28/1/10

Contra el català

662778_mx

Uns dels Cinemes que tancaran per vaga per refusar la llei de cinema és el de les Gavarres, de la companyia Oncine.

Recordem que aquesta llei vol garantir el dret a gaudir d’un 50% de les pel·lícules en la llengua del nostre país. I alguns cinemes estan en contra i faran vaga el dilluns, entre ells, aquest de Tarragona.

Si mirem la cartellera d’aquesta setmana d’aquest cinema de les Gavarres veiem les següents pelis:

¿Qué fue de los Morgan?  Alvin y las ardillas 2 Avatar Avatar (3D)
Celda 211 Hierro La cinta blanca La decisión de Anne La herencia Valdemar Nine No es tan fácil Ricky Rompedientes
Sherlock Holmes Sobrepasando el límite Solomon Kane
Teniente corrupto Un tipo serio Up in the air

Ni una punyetera peli en català!! Però que s’han cregut aquesta gent! Potser hauríem de plantejar-nos el nostre dret a no comprar ni una entrada en aquesta companyia.


Mostra Cinemes en un mapa més gran

21/1/10

Feixistes a la tele de casa

image

Si fóssim un país normal, alguns canals que inciten a l’odi racial o cultural (sobretot al català) o l’homofòbia, ja haurien estat retirats d’antena. Però no, hem d'aguantar canals feixistes on no tenen cap pudor a insultar i generar odi.

Ara un d’aquests canals, Intereconomia, acusa Òmnium Cultural d'haver creat un grup de Facebook on se'ls demana la mort. El grup demana la mort del canal, no la mort de persones, però la qüestió és degenerar-ho tot.

http://www.facebook.com/search/?q=intereconomia&init=quick#/pages/MUERTE-A-INTERECONOMIA/115059594326?ref=search&sid=1698241447.2955189814..1

Us posem uns vídeos que no tenen preu i demostren que aquests canals són un perill públic i una amenaça a la democràcia i als drets de les persones i dels pobles.

Aquesta “gent normal” és un perill.

14/1/10

Encara som fora del projecte

19344_235905618613_32144123613_3045000_4257004_n

Si compreu l’últim número de la revista Descobrir Catalunya, veureu un reportatge cap les últimes pàgines de la publicació dedicat als Castells de Baix Gaià. Inclou els castells i on es pot anar a dormir i a menjar (a cada municipi).El reportatge és fruit d’un projecte de turisme que s’està desenvolupant al Baix Gaià. 

Els castells i municipis recomanats són el de Tamarit, Altafulla, Ferran i els recentment recuperats la Nou de Gaià i el Catllar. Trobeu a faltar algun? No cal estranyar-nos, el castell de Montoliu de la Riera (el Castellot) segueix estant derruït i sense cap projecte de recuperació. Al contrari del que ha passat als nostres pobles veïns del Catllar i la Nou, on els consistoris han buscat finançament extern per tirar endavant projectes de recuperació dels seus castells i ara estant sent un fort reclam turístic i cultural.

7/1/10

Censura a la Revista Municipal

revista copia

La Revista Municipal de la Riera, pagada amb els diners de tots, viu moments polèmics degut a la censura que aplica la Regidoria de Cultura. La senyora Sílvia Vilaplana, (CIU), contradient el reglament de la revista on diu clarament que qui decideix publicar o no els articles a la revista és el Consell de Redacció, ha posat en marxa les tisores per retallar allò que no els interessa a l’equip de govern.

En aquest últim número de la revista podeu comprovar que a la plana d’opinió dels grups polítics municipals hi manca l’article d’IR. Dir-vos que l’article en qüestió ha estat censurat per la Regidora perquè parlava de l’associacionisme del nostre poble. Segons sembla, les associacions de la Riera són tema tabú per l’equip de govern (CIU).

L’article del nostre grup polític municipal d’Esquerra va estar a punt de no passar pel sedàs de la regidora i vam haver de retallar algunes frases on convidàvem als lectors de la revista a debatre sobre el futur del poble. Segons ella era un article massa polític. Aquesta senyora no sap encara que el nostre grup és fundat i dedicat per fer política municipal? Què vol que fem? Punt de creu?

Per què tenen por els de CIU al debat polític? Per què tenen por de la diversitat política? No sap aquesta senyora el que ha costat arribar a la llibertat d’expressió i a la llibertat política? Sap aquesta senyora que molta gent va morir o va patir presó durant la dictadura per aquestes causes? Tot plegat demostra que a la Riera encara no ha acabat la transició.

24/12/09

El Cant de la Sibil.la

La Cant de la Sibil.la es un drama litúrgic que es canta la Nit de Nadal arreu dels Països Catalans des de l’Edat Mitjana. La Sibil.la és una antiga endevinadora que ens parla del Jorn del Judici. Aquest vídeo és de la Catedral de Mallorca.

Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.

Bones Festes!

 

Nota: veiem que la Televisió Balear no té cap problema per retransmetre en directe festes o actes festius del país.

22/12/09

Bon Nadal a la Riera!

Com ja comença a ser una tradició, ara que s’acosten les festes, us deixem unes magnífiques fotografies de la fantàstica il·luminació de Nadal dels carrers de la Riera. És fantàstic i no té res a envejar a la il.luminació de la resta de pobles de la comarca. Els nens i les nenes de nostre poble estan encantats i il·lusionats.

negreLlums de Nadal del carrer Alzinar

negre
Llums de Nadal del carrer Major

negre
Llums de Nadal del carrer Sant Joan

Fantàstic! Ja és Nadal a la Riera!

18/12/09

Xeic!, vídeo-clip amb gust rierenc!

Xeic, un grup de les Terres de l’Ebre, presenta el seu vídeo de la peça Lo Secret.

El vídeo-clip té gust rierenc ja que l’ha realitzat el Xavi Sumoy.

14/12/09

Hem sortit de l’armari!

thumb_474_356

Les consultes populars d’ahir van ser un èxit.

En primer lloc constatar la importància de l’organització de consultes en 166 municipis en menys de dos mesos amb milers de voluntaris i sense suport dels organismes públics.

Reafirmar que la participació d’un 30% en un referèndum no vinculant, organitzat per la societat civil i en condicions precàries (per exemple, a Berga la gent votava en un pàrquing) és un lliçó de democràcia participativa. Tampoc hem de oblidar que la gent del NO lògicament no ha participat, ja que no era vinculant, això és normal. A banda tampoc no ha participat una part del SI moderat. Ha participat el SI amb entusiasme i s’ha demostrat que aquest SI pot ser majoritari en cas d’un referèndum oficial. També cal constatar que els partits no s’han involucrat directament i no han fet una crida al vot de manera fervorosa. Per tant és tot un èxit.

Una de les conseqüències d’aquestes consultes és el fet de que l’independentisme català ha sortit de l’armari mundial. El mitjans de comunicació internacionals s’han fet ressò de les consultes i això és un pas de gegant en la internacionalització del fet nacional català.

Per tant, felicitats a tots/es. Visca Catalunya Lliure!

3/12/09

Guanyarem!

logo_avui

Una macroenquesta preveu la victòria del sí a la independència


Una macroenquesta de la UOC a 2.614 persones revela que el 50,3% votarien sí en un referèndum. El sondeig es va fer immediatament després del 13-S

AVUI - Salvador Cot Barcelona Ult. Act. 03/12/2009 08:39

 h511_enquesta_independencia

Per sobre de tot, democràcia. Els ciutadans de Catalunya consideren que el seu país pot decidir el propi futur polític sense limitacions, sempre que es respectin els procediments democràtics. No només això, sinó que, per primera vegada, hi ha constància demoscòpica que la victòria del sí és perfectament possible. Ho demostra un macrosondeig encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al qual ha tingut accés l’AVUI, que ofereix uns resultats demolidors: un espectacular 83% dels enquestats creuen que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític, mentre que els que s’hi declaren en contra no arriben al 15% del total. La xifra estrella, però, és el 50,3% dels ciutadans que responen que, en el cas d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, votarien afirmativament. Crida l’atenció, en aquest sentit, que només un 17,8% tenen decidit que, davant l’urna, prendrien la papereta del no. En aquest cas, els que es declaren abstencionistes són un 24,6% i només un 7,2% entren en l’apartat del No ho sap / No contesta.

‘Sí’ racional, ‘no’ emocional
De tota manera, l’enquesta, que ha tingut el suport del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, que depèn de la Generalitat, ofereix resultats imprevistos. Els principals motius dels partidaris del sí addueixen un cert percentatge de resultats emocionals –com, per exemple, un 29,6% que confessen que pateixen un fort cansament respecte a Espanya–, però combinats amb d’altres de tipus econòmic i de relació amb l’aprofundiment democràtic. Curiosament, en canvi, el grup que més apel·la als sentiments és el dels que votarien en contra de la independència. La immensa majoria introduiria la papereta del no, segons l’estudi, bàsicament per sentiment o convicció personal. Hi ha més sorpreses encara en l’apartat de la percepció de la independència com a possibilitat. Per origen dels enquestats, són els nascuts fora d’Europa els que creuen que aquest escenari és probable. De fet, són els únics que confien que la independència de Catalunya serà tangible algun dia. Un 50,2% consideren que això passarà en una data sense determinar i només un 42,1% consideren que aquest escenari no es donarà mai. A partir d’aquí, com més proximitat a Catalunya, menys es creu en la possibilitat que s’arribi a disposar d’un Estat propi. Els originaris de la resta d’Europa i d’Espanya afirmen que Catalunya no serà mai independent en uns percentatges que superen el 50%. Però són els catalans de naixement els que veuen menys clar que el seu país esdevingui mai un Estat. Només s’ho creuen un 28,1%, per un contundent 63% que asseguren que això no passarà ni ara ni mai. És a dir, haver nascut a Catalunya disminueix molt la convicció en les prediccions independentistes i, per contra, els ciutadans provinents d’altres llocs se sorprenen menys del fet que un procés d’aquest tipus sigui possible.

Cau un mite
L’estudi està fet sobre un mapa de sis vegueries. Per territoris són les comarques gironines les que aportarien més vots afirmatius (64,5%). A poca distància se situa la vegueria de les comarques centrals, amb un 64,2% de partidaris del sí. Les Terres de l’Ebre (63,4%) també hi votarien favorablement, així com les de Ponent (56,3%). Per sota del 50% només hi ha dues vegueries, la del Camp de Tarragona, amb un 47,2%, i la de Barcelona, que baixa fins al 46,3%. Cal dir, però, que el sí seria l’opció guanyadora a tot arreu i que és Tarragona (25,9%) i no pas Barcelona (19,8%) la que registra un percentatge més alt de partidaris del no a la independència de Catalunya. Cauen els mites.

FITXA TÈCNICA

Recollida de la informació: enquesta telefònica assistida per ordinador (C.A.T.I).
Dates del treball de camp: del 14 de setembre al 2 d'octubre de 2009.
Univers: població de 15 a 74 anys (ambdós inclosos).
Àmbit: Catalunya.
Mostra final: 2.614 entrevistes.
Error mostral: ±2% calculat per a un nivell de confiança del 95,5% i sota el supòsit de màxima indeterminació estadística (p=q=50) segons la fòrmula d'errors mostrals per universos infinits.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/una_macroenquesta_preveu_la_victoria_del_si_a_la_independencia_80165.php

http://www.avui.cat/cat/downloads2/enquesta_sobre_la_independencia.pdf

1/12/09

L’Agència Catalana de l’Aigua recupera la vegetació autòctona en un tram del riu Gaià

S’ha treballat en un tram de 300 metres i se n’ha enretirat la canya, que és una espècie invasora

Per executar els treballs, s’ha contractat el Centre Especial de Treball Aurora, que es dedica a la integració laboral de persones en risc d’exclusió

L’Agència Catalana de l’Aigua ha finalitzat recentment les tasques de retirada de vegetació al·lòctona en un tram del riu Gaià, dins el terme municipal de la Riera de Gaià, a la comarca del Tarragonès.

S’ha treballat en un tram d’aproximadament 300 metres. Les tasques s’han centrat a eliminar canya (espècie invasora) i substituir-la per espècies autòctones d’arbres com l’àlber, el freixe i l’om, i d’arbustos, com el tamariu, la ginesta, l’arç blanc, el roser silvestre, la murtra, el margalló, així com els baladres autòctons del Gaià i el jonc boval.

Aquesta actuació, que ha tingut un pressupost proper als 38.000 euros, s’inclou dins el Programa de conservació i manteniment de lleres que desenvolupa l’Agència Catalana de l’Aigua. Per executar-la, s’ha contractat el Centre Especial de Treball Aurora, entitat que es dedica a la integració laboral de persones en risc d’exclusió.

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=bf1e6ab121545210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD