15/1/09

Homenatge a la Cançó

S’acaba de reeditar el disc 'Audiència pública’ únic disc col.lectiu del Setze Jutges, impulsors d’una de les grans joies de la cultura catalana del segle XX.

I ,com que som la nació amb més autoodi del món, hem oblidat i arrambat durant uns quants anys un moviment musical únic, universal i irrepetible, enveja d’altres nacions més poderoses.

Però creiem que que la Cançó Catalana serà reconeguda com allò que var ser, una revolució musical al nostre país amb una qualitat extraordinària que va donar al poble català cançons que s’han convertit en cants populars.

9/1/09

Manifest de suport al David de La Fornal

A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l'empresonament immediat.


La detenció i l'execució d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.


Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.


Persecució política contra més de deu anys de lluita
Han passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.

Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.

- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.

- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.

Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.

Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal.

Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones sota signants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.

Enviar adhesions a:
suportdavid@gmail.com
http://davidvilafranca.blogspot.com

2/1/09

Sense rumb

Ens trobem a l’inici d’un any, marcat per la crisi econòmica, però aquesta crisi no ha de servir per justificar la inactivitat i la manca de projectes de l’equip de govern al nostre ajuntament, ans al contrari, aquest ha d’arromangar-se i treballar per pal.liar la situació, buscant noves eines i optimitzant els recursos de que disposa.

Però per aconseguir-ho el primer que ha de tenir clar és el rumb, i l’equip de govern fa temps que va perdre el rumb.

Sembla que l’únic que esperen és que vagin passant els dies, sense esforçar-se per escoltar a la gent, sense intentar entendre que les entitats del nostre poble no s’han constituït per fer-los la guitza, que l’únic que volen es treballar pel poble des de cadascuna de les seves vessants, que ajuden a la integració dels nouvinguts, que no són en cap cas tancades, ja que tothom que hi vol formar part ho pot fer.

Quan des de l’oposició els instem a prendre les decicions que els pertoquen i adoptar mesures per solucionar els problemes i les mancances del nostre municipi, es justifiquen dient que només són cinc i que fan el que poden. (I són cinc perquè ho han volgut així)

Algú que es presenta a unes eleccions municipals fent promeses no pot manifestar que fa el que pot, sempre ha de fer MÉS, perquè aquest és el compromís que ha adquirit amb la gent del seu poble.

Us desitgem un bon any 2009 a tots els rierencs i rierenques!

Yolanda Roch

17/12/08

La Intersindical-CSC celebra el fre a la directiva de les 65 hores i espera que s’enterri definitivament en tres mesos

El majoritari vot en contra de la directiva de les 65 hores per part del Parlament Europeu és una molt bona notícia que referma la capacitat d’influir de les classes treballadores mitjançant les mobilitzacions que han tingut lloc arreu del continent i en les quals la Intersindical-CSC també hi ha participat.

El vot dels i les europarlamentàries, doncs, ha suposat la introducció d’una mica de sensatesa vers el que va acordar el passat mes de juny el Consell de Ministres de la UE, amb l’abstenció del ministre espanyol i el vot a favor del ministre francès com a gestos còmplices del que podria haver suposat una de les majors retallades de drets laborals dels darrers anys a Europa. Cal esperar que els tres propers mesos, en els quals cal que Parlament i Consell de Ministres pactin una proposta conjunta, serveixin per demostrar que cap acord és possible i s’enterri definitivament aquesta directiva.

La Intersindical-CSC es va posicionar des del primer moment en contra d’aquesta mesura i, a més de les mobilitzacions, ha editat material divers per tal de sensibilitzar i pressionar per la retirada de la directiva, un conjunt d’accions que, unides a totes aquelles que en la mateixa línia han tingut lloc arreu d’Europa, han aconseguit els seus objectius. Cal no oblidar, però, que l’objectiu de la Intersindical-CSC és lluitar en favor d’una jornada laboral de 35 hores que permeti reduir l’atur i garantir un treball de qualitat.

http://www.intersindical-csc.org/

Conferència de la Torre

Aquest dimecres dia 17 tindrà lloc la conferència a càrrec del Sr. Hèctor López Bofill amb el tema: El tribunal Constitucional Espanyol i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.”

Seguidament es farà la presentació de la revista  informativa d’ERC a Torredembarra:  “EL TORRENC”, què mensualment sortirà al carrer amb un mínim d’impresos i via correu electrònic als militants, simpatitzants i tothom que hi estigui interessat.

Dia: 17 de desembre

Lloc: Cafeteria “El Sabó” (Plaça de la Font)

Hora: a les 20,00 H.

Conferencia i presentació de “El Torrenc”

15/12/08

Postals nadalenques

Ara que s'acosta les festes de Nadal us volem animar amb unes fotografies fantàstiques d'alguns carrers de la Riera il.luminats amb els típics llums de Nadal. Disfruteu-les!

negreLlums de Nadal del carrer Alzinar

negre
Llums de Nadal del carrer Major

negre
Llums de Nadal del carrer Sant Joan

Què bonic!

9/12/08

Clam rierenc a favor de l'escola

La setmana passada es va iniciar una campanya per manifestar la necessitat d'una nova escola.

El diputat d'ERC Sergi de los Rios ens va informar que la nova escola de la Riera estava entre les diverses escoles pendents d'executar-se mitjançant un Acord de Govern amb l'Institut Català de Finances.

Per aquest motiu, Esquerra va redactar un document base, on es manifestava la necessitat social d'una escola nova, dirigit al Conseller d'Educació. Aquest document es va voler consensuar amb la resta de partits polítics de la Riera per tal de fer una demostració d'unitat a favor d'un servei d'interés general. Per això es van convocar en una reunió.

Per part d'Iniciativa Rierenca hi van estar d'acord des del primer moment i ho van signar conjuntament amb nosaltres. Demostant una voluntat d'unitat i de concens.

CIU finalment no van voler participar ni consensuar, i van optar per presentar un document alternatiu, demanant-nos que només el signès l'acalde en nom de tots els partits polítcs.

Per altra banda, l'AMPA va engegar una campanya de recollida de signatures entre els pares i mares del col.legi i la llar d'infants, obtenint una bona resposta amb la recollida de signatures de 90 famílies.

La campanya ha estat un èxit i ja s'ha enviat tota la documentació al Departament d'Educació.

Per part nostra la lluita continua i intentarem aconseguir que aquesta esperada escola arribi el més aviat possible.

3/12/08

La recepció Tv3 ha estat prohibida al País Valencià

La recepció Tv3 ha estat prohibida al País Valencià!!

Per la llibertat d’expressió, NO al tancament!

Segons s'ha confirmat, el Govern valencià del PP ataca de nou amb el tancament dels repetidors de TV3 d'Alginet i la Llosa de Ranes amb la complicitat silenciosa del Govern espanyol del PSOE. Cal tornar a reclamar a Europa els drets democràtics més elementals davant d'un deteriorament de la qualitat democràtica i de les llibertats al nostre país. Espanya ataca de nou a través dels seus ambaixadors a la nació catalana. Enviem correus reclamant l'actuació de la Comissió Europea i fem sentir la nostra veu a Europa, adrecem-nos amb aquesta carta a les institucions europees, en les persones de:

* Viviane Reding, Comissària de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació
* Ján Figel, Comissari d’Educació, Formació, Cultura i Joventut
* Hans-Gert Pöttering, President del Parlament Europeu
* P. Nikiforos Diamandouros, defensor del poble europeu

Per participar en la campanya fés clic al baner de sota:

1/12/08

Decidim.cat farà una consulta popular d'autodeterminació a nivell local

L'entitat ja compta amb 1.090 càrrecs electes adherits

Decidim.cat ha reunit aquest diumenge, per primera vegada, els càrrecs electes de l'àmbit municipal que donen suport al moviment, un any després de la seva creació. De la trentena d'alcaldes i altres càrrecs de l'àmbit municipal que el desembre del 2007 van impulsar-ne el manifest, han passat ara a 1.090 adherits. Un moviment 'absolutament transversal', segons l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbregues, ja que aglutina representants de CDC, UDC, ERC, ICV i també PSC i que compta amb una 'força imparable', que reclama el dret a decidir dels catalans i que es compromet a dur-ho a terme mitjançant una consulta popular d'àmbit local coordinada arreu del territori.

En total, Decidim.cat suma ja 1.090 adherits, representants de 477 municipis distribuïts arreu de les 41 comarques catalanes, i també de Conflent, Mallorca i Alacantí. Entre aquestes 1.090 persones hi ha 164 alcaldes, de gairebé tots els partits polítics amb representació parlamentària, i d'altres partits extraparlamentaris. A nivell barceloní, s'hi han adherit Ricard Gomà (ICV), Jordi Portabella (ERC) i Xavier Trias (CiU).

El moviment Decidim.cat sorgeix el desembre del 2007 amb la creació d'un manifest impulsat per una trentena de càrrecs electes municipals amb la intenció d'articular un moviment que respongui a la demanda ciutadania, expressada en la manifestació de l'1 desembre de l'any passat a favor de l'autodeterminació, de poder exercir el dret democràtic de decidir 'lliurement', segons Fàbregues, el futur del poble de Catalunya. 'La societat civil així ho reivindica', assegura l'alcalde de Sant Pere de Torelló, i el món municipal no vol estar 'exclòs' d'aquest procés.

Amb aquest objectiu, els impulsors de Decidim.cat es plantegen, en primer lloc, 'implementar, fer pedagogia i lluitar pel dret a decidir i l'autodeterminació' des de l'àmbit local. I en segon lloc, 'l'exercitació d'aquest dret'. Una exercitació que passa, segons expliquen en el seu manifest, per l'aprovació i desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i el desplegament de la Llei de consultes populars. Tot i així, el document reconeix que serà 'gairebé impossible' que el Consell de Ministres aprovi 'mai' una consulta popular d'autodeterminació a Catalunya.

És per aquest motiu que Decidim.cat vol aprofitar 'l'escletxa' que atorga la Llei en l'àmbit local, que permet fer consultes populars a cada municipi ambla prèvia aprovació del Ple de l'Ajuntament. 'Si no ens el donen el fem', assegura Fàbregues. Així, el moviment es compromet a, 'més enllà de les formacions polítiques' de cada un, 'formalitzar en una mateixa data' una consulta popular d'àmbit local en un futur.

Ara per ara Decidim.cat no planteja una data exacta o un horitzó, l'objectiu primer és aglutinar a quanta més gent millor, per tal d'assolir una 'majoria suficient' que permeti tirar endavant la consulta. Malgrat tot, el moviment sí planteja la possibilitat de tirar endavant una acció coordinada i conjunta dels diferents càrrecs electes locals en cas d'una eventual sentència adversa per part del Tribunal Constitucional en contra de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

L'alcalde de Sant Pere de Torelló (ERC), juntament amb l'alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé (ERC) i l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla (CiU), han destacat la importància d'aquest moviment, que es constitueix com a tal aquest diumenge, amb la primera reunió dels càrrecs electes municipals adherits, que per primera vegada a la història de Catalunya aconsegueix recollir la 'voluntat municipalista de centenars de regidors i alcaldesses per aglutinar-se per un objectiu comú', el dret a l'autodeterminació. Un moviment 'absolutament imparable', segons Fàbregues.

 

http://www.directe.cat/article/decidim.cat-fara-una-consulta-popular-dautodeterminacio-a-nivell-local-11037