Sembla mentida que es vulgui obviar que a tots els pobles i les comarques de la nostra Catalunya hi ha treballadors i treballadores, pagesos i pageses, paletes, grangers i artesans,.. que s’han esforçat com tothom per tirar endavant amb les seves vides.
Sembla talment com si es volgués donar una imatge contraposada de la Catalunya obrera de la immigració dels anys 60 enfront una suposada Catalunya burgesa. No és més que intentar alimentar el fals mite del catalanisme burgés. Això atempta contra la Catalunya real.
A la Riera hem tingut i tenim al llarg del segle XX la Fàbrica. Enmig del cor del poble, una fàbrica tèxtil hi ha estat present, traient fum, durant dècades, i encara és viva. Tot rierenc o rierenca té vincles amb aquesta fàbrica, hi han treballat des de l'adolescència o tenen familiars que hi han posat moltes hores de la seva vida.
En homenatge a tots els rierencs obrers, pagesos i paletes, us oferim un dels poemes més coneguts de Martí i Pol, inclòs a la seva obra La Fàbrica, titulat l’Elionor.
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada