30/10/08

L’estigmatització perillosa

788-G-9

Pau Plana i Pares

Fa un temps que es tenia la sensació que algunes persones vinculades al poder s’eternitzaven pels segles dels segles. El President Pujol, el President Nuñez, i el Papa Joan Pau II en serien bons exemples. Semblava que mai deixarien la cadira!. El fet de veure com aquests o d’altres personatges públics i vinculats al poder s’eternitzaven, feia que molta gent creies que el canvi era una cosa perillosa i/o impossible. El pes de tants anys de govern, amb coses bones, però amb indubtables vicis adquirits amb el temps, crea dinàmiques clientelistes i lloses ideològiques difícils de superar.

Han passat els anys, i per diferents raons, la Generalitat ha canviat de sentit, el Barça ha canviat vàries vegades de president, i Roma té un nou Papa. Més enllà de la casuística de cada un dels àmbits, i que ningú s’ho agafi per la banda que crema, el que queda clar és que tot i el canvi, res no ha desaparegut, ni s’ha finiquitat. Pot ser que molta gent no estigui d’acord amb la nova gestió, com hi havia gent que no estava d’acord amb les anteriors, però el que es evident és que es produeix una sacsejada important tant a nivell intern de les institucions com del seu entorn, sobre tot, a nivell ideològic i de concepció. No són personalment eternes ni inamovibles!

Un dels canvis que hi ha hagut en aquesta sacsejada, ha estat el canvi de la sociologia del vot i el sorgiment de noves idees, grups, partits, no sols en un dels camps sinó en el que podríem dir tot l’arc electoral, i fins i tot obrint-se clarament cap a aquelles opcions, que es solen qualificar de radicals i que queden sense representació parlamentària.

En aquest àmbit de la concepció i la participació política, molt sovint s’ha acusat al jovent de falta d’implicació, quan potser el que passa és que molts, se senten desenganyats pels mètodes de funcionament i representació “tradicionals” i opten per participar, en organitzacions polítiques més o menys independents i alternatives, o participar en l’activitat social i cultural del seu entorn. En definitiva, s’opta per altres formes de fer política i d’incidir en la societat. Si tothom es prou madur, cada persona sabrà optar o fer el que li digui el seu cap, no?

Un dels fets més perillosos en que podem caure, és en l’estigmatització que sovint reben aquest grups politics, socials o culturals, titllant-los de radicals o seguidistes, des d’una suposada independència, dels partits i formes de representació clàssica .

En el cas de la Riera, en aquesta mateixa web s’ha pogut veure aquest fet exemplificat en el Ball de Diables, a qui s’acusa de ser una part d’ERC. Això de les parts i el tot és un discurs perillós i en tenim exemples ben clars en la política, per exemple, de l’Estat Espanyol on hem pogut veure com es desmunten organitzacions i s’ilegalitzan partits, es tanquen diaris, o es desmunten entitats, partint d’aquesta suposició convertida en un (pre)judici inapel·lable, i simplement per no seguir els canals que venen marcats per la suposada panacea democràtica.

Cal, i a la Riera una bona dosi, que acabem de fer el pas i que acabem d’higienitzar la política, deixant enrere les antigues lloses i els antics anclatges, dinamitzant el canvi i entenent que, a dia d’avui, en l’època de la comunicació i circulació d’idees globals, no ens podem quedar tancats en un sistema i una visió on tot sovint pesa més la imatge del que es fa i el que diran, que les idees, el motor indispensable per avançar cap a una pluralitat i obertura reals i que a alguns sembla que fa temps que se’ls van acabar.

Pau Plana i Pares

28/10/08

La Cultura i l’Economia

És evident que la cultura té un clar component econòmic, sigui per la seva repercussió en el pressupost municipal, sigui per la seva repercussió, a molts altres nivells, sobre el territori o marc concret  que genera l’activitat cultural.

Amb la voluntat d’apropar-nos elements de reflexió al voltant del món cultural, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, va publicar, al mes de juliol, el segon número de la revista Cultura amb el títol: “La Cultura, un motor econòmic” on hi podem trobar diferents articles sobre els vincles i relacions entre aquests dos conceptes que tant sovint s’han contraposat.

Ara que ve el fred i ens veiem obligats a començar a tancar-nos a casa, val la pena repescar-la, fer-ne una lectura i entendre que la cultura, en relació amb el món dels diners, no sols té un cost, com sembla que pensin algunes persones, sinó que moltes vegades, una política cultural ben feta té, com és evident, uns amplis beneficis en l’àmbit de l’estètica i dels sentits, però també en la butxaca i en el benestar de les persones d’aquell espai que fa una aposta per la qualitat i el rigor.

Enllaç a l’edició digital de la revista Cultura:

http://cultura2.gencat.cat/revistacultura/index.php

27/10/08

Termini d'al.legacions al reglament de la revista

A partir de demà s'obre un termini de 30 dies per poder presentar al.legacions al reglament de la revista municipal.

Els interessats poden examinar l’expedient , el projecte del reglament i formular les al·legacions i suggeriments que considerin pertinents. Per part d'Esquerra vam presentar les nostres al.legacions en l'últim ple.

23/10/08

Les obres de la T-202 entre Altafulla i Salomó (Tarragona) se sotmetran a una nova informació pública

EUROPA PRESS

BARCELONA, 15 d'octubre (EUROPA PRESS)

   El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha afirmat avui que les obres de millora de la T-202 entre Altafulla i Salomó (Tarragona) se sotmetran previsiblement a una nova informació pública, i que la licitació dels treballs tindrà lloc el 2010.

   Nadal, que ha comparegut en comissió parlamentària per respondre a una bateria de preguntes de CiU, ha explicat que, després de fer l'estudi informatiu de la T-202 i sotmetre's a informació pública, un ajuntament --La Riera de Gaià-- va presentar al·legacions. Actualment s'estan avaluant els canvis sol·licitats.

   D'altra banda, el conseller ha confirmat que s'estima que les obres de la carretera C-242 entre Torrebesses i Alforja (Tarragona) es licitin el 2010, i no el 2009 com s'havia previst inicialment. El projecte està en tràmit mediambiental.

 

*Nota d'Esquerra la Riera: Ara ja sabem perquè les coses s'han retardat. Alguns no van fer els deures quan tocava.

Kintí, l'últim ninja català


14/10/08

La fi dels neocons

JORDI RIUS I MERCADE

Durant unes quantes dècades ens han venut la moto del capitalisme salvatge, allò de que el mercat es regula sol, i del no intervencionisme. Ens la venien uns senyors amb corbata i maletí, en nom de la modernitat i el desenvolupament.

I molts la van comprar la moto però a un preu molt alt. La realitat amagava l’empobriment i l’endeutament de les famílies, l’especulació pura i dura i l’enriquiment ràpid d’uns quants.

S’ha jugat amb un dret bàsic: la vivenda. I la culpa de tot plegat es pot repartir per tothom. Per la gent que ha comprat i ha venut a preus inassumibles, per els bancs que ens donaven una imatge de seriosos i han demostrat ser uns irresponsables i per als governs que han deixat fer aquestes barbaritats quan tothom sabia que la bombolla tard o d’hora esclataria.

I ara ho pagarem tots, fins i tot haurem de donar diner públic per salvar el cul als banquers.

És la fi de la moto, s’ha gripat el motor. Ara veiem com els governs han d’intervenir d’urgència. Fins ara només s‘havien preocupat de coses banals, tractant-nos com a nens petits, – anuncis per deixar de fumar o posar-se el cinturó del cotxe, etc – però no han gosat mai enfrontar-se a l’imperi econòmic neocó i regular el mercat. Ara plorem i correm-hi tots.

Els diables tradicionals diuen que “els notaris, advocats i revenedors de blat” són la seva principal clientela. Doncs continuen tenint raó ja que l’especulació a hores d’ara s’ha traslladat a un altre element bàsic, l’alimentació. Els revenedors de blat continuen fent de les seves, modernitzats això sí, convertits en multinacionals.

No faré la demagògia que es practica últimament de carregar-ne tot el mort i les culpes als polítics. És molt fàcil aquest discurset des del sofà de casa. Vivim en una societat on la majoria no es compromet per a res i trasllada totes les responsabilitats als mestres, polítics i periodistes, sense aixecar un dit i votant opcions polítiques de dreta i de centre de manera continuada. Allò de la frase “tenim el que ens mereixem” és del tot certa.

Ara ve el més difícil. Assumir que “un altre món és possible” no és tant utòpic i arribarà el dia que haurem d’afegir “no ens queda cap més remei que construir-lo”, però ens hi hem de posar tots, no valen excuses.

JORDI RIUS I MERCADE

2/10/08

No perdem la memòria

En record de les víctimes del feixisme, per la memòria històrica.

(Música de Satellite Kingston, tema "Perdimos". )

30/9/08

Avui Ple amb la revista municipal com a protagonista

Avui a 2/4 de 10 de la nit hi ha Ple a l'Ajuntament de la Riera. Un dels punts calents del dia és el referit a la revista municipal.

L'equip de govern (CIU) ha presentat una proposta de reglament de la revista municipal. Llegint-lo veiem que al final baixen del burro i accepten la llibertat democràtica de que qualsevol entitat (en aquest cas política) pot participar en la revista. Negar això com fins ara feien era negar la llibertat d'expressió i la llibertat política (recordem que la llibertat política es va aconseguir després de la mort del dictador).

Tot i així, se'ns presenta una proposta al Ple d'un reglament sense abans reunir-nos tots els grups. Es van comprometre a sentar-nos a la taula a debatre'l tant bon punt es tingués resposta dels assessors de la Diputació de Tarragona. A més, han deixat de banda la proposta de reglament que des d'Esquerra havíem presentat ja fa uns quants mesos.

Si comparem els dos reglaments de revista municipal podem podem veure clarament les finalitats i objectius de cadascun. El reglament presentat per nosaltres està dirigit bàsicament a facilitar la llibertat d'expressió i la diversitat i el reglament dels convergents està dirigit a controlar i poder censurar els continguts de la revista.

CIU proposa sense cap mena de vergonya que la presidència amb vot de qualitat del Consell Redactor estigui en mans de la Regidoria de Cultura. D'això se'n diu polititzar la revista municipal. Creiem que el Consell Redactor ha de ser independent i format per voluntaris, sorgits d'una crida a tot el poble i entitats, i que s'autoreguli sense interferir cap grup municipal.

Proposta de reglament d' Esquerra

Proposta de reglament de CIU

24/9/08

11 municipis s'impliquen en l'edició més ambiciosa del Gaià Folk

El festival celebra el seu cinquè aniversari amb una programació que compta amb Lídia Pujol i Rauxa com a caps de cartell

Bannecopia

La Malla  - Jose Soler

La música d'arrel i la cultura popular prenen protagonisme a partir d'aquest cap de setmana als municipis del Baix Gaià. La subcomarca tarragonina viu a partir d'aquest dissabte el Gaià Folk, que presenta enguany la seva edició més ambiciosa. El certamen, que va néixer ara fa cinc anys a Torredembarra, arriba en aquesta edició a implicar 11 municipis del territori amb un cartell que compta amb les actuacions destacades de Lídia Pujol i Rauxa, a més de grups de la comarca com La Makila, Romancec, Espremulls, Boregaires o Badaveus. Més enllà de la música, el Gaià Folk també presenta cercaviles, com la trobada de balls de bastons a Altafulla o la celebració dels 50 anys dels Gegants de Torredembarra. Els actes comencen aquest 27 de setembre, a la Riera de Gaià, i s'allargaran durant tot el mes d'octubre.

El Gaià Folk creix i s'escampa per tota la subcomarca del Tarragonès. El festival de música i cultura popular integra en aquesta cinquena edició un total d'onze municipis en el que és el seu programa més ambiciós. Cercaviles, espectacles infantils, ball de bastons i música en directe conformen l'aposta del certamen, que vol crear una marca pròpia del Gaià, tant a nivell turístic com a nivell cultural.

Els concerts de Lídia Pujol i Els Amants de Lilith (dissabte 18 d'octubre a l'Auditori d'El Catllar) o Rauxa (dissabte 11 d'octubre a Roda de Bara) són els dos principals atractius musicals d'una edició que també deixa espais a grups locals com La Makila, Romancec, Espremulls, Boregaires o Badaveus.

La Riera de Gaià, Salomó, Altafulla, Creixell, La Pobla de Montornès, Roda de Bara, Vespella, El Catllar, Torredembarra, El Nou de Gaià i Renau són els municipis que integren aquesta cinquena edició del Gaià Folk.

http://gaiafolk.webnode.com/

http://www.lamalla.cat/actualitat_cultural/musica/article?id=212003

17/9/08

Regidors i alcaldes organitzaran una consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya

http://tribuna.cat/

http://www.decidim.cat/ 

Els edils, prop de 1000, que es troben agrupats sota les sigles de Decidim.cat, que provenen de formacions polítiques diverses, ja sigui CiU, ERC o ICV-Entesa de Progrés Municipal, estan ultimant la presentació d'una consulta popular sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya. L'acte, que no tindria cap mena de vinculació legal, es faria en aquells municipis que s'adherissin a la campanya que des de Decidim.cat es tirés endavant. De moment, i segons informava el diari Avui, els serrells d'aquesta consulta s'han d'acabar de concretar a mitjans de novembre, però, tot fa pensar que, independentment de la llei de consultes populars que ha d'aprovar la Generalitat, la campanya tirarà endavant durant l'any que ve i la consulta seria de cara la primavera de 2010.

En l'article publicat al diari català, s'assegura que els promotors no han observat problemes legals per tal de tirar endavant la iniciativa ja que es vol enfocar com un procés participatiu de cada municipi que tingui el final el mateix dia. Així, segons explicava l'alcalde de Sant Pere de Torelló, “els ajuntaments no tenim competències plenes per obrir un procés participatiu entre la ciutadania per demanar-li l'opinió pel que es cregui oportú, i també per demanar-li quin futur vol per Catalunya com a poble”.

D'altra banda, i sent conscients de les limitacions a l'hora de treure conclusions d'uns possibles resultats favorables als anhels catalans, els regidors i alcaldes, quasi dues centenes, impulsors d'aquesta campanya creuen que la consulta popular pot tenir un alt contingut simbòlic i pedagògic i així contribuir des dels municipis de la nació catalana cap a la construcció d'un veritable procés democràtic cap a l'autodeterminació del seu propi país.