A partir de demà s'obre un termini de 30 dies per poder presentar al.legacions al reglament de la revista municipal.
Els interessats poden examinar l’expedient , el projecte del reglament i formular les al·legacions i suggeriments que considerin pertinents. Per part d'Esquerra vam presentar les nostres al.legacions en l'últim ple.
EUROPA PRESS
BARCELONA, 15 d'octubre (EUROPA PRESS)
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha afirmat avui que les obres de millora de la T-202 entre Altafulla i Salomó (Tarragona) se sotmetran previsiblement a una nova informació pública, i que la licitació dels treballs tindrà lloc el 2010.
Nadal, que ha comparegut en comissió parlamentària per respondre a una bateria de preguntes de CiU, ha explicat que, després de fer l'estudi informatiu de la T-202 i sotmetre's a informació pública, un ajuntament --La Riera de Gaià-- va presentar al·legacions. Actualment s'estan avaluant els canvis sol·licitats.
D'altra banda, el conseller ha confirmat que s'estima que les obres de la carretera C-242 entre Torrebesses i Alforja (Tarragona) es licitin el 2010, i no el 2009 com s'havia previst inicialment. El projecte està en tràmit mediambiental.
*Nota d'Esquerra la Riera: Ara ja sabem perquè les coses s'han retardat. Alguns no van fer els deures quan tocava.
JORDI RIUS I MERCADE
Durant unes quantes dècades ens han venut la moto del capitalisme salvatge, allò de que el mercat es regula sol, i del no intervencionisme. Ens la venien uns senyors amb corbata i maletí, en nom de la modernitat i el desenvolupament.
I molts la van comprar la moto però a un preu molt alt. La realitat amagava l’empobriment i l’endeutament de les famílies, l’especulació pura i dura i l’enriquiment ràpid d’uns quants.
S’ha jugat amb un dret bàsic: la vivenda. I la culpa de tot plegat es pot repartir per tothom. Per la gent que ha comprat i ha venut a preus inassumibles, per els bancs que ens donaven una imatge de seriosos i han demostrat ser uns irresponsables i per als governs que han deixat fer aquestes barbaritats quan tothom sabia que la bombolla tard o d’hora esclataria.
I ara ho pagarem tots, fins i tot haurem de donar diner públic per salvar el cul als banquers.
És la fi de la moto, s’ha gripat el motor. Ara veiem com els governs han d’intervenir d’urgència. Fins ara només s‘havien preocupat de coses banals, tractant-nos com a nens petits, – anuncis per deixar de fumar o posar-se el cinturó del cotxe, etc – però no han gosat mai enfrontar-se a l’imperi econòmic neocó i regular el mercat. Ara plorem i correm-hi tots.
Els diables tradicionals diuen que “els notaris, advocats i revenedors de blat” són la seva principal clientela. Doncs continuen tenint raó ja que l’especulació a hores d’ara s’ha traslladat a un altre element bàsic, l’alimentació. Els revenedors de blat continuen fent de les seves, modernitzats això sí, convertits en multinacionals.
No faré la demagògia que es practica últimament de carregar-ne tot el mort i les culpes als polítics. És molt fàcil aquest discurset des del sofà de casa. Vivim en una societat on la majoria no es compromet per a res i trasllada totes les responsabilitats als mestres, polítics i periodistes, sense aixecar un dit i votant opcions polítiques de dreta i de centre de manera continuada. Allò de la frase “tenim el que ens mereixem” és del tot certa.
Ara ve el més difícil. Assumir que “un altre món és possible” no és tant utòpic i arribarà el dia que haurem d’afegir “no ens queda cap més remei que construir-lo”, però ens hi hem de posar tots, no valen excuses.
JORDI RIUS I MERCADE
En record de les víctimes del feixisme, per la memòria històrica.
(Música de Satellite Kingston, tema "Perdimos". )
Avui a 2/4 de 10 de la nit hi ha Ple a l'Ajuntament de la Riera. Un dels punts calents del dia és el referit a la revista municipal.
L'equip de govern (CIU) ha presentat una proposta de reglament de la revista municipal. Llegint-lo veiem que al final baixen del burro i accepten la llibertat democràtica de que qualsevol entitat (en aquest cas política) pot participar en la revista. Negar això com fins ara feien era negar la llibertat d'expressió i la llibertat política (recordem que la llibertat política es va aconseguir després de la mort del dictador).
Tot i així, se'ns presenta una proposta al Ple d'un reglament sense abans reunir-nos tots els grups. Es van comprometre a sentar-nos a la taula a debatre'l tant bon punt es tingués resposta dels assessors de la Diputació de Tarragona. A més, han deixat de banda la proposta de reglament que des d'Esquerra havíem presentat ja fa uns quants mesos.
Si comparem els dos reglaments de revista municipal podem podem veure clarament les finalitats i objectius de cadascun. El reglament presentat per nosaltres està dirigit bàsicament a facilitar la llibertat d'expressió i la diversitat i el reglament dels convergents està dirigit a controlar i poder censurar els continguts de la revista.
CIU proposa sense cap mena de vergonya que la presidència amb vot de qualitat del Consell Redactor estigui en mans de la Regidoria de Cultura. D'això se'n diu polititzar la revista municipal. Creiem que el Consell Redactor ha de ser independent i format per voluntaris, sorgits d'una crida a tot el poble i entitats, i que s'autoreguli sense interferir cap grup municipal.
El festival celebra el seu cinquè aniversari amb una programació que compta amb Lídia Pujol i Rauxa com a caps de cartell
La Malla - Jose Soler
La música d'arrel i la cultura popular prenen protagonisme a partir d'aquest cap de setmana als municipis del Baix Gaià. La subcomarca tarragonina viu a partir d'aquest dissabte el Gaià Folk, que presenta enguany la seva edició més ambiciosa. El certamen, que va néixer ara fa cinc anys a Torredembarra, arriba en aquesta edició a implicar 11 municipis del territori amb un cartell que compta amb les actuacions destacades de Lídia Pujol i Rauxa, a més de grups de la comarca com La Makila, Romancec, Espremulls, Boregaires o Badaveus. Més enllà de la música, el Gaià Folk també presenta cercaviles, com la trobada de balls de bastons a Altafulla o la celebració dels 50 anys dels Gegants de Torredembarra. Els actes comencen aquest 27 de setembre, a la Riera de Gaià, i s'allargaran durant tot el mes d'octubre.
El Gaià Folk creix i s'escampa per tota la subcomarca del Tarragonès. El festival de música i cultura popular integra en aquesta cinquena edició un total d'onze municipis en el que és el seu programa més ambiciós. Cercaviles, espectacles infantils, ball de bastons i música en directe conformen l'aposta del certamen, que vol crear una marca pròpia del Gaià, tant a nivell turístic com a nivell cultural.
Els concerts de Lídia Pujol i Els Amants de Lilith (dissabte 18 d'octubre a l'Auditori d'El Catllar) o Rauxa (dissabte 11 d'octubre a Roda de Bara) són els dos principals atractius musicals d'una edició que també deixa espais a grups locals com La Makila, Romancec, Espremulls, Boregaires o Badaveus.
La Riera de Gaià, Salomó, Altafulla, Creixell, La Pobla de Montornès, Roda de Bara, Vespella, El Catllar, Torredembarra, El Nou de Gaià i Renau són els municipis que integren aquesta cinquena edició del Gaià Folk.
http://www.lamalla.cat/actualitat_cultural/musica/article?id=212003
Els edils, prop de 1000, que es troben agrupats sota les sigles de Decidim.cat, que provenen de formacions polítiques diverses, ja sigui CiU, ERC o ICV-Entesa de Progrés Municipal, estan ultimant la presentació d'una consulta popular sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya. L'acte, que no tindria cap mena de vinculació legal, es faria en aquells municipis que s'adherissin a la campanya que des de Decidim.cat es tirés endavant. De moment, i segons informava el diari Avui, els serrells d'aquesta consulta s'han d'acabar de concretar a mitjans de novembre, però, tot fa pensar que, independentment de la llei de consultes populars que ha d'aprovar la Generalitat, la campanya tirarà endavant durant l'any que ve i la consulta seria de cara la primavera de 2010.
En l'article publicat al diari català, s'assegura que els promotors no han observat problemes legals per tal de tirar endavant la iniciativa ja que es vol enfocar com un procés participatiu de cada municipi que tingui el final el mateix dia. Així, segons explicava l'alcalde de Sant Pere de Torelló, “els ajuntaments no tenim competències plenes per obrir un procés participatiu entre la ciutadania per demanar-li l'opinió pel que es cregui oportú, i també per demanar-li quin futur vol per Catalunya com a poble”.
D'altra banda, i sent conscients de les limitacions a l'hora de treure conclusions d'uns possibles resultats favorables als anhels catalans, els regidors i alcaldes, quasi dues centenes, impulsors d'aquesta campanya creuen que la consulta popular pot tenir un alt contingut simbòlic i pedagògic i així contribuir des dels municipis de la nació catalana cap a la construcció d'un veritable procés democràtic cap a l'autodeterminació del seu propi país.
El 1991 es crearen les Jornades Europees del Patrimoni amb la voluntat d’apropar el patrimoni monumental a la ciutadania i fer descobrir, viure i gaudir del patrimoni cultural incidint tant a nivell local com a nivell europeu.
Cal destacar que l’Ajuntament de la Riera, en col·laboració amb el Consell Comarcal hi participa organitzant una activitat, el proper dia 28 de setembre, en motiu d’aquestes jornades....el que no deixa de ser curiós és que la visita sigui al Castell i l’Església del Catllar, no realitzant cap activitat paral·lela a la Riera.
Sembla que, sobre tot el Castell del Catllar, acabarà convertint-se en un referent pels castells del Baix Gaià i per tal val la pena que es conegui, però, i el nostre propi patrimoni... no valdria la pena de pensar-hi i actuar-hi una mica?
Tenim un castell que cau a trossos, una església que li falta ben poc, restaurem un molí per fer una llar de jubilats, ... Segurament, tindríem excusa per tot: que si està en mans privades, que si no hi ha diners, que si tenim una subvenció per això o per allò en concret.... però el que és imperdonable és l’oblit d’aquests i de molts altres elements culturals i patrimonials de la Riera durant tant de temps.
Potser, el que torna a faltar en tema cultural i de patrimoni en aquest cas és una mica de planificació i veure que les pedres, més enllà de ser pedres, són un valor i poden, amb el pas del temps, esdevenir símbols i icones del poble que les cuida. Si seguim així, a la Riera tant sols ens quedem amb el seu record i les fotografies antigues... bé, llavors potser farem un museu!
