Cal ser valents

Jordi Rius i Mercade

Jo no sóc economista però almenys, dins de les meves possibilitats, intentaré donar el meu punt de vista sobre l’actual crisis i les possibles solucions que se’ns ofereixen.

Aquests dies estic llegint el llibre de la Patricia Gabancho, “Crònica de la Independència”. L’autora practica la política ficció i ens narra la possible independència de Catalunya en el nostre temps i com es veu l’evolució del país cap al 2037. I, és clar, també explica com ens vam poder ensortir de l’actual crisis. Molt interessant com l’autora ens dona les claus d’una possible sortida, agafant alguns arguments de Serge Latouche, l’economista promotor del moviment del Decreixement.

Jo personalment considero que aquesta crisis marca la fi d’una etapa de capitalisme i consumisme frenètic. Això obligarà, es vulgui o no, a reestructurar el model econòmic i sobretot a canviar la mentalitat de la gent. I de moment veig que els governants només s’entesten a buscar mesures populistes i ràpides que no aconseguiran resultats òptims, podríem parlar de “pan para hoy y hambre para mañana”. Per exemple, el Pla de Fiançament Local dona feina per uns quants mesos a molta gent, però què passarà quan acabi? On tornarem a col.locar a tota aquesta gent? Quines mesures s’haurà de prendre?

Intentaré desglossar els punts que crec que són claus en aquest tema i algunes apostes que crec que s’haurien de fer. No negaré que la meva utopia – l’anarquisme social – em podria portar a donar arguments més radicals, però m’he contingut i proposo mesures totalment assumibles per tothom :

1.- Reconversió. Catalunya pateix dues crisis, la financera, que és la que es pateix mundialment i la constructora, a causa del model econòmic dels últims anys destinat sobretot a aquest sector. La crisis financera pot tenir possibilitat de solució a curt plaç però la crisis del sector de la construcció obliga a buscar una reconversió del sector. Cal recol.locar a desenes de milers de persones que treballaven en aquest sector. Si volem ser un país del primer món hem de deixar de ser mà d’obra barata i ser un país de tecnologia. Això implica invertir en desenvolupament, coneixement, tècnica. Catalunya pot invertir en investigació mèdica, té bons professionals que han de marxar a l’estranger per treballar. Es pot invertir en empreses informàtiques ja que també tenim bons programadors. Es pot invertir en investigació i instal.lació de energies renovables, sobretot la solar, i depuradores on també tenim bones empreses. Invertir en innovació alimentaria, on tenim bons productes i bona cuina. També som bons en el disseny, podem ser una potència internacional en aquest sector.

2.- Infraestructures. Catalunya necessita un bon aeroport que tingui enllaços directes a tot el món. Necessita un corredor del mediterrani amb línees ferroviàries que arribin ràpidament a Europa. Cal garantir ser un país fort en logística. Cal buscar l’exportació de productes amb D.O. i qualitat.

3.- Cultura. Invertir en industries culturals. Donar suport a les editorials, productores i creadors. Llibres, audiovisuals, moda, música, teatre. La cultura catalana ha de buscar l’exportació i sobreviure al genocidi que ens ha sotmès l’estat espanyol durant segles.

4.- Concert econòmic. Totes aquestes inversions no es poden fer si no hi ha una possibilitat de finançament. Actualment estem patint una espoliació per part de l’estat espanyol d’uns 20.000 milions d’euros anuals. Això reclama una solució a crits i ràpid. La Generalitat té les arques sota mínims i aquesta situació és inaguantable. Els catalans haurem de ser valents i plantar-nos o prendrem mal.

5.- Canvi de mentalitat. En primer lloc potenciar el consum intern. Potenciar el consum de productes locals, tenim un mercat potencial molt molt important. En segon lloc, acabar amb el consumisme salvatge i promoure el consum responsable. Consumir menys però de qualitat. No es pot aguantar l’economia de l’utilitzar i llançar. Una televisió o un cotxe ha de durar una dècada, com les televisions i els cotxes d’abans. Tot això potenciaria el comerç tradicional enfront les multinacionals que exploten recursos i treballadors, que produeixen productes barats i de baixa qualitat, i que uns pocs gaudeixen de beneficis escandalosos.

6.- Cooperativisme i lluita sindical. Potenciar el cooperativisme com a forma d’organització productiva i distribució de riquesa. A banda, lluitar per acabar amb l’esclavatge de la mà d’obra barata al tercer món i garantir els drets dels treballadors en aquests països i aconseguir que els productes tinguin el preu just.

7.- Control. No pot tornar a passar que s’especuli amb productes de primera necessitat. L’habitatge és un dret i s’ha jugat amb ell. Cal un control de preus i de mercat per tal que l’especulació no pugui convertir-se en un mètode fàcil i assequible d'aconseguir diners fàcils. Aquesta crisis té milions de víctimes, amb família, amb fills, que ho estan passant molt malament. Cal un major control de caixes i bancs, ja que han demostrat ser uns irresponsables. Cal un major control de la corrupció política, part culpable d’aquesta crisis Inmobiliaria són els ajuntaments que han jugat al joc de l’especulació amb requalificacions escandaloses.

Cal ser valents i impulsar polítiques trencadores que segurament no comportaran canvis a curt termini, però crec que les solucions per aquesta crisis seran llargues i necessiten el seu temps.

Jordi Rius i Mercade