació. És indignant que uns que es diuen demòcrates arribin a aquests extrems. Són les indecents paradoxes de la democràcia en que ens fan viure!
Pau Plana i Parés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)