Alguns llibres per St Jordi

Les llàgrimes de la senyoreta Marta

Pep Puig 

Col·lecció: Narrativa

Numero: 306

"Les llàgrimes de la senyoreta Marta és una novel·la d'amor com feia anys que no es llegia en català" La Vanguardia

El Pau de cal Sabater és un adolescent “molt guapo” que va passant tranquil·lament els dies entre la colla d'amics, l'equip de futbol del poble, l'institut i la Mireia, la noia amb la qual festeja. Però un bon dia l'entrenador li demana que vagi a casa seva per donar un encàrrec a la seva dona. Aquell dia, la vida del Pau fa un gir inesperat.
Les llàgrimes de la senyoreta Marta és una esplèndida novel·la d'iniciació, la crònica lluminosa de les peripècies d'un grup de nois en un poblet mediterrani i, sobretot, un relat carregat d'ironia sobre els aprenentatges d'un d'ells entre els braços de la senyoreta Marta, la mestra de l'escola. Explicada des de la distància dels anys, el narrador, més que recordar sembla que jugui a recordar, a inventar-se una memòria, com si no li importés tant ser fidel als fets com sobretot a les paraules. Amb una riquíssima galeria de personatges secundaris que pot fer pensar en certes pel·lícules italianes i un to entre líric i poca-solta, Pep Puig basteix una comèdia amarga i una mica marrana sobre el desig i les seves conseqüències desastroses.

Autor:
Pep Puig i Ponsa neix a Terrassa el 1969. Actualment viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al camp de Tarragona. La seva primera novel·la, L'home que torna, va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d'una molt bona acollida per part de la crítica i dels lectors.

 

Independència 2014 - El full de ruta d’Esquerra Independentista.

Horitzó Llibertat 2008-2014"
Autor/s: Uriel Bertran, Hèctor López Bofill, Pilar Dellunde, Joaquim Montclús, Toni Fullat, Núria Arnau,francesc Sànchez, Jordi Brilles, Jordi Rofes, Lluís Pérez i Pol Pagès.
Pròleg Jaume Renyer

Amb la descripció de les greus conseqüències que comporta pels Països Catalans l’actual situació de dependència d’Espanya comença Independència 2014. Un llibre que mostra obertament els projectes d’alliberament nacional d’una nova fornada de dirigents polítics, desacomplexadament independentistes i amb una gran formació acadèmica.
Independència 2014 exposa abastament les raons de la independència en el món global d’avui. Aviat naixeran nous estats a Europa: Escòcia, Flandes, Kosovo, Euskal Herria,... I els Països Catalans? Seran solament espectadors d’aquest procés?
Quan obtenir l’estat propi és més necessari i possible que mai, per primera vegada l’independentisme català desenvolupa amb el pla Horitzó Llibertat 2008-2014 totes les etapes que caldrà superar fins proclamar l’Estat Català dins la Unió Europea, i descriu abastament el model d’estat que es proposa construir: la República Catalana -federal, social, laica i democràtica-.
Finalment, s’exposa quin ha de ser el model de partit modern capaç d’executar el pla mestre. Amb uns lideratges ferms i solvents, capacitats per regenerar la política catalana que s’enfonsa per moments en el descrèdit i la manca d’ambició.
La propera estació: independència.

 

No tinguem por

Sílvia Soler

Pàgines: 80
Format: 13,5 x 21
Enquadernat: Rústica cosida con solapas

Sobre el llibre
No tinguem porés una reflexió lúcida sobre la situació de la llengua catalana al nostre país des d’un punt vista pragmàtic i molt original. Sílvia Soler compara el català amb un nen malalt i els catalans amb els pares que l’han de cuidar. Partint d’aquest símil tan visual, i amb uns arguments molt positius presenta una teoria per fer créixer aquesta criatura malaltissa en condicions adverses. Al capdavall, el que vol l’autora i segurament tots els catalans és «una llengua viva i sana, que serveixi per llegir Gabriel Ferrater i per anar a plaça, per escriure articles i per animar un equip de bàsquet, per enamorar- se i per fer discursos». Per això cal engrescar tothom a apuntar-s’hi perquè «aquesta criatura de salut delicada però de vitalitat demostrada és el nostre futur».
Sobre l’autora
Sílvia Solerva néixer a Figueres i viu a Badalona des de fa molt anys. És periodista i autora de les novel·les: El son dels volcans, L’arbre de Judes, Mira’m als ulls, 39+1, l’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa i 39+1+1, Enamorar-se és fàcil si saps com. Actualment col·labora a Catalunya Ràdio, Els matins de TV3, i al diari Avui.

 

Llocs de memòria dels catalans

Autor: Albert Balcells
Col·lecció: Perfils [Num 84 ]

Ed. Proa

Text de contraportada

Un lloc de memòria és un espai o un monument dotat de capacitat commemorativa, al voltant del qual giren rituals civils de contingut polític. Memòria col·lectiva i coneixement històric són diferents i han de guardar la seva respectiva independència, però no són mútuament oposats. Com diu Marc Bloch, la memòria ens divideix i la història ens aplega. Avui, la memòria ja no es pot alimentar de mites i llegendes com en l'antigor. La vinculació amb la història es fa ineludible, però la memòria és diferent, està més lligada a les emocions, a la identitat i al compromís col·lectiu. L'historiador Albert Balcells passa revista als llocs de memòria dels catalans i posa especial atenció al monument barceloní a Rafael Casanova, al Fossar de les Moreres i a la Diada de l'Onze de Setembre. També analitza extensament la memòria problemàtica dels morts de guerra: des del record de la guerra contra l'ocupació napoleònica fins al de les víctimes de la repressió franquista. El Canigó i la seva flama, Ripoll, Montserrat, Poblet, el Palau de la Generalitat, el Palau de la Música Catalana i l'estadi del Barça completen el panorama com a llocs de memòria, sense oblidar la senyera. Tanca l'obra una llarga i lúcida nota sobre l'actual política de memòria històrica al nostre país.

 

Entestat en la independència

Francesc Ribera «Titot»

Després de 21 anys de militància a l’Esquerra Independentista, Francesc Ribera «Titot» ens explica per què s’ha decidit a creure i participar en el projecte polític de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP). Però, qui són aquests de la CUP? Quin és el seu espai polític? Què volen? Com pot ser que hagin aconseguit tants regidors si no els coneix ningú? A Entestat en la independència trobareu totes les respostes d’un moviment polític sorprenent: «No hi pot haver espera que no consisteixi en el treball constant per aconseguir una societat doblement lliure, lliure del tot, nacionalment i socialment. I això és el que fem a la CUP, això i res més.»
Sobre l’autor
Sóc cantant dels grups Aramateix i Mesclat. Anteriorment havia cantat a Brams i Dijous Paella. He traduït, cantat i editat tota l’obra de Guillem de Berguedà. Entre aquests i altres projectes, he editat 23 discs des de 1992. Vaig escriure, juntament amb Jordi Creus, Història de Catalunya al revési he participat en muntatges teatrals del Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya. Sóc independentista i d’esquerres.

 

Francesc Pujols i Morgades. El filòsof heterodox

Joan Cuscó i Clarassó
Biblioteca Serra d'Or

Francesc Pujols és un del personatges més destacats de la cultura catalana del segle XX. Pensador heterodox, crític d’art, periodista, poeta... és l’altra cara del Noucentisme imperant. Si Eugeni d’Ors és el seny, Pujols és la rauxa que reivindica el pensament salvatge i la internacionalització de la cultura i de la filosofia catalanes.

catalans: profecia d'en Pujols
<< Si és molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perquè ja serem morts i enterrats, també és cert que els qui vinguin després de nosaltres veuran que els reis de la terra o els qui governin les nacions, s'agenollaran davant Catalunya i aleshores serà quan els qui hagin llegit aquest llibre, si encara en queda algun exemplar, comprendran la raó que tenia el seu autor, que, rient rient, deia les coses més serioses que es poden dir, perquè estem persuadits que temps a venir, si les coses no canvien i van pel camí que van, dels catalans se'n dirà «els compatriotes de la veritat» i tots els estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat, i quan donaran la mà a un germà nostre, ultra el respecte i l'admiració que li tindran, els semblarà que toquen la veritat amb les mans, i com que n'hi haurà molts que es posaran a plorar d'alegria, els catalans els hauran d'eixugar els ulls amb el mocador, i ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se'ns pot fer als catalans quan anem pel món, i, comptat i debatut, valdrà més ésser català que milionari i, com que les aparences enganyen, encara que sigui més ignorant que un ase, quan els estrangers veuran un català es pensaran que és un savi que porta la veritat a la mà, i això farà que quan Catalunya es vegi reina i senyora del món serà tanta la nostra fama i l'admiració que se'ns tindrà a tot arreu que hi haurà molts catalans que, per modèstia, no gosaran dir que ho són i es faran passar per estrangers.<<
Francesc Pujols Concepte general de la ciència catalana, cap.XVIII, p434s.