Quan Caro Baroja al seu llibre El Carnaval comença amb una frase tant taxativa com “
el carnaval és mort”, no sé si es referia o ja preveia el que passaria al nostre carnaval. Enguany el rei Carnestoltes, un dels únics reis en el qual em permeto el luxe de creure i respectar, no se si ja ha mort o bé és que n’hi ha nascut. Algú òbviament pot dir que al carnaval infantil hi havia molta gent i que també hi havia gent a la rua, però a mi, la veritat em va semblar fluix, per dir-ho d’alguna manera o patètic per dir-ho d’una altra. Mirant la rua del dissabte des de la punta del carrer sant Joan, que fa una mica de baixada i permetia tenir una perspectiva del que hi havia,
una corrua de gent darrere del vehicle municipal amb el tinent d’alcalde conduint i l’alcalde tirant confeti a tort i a dret, vaig creure que donava per fer un quadre que podia dur el títol:
El govern repartint l’alegria. Que falla aquí?
Mirat des de lluny, i més enllà de les disputes que hi pugui haver actualment dins un govern que es disgrega, el que falla, crec, és la base, la política, una política basada, en gran part,
en el no comptar massa amb la gent. Si la comparsa que normalment organitzava el rei carnestoltes no se’n podia fer càrrec, tant difícil era proposar-ho a alguna de les altres comparses que mantenen, heroicament, ni que sigui una mica, l’esperit carnavalesc?
Però això no és nou. Durant el 2006 ja hi va haver alguna altre punt d’inflexió i denuncia d’aquesta política, en aquets cas protagonitzat pel Ball de Diables, que va fer públic el seu malestar per la forma com s’organitzava la Festa Major. Aquesta situació va conduir a una certa tensió i al compromís de convocatòria d’una reunió per resoldre aquest problema.
A dia d’avui, si no m’equivoco, no s’ha fet.
Crec, per tant, que en aquest moment que s’apropa una nova jornada electoral, val la pena de fer memòria i recapitular alguns temes per proposar de
canviar certes dinàmiques i fer que la vida i la política cultural del nostre poble vagi per altres camins.
És cert que durant l’any hi ha una mínima programació cultural, però també crec que segurament
no s’optimitzen ni tots els recursos ni totes les possibilitats que ens dona el fet de ser encara, avui en dia, un poble petit o com a mínim abarcable per certes formes de gestió.
Alguns dels elements i fets del nostre calendari cultural serien: les festes, les activitats de la biblioteca, les activitats de les diferents entitats culturals, la revista, les programacions conjuntes del Consell Comarcal, etc... Totes elles són vàlides dins el que crec que hauria de ser una nova política cultural, una política, però que hauria de canviar la base i fer que fos molt més
participativa i per això es podrien proposar certes coses:
-
Creació d’un “consell de cultura” amb els diferents agents per produir una programació i una agenda cultural de forma conjunta evitant d’aquesta manera solapaments absurds i coneixent de primera ma l’activitat que es produeix, apart de que el fet de fer una difusió conjunta (sense deixar de banda la que es pugui fer de cada acte individualitzat), podria ajudar a reduir despeses i arribar a molta més gent o típus de públics dels que pot abarcar una sola entitat.
- Apart del “consell de cultura”, s’hauria d’establir una
agenda de contactes amb els diferents entitats i associacions per poder conèixer quines son les seves necessitats i quins vincles es poden establir administració-entitats, relacions que poden ser des d’encàrrecs de feina o convenis per realització d’activitats.
-
Creació d’un hotel d’entitats en condicions i que realment s’entengués com un veritable centre cultural
-
Potenciar el coneixement de recursos (subvencions, ajuts, formes de col·laboració, etc...) cap a les diferents entitats per tal de poder optimitzar els recursos i les accions que aquestes realitzen.
-
Enfortir la revista, obrint el consell de redacció a visions plurals i diferenciades, i que sense perdre la vessant d’informació de les diferents entitats del poble, aporti articles variats aprofundint en algunes de les seccions que ja te la revista o de noves que se’n podrien quedar, però sempre amb una visió ample.
-
Crear un punt d’informació cultural en un punt visible i de fàcil accés del poble, un punt on no sols s’hi puguin trobar les activitats d’algunes entitats del poble, com passa actualment, si no que sigui un punt més ampli, amb informacions del poble però també de la comarca, i d’arreu.
-
Obrir una reflexió profunda sobre quin model de festes i vida cultural volem. Apart de la Festa Major, sobre la que també podríem xerrar, veure quin altre calendari festiu volem establir i quins processos s’utilitzen en aquestes. Per exemple, per preparar la Festa de Santa Creu 2009 es van convocar unes primeres reunions i es va obrir processos de participació que s’hauria de veure quin resultat s’ha obtingut i demanar informació i fer públic si s’ha avançat en el procés.
-
Elaborar estudis de públics i interessos culturals del poble.
-
Vetllar pel patrimoni i intervenir de forma decidida en ell creant d’aquesta manera un potencial d’atracció pel poble donant-li els usos que siguin necessaris o que es creguin possibles: reconversió i noves utilitats als espais, incorporació a rutes i senyalització de les mateixes, ....
-
Dur a terme una tasca de difusió del patrimoni i una tasca pedagògica de coneixement del mateix, tant del material ( edificis, racons, etc) com de l’immaterial ( festes, celebracions, etc...)
- Dins la difusió assumir el compromís
d’actualitzar la informació en els materials i espais on es fa aquesta, amb informació contrastada i veraç de les activitats, entitats, etc que hi ha al poble ( podeu consultar la pàgina web
http://www.rieradegaia.altanet.org/ i veureu quines entitats hi surten...)
-
Donar a conèixer els projectes supramunicipals que en els que es participa a nivell de cultura, i patrimoni.
-
Avaluar els programes de música de durant l’any ( concerts i balls ) per poder arribar a públics més amplis.
Es podrien dir moltes més coses, apart de les que de forma un pel desordenada i segurament poc explicades he intentat apuntar més amunt. Se n’han de refermar algunes que ja funcionen i crear-ne de noves, però sobre tot el que crec que és bàsic seria, abans de fer actes, pensar i crear una política cultural, unes línies de concepció i d’actuació bàsiques que ens ajudin a tirar endavant en matèria cultural i de patrimoni i no anar endarrere o que algun dia algú pugui dir que apart del Carnaval la cultura i el patrimoni ha mort a casa nostra.
Pau Plana i Parés
15-02-2007
