Sobretot ens sorprèn la campanya quan el PP no es troba en una molt bona situació per parlar de delinqüència, amb diputats, presidents de generalitat, tresorers, … acusats de corrupció i ‘lladrocini’.
Si féssim servir la mateixa lògica del PP de Badalona, podríem titllar a tots els membres PP de delinqüents. O potser és generalitzar demagògicament?
A Reus s’ha celebrat HostelCat, 2a Fira Professional d’Hostaleria i Restauració. Entre els actes destacats s’ha organitzat la 1a Mostra de Gastronomia, amb cuina en directe.
Entre els tallers i els cuiners convidats hi ha participat l’Àlex Segú, cuiner del Mulsum de la Riera, creant un taller de cuina del Baix Gaià. Una molt bona notícia per la promoció del poble. Llàstima que el nostres governants locals encara no hi creguin ni promocionin aquest sector.
http://www.firareus.com/hostelcat
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/156362.html
The Times: Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d'on Samaranch dirigia el CIO
L'Express: Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell la cosa important era participar en els beneficis.
BBC: Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i de luxe al CIO
Le Monde: No va amagar mai la seva admiració pel dictador Francisco Franco
The New York Times: Samaranch, un antic dirigent esportiu franquista, va tolerar un cert nivell de corrupció al Comitè Olímpic.
La Stampa: S'ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange
Sidney Morning Herald: Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim de nepotisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme.
Kurier: L'espanyol estava al servei dels feixistes
New Zealand Herald: Samaranch era autocràtic i intolerant
Wall Street Journal: Samaranch insistia a ser tractat d’excel·lentíssim i a envoltar-se de luxe
Sanjosex, àlies de Carles Sanjosé, actualment és una de les veus més prestigioses del nostre país. Ha presentat el seu nou treball ‘Al marge d'un camí' (Bankrobber, 2010). Realment esplèndid.
Sembla mentida que es vulgui obviar que a tots els pobles i les comarques de la nostra Catalunya hi ha treballadors i treballadores, pagesos i pageses, paletes, grangers i artesans,.. que s’han esforçat com tothom per tirar endavant amb les seves vides.
Sembla talment com si es volgués donar una imatge contraposada de la Catalunya obrera de la immigració dels anys 60 enfront una suposada Catalunya burgesa. No és més que intentar alimentar el fals mite del catalanisme burgés. Això atempta contra la Catalunya real.
A la Riera hem tingut i tenim al llarg del segle XX la Fàbrica. Enmig del cor del poble, una fàbrica tèxtil hi ha estat present, traient fum, durant dècades, i encara és viva. Tot rierenc o rierenca té vincles amb aquesta fàbrica, hi han treballat des de l'adolescència o tenen familiars que hi han posat moltes hores de la seva vida.
En homenatge a tots els rierencs obrers, pagesos i paletes, us oferim un dels poemes més coneguts de Martí i Pol, inclòs a la seva obra La Fàbrica, titulat l’Elionor.
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.
Biografia de Josep Maria Alomà i Sanabras, fill de Josep Alòmà i Espina (la Riera de Gaià) i de Maria Sanabras i Alegret (el Catllar).
http://josepaloma.blogspot.com/
Qui és Josep Alomà? Qui és aquesta persona que va evitar amb la seva intervenció personal la mort de nombroses persones, moltes de les quals li eren alienes?
Aquesta és la pregunta que ha volgut respondre Ramon Gras. Josep Alomà, nascut al Catllar, fou tinent d'alcalde i Conseller de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona per la CNT-FAI durant la guerra civil espanyola. Durant el mateix període fou el director del Diari de Tarragona (portaveu de la CNT-FAI) i delegat a la província de Tarragona del Consell de l'Escola Nova Unificada, on impulsà una pedagogia emancipadora i moderna. Posteriorment fou comissari de companyia i cap de propaganda de l'Exèrcit del Sud a Baza (Granada), a l'Estat Major d'Andalusia. De la mà d'Alomà, viurem de prop la revolució esdevinguda a la rereguarda republicana com a resposta al cop d'estat contra la República. Aquesta revolució, que constitueix un fet inèdit a la història, complex i fascinant, motivà, entre d'altres, la redacció de l'Homenatge a Catalunya de George Orwell.
"L'anarquisme és un ideal de bondat, de bellesa, de servei als altres i sobretot d'independència personal" (Josep Maria Alomà i Sanabras).
L’equip de govern ha presentat el Reglament de cessió i utilització de béns municipals, és a dir, el reglament per utilitzar la sala del Casal, l’enfustat o l’equip de so públic (pagat amb els diners de tots/es). El podeu veure publicat al DOP:
1565 Control + clic per seguir l'enllaç
Com sempre, s’ha redactat el reglament sense consultar a la resta de grups municipals presents a l’Ajuntament, i sobretot, sense la participació dels principals implicats, les associacions rierenques. Fins i tot, ara que estem en període d’al·legacions, ni s’han dignat a comunicar-ho per tal de facilitar la participació de les entitats.
Per part nostra hem presentat les següents al.legacions:
http://issuu.com/erclariera/docs/al.legacions_erc_utilitzaci__bens_municipals
Ahir, dia 1, es va signar l’acta de replanteig que inicia les obres de construcció de la nova Escola Montoliu, de la Riera de Gaià.
El centre disposarà de dues línies d’infantil i una línia de primària, i donarà cabuda a 180 alumnes. El nou centre substituirà l’antiga escola, on es va haver d’habilitar un mòdul prefabricat per tal de donar resposta a les necessitats derivades de l’increment de menors en edat escolar.
L’autor del projecte és Jorge Batesteza Penna i les obres van adjudicar-se a Carrers i Obres, S.L. & Excavacions Vilà Vila, S.A. per un import de 4.131.258 euros.
El termini d’execució previst és de 10 mesos, per la qual cosa les obres podrien estar acabades a finals del 2010.
A l’acte de signatura de l’acta van assistir el director del Serveis Territorials d’Educació a Tarragona, Vicent Villena, i l’alcalde de la Riera de Gaià, Jaume Casas
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=24381
