Blog polític del grup municipal d'Esquerra a la Riera de Gaià. Informació detallada del que es cou al nostre Ajuntament.
2/10/08
No perdem la memòria
En record de les víctimes del feixisme, per la memòria històrica.
(Música de Satellite Kingston, tema "Perdimos". )
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
No sé perquè he encés la televisió, ni idea. Però m’he trobat amb un reportatge d’una cadena de l’anomenada TDT que parlava sobre la memòria històrica i la busca de fosses comunes, un record no gaire agradable que va deixar aquella guerra que va enderrocar un govern legalment constituit i passà a una dictadura. Potser masses anys de silenci quan molts d’aquells protagonistes ja no són entre nosaltres. En aquell reportatge entrevistaven a gent de totes les tendències. L’entrevistador es va dirigir a una respectable senyora, que es declarava demòcrata fervent, sortint del que semblava una esglèsia i que no entenia perquè ara ho volen remoure tot. Deia “Ahora que habíamos conseguido olvidar”. Jo pregunto “A qui ha oblidat, senyora? Vosté ha oblidat?”. La meva més sincera enhorabona. Mentre vosté oblidava els seus morts ben enterradets al cementiri (que consti, tant doloroses les seves morts com les de qualsevol altre) pensi que encara hi ha persones que no poden oblidar ni volen perquè tenen un pare, o un marit, o un avi… enterrat a la vora d’una carretera, al costat de la paret d’un cementiri –per la banda de fora – o a la vora d’un camp. Però, tot i així, en aquest país hi ha molta gent obsessionada en oblidar, com la beata que sortia de missa amb cara d’odiar el món que no vol recordar. En el mateix reportatge vaig veure un home gran veient com buscaven al seu pare a la vora d’un bosc. I el trobaven. Finalment, el podria enterrar amb dignitat – els hi sona la paraula senyors polítics?. Tot el que quedava d’ell, un crani i un fragment de tibía perforat per una bala. Sense saber ben bé com em vaig trobar davant d’un home plorant que havia recuperat un troç de dignitat. Apretant fort les dents em recordava d’aquella senyora, que també va sortir en el mateix programa. Una dona que quan la vaig veure em va semblar la cara de la intolerància i la falta de respecte pels drets humans.
En homenatge al meu oncle que ha complert 90 anys i especialment a dos oncles més que, encara avui, no sé on són enterrats. Així com a tots aquells que van lluitar contra el feixisme. Venjança NO, Justícia Si!
Em sorprengué, relativament, llegint i escoltant el què el president de la conferència episcopal espanyola (CEE), el cardenal Rouco, deia. Demanava que s’oblidessin els crims del franquisme amb la finalitat d’evitar confrontacions. Penso que els crims del franquisme no són els mateixos que els crims de la guerra civil. Durant la República es van cometre crims tot i que el clima del pistolerisme, segons els historiadors, era del tot generalitzat en dretes, esquerres i anarquistes. En canvi, el que va venir després i va durar 40 anys (una repressió total) en els quals es perseguia persones pel seu pensament polític, tendència sexual, manera de l’església tinguin pensar i escriure o falsament delatades per altres... Amb la conveniència de l’església aquestes víctimes han de ser tractades com a mínim igual que el franquisme va tractar les víctimes del seu bàndol, amb respecte i conservant la seva memòria i dignitat. No poden quedar impunes lesbarbaritats comeses. A més, crec que el cardenal Rouco, la CEE i moralment dret a dir res i si molt a callar sobre donar lliçons de com evitar confrontacions.
Em sorprengué, relativament, llegint i escoltant el què el president de la conferència episcopal espanyola (CEE), el cardenal Rouco, deia. Demanava que s’oblidessin els crims del franquisme amb la finalitat d’evitar confrontacions. Penso que els crims del franquisme no són els mateixos que els crims de la guerra civil. Durant la República es van cometre crims tot i que el clima del pistolerisme, segons els historiadors, era del tot generalitzat en dretes, esquerres i anarquistes. En canvi, el que va venir després i va durar 40 anys (una repressió total) en els quals es perseguia persones pel seu pensament polític, tendència sexual, maneres de pensar i escriure o falsament delatades per altres... Amb la conveniència de l’església. aquestes víctimes han de ser tractades com a mínim igual que el franquisme va tractar les víctimes del seu bàndol, amb respecte i conservant la seva memòria i dignitat. No poden quedar impunes les barbaritats comeses. A més, crec que el cardenal Rouco, la CEE tinguin moralment dret a dir res i si molt a callar sobre donar lliçons de com evitar confrontacions.
3 comentaris:
No sé perquè he encés la televisió, ni idea. Però m’he trobat amb un reportatge d’una cadena de l’anomenada TDT que parlava sobre la memòria històrica i la busca de fosses comunes, un record no gaire agradable que va deixar aquella guerra que va enderrocar un govern legalment constituit i passà a una dictadura. Potser masses anys de silenci quan molts d’aquells protagonistes ja no són entre nosaltres.
En aquell reportatge entrevistaven a gent de totes les tendències. L’entrevistador es va dirigir a una respectable senyora, que es declarava demòcrata fervent, sortint del que semblava una esglèsia i que no entenia perquè ara ho volen remoure tot. Deia “Ahora que habíamos conseguido olvidar”. Jo pregunto “A qui ha oblidat, senyora? Vosté ha oblidat?”. La meva més sincera enhorabona.
Mentre vosté oblidava els seus morts ben enterradets al cementiri (que consti, tant doloroses les seves morts com les de qualsevol altre) pensi que encara hi ha persones que no poden oblidar ni volen perquè tenen un pare, o un marit, o un avi… enterrat a la vora d’una carretera, al costat de la paret d’un cementiri –per la banda de fora – o a la vora d’un camp.
Però, tot i així, en aquest país hi ha molta gent obsessionada en oblidar, com la beata que sortia de missa amb cara d’odiar el món que no vol recordar.
En el mateix reportatge vaig veure un home gran veient com buscaven al seu pare a la vora d’un bosc. I el trobaven. Finalment, el podria enterrar amb dignitat – els hi sona la paraula senyors polítics?. Tot el que quedava d’ell, un crani i un fragment de tibía perforat per una bala.
Sense saber ben bé com em vaig trobar davant d’un home plorant que havia recuperat un troç de dignitat.
Apretant fort les dents em recordava d’aquella senyora, que també va sortir en el mateix programa. Una dona que quan la vaig veure em va semblar la cara de la intolerància i la falta de respecte pels drets humans.
En homenatge al meu oncle que ha complert 90 anys i especialment a dos oncles més que, encara avui, no sé on són enterrats. Així com a tots aquells que van lluitar contra el feixisme.
Venjança NO, Justícia Si!
QUÈ VOLEN AQUESTA GENT?
Em sorprengué, relativament, llegint i escoltant el què el president de la conferència episcopal espanyola (CEE), el cardenal Rouco, deia.
Demanava que s’oblidessin els crims del franquisme amb la finalitat d’evitar confrontacions.
Penso que els crims del franquisme no són els mateixos que els crims de la guerra civil.
Durant la República es van cometre crims tot i que el clima del pistolerisme, segons els historiadors, era del tot generalitzat en dretes, esquerres i anarquistes. En canvi, el que va venir després i va durar 40 anys (una repressió total) en els quals es perseguia persones pel seu pensament polític, tendència sexual, manera de l’església tinguin pensar i escriure o falsament delatades per altres...
Amb la conveniència de l’església aquestes víctimes han de ser tractades com a mínim igual que el franquisme va tractar les víctimes del seu bàndol, amb respecte i conservant la seva memòria i dignitat.
No poden quedar impunes lesbarbaritats comeses.
A més, crec que el cardenal Rouco, la CEE i moralment dret a dir res i si molt a callar sobre donar lliçons de com evitar confrontacions.
QUÈ VOLEN AQUESTA GENT?
Em sorprengué, relativament, llegint i escoltant el què el president de la conferència episcopal espanyola (CEE), el cardenal Rouco, deia.
Demanava que s’oblidessin els crims del franquisme amb la finalitat d’evitar confrontacions.
Penso que els crims del franquisme no són els mateixos que els crims de la guerra civil.
Durant la República es van cometre crims tot i que el clima del pistolerisme, segons els historiadors, era del tot generalitzat en dretes, esquerres i anarquistes. En canvi, el que va venir després i va durar 40 anys (una repressió total) en els quals es perseguia persones pel seu pensament polític, tendència sexual, maneres de pensar i escriure o falsament delatades per altres...
Amb la conveniència de l’església. aquestes víctimes han de ser tractades com a mínim igual que el franquisme va tractar les víctimes del seu bàndol, amb respecte i conservant la seva memòria i dignitat.
No poden quedar impunes les barbaritats comeses.
A més, crec que el cardenal Rouco, la CEE tinguin moralment dret a dir res i si molt a callar sobre donar lliçons de com evitar confrontacions.
Publica un comentari a l'entrada