21/5/09
15/5/09
Un nou eix de mercaderies per l'antiga línia Reus-Roda
El Punt
L'esborrany del pacte acordat pel tripartit inclou com l'altra gran novetat, i de fet la prioritza perquè es dugui a terme en una primera fase, l'aprofitament de l'antiga línia Reus-Roda de Berà per a la circulació prioritària de mercaderies, en ample europeu (UIC), des del port de Tarragona. Per a això, caldria construir un by-pass especialitzat en mercaderies a l'àrea del Camp, consistent en una línia que partiria del port en direcció a Vila-seca pel polígon petroquímic. Des d'aquí, per als trànsits cap al sud, el pacte proposa que enllaci amb la línia actual, que s'hauria d'adequar per a l'ample ibèric, un fet que entraria en contradicció amb els plans del govern de desafectar-la i usar-la per al Tramcamp un cop els trànsits de passatgers es desviïn cap al corredor del Mediterrani en construcció. Per als trànsits cap al nord, la línia de mercaderies salvaria Reus per la nova variant ferroviària prevista fins a enllaçar amb l'antiga línia de Roda, que també caldria rehabilitar per a ample europeu. El nou gran eix català de mercaderies resseguiria aquest corredor –sobre la recuperació del qual tampoc es tanca la porta que pugui ser compartit amb els passatgers, com preveu el pla territorial parcial del Camp aprovat inicialment– fins a Sant Vicenç de Calders, on hauria d'enllaçar amb el corredor de l'actual línia C-4 de Rodalies, que travessa pel Vendrell i Vilafranca del Penedès fins a Castellbisbal, al Vallès Occidental. El text del pacte no prejutja encara els traçats exactes, per la qual cosa no defineix si, a tot l'itinerari descrit des de Reus, s'aprofitarien les vies actuals, o bé se n'hauria de fer una de nova al costat, només per a mercaderies.
Al Vallès, la línia de mercaderies s'ajuntaria amb la que vindrà del port de Barcelona, i juntes aniran a buscar la línia del TAV que va cap a Girona, que –a diferència de la que travessa el Camp– ja s'està construint preparada per al transport tant de viatgers com de mercaderies.
13/5/09
Pressupostos 2009
Ahir dimarts es va celebrar un ple extraordinari per fer el sorteig dels membres de la mesa electoral per a les properes eleccions europees i, per altra banda, per aprovar inicialment els pressupostos de l'exercici 2009. Com sempre es presenten uns pressupostos sense fer cap mena de gest de negociació cap als altres grups polítics presents a l’ajuntament. Aquesta manca de voluntat de diàleg ja és una malaltia crònica que no curarem i que demostra clarament la cultura del NO de l’equip de govern.
Tot i que hem d'estudiar exhaustivament els pressupostos per comprovar la despesa i l'endeutament, ja que no els hem vist fins aquesta setmana, sí ens ha sobtat que, davant la conjuntura econòmica que viu el nostre país, s'hagi optat per presentar uns pressupostos incrementalistes. És a dir, han agafat els pressupostos del 2008 i els han aplicat un increment lineal.
No cal ser un analista financer per veure que les circumstàncies han
canviat i molt amb la crisis. No es qüestiona la continuïtat de les activitats, essencials o no, i perpetua la possible ineficiència en el funcionament de serveis a l’hora de garantir el seu finançament.
L'equip de govern fins ara, com a molts altres municipis petits, han
basat la seva autosuficiència en l'impost sobre construccions que deriva posteriorment en l'impost sobre béns immobles. I ara seria convenient, tal i com vàrem manifestar en el Ple, realitzar un pressupost base zero que consisteixi a justificar, anualment, la totalitat d’aspectes que incideixen en el pressupost de l’ajuntament, els objectius, els nivells de recursos esperats, l’assignació d’aquests recursos, així com també la totalitat de consignacions pressupostàries (el perquè d’una despesa), tot això
amb independència de les dades provinents de pressupostos anteriors.
D'aquesta manera l'equip de govern s'hauria de repassar els serveis i les activitats de l’ajuntament, els seus costos, l’oportunitat de la prestació, i evitar les ineficàcies derivades de les rutines i inèrcies pròpies de models basats en informació històrica, com ara el mètode incrementalista ja comentat. Això explicaria que aquelles partides que s'han d'incrementar en situacions de crisi, com són mesures per crear ocupació, ajuts a les famílies, etc, continuïn essent minses o quasi bé inexistents.
Per la qual cosa ahir vam votar en contra de l'aprovació inicial d'uns
pressupostos mancats d'objectius, de prioritats, sobredimensionats,
que reflecteixen la manca de capacitat per obtenir transferències corrents (subvencions). Però tal i com vàrem anunciar en el ple d'ahir, treballarem en el document per tal de fer les corresponents al.legacions que seran fruït de l'estudi i anàlisi del pressupostos presentats, no dels prejudicis.
Ens agradaria que en el moment que estiguin a exposició pública els anèssiu a consultar i si ho creieu oportú en podeu fer al.legacions, ja que d'aquest document deriva tota l'actuació econòmica de l'any i aporta efectes sobre el futur de l'entitat local.
8/5/09
Quan el mal ve d’Almansa…
La tradicional manifestació amb motiu del 25 d'abril, la diada nacional del País Valencià en record de la desfeta esdevinguda a Almansa l'any 1707, se celebra enguany dissabte 9 de maig pels carrers de València.
La marxa, organitzada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), comença a les 18 hores a la plaça de Sant Agustí i recorrerà els centre del cap i casal. S'hi han sumat, com és habitual, partits polítics i sindicats diversos, tot l'espectre ideològic progressista amb l'excepció, no gens sorpresiva, del PSPV-PSOE.
http://www.acpv.cat/php/index.php
Aramateix – Mal d’Almansa
27/4/09
La cultura també pot ser economia
Salomó ja té llesta Cal Cadernal per convertir-la en museu dels balls parlats
Un cop completada la restauració de la casa pairal, el centre d'interpretació depèn ara d'una subvenció
25/04/09 02:00 – Salomó
Mostres de fotografies sobre el procés de restauració, el Ball del Sant Crist i la capella ocupen ara l'espai de Cal Cadernal. / Foto: JUDIT FERNANDEZ.
Cal Cadernal, la casa pairal propietat del mercader de Salomó d'època medieval Josep Nin, ja esta preparada per ser seu del futur centre d'interpretació dels balls parlats del Camp de Tarragona. L'Ajuntament, acompanyat de representants de diverses administracions, va inaugurar ahir la rehabilitació d'aquest edifici del segle XIV, que ha costat al voltant d'un milió d'euros. La museïtzació de l'espai, però, dependrà ara de la concessió d'una subvenció del fons europeu Feder, on el projecte de Salomó ha estat presentat pel Consell Comarcal del Tarragonès dins d'una xarxa de centres d'interpretació al Baix Gaià.
El futur centre d'interpretació salomonenc funcionarà també com a Museu del Ball del Sant Crist de Salomó, un ball parlat que els veïns representen cada mes de maig i que està protagonitzat per la figura entre històrica i llegendària de Josep Nin. L'espai s'inclourà dins del Parc Cultural del Baix Gaià, una iniciativa engegada pel Consell Comarcal, a través de l'Institut Comarcal d'Ocupació i Desenvolupament Econòmic (ICODE), dins del projecte de promoció i diferenciació turística del nord del Tarragonès. Precisament, l'ens ha sumat tres dels centres d'interpretació que formaran aquesta xarxa (a Salomó, el Catllar i Creixell) per tal de concórrer conjuntament als fons Feder. «El calendari de la museïtzació dependrà de la concessió d'aquesta subvenció. Si no, haurem de buscar alternatives», va comentar ahir l'alcalde de Salomó, Anton Virgili.
El projecte de conversió de Cal Cadernal en museu, que es va presentar ahir davant dels veïns del municipi, es distribuirà en les dues plantes de la casa pairal. L'exposició tradicional es combinarà amb l'ús d'àudios i vídeos, com la projecció d'un cronista que rebrà els visitants a la primera sala del museu oferint-los un resum dels continguts que hi trobaran
A la primera planta, hi haurà una sala dedicada als balls parlats al Camp, mentre que quatre sales més recorreran els orígens del ball del Sant Crist, i la seva evolució pel que fa a la música, la literatura, el vestuari i l'escenografia. El museu també tractarà de la història de Salomó entre els segles XIV i XVII i la importància de la família Nin en aquella època. Finalment, a la planta baixa (a més de l'accés al museu i la botiga de records) hi haurà sales dedicades a la capella del Sant Crist i la història de Cal Cadernal.
Subvencionat
L'alcalde salomonenc va celebrar ahir la rehabilitació de la casa pairal, i va recordar que va estar a punt de desaparèixer per un projecte d'urbanització de la zona que preveia el seu enderroc. «És un dels exemples més notables de l'arquitectura civil del barroc al Camp de Tarragona», va destacar Virgili. Les obres de recuperació de l'edifici, que s'han realitzat en tres fases, han estat possibles gràcies a la col·laboració de diverses administracions. Una de les subvencions més destacades és la rebuda pel Ministeri de Foment, corresponent a l'1% cultural, i que ha suposat una injecció de 500.000 euros. El projecte també ha rebut diversos ajuts econòmics de la Generalitat i de la Diputació de Tarragona.
24/4/09
Bona Festa Major d'Ardenya
A la festa hi participaran els diables, els Manotes, les Òlives, els grallers, els sacaires, els bastoners, els Cantarelus i l'Associació de Pares.
Quina sort que tenim a la Riera i Ardenya on no falta gent disposada a treballar, a associar-se i a gaudir fent activitats. Això no té preu, és massa valuós. El que donarien molts municipis per tenir el dinamisme cultural i associatiu del nostre poble!
Quina sort que tenim a la Riera i Ardenya on no falta gent disposada a treballar, a associar-se i a gaudir fent activitats. Això no té preu, és massa valuós. El que donarien molts municipis per tenir el dinamisme cultural i associatiu del nostre poble!
23/4/09
Recomanació d'última hora
Fragments del llibre "El racisme explicat a la meva filla" de Tahar Ben Jelloun
- Digues, papà, ¿què és el racisme?
- El racisme és un comportament bastant estès, comú a totes les societats, que desgraciadament s'ha tornat banal a molts països perquè arriba i ningú se n'adona. Consisteix a desconfiar de les persones que tenen característiques físiques i culturals diferents de les nostres, i fins i tot a menysprear-les.
- Papà, si el racista té por, el cap del partit que no vol estrangers, deu tenir por tota l'estona. Però, quan el veig a la tele, sóc jo que té por! Crida, amenaça el periodista i dóna cops sobre la taula.
- Sí, però aquest home de qui parles és un polític conegut per la seva agressivitat. El seu racisme s'expressa de manera violenta. A la gent mal informada els hi explica coses falses perquè tinguin por. Explota la por, a vegades real, de les persones. Per exemple, els hi explica que els immigrans vénen a França a robar la feina dels francesos, a cobrar els subsidis familiars i a curar-se gratuïtament als hospitals. Això no és veritat. Els immigrants fan sovint les feines que els francesos no volen fer. Paguen els impostos i cotitzen a la Seguritat Social. Tenen dret a rebre atenció mèdica quan es posen malalts. Si, per desgràcia, demà s'expulsessin tots els immigrants de França, l'economia del país s'enfonsaria.
- No he acabat d'entrendre per què el racisme existeix una mica pertot arreu, explica-m'ho, papà.
- A les societats molt antigues, anomenades primitives, l'home tenia un component molt semblant als dels animals. Un gat comença marcant el seu territori. Si un altre gat, o un altre animal, intenta robar-li el menjar o prendre-li les cries, el gat que se sent al seu territori es defensa i protegeix els seus amb totes les urpes. L'home fa igual. Li agrada tenir una casa, una terra i uns béns i lluita per conservar-los. I és normal. El racista pensa que l'estranger, sigui qui sigui, li prendrà els béns. Llavors en desconfia, sense reflexionar, gairebé deixant-se endur per l'instint. L'animal no lluita fins que se sent atacat. Però a vegades l'home ataca l'estranger sense que aquest ni tan sols hagi tingut la intenció de prendre-li res.
Bon Sant Jordi!
Per celebrar la Diada de Sant Jordi podem escoltar un dels nostres músics galàctics. Des de ses Illes, l'escriptor, cantant i guitarrista Joan Miquel Oliver.
Contra l'odi racial, cultura i lectura!!21/4/09
Coses que no s’entenen
La setmana passada van començar les obres al pàrquing de la Plaça. Aquestes obres estan subvencionades amb el Fons estatal d’inversió local (aquells 8.000 milions d’euros del govern espanyol destinats als ajuntaments). A la Riera li correspon per població 257.164 euros d’inversió.
Les obres consisteixen en ampliar la plaça Major i fer a sota un local que servirà entre d’altres coses per guardar eines i utensilis de la brigada municipal.
El que no entenem de tot plegat és el perquè l’Ajuntament de la Riera no disposa d’una nau al polígon industrial. A Torredembarra per exemple tenen la deixalleria municipal i tots els vehicles i eines dels diferents treballadors municipals en les naus del polígon. Tot ajuntament quan fa un polígon industrial reserva un local per a ús propi, però a la Riera no és així. No ho entenem sincerament quin tipus d’operació va fer l’ajuntament en aquest cas.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)