Terratombats - El pare Noel (Que no et prengui el pèl)
Blog polític del grup municipal d'Esquerra a la Riera de Gaià. Informació detallada del que es cou al nostre Ajuntament.
El majoritari vot en contra de la directiva de les 65 hores per part del Parlament Europeu és una molt bona notícia que referma la capacitat d’influir de les classes treballadores mitjançant les mobilitzacions que han tingut lloc arreu del continent i en les quals la Intersindical-CSC també hi ha participat.
El vot dels i les europarlamentàries, doncs, ha suposat la introducció d’una mica de sensatesa vers el que va acordar el passat mes de juny el Consell de Ministres de la UE, amb l’abstenció del ministre espanyol i el vot a favor del ministre francès com a gestos còmplices del que podria haver suposat una de les majors retallades de drets laborals dels darrers anys a Europa. Cal esperar que els tres propers mesos, en els quals cal que Parlament i Consell de Ministres pactin una proposta conjunta, serveixin per demostrar que cap acord és possible i s’enterri definitivament aquesta directiva.
La Intersindical-CSC es va posicionar des del primer moment en contra d’aquesta mesura i, a més de les mobilitzacions, ha editat material divers per tal de sensibilitzar i pressionar per la retirada de la directiva, un conjunt d’accions que, unides a totes aquelles que en la mateixa línia han tingut lloc arreu d’Europa, han aconseguit els seus objectius. Cal no oblidar, però, que l’objectiu de la Intersindical-CSC és lluitar en favor d’una jornada laboral de 35 hores que permeti reduir l’atur i garantir un treball de qualitat.
Aquest dimecres dia 17 tindrà lloc la conferència a càrrec del Sr. Hèctor López Bofill amb el tema: “ El tribunal Constitucional Espanyol i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.”
Seguidament es farà la presentació de la revista informativa d’ERC a Torredembarra: “EL TORRENC”, què mensualment sortirà al carrer amb un mínim d’impresos i via correu electrònic als militants, simpatitzants i tothom que hi estigui interessat.
Dia: 17 de desembre
Lloc: Cafeteria “El Sabó” (Plaça de la Font)
Hora: a les 20,00 H.
Conferencia i presentació de “El Torrenc”
La setmana passada es va iniciar una campanya per manifestar la necessitat d'una nova escola.
El diputat d'ERC Sergi de los Rios ens va informar que la nova escola de la Riera estava entre les diverses escoles pendents d'executar-se mitjançant un Acord de Govern amb l'Institut Català de Finances.
Per aquest motiu, Esquerra va redactar un document base, on es manifestava la necessitat social d'una escola nova, dirigit al Conseller d'Educació. Aquest document es va voler consensuar amb la resta de partits polítics de la Riera per tal de fer una demostració d'unitat a favor d'un servei d'interés general. Per això es van convocar en una reunió.
Per part d'Iniciativa Rierenca hi van estar d'acord des del primer moment i ho van signar conjuntament amb nosaltres. Demostant una voluntat d'unitat i de concens.
CIU finalment no van voler participar ni consensuar, i van optar per presentar un document alternatiu, demanant-nos que només el signès l'acalde en nom de tots els partits polítcs.
Per altra banda, l'AMPA va engegar una campanya de recollida de signatures entre els pares i mares del col.legi i la llar d'infants, obtenint una bona resposta amb la recollida de signatures de 90 famílies.
La campanya ha estat un èxit i ja s'ha enviat tota la documentació al Departament d'Educació.
Per part nostra la lluita continua i intentarem aconseguir que aquesta esperada escola arribi el més aviat possible.
La recepció Tv3 ha estat prohibida al País Valencià!!
Per la llibertat d’expressió, NO al tancament!
Segons s'ha confirmat, el Govern valencià del PP ataca de nou amb el tancament dels repetidors de TV3 d'Alginet i la Llosa de Ranes amb la complicitat silenciosa del Govern espanyol del PSOE. Cal tornar a reclamar a Europa els drets democràtics més elementals davant d'un deteriorament de la qualitat democràtica i de les llibertats al nostre país. Espanya ataca de nou a través dels seus ambaixadors a la nació catalana. Enviem correus reclamant l'actuació de la Comissió Europea i fem sentir la nostra veu a Europa, adrecem-nos amb aquesta carta a les institucions europees, en les persones de:
* Viviane Reding, Comissària de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació
* Ján Figel, Comissari d’Educació, Formació, Cultura i Joventut
* Hans-Gert Pöttering, President del Parlament Europeu
* P. Nikiforos Diamandouros, defensor del poble europeu
Per participar en la campanya fés clic al baner de sota:
Decidim.cat ha reunit aquest diumenge, per primera vegada, els càrrecs electes de l'àmbit municipal que donen suport al moviment, un any després de la seva creació. De la trentena d'alcaldes i altres càrrecs de l'àmbit municipal que el desembre del 2007 van impulsar-ne el manifest, han passat ara a 1.090 adherits. Un moviment 'absolutament transversal', segons l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbregues, ja que aglutina representants de CDC, UDC, ERC, ICV i també PSC i que compta amb una 'força imparable', que reclama el dret a decidir dels catalans i que es compromet a dur-ho a terme mitjançant una consulta popular d'àmbit local coordinada arreu del territori.
En total, Decidim.cat suma ja 1.090 adherits, representants de 477 municipis distribuïts arreu de les 41 comarques catalanes, i també de Conflent, Mallorca i Alacantí. Entre aquestes 1.090 persones hi ha 164 alcaldes, de gairebé tots els partits polítics amb representació parlamentària, i d'altres partits extraparlamentaris. A nivell barceloní, s'hi han adherit Ricard Gomà (ICV), Jordi Portabella (ERC) i Xavier Trias (CiU).
El moviment Decidim.cat sorgeix el desembre del 2007 amb la creació d'un manifest impulsat per una trentena de càrrecs electes municipals amb la intenció d'articular un moviment que respongui a la demanda ciutadania, expressada en la manifestació de l'1 desembre de l'any passat a favor de l'autodeterminació, de poder exercir el dret democràtic de decidir 'lliurement', segons Fàbregues, el futur del poble de Catalunya. 'La societat civil així ho reivindica', assegura l'alcalde de Sant Pere de Torelló, i el món municipal no vol estar 'exclòs' d'aquest procés.
Amb aquest objectiu, els impulsors de Decidim.cat es plantegen, en primer lloc, 'implementar, fer pedagogia i lluitar pel dret a decidir i l'autodeterminació' des de l'àmbit local. I en segon lloc, 'l'exercitació d'aquest dret'. Una exercitació que passa, segons expliquen en el seu manifest, per l'aprovació i desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i el desplegament de la Llei de consultes populars. Tot i així, el document reconeix que serà 'gairebé impossible' que el Consell de Ministres aprovi 'mai' una consulta popular d'autodeterminació a Catalunya.
És per aquest motiu que Decidim.cat vol aprofitar 'l'escletxa' que atorga la Llei en l'àmbit local, que permet fer consultes populars a cada municipi ambla prèvia aprovació del Ple de l'Ajuntament. 'Si no ens el donen el fem', assegura Fàbregues. Així, el moviment es compromet a, 'més enllà de les formacions polítiques' de cada un, 'formalitzar en una mateixa data' una consulta popular d'àmbit local en un futur.
Ara per ara Decidim.cat no planteja una data exacta o un horitzó, l'objectiu primer és aglutinar a quanta més gent millor, per tal d'assolir una 'majoria suficient' que permeti tirar endavant la consulta. Malgrat tot, el moviment sí planteja la possibilitat de tirar endavant una acció coordinada i conjunta dels diferents càrrecs electes locals en cas d'una eventual sentència adversa per part del Tribunal Constitucional en contra de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
L'alcalde de Sant Pere de Torelló (ERC), juntament amb l'alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé (ERC) i l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla (CiU), han destacat la importància d'aquest moviment, que es constitueix com a tal aquest diumenge, amb la primera reunió dels càrrecs electes municipals adherits, que per primera vegada a la història de Catalunya aconsegueix recollir la 'voluntat municipalista de centenars de regidors i alcaldesses per aglutinar-se per un objectiu comú', el dret a l'autodeterminació. Un moviment 'absolutament imparable', segons Fàbregues.
Una mica de pop-folk amb el grup barceloní Manel. A banda de bona música fan bons vídeos.
Pau Plana i Parès
El passats dies 14 i 15 de novembre es van celebrar a Santes Creus les 1es. Jornades d’Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià, en les quals es tractaven, a partir de l’eix vertebrador del riu, temes d’importància per tots els pobles de la conca, temes mediambientals, patrimonials i culturals, etc...
Des del punt de vista del patrimoni (monumental, patrimonial, etc...), crec que va ser especialment interessant la ponència de Jordi Blay Boqué, professor titular d’escola universitària de la Universitat Rovira Virgili, Unitat de Geografia, on feu un repàs de diferents aspectes en relació al patrimoni, un patrimoni vist de forma àmplia i no sols centrat en les grans construccions monumentals, que també, sinó que fent especial esment de petites construccions, paisatges, etc., que potser costa més que tinguin una valoració com la tenen els grans conjunts monumentals.
En la seva intervenció, Jordi Blay, establia 3 punts bàsics per aquest repensar el territori i el patrimoni que s’hi inclou:
- Conservació - Prendre mesures per evitar la desaparició
- Comunicació – Explicar que el que conservem val i es bo
- Ús per al desenvolupament local: Difondre una certa imatge, adequació d’espais, turisme i gent interessada, explicar la nostra història
És evident que no es pot conservar tot, però si que hem de vetllar pels elements que ens poden ajudar a articular una explicació d’allò que hem estat i som com a poble i com a territori, i és per això que destacaria el fet i la necessitat, tal com es va remarcar en la ponència, que les accions que s’emprenguin es facin de forma planificada i amb un objectiu estratègic i de conjunt, tant a nivell local com, i en això s’hi donava molta importància, a nivell de relació amb d’altres municipis per tal de generar una articulació i valorització col·lectiva del territori, podent, alhora, establir diferents figures de protecció que es van anar plantejant durant la jornada ( Parc Natural, Parc Cultural, etc...)
Cal doncs promoure el fet local però tenint molt en compte les relacions amb la resta del territori tant a l’hora de planificar com de gestionar el futur.
Els elements plantejats: conservació, comunicació del que es fa, ús per al desenvolupament local, relació entre municipis i territoris..., són coses que semblen evidents, però que molt sovint, en les polítiques municipals que es desenvolupen sembla que es deixin de banda. Al meu entendre, en el súmmum de la desídia, l’oblit o el passotisme, hi ha la planificació i l’estratègia global que permetria l’elaboració d’un catàleg de patrimoni (construccions, monuments, paisatges, ....) del nostre entorn i activar accions per vetllar per un llegat que ens explica el nostre passat i que depenent de l’acció que fem sobre ell, podrem transmetre al futur.. o no. Cal doncs posar-nos en marxa!!
PD:
Fa temps que vaig llegir, en el llibre Santes Creus i les Terres del Gaià (Josep Santesmasses i Joan Cunillera. Arola Editors, 2006, p.103) el següent text que em ve al cap a l’escriure aquestes línies i que crec que s’enten sense comentaris.
<< La Riera de Gaià. El Castell de Montoliu
Sovint, quan arriba la mort, n’ha fugit un doll de vida. Mireu-me a mi, pellingot del que vaig ser. Ara, ni recordo de què servien els murs que mig s’aguanten, ni quines eren les estances. De tot da molt de temps: n’he tingut tant per oblidar. Sóc poc més que la mort vivent, res és ja del meu temps. Els anys i els segles m’han envellit en aquest turó a prop del mar i a frec de l’antic Gaià.
Per la carena s’enfilen les cases, com si no hi hagués altre lloc on fer-les, com si tothom n’hagués de tenir més d’una. Fa temps que a l’horitzó ballen les grues engolint territori. Si fos pels homes depredadors no quedaria ni un polsim de terra on créixer l’herba, no hi hauria hortes com les que prop meu els pagesos reguen. Deu meu!, pareu la destrossa. >>
Aquests dies de tanta efusió amb Obama, sobretot per part dels mitjans de comunicació catalans, què us sembla una bona dosis de sarcàsme de la mà de l'humor britànic?
Recordeu la sèrie "Sí Ministre"? Humor intel.ligent i crític. Boníssima. Aquest vídeo és una discussió entre el Primer Ministre i el Secretari del Consell (un funcionari) sobre la necessitat de prohibir el tabac per qüestions étiques o vendre'l per guanyar diners.