JORDI RIUS I MERCADE
Durant unes quantes dècades ens han venut la moto del capitalisme salvatge, allò de que el mercat es regula sol, i del no intervencionisme. Ens la venien uns senyors amb corbata i maletí, en nom de la modernitat i el desenvolupament.
I molts la van comprar la moto però a un preu molt alt. La realitat amagava l’empobriment i l’endeutament de les famílies, l’especulació pura i dura i l’enriquiment ràpid d’uns quants.
S’ha jugat amb un dret bàsic: la vivenda. I la culpa de tot plegat es pot repartir per tothom. Per la gent que ha comprat i ha venut a preus inassumibles, per els bancs que ens donaven una imatge de seriosos i han demostrat ser uns irresponsables i per als governs que han deixat fer aquestes barbaritats quan tothom sabia que la bombolla tard o d’hora esclataria.
I ara ho pagarem tots, fins i tot haurem de donar diner públic per salvar el cul als banquers.
És la fi de la moto, s’ha gripat el motor. Ara veiem com els governs han d’intervenir d’urgència. Fins ara només s‘havien preocupat de coses banals, tractant-nos com a nens petits, – anuncis per deixar de fumar o posar-se el cinturó del cotxe, etc – però no han gosat mai enfrontar-se a l’imperi econòmic neocó i regular el mercat. Ara plorem i correm-hi tots.
Els diables tradicionals diuen que “els notaris, advocats i revenedors de blat” són la seva principal clientela. Doncs continuen tenint raó ja que l’especulació a hores d’ara s’ha traslladat a un altre element bàsic, l’alimentació. Els revenedors de blat continuen fent de les seves, modernitzats això sí, convertits en multinacionals.
No faré la demagògia que es practica últimament de carregar-ne tot el mort i les culpes als polítics. És molt fàcil aquest discurset des del sofà de casa. Vivim en una societat on la majoria no es compromet per a res i trasllada totes les responsabilitats als mestres, polítics i periodistes, sense aixecar un dit i votant opcions polítiques de dreta i de centre de manera continuada. Allò de la frase “tenim el que ens mereixem” és del tot certa.
Ara ve el més difícil. Assumir que “un altre món és possible” no és tant utòpic i arribarà el dia que haurem d’afegir “no ens queda cap més remei que construir-lo”, però ens hi hem de posar tots, no valen excuses.
JORDI RIUS I MERCADE
11 comentaris:
I això ho dius tu? Serà que el teu sogre no ha fet el que li ha donat la gana amb la casa de la creu... sense permisos, sense sortida al clavegueram... amb tota la seva cara... "que m'ho tirin a terra si tenen collons!" va dir davant meu i d'altres presents. Si tothom fes i fos com ell... mare de Déu això seria can Pixa!! Sort en te que que l'ajuntament és benèvol...
Jo he de donar explicacions del que fa o deixa de fer el meu sogre?
No penso entrar en aquest joc.
Ja que al no negar-los, reconeixes els fets, només per simple curiositat: hauries permés l'obra si tu haguessis estat regidor de l'ajuntament? O creus que ell hauria fet el que ha fet si el seu partit fos el qui governés en comptes d'estar a l'oposició? Com es que l'oposició no n'ha fet mai esment?
Potser l'ajuntament ha de ser benèvol, perquè amb les desgràcies que ha autoritzat a nivell urbanístic....!!! Sols cal veure com tenim el castellot (a nivell d'urbanització i construcció), o d'altres promocions que s'han construït sense seguir la línia integradora a les cases del poble, o la mala política de manteniment de la població al mig del poble.
I per cert, fas unes deduccions molt radicals, no? Tens la capacitat de llegir el pensament de la gent?
Si l'ajuntament fos tant ferm li haurien hagut de fer parar, no? No vols dir que tothom ha de tapar-se una mica les vergonyes?
Salut!
L'oposició hem estat fet seguiment de totes les llicències que s'han atorgat en sòl no urbanitzable.
En l'actualitat hi ha tres llicències en tràmit i s'han obert expedients de disciplina urbanística.
L'oposició no ha fet esment en mitjans públics, perquè les llicències afecten a particulars, i en aquest cas els regidors ens informen de com està el tema, en fem el seguiment i manifestem el que creiem oportú, als tècnics de l'ajuntament i a l'equip de govern en les sessions plenàries o reunions.
Reitero, no hem fet esment ni a aquesta llicència que comentés ni a les altres.
Com a oposició realitzem les tasques de control que pertoquen, però també estem obligats a preservar la intimitat de les persones.
Si nosaltres fòssim l'equip de govern que el que faríem es dòna cumpliment al que disposa la Legislació vigent en la matèria.
Salut!
Això és una mostre de que s'ha de canviar l'equip de govern, xq si la casa es il.legal s'hauria de tirar a terra!!!. Per cert la casa de l'alcalde és correcte???.
Això ´s can Pixa.
No en dieu res del mega cotxe "tuneado"? Que en penseu de la corrupció en la política... Perqué refleccioneu, us convido a visitar www.montsenebrera.cat/blog/ i a veure si apreneu a fer i parlar de política. Catalunya necessita gent com ella, gent que parli clar i es pugui confirar. Gent que es preocupi de l'abstenció, i no únicament de l'aritmética dels resultats. De moment, us ha fet callar a tots. O em direu que no te raó?
Apa.
Que ara la principal preocupació del nostre país sigui la taula i la tele del cotxe del President del Parlament de Catalunya estem apanyats. Algú pregunta al Bono que porta al cotxe?
Quan el President Pujol es passejava per Catalunya en helicòpter no hi havia queixes. Però és clar, Pujol no era d’Esquerra.
Em fa molt mal quan veig que des de Catalunya es segueix el joc a les campanyes engegades pels diaris neonazis de Madrid – amics del PP - per torpedinar la negociació del nou finançament de la nostra nació.
A mi personalment em fa més ràbia quan pago el nas nou a la princesa Letizia i les caçaries i esquiades – en tots els sentits – del rei. Almenys al President el podem fotre fora amb unes eleccions i a la monarquia no.
M'ha quedat clar: Com que tothom ho fa, està legitimat. I esquerra es fa fir "la veu del poble"? Et recordo que aquesta polémica va neixer al Parlament de Catalunya, no a Madrid. Sou uns pupes, aneu de víctimes pel món. Teniu una fòbia increible a que tothom us vol mal. Fes-vos-ho mirar tots plegats.
Jo en cap moment he dit que sigui correcte les despeses de les autoritats del país. Això es pot debatre.
Però és curiós que sempre s'ataca i es busca als mateixos. Perquè no qüestionem tots els cotxes oficials? O les dietes de tots els polítics?
Estic d'acord amb el que comenta el Jordi.
Crec que molt sovint es gasta més en representació que en els fons de les qüestions, i el fet de que ho faci tothom, és evident que no absol a ningú del fet de que s'està fent malament.
Caldria un replantejament del que és la política, la imatge de la política, etc... és evident que així no anirem enlloc i menys, com ja s'ha comentat,si els partits "grans" poden fer el que vulguin i als "petits" sempre els ha de tocar el rebre.
Cal replantejar-nos moltes formes de funcionament i de fer, que en el fons, crec que és el que es referia el Jordi en el seu post inicial: "Ara ve el més difícil. Assumir que “un altre món és possible” no és tant utòpic i arribarà el dia que haurem d’afegir “no ens queda cap més remei que construir-lo”, però ens hi hem de posar tots, no valen excuses", ni d'uns ni d'altres simplement hem de veure els errors que hem comés, les coses bones que hem realitzat i aprofitar-ho.
Pau Plana i Parés
Publica un comentari a l'entrada