4/8/09
Subvencions de la Diputació per la Riera
Associació Bicentenari de la Santa Creu
9.700 EUR - Actes del Bicentenari
Ball de Sant Miquel i Diables
3.000 EUR - Trobada de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya
Associació de Dones
700 EUR - Activitats culturals
Coral Infantil Cantarelus
1.800 EUR - Concerts, excepte les despeses d'adquisició de material
AJUNTAMENT DE LA RIERA DE GAIÀ
3.500 € - Activitats culturals
11.855 € - Reposició dels elements del molí nou dins de l'edifici del "Molí Fariner"
5.704 € - Adquisició de mobiliari i il·luminació per a l'equipament del "Molí Fariner"
Almenys els organismes públics de fora del poble donen més importància a la cultura i l’associacionisme que el nostre ajuntament. I si fem cas dels números, l’ajuntament ha donat 3.500 euros en subvencions a les entitats culturals del poble – no parlem de les entitats esportives - , els mateixos euros que ha cobrat de la Diputació per fer activitats culturals. Pura coincidència?
Les quantioses subvencions del nostre ajuntament a les entitats del poble
Decret 184/09 Atorgament subvencions:
Associació de veïns de la Coma: 300 euros
Associació de veïns de l'Eixample: 300 euros
Colla gegantera: 400 euros
Associació de veïns de El Castellot: 300 euros
Coral infantil : 300 euros
Asso. juvenil campiquipugui: 300 euros
Ball de Diables: 300 euros
Associació de dones: 400 euros
Balls Populars (Ball de Santa Creu i Bastons): 300 euros
Timbalers de la Santa Creu: 300 euros
Societat de caçadors: 300 euros
Ciclistes: 0 euros
Futbol 7: 200 euros
Club futbol La Riera: 10.000 euros
El decret indica que caldrà justificar la despesa en dos mesos o abans del 31 de març de 2010.
16/7/09
Bona Festa Major!
Dediquem aquest apunt sobretot a aquella gent que treballa des de les entitats per tal que el poble tingui vida cultural. Felicitats per la vostra paciència, la vostra consciència i la vostra estima per el poble. Malgrat les retallades sortireu al carrer posant peles de la butxaca. Us admirem sincerament. Felicitats.
Tingueu una molt bona festa major. Visca Santa Margarida, visca la Riera!
22/6/09
Ja hi tornem a ser altre cop, no ens volem convertir en perifèria!!
Tarragona pressionarà per rebre un ramal de l'alta velocitat des de la Riera o Constantí
El pla territorial inclourà, en espera del que decideixi Foment, una reserva per construir una variant que arribi fins a Vila-seca
21/06/09 02:00 - Tarragona - òscar palau
Tarragona vol integrar-se de ple en el mapa ferroviari de l'alta velocitat. L'Ajuntament –amb el suport del govern català, amb qui ha mantingut converses des de principi d'any per unificar posicions– pressionarà perquè el Ministeri de Foment dissenyi la construcció d'un ramal ferroviari d'ample europeu –per on pugui circular el tren d'alta velocitat– que parteixi de la línia actual a l'altura de la Riera de Gaià o bé de Constantí –passant llavors pel barri de Sant Salvador–, entri a la ciutat i connecti després a Vila-seca amb el corredor del Mediterrani, que s'està construint en ample ibèric, però que en el futur ja es preveu que pugui reduir-se a l'europeu. Tot plegat, això sí, són plans a llarg termini, perquè a curt termini la solució més factible, com ja va avançar El Punt, és fer un intercanviador a l'Arboç.
Els plans ferroviaris bullen ara mateix al Camp, i la capital ho vol aprofitar per ser-ne la «clau», explica a El Punt l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. L'anunci, a final de maig, de l'adjudicació definitiva de l'estudi informatiu que, d'aquí a dos anys, definirà la integració del ferrocarril a Tarragona, juntament amb la negociació del Pacte Nacional per a les Infraestructures, sobrevé a la ciutat en ple debat sobre la necessitat que els trens d'alta velocitat –almenys els regionals Avant– arribin al centre, en vista de l'experiència poc reeixida de l'estació del Camp. En aquest marc, es presentava fa tres setmanes el col·lectiu cívic Mou-te per Tarragona, que, com a primera prioritat, impulsa la plataforma TGN Bypass per reivindicar una nova línia d'ample europeu fins al centre de la ciutat. Una alternativa, en tot cas, que l'alcalde assegura que «ja fa quatre mesos» que s'estudia amb el govern perquè s'inclogui en l'orientatiu pla territorial parcial del Camp, si bé la decisió definitiva serà de Foment. «És el que hauria d'haver negociat qualsevol alcalde de Tarragona amb visió de futur perquè el problema és que ho estem forçant ara quan les decisions es van prendre fa una dècada», lamenta Ballesteros. En la mateixa línia, el tinent d'alcalde i diputat al Parlament, Sergi de los Rios, considera que «l'estació urbana de Tarragona ha d'estar connectada al corredor del Mediterrani», i recorda que «ERC fa un mes ja va presentar una proposta de resolució al Parlament perquè es potenciï l'enllaç de mitjana distància fins a Barcelona, perquè es pugui anar del centre a Sants en Altaria, i en 35 o 40 minuts».
Les propostes de «bypass»
«El que volem és un bypass, i que per Tarragona hi parin trens de llarg i mitjà recorregut», resumeix en tot cas l'alcalde. I per endegar-ho, Ajuntament i govern ja han traçat una proposta amb dues possibles alternatives . Es tractaria de construir una via d'ample europeu que partís del corredor del Mediterrani a l'altura de Vila-seca –des de Vandellòs fins aquí s'està construint en ample ibèric, però ja es deixa a punt per si en el futur es vol transformar a europeu, si bé fins i tot s'hi pot plantejar al costat una altra línia paral·lela d'alta velocitat totalment nova, la del TAV Tarragona-Castelló– i entrés fins al centre de la ciutat. Des d'aquí, tindria dues possibles sortides per anar a buscar la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona.
Una, que el ramal anés paral·lelament a la costa, sense tocar l'àrea de Boscos, fins a l'altura de Ferran, i allà derivés cap a la Riera de Gaià.
L'altra, més remota ara mateix, que la variant s'endinsés cap al barri de Sant Salvador i, passat Constantí, connectés amb l'enllaç que ja s'està construint des del corredor del Mediterrani fins a l'estació de la Secuita. «Per Sant Salvador només hi hauria alguna possibilitat, ja que el problema és que caldria una infraestructura absolutament nova», admet Ballesteros, que tanmateix vol que «totes les possibilitats estiguin obertes, i siguin els tècnics qui diguin com s'ha de fer».
Pel govern, fins a Reus
Mentre que l'alcalde ho deixa encara obert, el delegat de Política Territorial, Joaquim Margalef, confirma que el pla territorial parcial del Camp «es decantarà» per reservar terrenys per a una variant d'alta velocitat entre Vila-seca i la Riera, si bé admet que és una aposta «a vint anys de vista, i que ja es veurà com es farà de ràpid». De fet, el govern preveurà fins i tot que des de Vila-seca també pugui continuar l'enllaç en alta velocitat «fins al centre de Reus, per connectar després cap a Lleida i Madrid». Per si aquest darrer tram d'alta velocitat no arribés, però, Margalef no descarta que, a curt termini, es projecti, a més del que ja hi ha previst a l'estació de l'aeroport, «un altre intercanviador d'eixos a la sortida de Tarragona per anar cap a València per l'ample ibèric del corredor mediterrani». En tot cas, el delegat diu que l'estudi informatiu de l'Estat –amb qui s'està «en contacte» per redactar el PTP, que s'aprovarà definitivament al setembre– inclourà «aquesta opció i dues més». «El pla –explica Margalef– s'anticiparà i, a partir d'una visió global, traurà un procediment que ens sembla lògic, tot i que serà flexible per si s'hi han de fer canvis.»
Unanimitat, si bé amb matisos
Les demandes de Mou-te no difereixen gaire de la proposta de l'Ajuntament, tot i que, a més, reclamen que l'intercanviador d'eixos que s'ha de construir al corredor del Mediterrani, a tocar de l'estació de l'aeroport, es desplaci uns quilòmetres cap al sud perquè ja es prevegi un ramal d'ample europeu nou que des d'allí entri a Tarragona. El que no vol la plataforma, a més, és que la ciutat «quedi en un cul-de-sac ferroviari», per la qual cosa exigeix que després tingui sortida cap al nord, com ja està previst, i com, de fet, va proposar Ciutadans a finals de març a la comissió de Política Territorial del Parlament, en una resolució que llavors, en canvi, va tombar el tripartit. «És incomprensible que Tarragona sigui l'única capital que no estigui comunicada en mitjana o llarga distància, no pot perdre l'alta velocitat», reflexiona el president de la Cambra, Albert Abelló, un dels impulsors de Mou-te. En aquesta línia, el PP ha donat suport a la plataforma i ha exigit a Ballesteros que «aporti per escrit» els acords anunciats amb el govern català sobre la construcció del bypass.
L'intercanviador a l'Arboç, solució immediata
Ballesteros, en tot cas, admet que el bypass «seria una solució per a més temps», ja que la «més immediata» perquè l'alta velocitat arribi al centre de Tarragona –i de Reus– implica, «si les solucions són tècnicament possibles, aprofitar les infraestructures actuals» amb la construcció d'un intercanviador d'eixos a l'Arboç entre la línia del TAV i la convencional, com ja preveu el Pacte Nacional per a les Infraestructures. «Si funciona, ja ho faria de manera definitiva, i, si no, s'estudia l'alternativa, perquè si anem a buscar el que seria òptim, què farem durant vuit o deu anys?», reflexiona Ballesteros. «Es perdrien molts pocs minuts a fer el canvi, només reduint la velocitat n'hi hauria prou per canviar d'eixos», explica a més l'alcalde, que ho veu factible a curt termini, tot i que abans «caldrà demostrar a Renfe i Adif que el bypass és necessari, perquè la massa crítica que hi ha aquí no la té cap altra ciutat». Sergi de los Rios també és partidari d'aquesta solució, «potser no definitiva, però molt immediata». I és que, segons ell, «en la connexió pel Tarragonès cal mirar bé l'impacte ambiental, ja que podria afectar molt les Terres del Gaià». En canvi, a l'Arboç «no caldrien ni expropiacions perquè les vies passen a tocar, així que amb una inversió minúscula i un termini molt curt, potser de poc més d'un any, podria estar fet». En termes molt semblants parla el diputat d'ICV Daniel Pi: «A l'Arboç seria més fàcil, ja que a la Riera caldria fer nous quilòmetres de via, i, tot i que el recorregut total potser resultaria una mica més curt, és una opció molt més lenta i cara.» Joaquim Margalef, per la seva banda, també reconeix que «l'opció de l'Arboç és la més fàcil, i fins i tot ja la podria assumir ara Renfe», però en canvi creu que «no té sentit a llarg termini», ja que «un Avant que ve de Barcelona no és lògic que hagi de fer 40 quilòmetres per la línia del TAV i 50 més per la convencional».
12/6/09
Les nostres al.legacions als pressupostos 2009
Primer.- Que es tracta d’un projecte de pressupostos totalment unilateral de l’equip de govern i que no s’ha intentat consensuar amb cap grup de l’oposició . Demostrant un cop més que l’equip de govern encara té una assignatura pendent : incentivar la participació ciutadana.
Segon.- Que és un pressupost continuista, que no conté ni una mesura que pretengui afavorir l’activitat econòmica.
Atès l’actual situació econòmica pensem que hagués estat un bon moment per elaborar els pressupostos mitjançant la tècnica de pressupost zero, ja que d’aquesta manera s’haguessin justificat la totalitat d’aspectes que incideixen en el pressupost de l’ajuntament, els objectius, els nivells de recursos emprats, l’assignació d’aquestes recursos, així com també la totalitat de consignacions pressupostàries, tot això amb independència de les dades provinents de pressupostos anteriors. D’aquesta manera es qüestionarien els serveis i les activitats de l’ajuntament , els seus costos, l’oportunitat de la prestació, i evitarien les ineficàcies derivades de les rutines i inèrcies pròpies dels models basats en informació històrica, la conjuntura econòmica ha canviat molt i els pressupostos s’han d’adaptar.
Tercer.- Cal donar un caràcter decididament social a la despesa pública, augmentant i prioritzant les partides que permeten ajudar a les capes més desprotegides de la societat.
Per la qual cosa s’haurien d’incrementar les partides corresponents a la subvencions a les famílies, la partida de atencions benèfiques i assistència, els ajuts d’urgència i ajuts a l’escola per a l’adquisició de llibres escolars i material.
Quart.- Respecte a les subvencions del art. 48 a famílies i institucions sense finalitat de lucre, demanem que es desglossin les partides corresponents a cultura de les d’oci i actes festiu.
Cinquè.- Caldria valorar la conveniència d’alienar aquelles parcel.les o immobles que realment no puguin tenir un ús social o comunitari (p.ex. les parcel·les que siguin producte del 10% d’aprofitament mig), per tal de fomentar les inversions i així crear ocupació.
Sisè.- Que s’ajusti la taxa de clavegueram a la despesa real del servei.
Setè.- En quant a la plantilla orgànica 2009, caldria convocar concurs-oposició per tal de cobrir aquelles places que estan vacants i donar l’oportunitat a les persones que les estan ocupant a obtenir un lloc de treball fix, valorant els seus mèrits en el procés corresponent.
Així mateix, s’hauria de constituir una borsa d’interins per tal de cobrir possibles baixes, i garantir l’accés a un lloc de treball en aquesta administració pública sense discriminacions, en igualtat de condicions i de forma objectiva. (CE).
Vuitè.- Que s’hauria d’utilitzar les noves tecnologies per tal de donar la màxima difusió d’aquests pressupostos i fer-los més participatius, ja que tot contribuent té dret de saber que es fa amb els diners que paga en concepte d’impostos. (Com per exemple la pàgina Web municipal).
Novè.- Cal que es posin en funcionament els mecanismes necessaris per aconseguir més transferències corrents i que aquestes repercuteixin directament sobre les entitats sense ànim de lucre del nostre municipi.
Desè.- Que es desglossin les partides del pressupostos en els diferents programes que han de dur a terme les diferents regidories.
